EIXIDA A PETRÉS (30/12/2011)

ACOMIADAMENT DE L'ANY

Un any més hem acomiadat l'any amb la clàsica eixida i que enguany ha estat el dia 30 i no el 31 per tal de tenir el dia de demà lliure.

Bar de Petrés

Hem anat a Petrés i com és costum a la cita hem acudit tots els habituals: Pedro, Joan, Tomás, David, Jose, Vicent, Julio i fins i tot Quique de paisà.
La sentada ha estat de dues hores, en part per la tardança en servir i en par per la conversa acalorada entre Joan i Julio, amb algunes tímides intervencions de la resta i ha girat al voltant de la nostra C. Valenciana i els politics que ens representen amb totes les malefites comeses amb la tolerància de l'abobat de Camps que així ha quedat a la fi.
Per tal d'acompanyar tan efusiu debat hem fet el repito del carajillo i a les 12h. hem plegat veles, acomiadant-nos amb la foto de rigor a la porta del bar.

BON ANY

2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (23/12/2011)

LA PENYA CICLISTA LA MORRALLA
DESITGA UNES BONES FESTES NADALENQUES I UN "ANY MARIANO" 2012 QUE NO SIGA "MARIANICO EL CORTO"

Pedro Martínez

Be, després de dues setmanes absent, recupere el blog. Pel que m'ho dit alguns tenien el mono i us faltava la informació, m'alegre que tinga la seva utilitat. Més motius perquè alguns agafareu la iniciativa i evitar aquestes situacions d'impàs.
Amb ambient nadalenc i amb moltes ganes, almenys els que currem i iniciavem les vacances, hem esmorzat una vegada més en la seu morrallera de Canet. Com a cara nova i gratament rebuda ha estat Javi que ens ha anunciat que prompte retornarà amb la bici, això desitgem tots. La resta erem Pedro, Vicent, Tomás, Jose, David, Julio i Antonio. No ha faltat la coca, que avui estava boníssima i el repito de carajillo. Un xicotet i sorprenent incident ens ha destorbat el matí quan hem requerit a la cambrera per a que ens fera la foto i aquesta ha rebut una inacceptable i injustificada cridà d'atenció perquè estava desatenent a altres clients i més quan aquesta ha vingut de l'amo que per a nosaltres el teniem en gran consideració. I a més a més quan li hem demanat explicacions no se li ha vist apenedit, tot el contrari estava completament convençut que el que hi havia fet era el que debia de fer. Ho tindrem en compte.
Aquest el resultat de la foto que s'aprecia moguda, probablement del tremolor que li ha entrat a la cambrera al rebre la traita de l'amo.
EL DIVENDRES DIA 30 SERA L'EIXIDA D'ACOMIADAMENT DE L'ANY. EL LLOC A PETRÉS. ACUDIU TOTS ELS QUE PUGAU.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (3/12/2011)

Desafiant el temps i l'espera de Joan que s'ha dormit, amb mitja hora de retard hem iniciat la marxa fins a Canet. Hem eixit Pedro, Jose, Tomás i Joan. Per tant de no fer tard a l'hora d'esmorzar hem trencat per Torres Torres direcció Les Valls. En aquest trajecte i amb permís de Pedro, que ha insistit que ho diga al blog, malgrat que jo havia promés no fer referència tant de Pedro i sobretot per menysprear-lo. La questió ha estat que Pedro m'ha provocat en dos repetxonets i ha eixit malparat, circumstància que li ha creat una geugera depresió. "Si que he perdido" ha manifestat.
A l'arribar a Canet ja estaven en la taula Quique, Julio i Antonio i ja a les acaballes de l'esmorzar ha arribat Toni. Hem fet compte de tot el que ens han tret, incloent la coca i el segon carajillo, aquest últim com a conseqüència de la pluja que ha fet acte de presència i hem fet temps per esperar que escampi. Aquest temps d'espera ha provocat una discussió més o menys acalorada sobre la corrupció pepera a la Comunitat Valenciana i sobre la ideonitat de que Madrid siga la capital d'Espanya. Hem apurat el segon carajillo, ha parat de ploure i aprofitant que el tema de discussió passava a la necessitat de l'AVE, hem agafat el primer AVE que ha passat per l'andén principal, hem pagat i cadascú al seu cau.
La tornada ha estat amb amenaça de pluja, cosa que ha ocurrit a l'arribar dalt de la pujada de Xilxes, accés elegit per Tomás que ha volgut probar-se i que ha estat satisfactori. Una proba més superada en la galopant recuperació. A qui no li ha anat tan bé ha estat a Pedro, que com ja sabeu no aprén mai i no ha pogut evitar entrar al cepet quan Joan s'ha adelantat per tal de parar a pixar; però ell no s'ha donat per entés i al final gatillada.
L'arribada a la Vall ha estat ja amb una fina pluja que xopava; però pel que quedava no ens ha perjudicat.
DURANT AQUESTA SETMANA FESTIVA HEM QUEDAT EN DEIXAR MARCADES LES RUTES PER A QUE CADASCÚ I SEGONS LA SEVA DISPONIBILITAT ACUDEIXCA A LES QUE PUGA O CREGA.

DIMARTS 6: PETRÉS
DIJOUS 8: ESLIDA
DISSABTE 10: CANET

Jo vaig a fer un paronet de dues setmanes i com els dos últims caps de setmana coincideixen en Nadal i Cap d'Any, ja quedareu en quan eixim per fer l'esmorzar de fi d'any.
El que vula fer les cròniques que les faja.

EIXIDA A PETRÉS (26/11/2011)

Per fi hem segut uns quants morralleros en la ruta d'avui i hem fet taula per esmorzar. A la cita hem acudit Pedro (que ha tornat del seu viatge a Mallorca i del que no ens ha contat res, aço fa que pensar, s'haura avorrit!), Vicent (que ja ha complit amb el Pais Valencia donant pas a nous valencians parlants titolats), Jose (que per fi ha trovat companyia) Quique , Toni (els desapareguts) i per últim, Julio (l' atipador de dolç). S'ha excusat Tomas per assumptes familiars i seguim sense veure a David, que per les noticies que ens arribem encara segueix enfangat. Dessitgem que t'ensurtes prompte i que si es fa llarg procures trobar un temps per a tu i ens alegres en la teva companyia.
Julio es preguntava perquè haviem deixat de vindre a Petrés i jo li he contestat perquè estem enconyat en Canet. Després de l'esmorzar d'avui pense que cal fer-hi més visites. És barat, i el carajillo no desmereix. Ho tindré en compte.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (19/11/2011)

La Morralla sota mínims. Avui m'he vist sols i només la intuició de que açò podia passar i haver convidat a la meva filla i que junt al seu nuvi han fet que tinga companyia. Tenim uns components que estan molt implicats en la vida social del seu entorn sinò és que fan turisme. I que dir dels valencianets. Pareix que les predicions de pluja només han estat a Valencia capital o s'han esquallat; perquè tampoc han eixit. Al final el dia ha estat lliure de pluja i inclós el sol ha fert acte de presència.
Si els sondejos electorals encerten com els del temps d'aquesta setmana, senyors-es d'esquerra, no es desanimeu, el PSOE encara pot guanyar. A més a més Pedro i la dona no voten i per tant aquestos també ajuden a l'esquerra. Però ell també confia en les enquestes, "vamos sobraos"
Però morralleros no patiu que passse el que passe, als ciclistes no ens han anomenat; perque les nostres despeses són pírriques i podrem seguir gaudint de les nostres eixides.
Tornant a l'eixida; doncs per tal de contentar a la companyia, que millor lloc que Canet, i això és el que hem fet. Han quedat encantats i igual ha provocat un enganx a la penya.
La setmana que ve tornarem a intentar abordar Petrés. Animeu-se i aparegueu.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (05/11/2011)

Una setmana més gaudint de la companyia de Tomás que pegant una volta més de rosca està aconseguint un progrés meteòric. Avui ha fet la volta completa, sense retalls i amb bon ritme. Puntualment hem arribat a les 10h. a Canet després de fer el recorregut pel Port de Sagunt. L'altra noticia ha estat la reincorporació d'Antonio i la companyia de Javi que s'acostat a esmorzar amb la penya. L'absència ha estat la de Vicent que malgrat els retalls administratius encara es realitzen les probes del Valencià i durant aquest més no estarà lliure. I com no, David que no hi ha manera de trobar un forat per vindre. Ara que sabem que Úrsula està recuperant-se vejes si t'escapes. Fes-li llegir aquest blog per a que s'assabente del nostre reclam.
La conversa d'avuí ha estat creuada i es barallaven diferents temàtiques alhora, la majoria de gaire polític_econòmic. Com a resum hem de destacar la declarada tendència pepera de Pedro, que si bé no es sorpresiva, mai com avuí ha estat tan manifesta. Per cert que no anirà a votar perquè es va de gorxa a Mallorca durant 15 dies; però com ell diu, el PP va sobrat i no necessita els seus vots.
Per últim cal felicitar a Quique pel seu aniversari al que li desitgem mots anys i agrair-li la seva convidada de l'esmorzar, agraïmement que també fem extensiu a Javi que ha pagat el segon carajillo, després de que Pedro s'ha negat a fer-ho. Però escolteu tots, li hem tret el compromís de que el primer dissabte de desembre pagarà.
Amb una escandalera més pujada de to que altres vegades ens hem acomiadat i hem pres la tornada seguint les rutes de costum. Recorregut del trajecte, 60km.

EIXIDA BENAVITES/ALMENARA (01/11/2011)

Avui per tal de recuperar l'eixida frustrada del dissabte passat hem eixit Pedro, Joan, Tomas i Jose en direcció a Benavites; però quan una cosa no té que acabar bé, no acaba, i és, que a l'arribar a Benavites ens hem trobat en un poble molt respetuós amb els difunts i tots els bars estaven tancats. Així que ens hem anat al bar El Cau d'Almenara. Ha estat un matí molt relaxat i gaudint d'una temperatura agradable esmorzant fora i repetint com de costum de carajillo. La tornada per Moncofa. Comentar que Tomás ha fet la volta completa sense fer-se servir del cotxe. Els avanços són extraordinaris. Ens alegrem.

EIXIDA SUSPESA PER AMENAÇA DE PLUJA (29/10/2011)

Avui ha estat un eixemplé més dels que supose li ha passat a més de un. De com la influència de la tele té sobre les persones i és que el tan reiterat anunci de l'amenaça de pluja sobre les nostres terrres també ha afectat al nostre ànim i encara que el nostre instint ens ha fet acudir a l'eixida, el temor ha provocat que finalment ferem retirada i acordarem reunir-nos per esmorzar més tard al bar del Guano de la Placeta Samarra. No ha estat mal l'alternativa i si be no hem fet ejercici desitjat, la reunió ha estat molt bé tant per l'esplèdid esmorzar com la tertulia que hem mantingut.
Ens hem trobat: Pedro, Joan, Vicent, Tomás, Jose, Joan Carles i Rubén.
Al final no ha plogut i la mostra ha estat en Quique, que més valent ens ha trucat de Benavites preguntat per nosaltres.
Bé, ho tornarem a intentar el dimarts dia 1 al mateix lloc, Benavites. Esperem que aquesta vegada la ja anunciada continuació de la pluja no ens impedeixi eixir o si el temps es presenta amenaçant sigam més atrevits.

DES DE LES MUNTANYES A LA MAR (Cases de Queralt) 22/10/2011

Una vegada més es confirma que una ruta que es surt de la rutina provoca un poder de convocatòria massiu i ha estat un motiu de reclam pels joves de la Morralla. Al lloc d'eixida hem acudit Joan, Jose i Pedro. La grata sorpresa s'ha produit uns metres més endavant, quan Tomás, fent us de les seves aparecions sorpresives, ens estava esperant enfron del camp de futbol municipal, l'antic Segarra. Una prova més de les bones sensacions que va trobant i que setmana a setmana va pujant el llistó. La ruta l'he titolada des de les muntanyes a la mar en referència al salt que es produeix en el paissatge des de l'eixida fins al lloc de l'esmorzar. La ruta transcorreix basicament pel terme de Sagunt iniciant-se seguint la trajectòria de la divisió del terme de La Vall- Sagunt on els sorolls de les escopetes anunciaven l'alçament de les primeres peces del dia fins a adintrar-nos a l'altura de Torres Torres en la comarca de la Vall de Segó, paissatge de citrics que ens obri a la mar passant per la marjal i conduir-nos al lloc de destí, les Cases de Queralt, on les canyes vora mar indicaven l'altra pràctica de captura d'animelets. En les rodalies del bar ens hem agrupat amb José Luis, Ruben, Joan Carles i els germas Marqués. Esperant-nos en el bar estaven ja Quique, Julio i Toni. Allí estavem els que anavem a tancar la cadena tròfica, els consumidors de la caça. A esmorzar doncs.

Platja Cases de Queralt

L'esmorzar ha estat molt bé, tots asseguts al voltant d'una taula redona com si d'una boda es tractara. Al principi la conversació ha girat al voltant de les suspicàcies del preu i de la que ens anava a caure. Res més lluny del que es va produir al final, 6,50€.
La tornada torna a ser alterada per la improvisació de Joan que no pot ocultar les emocions que li crea el sentir-se atrapat en les seves arrels. Ens ha portat pel passeig peatonal paral·lel a la mar, amb el pis de fusta i omplint-nos de l'aroma de salobre que ens llançava la mar. Digam que estaven en el nostre ambient i la Morralla gaudia del seu habitat.
Aquesta setmana també té una guinda final. La setmana passada quan aribem a l'altura de la platja de Xilxes ja vam insinuar a Pedro que ens convidara al seu xalet a alguna cervesa i va ser tal l'esglai que va rebre que va caure de la bici a terra i ens respongué que no tenia. Avuí al passar pel mateix lloc hem tornat a insistir, i mira per on, encara que ens ha recordat que la nevera continuava buida, li hem insinuat que hi han bars, i vaja, ha acceptat l'envit i si, si, per a envetja dels que llegiu açò, ens ha convidat. Uf! m'ha costat dir-ho; però ahí queda això. Que conste en acta.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (15/10/2011)

L'anada a Canet ha estat com sempre. Cadascú dels que hem eixit hem fet la ruta de costum. En Canet hem tornat al bar habitual, després que l'última vegada estiguera de vacances i entràrem al del costat. Avuí alguns hem estat temptats de tornar; pero ja se sap, som animals de costum i malgrat que estava de gom a gom, cap a dins. En un espai curt de temps hem acudit tots i en la taula erem: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Tomás, Julio, Quique, Toni i un convidat de pedra, el pilar. No ha faltat el doç que aporta Julio i que avuí ha canviat per pastissets. Res que veure en la coca; però avuí el forn no en tenia, a l'altra serà.
A la tornada hem fet una ruta nova, ja que hem volgut descobrir un nou bar per la setmana que ve, i hem anat bordejant la costa per passar per Cases de Queral, un nucli urbà xicotet entre la platja de Corinto de Canet i la de Casablanca d'Almenara. Per cert, que Toni tenia raò, hem passat per una urbanització que es diu com ell deia, Barri del Mar.
Doncs bé, ja tenim aparaulat l'esmorzar pel dissabte, en el bar de les Cases de Queral, que no el preu. Aixi que els que vingueu porteu provisions d'euros per si de cas.
Julio, si et fas l'ànim i vas directe, tu també pots vindre i no estar "solito" De fet un any ja vam estar esmorzant per aquest lloc i tu vingueres. Simplement hi ha que seguir el camí de vora mar.
Ja en La Vall ha passat una anècdota que tots no sabeu i que us conte. Abans d'arribar al Carmaday, Vicent ha rebut una trucada, Pedro, Joan i jo hem anat poc a poc per esperar-lo i per no entorpir el tràfic ens hem apartat pel carrer paral·lel a la carretera i que va per davant de la discoteca La Mina. Des de un temps enrrera evitem anar per ací perque està ple de vidres del botelló. Pedro ens ho ha recordat; pero era força major. Hem arribat a la rotonda de l'anomenat Cruce de la mort i com no venia Vicent ens hem esperat a que arribara; però com ací ens separem els cunyat dels que anem a la Colonia, jo he parat més endavant, enfront del xinos. Ha arribat Vicent, primer s'ha parat a parlar en els cunyats i després han continuat i Vicent ha vingut cap on jo l'esperava i ací ve la sorpresa, quan puje a la bici estava punxada. Quanta raò tenies Pedro. Pels dues-cents metres que restaven, hem fet el tram a peu i xerrant, xerrant hem acabat la ruta d'avuí. Com vejeu, una tornada fora de la rutina. Una vegada més passa que durant la marxa es canvia el destí.

EIXIDA A SANTA BÁRBARA (8/10/11)

Per tal de reunir-nos amb Tomás, el dissabte vam programar l'eixida a Santa Bárbara, un lloc pla i de fàcil accés per a Tomás. A les 8h vam eixir Pedro, Joan, Vicent i Jose per tal de fer una ruta més llarga i rodar per Betxi fins el pont d'Almassora i arribar a Santa Bárbara al termps que Tomás que havia arribat directe des de La Vilavella. Tot va estar bé fins l'hora de pagar, 7,80€ em sembla exagerat, encara que siga amb dos carajillos. Bé ho deixarem per a quan sigam més "guelos" i fem com altres ciclistes, que es porten el bocata de casa.
Seguirem fent rutes que permetin l'accés de Tomás. Així que Canet serà el destí del dissabte.

EIXIDA A L'ORONET (01/09/2011)

Es confirma que l'Oronet té poder de convocatòria i que anima a més d'algú; sobretot als jovens morralleros. A l'anada hem anat en grups diferents i hem acudit al bar del Chaparral: Joan, Pedro i Jose pel grup de veterans; Joan Carles i els dos germans Fuster pels més jovens; que en alguns tram han tingut la companyia de Jose Luis i Ruben (1ª parella de pare i fill); l'altra parella pare fill, la formada per Quique i Sergi, s'ha ajuntat quasi dalt. I per últim el solitari de Julio. Per a arredonir el grup s'han incorporat a la taula el pare i el tio dels germans Fuster. Tots hem sofrit la sablada de l'esmorzar, segons el sentir general, 6,50€. Pareix ser que tenim molta gola i que som un grup que fem massa "gasto"segons l'amo del bar i que alguns bocates són mes cars que altres. Està clar, quan un bar cobra al detall i no al conjunt eixim perdent. Hem de buscar bars amb preu fixe. Però ja tenim el cas de la Pàquita, si s'esmorza agust perquè no pagar-ho. Doncs a gaudir de la bici, tancar els ulls i seguir el que diu la dita "una mon toca".
La tornada, llevat de Julio que ha agafat direcció València, l'hem feta tots junts. I com ja se sap, si t'ajuntes amb males companyies, donc passa el que passa. A l'arribar a la redona d'Algimia, primera tentació; perquè no donem la volta per Petrés, et quedes pensant, sabent ja que no et convé i Pedro amb veu salvadora planteja "si vamos pero nosotros bajaremos por Los Valles". Bé, endavant; però arrivem a la cruïlla del desviament als Valls i que tots cap endavant, que son pocs kilometres més. Així que em trobe en la situació de que estic fent una nova ruta habitual d'un dissabte a Petrés però sense esmorzar, una cosa com l'oferta del Carrefour, dos en un. En algún moment petarem, quan?. Doncs en passar Petrés i en el tram del poble a la redona de Sagunt, seguint la vorera de l'autopista, apareix la 1ª mollor i em requede. Solidaritat del grup i reagrupament, agraeix el ritme que agarren i seguint bones rodes continuem avançant fins el tram d'Almenara que alguns ja pensen que cadascú pa d'ell com els de Mascarell, 2ª mollor, adeu! i xano-xano i amb algun avís dels muscles d'engarrotament, ens quedem amb mi Joan i Pedro, i per Xilxes amunt, malgrat la insistència de Pedro de que era mes sua per Moncofa; però jo estava fart de bici i encara que em quedara ert, cap a casa.
Segurament la majoria habra tingut millors sensacions i que no es per a tant, i que sols han estat 77 km per a mi, la resta no sé per on habrà seguit; potser per La Vilavella, estan preparats, cap problema, però jo estic enquadrat en els 60Km i planet, i sols eixides de dissabte, i no ens hem d'enganyar.
AIXÍ QUE TOMÀS EL DISSABTE A SANTA BARBARA (Borriana) FES-TE L'ÀNIM I ENS VEJEM EN EL BAR DE COSTUM PER TAL DE FER UNA TORNADA AL TEU RITME.
EL MATEIX PER A DAVID QUE JA FA TEMPS QUE NO ET VEJEM EL PEL I QUE JA SABEM QUE TENS MOTTIUS; PERÒ AGARRAT UN RESPIR.

EIXIDA CÀRRICA/SEGORB (24/09/2011)

A les 8h. en punt hem eixit del Poblet Joan, Vicent i Jose. El destí programat: Càrrica. I el que podia ser un matí rutinari s'ha convertit en un dia d'agradables sorpreses. Començaré recordant l'expresió popular que diu que "l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra". Ho dic perque a l'arribar al bar de Càrrica l'hem trobat tancat i ja van tres en aquesta i sempre per aquest mes, que és quan el bar s'agarra les vacances (prengam nota pels anys vinents). No passa res, ja sabem el que hem de fer, tornar-nos i al bar de l'entrada a Segorb; però sorpresa, quan arribem al lloc aparca un autobús que no se com collons ha vist que eixe és un bon bar per esmorzar, i ja s'ho podeu imaginar, 40 persones allí dins. Doncs a buscar bar dins de Segorb. Joan proposa un bar que coneixia per mediació de Juanjo, li truquem; però no contesta. Anem a l'aventura i la intuició i ens fem en ell.
L'esmorzar molt bé i el més bo, devades, ja que a les acaballes aparegué Juanjo i ens convidà. MOLTES GRÀCIES JUANJO. A banda de la convidada, hem de dir que la impresió que ens hem portat ha estat molt bona. Bon bocata, servici ràpid i preu molt econòmic, 5 € amb dos carajillos.
A l'eixir del bar i mentre el del bar ens treia les bicicletes de la cotxera (un bon detall del propietari) s'apropà un home major de 80 anys per contar-nos la seva aficció a la bicicleta que li venia de naixement perque son pare ha estat corredor professional dels anys 30 amb un palmares prou representatiu, sobretot en la Volta a Catalunya. Ell va voler seguir els seus passos però no tenia futur i ho va deixar. Aquesta aficció la varen seguir els seus dos fills, el major penjà prompte la bici i el segon, de l'època de Belda va còrrer en el Kelme i amb participacions en el Tour, ets. Es tracta de Ricardo Martinez. Avuí té un taller en Mislata, pels valencianets que viviu prop si us interesa. Xarreta que es va convertint en com ens desenpelloguem i finalment ens acomiadem. Ens acomiadem també de Juanjo i partim cap a la Vall. No haviem recorregut 100 metres i l'home ciclista en questió ens fa l'alto en una redona, parem i ens invita a que pergam 5 minuts que vol ensenyar-nos el seu museu particular que té a la cotxera. Dubtem una estona; però el bo de Vicent contesta que clar home, ens fa molta il·lusió. Aquesta ha estat la sorpresa més interesat, sense ser molta cosa, havia molta història en aquell lloc, majoritariament de la seva familia; pero curiós. Fotos, posters, retalls de premsa dels anys 30. Una bicicleta de corredor molt menuda per a quan tenia 3 anys i que li la va construir son pare, un parell de tandems i la seva joia, el quadre de la bicicleta en la que Perico Delgado va guanyar el Tour del 88. Una Alan que li ha canviat les rodes i que avuí és la seva bicicleta de ruta i en la que realitza en solitari els seus recorreguts.
Ja vejeu, molt de rotllo; però un matí molt diferent als altres i que sempre s'agraeix trobar-se en curiositats com aquestes. La veritat que hem arribat satisfets a casa. Coses del destí? no sé que serà però el que pensavem seria una ruta més ha esdevingut en quelcom no imaginavem.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (17/09/2011)

LA NOVETAT I GRATA NOTICIA D'AQUEST DISSABTE I QUE MEREIX TOTA LA SEVA ATENCIÓ HA ESTAT LA INCORPORACIÓ AMB BICICLETA DE TOMÁS COSA, QUE ENS HA PRODUIT UNA GRAN SATISFACCIÓ I EMOCIÓ DAVANT LA SORPRENENT PRESENCIA, SITUACIÓ QUE ELL, FENT US DEL SEU SENTIT DE L'HUMOR, HO PORTAVA CALLAT I PREPARAT PER ACONSEGUIR L'EFECTE DESITJAT.
TOMAS, TOTS ENS SENTIM MOLT FELIÇOS DE QUE TORNES A FORMAR PART DE LES TERTULIES DELS DISSABTES EN L'ESMORZAR DE LA PENYA I QUE DE SEGUR EN EIXE ESPIRIT DE SUPERACIÓ QUE TENS SERÀ L'INICI D'UNA LLARGA CONTINUITAT AMB LA MESURA I PRUDENCIA QUE COMPORTA I QUE DES DE LA PENYA GUSTOSAMENT CONTRIBUIREM A QUE L'ENTRADA SIGA EL MÉS ADIENT PER A TU.
BENVINGUT NOVAMENT A LA PENYA.
Els que hem tingut el plaer de compartir esmorzar en Tomas han estat: Pedro, Joan, Jose, Vicent, Quique, Sergi, Julio i Toni.

EIXIDA A PETRÉS (10/09/2011)

Eixida a Petrés sense massa novetats. Perquè tindre que parlar de Pedro totes les setmanes per la seva falta de formalitat ja no és novetat a més que li estem donant massa protagonisme. Aixi que passem de llarg.
Hem eixit: Pedro, Joan, Quique, Sergi, Jose, Julio i Toni. Cal advertir que en Petrés hi ha nou administrador del bar i encara que els bocates han estat bé pareix que no agafen la forma i el haver tanta gent els ve gran. Van tardar més de mitja hora en servir-nos. Si li posem la creu també a aquest bar com, el de Albalat, poc ens queda per ací; perquè també ens han informat que el bar de l'entrada també ha canviat d'amo i tampoc s'entera. I morir sempre en Canet em negue. Així que ja hem plantejat que a partir d'ara, una setmana acudirem cap a la part de València i una altra setmana cap a la de Castelló. En principi per a la setmana que ve possem Canet en atenció a Vicent que ha anunciat que ja està en condicions de fer bici amb més intensitat i per a començar a rodar sembla que aquest lloc és ideal, a més torna a informar-nos de la incorporació d'una dona a la penya que l'any passat ja havia anunciat i que no va quallar i que ara pareix que va de debò.
Podia servir també aquesta eixida per a que Tomas es fera l'ànim i ens acompanyara, ja que les noticies que tenim sobre la seva salut són molt satisfactòries. AIXÍ QUE TOMÀS SI HO LLEGEIXES, JA HO SAPS, T'ESPEREM.

EIXIDA A L'ORONET (3/09/2011)

L'eixida de l'Oronet d'avui per no ser diferent a les altres passa per les parides de Pedro, que cada vegada està més descentrat per no dir una altra cosa. Al punt d'eixida de la Vall com estava previst hem acudit puntuals, Joan i Jose. En la rotonda de Casanya, on deurien de trovar-nos amb els de Xilxes, ha escomençat el lio. No hi havia ningú, esperem cinc minuts, no venen, toquem per si han passat, ja que Pedro havia dit que a d'ell no l'esperarem que "era demasiado pronto", Toque a Quique que m'estranyava que ell no estiguera i em diu que ell està eixint ara de Xilxes amb el fill Sergi i que Pedro ja havia eixit feia més de mitja hora. Doncs amb el dubte movem penssant que habria passat. Quan no haviem fet ni 500 metres ens ha passat per la carretera Pedro sense dir-nos ni xufa (nosaltres anavem pel camí). I que penseu?, què ens esperaria? Doncs, fins a l'Oronet no ens hem vist. Ixe és Pedro. Però no cregau que estava allí quan hem arribat, no!, On estarà?, que ha fet? Al moment pujava amb Quique i Sergi. L'explicació que ha donat, que ha baixat cap a Nàquera per si es topetava amb Julio i és el moment que nosaltres hem coronat l'Oronet i hem pujat al bar. Però el seu cap no para, encara va pensar que nosaltres aniriem molt endarrerits i ha baixat l'Oronet al nostre encontre, cosa que no ha succeit i és quan s'ha creuat amb Quique i Sergi per pujar ja junts. Ja vejeu, la cabra loca igual no te ganes que treballa sense coneixement. Al moment ha arribat Julio i un poc més tard Toni. La veritat que és una manera de ser protagonista. Ja tenim en la penya al Mouriño del Madrid.
En quan a la pujada a l'Oronet la novetat és que ens hem trobat esfaltat el tram que va de dalt de l'Oronet fins el bar.

Ruta en bici 1251151 - powered by Bikemap

El dissabte que ve ja estem tots al seu origen de residència. Per tant les eixides tornen al punt de partida, malgrat la protesta de Joan, que no vol eixir del Poblet i que jo mantinc, quedant-nos amb el dubte del que farà.

MIRADA RETROSPECTIVA DE LA MORRALLA (Fa 20 anys)

La penya la Morralla com totes les penyes que es creen es marquen objectius i un d'ell com no podia ser d'altra manera eren el de fer sopars. Ací teniu una mostra del primer sopar que es va fer en casa de Jose. En les fotos, no de massa bona qualitat, es poden veure a David (el cuiner de l'empedrao), Julio, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i Jose.
El segon va ser en casa Julio, d'on varem eixir quasi a espentes. I ja mai s'han fet fins ara que hem instaurat les d'estiu a la platja de Xilxes.
Es un eXemple més de la poca serietat de La Morralla. Ja ho diu el nom: SOM MORRALLA!

David servint l'empedrao

Julio, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i David

Jose, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i David

EIXIDA A ESLIDA (30/08/2011)

Final d'estiu i última eixida. L'hem feta a Eslida en pla relax per gaudir d'un dia tranquil en el santuari de La Morralla. Hem acudit en bici Joan, Pedro, Quique, Sergi i Jose i en cotxe Julio amb un amic seu, Toni, si un altre Toni, pareix que Julio té predilecció amb aquest nom. S'han arrimat per recordar La Paquita i després veure la bici que té Joan per quedar-se-la el tal Toni. La Paquita ens ha repetit l'acudit famós, rises, vallerets, vallerets, ja ja ji ji i cap a casa.

EIXIDA A PETRÉS (27/08/2011)

UNA MICA DE SERIETAT!!!!

La crònica d'avui es centra en dues qüestions, una queixa i una reivindicació, totes dos vinculades a la falta de serietat de la Morralla. La queixa és de David que ha anat a Petrés fent la ruta acordada en el sopar del dimecres (i ja és la segona vegada que li passa), ruta que també ha fet Toni i on no han acudit la resta. La reivindicació és que en el bloc també estava penjada l'eixida a Petrés i pensant en els menbres que consideren aquest mitjà com a fiable, es respecte i sinò passem del blog.

SOPAR CLOENDA DE L'ESTIU (Xilxes_24_08_2011)

El que ara fa tres anys es va encetar com un sopar de cara a finals de l'estiu en el xalet de Joan en Xilxes, es manté i aquesta nit ja és la tercera vegada. A la cita hem acudit: Joan, Pedro, Jose Luís, Rubén, Joan Carles, David, Vicent, Paco, Jose, Quique, Julio i Toni. S'havien excusat Tomás i David.
De sopar hem menjat un empedrao que ha cuinat Joan i que estava bonissim i això que diu que és el segon que fa. Doncs adjudicat, quan la penya vulga un empedrao està garantitzat, entre Joan i David, que als inicis ja ens va fer un, podem anar alternant.
El pinxe ha estat Pedro que com no vol soltar la perra, es volcà en ajudar a Joan en tot i la veritat és que com a relacions públiques ho fa molt bé, sempre atent i ens ha servit tot el que feia falta.
Tots hem repetit i per tal de que caiga bé l'hem regat amb bon vi, tant de blanc com de negre. Per a finalitzar el menú una bona llesca de meló, un tros de tarta al wisky i cafè.
La tertulia s'ha basat en la música, i ahí Toni, el polifacètic, ens ha donat una lliçó magistral de guitarra, en l'especialitat de l'elèctica i Pedro que volia rebatre i amb eixa dialèctica es va acabar buscant una guitarra per a que facin la demostració i que va portar Pedro.
Allà cap a les 12h, hem alcat taula i hem donat per tancada la vetllada ham el calendari de les dues eixides que quedens fins a finals de mes. El dissabte a Petrés i el dimarts a Eslida.
BONA ENTRADA AL TREBALL ELS QUE ENCARA ESTAN EN ACTIU I ELS QUE NO, QUE GAUDEIXEN DE LA SETMANA DELS DOS DIES, SI, EIXA QUE NO MES TÉ DISSABTE I DIUMENGE.

EIXIDA A LA BARONA (24/08/2011)

Una més. Poc a poc hem anant fent les rutes d'antany i avuí com a cloenda de les grans eixides d'estiu hem anat a La Barona. Quique i Joan l'han feta completa en bici des de Xilxes. Pedro i Jose s'han arrimat en cotxe fins a Betxí i ho han fet des d'ací. L'itinerari ha estat per la rura del carril bici que rodeja l'autovia per tal de evitar Onda i Alcora. Ja en la cruïlla de Sant Joan de Moró la ruta seguia per carretera fins La Barona amb un tràfic de camions constant. La ruta ha estat agradable. malgrat les remugades de Pedro que quan el cap se li tanca ja vas apanyat. Ja en La Barona, menys Quique qua havia estat l'any passat, hem trobat el bar canviat. Ja no es podia entrar les bicis, entre altres coses perquè ja no hi ha corral, aquest s'ha convertit en un nou menjador. Els dos s'han omplit. En quant a l'esmorzar, fluix, perquè no hem sabut demanar, i ens hem aconformat en un bocata que costava d'empassar, l'amanida no ha estat la que era, el que ho coneixeu recordareu aquella amanida voluminosa amb espàrrecs, doncs, aquesta tomata, ceba i olives. Per compensar hem demanat un plat de formatge de Benassal. I el que ens ha acontentat més ha estat els carajillos que tenien un component diferent a tots i encara que fort, estava explèndid.

Bar Don Julián (La Barona)

A la tornada i seguint la costum, hem parat en el bar els Caçadors de Betxí a fer-nos un porró de cervessa amb llimonà i que ha pagat Pedro. Ací els descarats hem agarrat el cotxe i Quique i Joan cap a Xilxes. Total 120 km.
La sorpresa del dia ha estat que per la vesprada, allà sobre les 3h., quan m'ha cridat per telèfon Toni dient-me que estava en La Vall d'Uixó. "Jose estàs durmiendo, estoy en Vall, aquí en Iglesia, en Colonia, tienes algo fresco" Segons m'ha contat no va aparèixer per Betxí perquè no el deixen dormir per la nit els veins i que va eixir més tard i venia de pegar la volta per l'Oronet, Soneja, Marianet, La Vall i direcció Albalat de Sorells.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (20/08/2011)

Quin lloc podriem elegir pel dissabte per contentar a Pedro després de l'estancia a Eibissa? No hi ha dubte, tractan-se de Pedro que mira la butxaca, a més a més vindrà escurat del viatge, doncs Canet. I així una vegada més ens trobem fent la ruta emblemàtica de la Morralla. Però sempre hi ha alguna novetat que aportar per eixir de la rutina i aquesta vegada ha estat la tornada de Vicent amb bici de muntanya, en fase de preparació per tal de entrar a sac molt aviat. Ens alegrem, Vicent per la recuperació i tindre't entre nosaltres. La resta han estat seguint en els de la bicicleta de muntanya, David i Paco i ja en la de carretera, Pedro, Joan, Jose i Quique. Ruta tranquila però molta calor i sinò que m'ho diguen a mi que com tenia pressa vaig trencar directe a La Vall per la pujadeta de Xilxes i la suor no me la vaig llevar de sobra un hora després de dutxar-me i ja en direcció Montan amb l'aire acondicionat. Ara bé, la merla que he agarrat, també m'he quedat amb ella. Si al final tindrà raó Pedro quan diu: "calma muchachos que estamos de vacaciones y hay que disfrutar del verano" ho diu la veu del qui està tot l'any.

EIXIDA A MONTÁN (17/08/2011)

Poc a poc es van cobrint les rutes oblidades i les fites programades es van complint. Avuí Montán, una etapa molt dura per a tots encara que alguns han patit més que els altres. Els osats han estat: Joan i Quique des de la platja de Xixes, Julio des del Juncar, Toni des de Torres Torres i David que ha fet la ruta per Onda, des d'Espadilla. Per tal de reposar forces Jose tenia la taula amanida amb la clàssica safata d'embotit, entrants de formatge i pernil i una amanaida de tomata collida a les 8 del matí de la tomatera i acompanyada d'olives negres del terreny. Als carajillos no ha faltat la coca de passes i nous recent treta del forn. Per arrodonir la tertulia alguns ens hem fet un xupito d'orujo.

El més cruc estava per vindre, havia que tornar i com algú deia es tornava a esmorzar l'embotit on la botifarra es revendria durant tot el trajecte més i tot si la tornada ha estat pujant Arenilles per la cara dura. Algunes fotos són la mostra de la pujada fetes per Jose que ha pujat en el cotxe fin a dalt per inmortalitzar el fet. A partir d'aci el protagonistes que conten el final. Tan sols vull fer menció que era la 1 de mig dia i el termometre marcava 37º.

Cliqueu sobre la foto per a veure-les totes

La Morralla_Montan_2011

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/08/2011)

Si volem fer penya ja se sap, trajecte curt i per la part de València, i si és a Canet, Bingo!
Així que tots els disponibles hem acudit: Joan, Jose, Quique, Toni i Julio; menys David que no sabem perquè no ha aparegut. La tertulia ha girat al voltant dels viatgers que en l'última setmana han estat per eixe món, Joan a la France, Julio a Dinamarca i Noruega i Quique a Londres, i Pedro que també s'ha fet viatger, es troba en aquests moments en Eibissa, ja ens contarà quan vinga.
No ha faltat la coca de Julio i com es costum ja els dimecres doble carajillo, aquesta vegada a compter de Julio que després de la pasta gansa que s'ha gastat en elviatge, convidar-nos ha estat insignificant.
Ens hem acomiadant marcant les rutes properes i comprometent-nos a Petrés el dissabte 13 i a Montán el dimecres 17. Hem quedat respecte a l'eixida de Montán fer-la extensiva a tots els que estem vinculat amb la Morralla per tal de poder reunir-nos tots. Així que conforme aneu enterant-vos aneu dient alguna cosa i confirmeu assistència.
També hem assignat per al dijous 25 de juliol com la data del sopar d'acomiadament de l'estiu a la casa de Joan en Xilxes com altres anys.

EIXIDA A CÀRRICA (30/07/2011)

SUSPESA PER LA PLUJA
Ha estat més, "molt de soroll i poques nous". No recorde una tronada tan continuada i de tanta durada i com a l'hora d'eixir plovia i no pintava bé l'hem anul·lada i si algú ha volgut eixir més tard pel seu compte ja ha estat cosa seva. Ha estat una bona decisió perquè ha estat tot el matí plovent. De fet estic fent aquesta crònica amb la pluja present.
Com Julio tampoc estarà el disssabte que bé si us sembla pospose la mateixa eixida pel dissabte que bé.

EIXIDA A ESLIDA (27/07/2011)

Una vegada més Pedro ha trencat la programació. El senyoret té son, no vol matinar tant i és molta volta. Total l'eixida a les 8h de La Vall i anar a Eslida pel Marianet i no per Alcudia de Veo. I el lio ja està armat. Un correu de Toni que llig vora les 11h. i dient que venia, Ràpidament li conteste i l'envie el meu teléfon per a informar-li del canvi de ruta. Finalment ens vam poder posar en contacte i a les 8h. estava en La Vall amb el cotxe i esperant-nos en la redona de les Moreres.
La resta ja la de sempre. Jose, Pedro i Toni junts, David sols i Paco Falcó i Pagés amb la de muntanya més tard. Tambe s'ha arrimat Rafa Falcó que estiueja en Eslida. Bon esmorzar i doble carajillo, el segon convit de Paco Falcó. La tornada amb dos grups, els de Moncofa a la platja i Pedro, Toni i Jose a La Vall per Moncofa.

EIXIDA CANET D'EN BERENGUER (23/07/2011)

L'eixida d'avuí ha estat marcada en un principi per la poca formalitat en l'horari d'eixida en la que com a conseqüència de que s'ha dormit Pedro hem iniciat la marxa passades les 8h. Així que Pedro, Jose i Joan per tal de guanyar temps hem fet una ruta a l'estil de David, anant per camins i fent huits, passant per la via de servei d'Almenara, camins dels Valls, carretera a Torres Torres, desviament camí de Sagunt, trencar per Albalat, creuar Petrés, baixar a la redona de l'Opel de Sagunt i agarrar la carretera fins a Canet, coincidint en l'arribada de David i Paco Falcó. Ja més tard i cabrejat perquè no ens hem creuat en la ruta habitual ha arribat Julio. En la taula s'ha oblidat tot, no abans donar totes les explicacions pertinents i les carregades de rigor a Pedro. En la tertulia dels carajillos hem rebut la visita d'un veí de Montán conegut de Jose que ens ha donat la pallissa contant part de la seva història, algún mitin polític a més a més de valoracions sobre la injusticia del món. Menys mal que PEDRO HA PAGAT UN SEGON CARAJILLO Y HEM CANVIAT DE DISCURS. HO COMUNIQUE EN LLETRES GRANS HA REQUERIMENT DE PEDRO QUE HA INSISTIT EN QUE HO FAGI PÚBLIC PER A QUE TOR EL MÓN HO SAPIGA.
El regrés directament cadascú al seu cau, el de València cap a València, els de Moncofa a Moncofa, els de la Vall a la Vall i els de Xilxes a Xilxes, aquestos amb el detall d'acompanyar a Jose a la Vall i després baixar a Xilxes.

EIXIDA A LUDIENTE (20/07/2011)

Companys de la penya, avuí, com diu el rei, és un motiu d'alegria i satisfacció comunicar-vos que la Penya s'està retrovant-se amb el passat per diferents motius: Un per recuperar llocs meravellosos que feia anys estaven oblidats i que els que ho vingut sabeu al que em refereix, eixe recorregut d'Argelita a Ludient és espectacular, el seu paissatge és comparable a qualsevol dels Pirineus. L'altre motiu és que hem sobrepassat la barrera dels 100Kms, exactament des de La Vall, 102. I l'últim és que ens trobem bé, la veritat que no portem una cadència tan alegre com abans; (Joan i jo hem comentat que el motiu és perquè ens hem acomodat a un ritme de sempre Canet, Petres, Albalat, a més de l'edat per supost) però matinant ho podem fer dins del temps d'abans i arribar sobre la 1,30h.
Açò no ho podrà dir Pedro, ja que s'ha esquallat i no ha eixit, no sé quina milonga li ha contat a Joan; però la veritat ha estat que al punt d'encontre de La Vilavella només han estat puntuals Joan i Jose.
Joan ha dit que a les 8h. eixirien Joan Carles, Manolito Herrero y un agregat que per les referències que ha anat dien Joan he descobert que era un veí meu del Poblet que viu a tres cases de la meva i que quan ens han alcançat arribant a Ludient, s'ha presentat com a Luis. Aquests ens han comunicat que darrere venia David, que segons ens ha dit a l'arribar al bar havia deixat el cotxe en Betxí. Ja veus Pedro hi han de més valents que tu!

Ludiente

L'emorzar ha estat tot de meravella fins a l'hora de pagar. No sé per quin motiu els de Castelló es passen en el preu i quan s'arrimem a l'interior ens la claven. Estem parlant d'un esmorzar bàsic 7,80€. Ací Pedro quan ho sapiga es refregarà les mans i per ahí se n'eixirà per una vora i justificara la no eixida. Però ja ho diu el refraner castellà "Sarna con gusto no pica" i després del plaer viscut avuí, açò és pecata minuta.
I per a mostra aquesta foto ho diu tot.

Esmorzar al bar de l'entrada

La tornada l'hem feta en dos grups, ja d'eixida s'han avançat els tres joves i els de la tercera edat ens hem endarrerit al nostre aire i fins i tot hem sortejat els tres pujades abans del Salvador sense massa patiment. Ja en Betxí ens hem acomiadat de David i a partir d'ací si que aquest últim tram fins a casa ha estat més pudent perque encara que el vent sempre ha estat de cara en aquest tros al estar obert pegava més de valent i a unes cames cansades dificultava una mica el portar una cadència de pedalada més lleugera.
El dimecres que bé Joan no estarà perquè se'n va a la France; però no més tornar i passar la Setmana Gran, la Penya queda emplaçada per accedir a La Barona. Si, ara que estem calents, anem a veure si lo del retrovament va en serio i aquest estiu va de bo. Mentres els que estigam ens perdrem el proper dimecres en Eslida per Alcudia de Veo i l'altre dimecres a Navajas. Els caps de setmana continuarem per la València i aixi acompanyarem a Julio i recuperarem la butxaca.

EIXIDA A L'ORONET (16-7-2011)

La eixida del dissabte va estar marcada pel periode vacacional que gaudixen la majoria dels membres de la penya. Aixó va fer que al bar del Chaparral només ens juntàrem Julio desde València, i Pedro, Joan, Sergi i Quique desde Xilxes. Allí es trovàrem amb una concentració ciclista de les penyes de l'horta nord que omplia el restaurant a la part de dins, tot i aixó varem estar ben atessos.
La anada la varem fer per parelles, excepció feta de Julio (clar està), ja que Quique i Sergi varen adelantar la eixida per tal de estar al hora al puesto, eixint més tard Joan i Pedro, el cual al vores a soles amb qui sap que no pot, li va entrar el lumbago, descobrint Joan la medicina ideal per eixe mal, baixar la guardia, el que provoca d'inmediat l'atac del malalt.
La tornada, els xilxeros junts directes a la mar, i Julio tot solet cap a la capi. Encara poguérem vore un nou atac de Peter en la rampa d'Almenara, que volgué passar a un cicliste que anava per davant, però en arrivar a la seva altura aquell li va respondre i ahí varen crear un duel per vore qui podia més. Coses de Peter...

EIXIDA A AYODAR (14/07/2011)

Encara que l'eixida estava programada a Vilamalur, quan hem arribat a la cruïlla de Vilamalur eren ja les 10h. i faltaven 8 Km de pujada. Així que hem decidit baixar cap a Ayodar.
Hem eixit Pedro, Joan, Jose i Toni, aquest s'arrimat en cotxe fins Sagunt i amb puntualitat, a les 8h i poc més ha aparegut just també quan arribaven Joan i Pedro, Jose ja hi era al lloc. Pareix ser que no hem calculat el temps i caldria haver eixit un quart d'hora abans i per anar més sobrat, mitja hora abans. Aixi que la propera eixida del dimecres a Ludiente a les 7,30h. a La Vilavella.
De la d'avuí ha estat molt bé, almenys per a Joan, Pedro i José, no tant al principi per a Toni que està més acostumat a anar desbocat i no entenia la nostra marxa relaxada. Poc a poc s'ha mentalitzat i l'hem convençut que gaudeixca del paissatge i així ho ha fet. Després el dubte que se li ha creat a l'arribar al bar que sempre hem anat i veure'l tant pobre. ¿Aqui habra para comer?. Toni tranquilo que viniendo con nosotros no passarás hambre, otra cosa sera el precio; pero tranquilo, relajate y disfruta de una puta vez.

Mesón La Torre

Bé l'esmorzar ha estat de categoria en tots els aspectes, amb dos carajillos molts bons i un preu raonable. Per cert com vegeu en les eixcides de dimecres la repetició del carajillo s'està convertint en una costum. La setmana passada la va pagar Joan, aquesta setmana, Jose i la propera per eliminació li toca a Pedro que ja l'ha assumida però avisa que si perquè paga ell apareixeu tots no val. I així serà, li donem la raó, si s'apunteu algú vos tocarà pagar, ja ho sabeu.

Ayodar

EIXIDA ALBALAT DELS TARONGERS (09/07/2011)

En principi escuses a Toni per confondre'l en quan a les eixides d'aquesta setmana. La calorada de Gàtova del dissabte passat ens va alterar les neurones i no va quedar clar si el dimecres era Canet i el dissabte Almenara o al inrevés. Bé, en l'era de les noves tecnologies hi han dos elements que aclareixen moltes dubtes. Un, aquest blog que cal acostumar-se a consultar, si és que és, el lloc oficial de la Morralla i l'altre el telèfon, que en qualsevol moment pot servir per confirmar o rectificar.
En quan a l'eixida d'aquest dissabte una cosa pareix que ha quedat clara, de moment i per unanimitat dels que allí vam aparèixer: Joan, Pedro, David, Jose, Joan Carles, José Luis, Quique, Sergi, Julio, Toni, Sergio (el de la penya Cremaets) i Manolo (un convidat de Joan i company de la ruta per França d'aquest estiu), hem de prescindir del bar de la plaça d'Albalat per la lentitut del servici.
El dissabte que ve a l'Oronet, els que eixirem el dijous intentarem arribar a Vilamalur. Pareix que aquest estiu estigam bovets i vulguem recuperar algunes de les eixides d'antany. Jo us confese que pateix prou en els trams finals per dos motius fonamentals: l'allargar el recorregut i el ritme més viu d'alguns moments, sobretot quan compartim el trajecte amb els joves. I tots dos degut a que l'edat no perdona i la preparació invernal no és l'adequada. Així que sols em queda l'experiència d'anar a la marxeta i així igual podem fer alguna memorable d'anys anteriors.

EIXIDA A ALMENARA (06/07/2011)

Avui hem iniciat les eixides de meitat de setmana i ho hem fet coneixent un nou destí per esmorzar que no hem estat mai, Almenara, donat la proximitat a La Vall. L'itinerari ha estat el mateix que el de Petrés però allargant el punt d'aturada fins Almenara. El motiu ha estat a criteri de Joan que ho coneixia per ser un habitual dels seus esmorzars amb els companys d'institut i amb l'aval de bona qualitat i preu. No ens ha defraudat, inclòs el carajillo que com tots sabeu es la nostra vara de medir, ha superat amb nota, alcançant el podium del nostre ranking. De fet hem repetit. La tornada estaba programada en un principi per les Alqueries, al repetir carajillo i allargar la tertulia per la incorporació a la taula dels companys de Joan, vam decidir acurtar per La Vilavella i finalment ja en l'eixida d'Almenara ens ha trucat el fill de Joan que anava davant, que havia punxat i no s'aclaria i que anarem al seu rescat a la pedrera de Xilxes. Aixi que al peu de la pujada de Xilxes hem arreglat la punxada i hem perdut les ganes de fer més volta. Els xilxeros cap a la mar i els vallers cap amunt. Els morraleros que hem eixit són: Des de la Vall, Jose i David (per separats i amb rutes diferents com ja coneixeu a David), des de Xilxes, Joan, Pedro i Joan Carles que ha passat per la Vall a replegar al seu amic David per fer la volta pel Marienet. Jose, Pedro i Joan s'han agrupat en la rotonda de Cassanya. Al final sobre les 10h. tots hem acudit al bar El Cau, que així s'anomena, per als que us pergau per Almenara i vulgueu anar.

EIXIDA A GÁTOVA (02/07/2011)

Pels que estavem acostumats a fer ixides de la 3ª edat, avuí són paraules majors, si, hem recuperat una exida seriosa, hem anat a Gátova.
La convocatòria era atractiva pels components jovens i així ho han entés i puntualment han estat a l'eixida per anar-se'n logicament al seu aire i respetuosa per la resta i que amb una marxa intel·ligent hem fet el recorregut sense patir gaire. Pels que recordareu que era una eixida d'arribar a les dos, doncs a la una ja estavem en la Vall, encara que tot hi ha que dir-ho, ja que l'esmorzar no ha estat tant llarg com abans. Bé pensem que estem satisfets.
En quant l'emorzar, molt bé, podem dir que Gátova és l'altre santuari ciclista comparant-lo amb Eslida, sols en quant al nombre de ciclistes, que no en la qualitat de l'esmorzar.
Pels que consulteu el blog, ja estem en estiu i incorporem les eixides de meitat de setmana. Animeu-vos i aparegueu per l'eixida o contacteu amb els de la platja els que estigueu per eixos llars.

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (25/06/2011)

EUREKA! Avui hem segut una bona colla a l'hora d'esmorzar. Com la penya fundadora, com tots sabeu, està baix mínims, els més jovens han tingut la deferència d'acompanyar-nos aportant ademés dues noves incorporacions. No hi ha res com carn jove, ells en alça i nosaltres ringo-rango.
En la taula del bar de Canet ens hem ajuntat tretze components. Julio, Pedro, Joan, Jose, Quique, Toni, José Luis, Joan Carles, Ruben, David, Manolito i dos germans noubinguts, Marc i Pedro. Informar pels que desconfiavem del bar de Canet amb la marxa del germà a la platja que ha tornat i s'ha notat. Ens han servit ràpid i amb bocates ben farcits.
En l'aspecte esportiu destacar la tornada, que al decidir tornar amb la gent jove, hem tingut que apretar i portar tota l'estona un ritme viu i clar com s'adelanta tant, perquè no pegar la volta per La Vilavella. L'amic Pedro com està en Xilxes s'acomiadat en el creuament de la platja, jo pensava fer-ho en Moncofa; però ja anava calent i ningú girava, doncs cap avant. Una punxada quan deixavem la carretera de Nules per incorporar-nos a la de La Vilavella em va ajudar per agafar un respir. Agraïr que tots han parat i ja després de la reparació hem vingut més tranquils.
Al final la ruta des del campament base i dels que hem seguit la ruta tradicional ha estat de 75 Km.

EIXIDA A CÀRRICA (18/06/2011)

Després d'un parell d'intents en els que no vàrem poder esmorzar en el bar "Los Serapios" de Càrrica, avuí hem tingut sort i ho hem fet. Com continuem eixint només la parella, els del poblet, la qual cosa justifica i certifica el lloc d'eixida, malgrat les reticències d'alguns, som puntuals i sense espera, passades un poc de les 9:30 h. ja estàvem al destí. L'esmorzar ha estat de 10 com ja coneixeu els que ho estat. Quan estàvem en el carajillo ha arribat Toni des de Meliana, ell sols i ha tingut alegria perquè després de l'esforç patia de no trobar-nos. Una mostra més de que hi ha que respectar l'itinerari anunciat en el bloc. A la tornada Pedro ha intentat més d'alguna vegada convèncer per anar per Petrés. Que locura. Ja estava bé. Així que en el desviament del Juncar ens hem separat deixant a Toni sols. DES D'ACÍ VALORAR LA VALENTIA DE TONI D'AVUÍ.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (11/06/11)

Seguint en l'alternància Castelló/València, aquesta setmana ens hem anat cap a Albalat dels Tarongers. Novament la colla ha estat reduida a Pedro, Jose, David, Julio i Quique. Com no, els únics que hem fet grup, si es pot anomenar com a tal, ha estat Pedro i Jose, la resta, cadascú pel seu conter. A la tornada ja ens hem agrupat per vinculació geogràfica.
A destacar el bon tracte en el bar, on han presentat un esmorzar molt complet, farcit i de qualitat. Per arredonir-lo la tradional coca de Petrés, a la que Julio ha portat en el manillar des d'allí fins a Albalat, acompanyada d'un carajillo no massa ben aconseguit.
Informar que Vicent a sortit bé de l'operació i confia en si tot va bé, incorporar-se el més aviat possible. També destacar la noticia de que Tomás tindra un respir i descansarà tot l'estiu del seu tractament, el que li permetrà gaudir d'unes desitgades vacances en Griegos. Salutacions a tots dos i ens unim a la vostra satisfacció.

EIXIDA A ALMEDIJAR (4/06/2011)

Aquest dissabte, després de moltes eixides, la Morralla s'ha reagrupat a l'hora d'eixida i en el punt de partida. Si senyor, hem acudit 6: Pedro, David, Joan, Jose, Quique i Joan Carles. Pareix ser que no ha agradat la comparació amb la guardia civil i hem acudit tots els diponibles. Potser també el lloc de destí ha influit, ja que a Almedijar faria al menys dos anys que no anàvem. Però el grup prompte ha tornat a les mateixes. Prompte, prompte, només eixir de La Vall, Quique i Joan Carles, els joves de la colla, han dit que ja ens veurem en la taula, anem a pegar la volta per Castellnovo. Vaja, ja ens ham marcat la ruta! i sense preguntar!; perquè la nostra idea també era fer ixa ruta; però clar per tal d'arribar al mateix temps, doncs val, a l'arribar a Soneja anirem pel bufador. A més a més Pedro ens ha vingut en la cantinela de que:
--No estoy para salir.
--Me duele el lumbago
--He ido a la mèdica i me he hecho unas placas. No debo de forzar.
Clar, coneixent-lo, havia que provocar-lo fent apretonets i com no, ja el tenies darrere. Aixi que ringo-rango anem fent camí i ja en el tram del bufador en creuem de cara amb Quique i Joan Carles que venien a l'encontre. Pedro i Jose s'adelanten un poc degut a la xarreta que portaven David i Joan i que Quique i Joan Carles en una mostra de sobrats es deixen anar un poc mes avall abans de pegar la volta. Arribem al cementeri on s'inicia l'última pujadeta abans del poble i toca probar els renyons de Pedro. Penseu que seguirà els consells de la metja, provem. Jose tensa la cadena i no podia fallar, ahí està al costat, primer tram passat, quedaba l'últim tram i més provocació a Pedro, arriba el nebot Joan Carles, li apreta i ni metges ni medicaments ni polles en vinagre, allà que va Pedro, acabant esprintant i tot; però el nebot el controlava bé com no podia ser d'altra manera i arriven emparellats; però el "cuento" havia quedat al descobert.

Parlem de l'esmorzar, fenomenal, tots hem quedat satisfets i el preu com el de València. OK.
La tornada, com no de Morralla, tres per un lloc i tres per un altre. Hem eixit del bar i per davant anavem Pedro, David i Jose, requedant-nos per veure si venien; però dels tres no s'ha sabut res. Si voleu fer-ho saber ja ho direu, fent el comentari en el blog. Entreu i publiqueu la tocata i fuga de Joan (el que pensàvem que conservava el seny de la Morralla), Quique i Joan Carles (que tenen la dispensa de rodadors); però tots tres han estat poc formals. Res, que no tenim remei.

Comentar que a Vicent ja l'han operat del genoll i que tot ha ant bé. Això és bona senyal; perque de seguir tot segon el previst, gaudirem molt prompte de la seva companya en la carretera. VICENT, ET DESITGEM UNA PROMPTA RECUPERACIO.

EIXIDA A L'ORONET (28/05/2011)

Bé pareix que la nova configuració de la Morralla ja te forma organitzativa. Després de l'eixida d'avui crec que estic en la condició de dir que som el més paregut a la Guardia Civil. Com a infraestructura partim de dues comandàncies, la Comandància de La Vall i la Comandància de València. D'ací eixim primer els números, evidentment per parelles, des de la Vall eixim Pedro i Jose i des de València Quique i Toni. Les dues parelles iniciem la ronda cap al destí marcat. Arribem al lloc de guardia i allí poc després apareix el comandant David, cap de la Comandància de La Vall i el comandant Julio, cap de la comandància de València. Els donem les novetats i mamprenem el ranxo. Tot seguit iniciem la tornada cap a la comandància, ja cada parella amb el seu cap al front.

Bar el Chaparral-Oronet (Serra)

EIXIDA RIBESALBES (21/05/2011)

PER FI, HEM ANAT A RIBESALBES!!!!!!!!!
Avui la Morralla a retornat a Ribesalbes. Hem eixit dos subgrups, l'A amb Pedro i Jose i el B amb Quique i Joan Carles. De C, D,.......... ni se sap. El dos ens hem vist a l'hora d'esmorzar.
El possitiu de l'eixida ha estat veure un embassament fins els topes, mes amunt del poble.

També l'esmorzar amb un bon entrepà i un carajillo cassolà en pitxer de fang atabicat de llima, granets de café i canel·la, molta canel·la. S'han passat; però molt bo.
El negatiu, el preu, 6,80 ha estat excessiu. Es confirma que el territori Fabra és més car que el territori Camps. Uns" trajes" resulten més barats que un aeroport i butlletes de loteria. A veure si demà canvia el color polític i entrem en una etapa d'austeritat que es nota en els preus.
També ha resultat negatiu que en la tornada per les Pedrisses no hem pogut seguir el ritme de Quique i Joan Carles i els hem perdut de vista, el que ens arrima cada vegada més prop al Cosaors. Fins i tot més tard ens han passat els Cremaets a l'altura de Betxi que venien de la Barona, quina morrinya, us recordeu de les nostres eixides a la Barona, on han quedat!; a més tampoc hem pogut seguir el seu ritme. Al final jo he pagat el pato i de la Vilavella a la Vall he vingut agarrotat amb tirons. TANT DE CANET ESTEM "AGELIPOLLATS". LES NOSTRES CAMES ESTAN ENFIGADES. JA NO SOLS NO SOM NI PENYA; SINO A MÉS ELS QUE QUEDEM ESTEM EN LA ITV. PERÒ ALCEM EL DIT I QUE DURE.

EIXIDA PETRES (14/05/2011)

Bé, reprén la crònica; però després de veure la intervenció de Quique en la crònica de la setmana passada m'alegre de que així hagi estat; perquè és el que jo vullc, que tots participeu i doneu una nova visio de les eixides. Per tant done-vos d'alta en gmail i després Rubén que us habilite en el blog per poder hi participar. NO HO DIXEU PASSAR I ENDAVANT.
Mentre s'ho penseu jo seguiré fent-ho com si d'un diari es tractara, procurant no repetir-me (cosa difícil) i convidant a Quique a que ho fagi més a sovint.
Aquest dissabte ens hem retrobat en Petrés, que torna a ser un lloc destacat en el nostre itinerari per la qualitat de l'esmorzar. De la Vall hem eixit puntualment Pedro Joan i Jose i més tard com és habitual el "raro" de David. Ja pel cami ens hem creuat a l'eixida de Torres Torres en Quique i Toni, que per no repetir la ruta que havien fet, han decidit baixar per les Valls i seguir per la general a Petrés. Nosaltres hem seguit la ruta habitual en busca de Julio per aplegar tots sobre les 10 en un curt marge. Piter, el nerviòs, després de demanar l'esmorzar se n'adonant que tenia que estar prompte en la Vall per un compromís i ha anul·lat el bocata i amb un got de cervesa i quatre cacaus, ha pegat el bot. La resta hem gaudit de l'esmorzar amb un final de luxe en un "carajillo" molt acceptable i la clàsica coca farcida d'anous i passes.
La tornada cadascú al seu cau per la ruta de costum.
LA SETMANA QUE VE CANVIEM L'HORA D'EIXIDA A LES 8h. I SENSE MARXA ENRRERA ANIREM A RIBESALBES. AIXÍ SIGA.

Eixida Canet d'en Berenguer (7/5/2011)

Com Jose no va eixir el dissabte per compromisos amb S. Vicente i les seues activitats, faré aquesta setmana de cronista perquè quede constancia al blog de la eixida a Canet. Allà ens vam ajuntar Pedro, David, Julio i Quique. Jo amb una mica de retràs perquè esperant creuar-me amb els de la Vall, vaig arribar fins a Torres-Torres, allà vaig telefonar a Pedro i em va dir que estava a Sagunt esperant a Julio. El cas és que érem quatre i per tant varem fer quatre rutes diferents per anar. Caldrà seguir els consells de José de rebatejar la penya.
La volta en grup fins al Ventorrillo, i allí els de la vall a patir l'aire del que prèviament havien gaudit i els de València a deixar-se portar pel Déu Eolo.
Per al dissabte 14 Jose publicarà la ruta al seu bon entendre, per si serveix d'alguna cosa Julio i jo proposem si fa bo pujar a l'oronet i si no Petrés.

EIXIDA ALBALAT DELS TARONGERS (30/04/2011)

Eixida sense res d'especial en quant a la ruta. Destacar la converça llarga sobre la derrota del R. Madrid, 0-2 contra el Barça en la semifinal de la Champions per tal de matxacar a Pedro. L'altra cosa a destacar ha estat que la taula de l'esmorzar ha estat més nombrosa que l'habitual al acudir a Albalat a més de Pedro, Joan, Jose, David i Julio, Joan Carles, Ruben, Manolo, David i en cotxe Javi.
I fins ací la crònica. Si voleu ampliar feu comentaris que ja va sent hora que digueu alguna cosa.

EIXIDA A ESLIDA (23/04/2011)

Com que la crònica de la setmana passada algú la tractada de testament, avui va la noticia d'agència.

AGÈNCIA MORRALLA. Aquest dissabte ens hem vist en Eslida Joan, Pedro, Jose, Quique i Àngel (el francés de la platja de Moncofa) que s'ha unit a l'eixida de la Vall. La ruta ha estat tranquil·la i amb un ritme de xarreta parlant amb el francés. L'emorzar, el típic de la Paquita, amb repetició de carajillo (l'últim no ens l'ha cobrat perquè estaba roïn i hem protestat). Retorn a la Vall directes per La Vilavella. Pedro m'ha dit que fagi públic que en el Randero ha arribat primer. Sense més comentaris.

EIXIDA A L'ORONET (16/04/11)

PER FI HEM FUGIT DE CANET!

Alguns més inquiets que altres (s'han desvetllat i no han dormit bé) hem pres la direcció cap l'Oronet. Després d'una llarga temporada de pla, ens llançavem a la muntanya, Pedro, Joan, David i Jose des de la Vall i Julio, Quique i Toni des de la terra de la xufa.
Tots l'hem garrat en tranquilitat, alguns com David sense dir apenes bon dia se n'anat davant per fer camí com si els demés estavem per a tirar coets. Bé açò a Pedro, com sempre nervioset, ja li ha fet tirar davant "porque hay que cogerlo" Joan i Jose no li han fet cas i quan li ha paregut s'ha esperat i més endavant, quan David no ens veia aplegar a reduit per esperar-nos. Bones decicions de tots dos. A VEURE SI LA MORRALLA S'ENTERA QUE SOM UNA PENYA SERIA I ANEM JUNTS! al menys en el primer tram de l'eixida per tal de recuperar les xarrades i carregades de costum. Després ja vindran les bobaes, com aicí ha ocorregut a la pujada de l'Oronet, com no, Pedro, es clar, "muchachos os veo podridos, cunyadito te veo mal", provocació i adeu, ahi es quedeu. No ha tardat Joan en anar per ell i David i Jose a la marxeta cap a dalt. Prompte hem vist que Joan ha alcançat a Pedro, logicament, no aprén mai. Després de que ens han passat primer a nosasltres i després a ells una ristra de borrieneros, hem arribat dalt de l'Oronet. "Muchachos siete minutios llevamos aquí" Orelles sordes i a fer el tram final fins el bar, moment que ens han alcançat Quique i Toni, Julio ja havia passat i ens estava esperant dalt.
Bon esmorzar, el lloc amb els nous propietaris no desmereix a Raquel, molt de servei, de entre ell, ens ha tocat una joveneta, mirada entretelada de Julio i piropos de Pedro, retret de la taula. "viejos verdes". Bé ens ho hem menjat tot i el carajillo el de sempre, de ron i amb mel a banda, en les tarrinetes de costum.
Tornada a casa, Julio per Serra. i Quique i Toni en els de la Vall fins Algimia junts, on ens hem separat. La baixada amb fred, cadascú la feta segons el seu atreviment, David s'ha adelantat més que els altres, Joan més segur s'endarrerix, amb la companyia de Pedro. Baix arribem agrupats David, Jose, Quique i Toni i fent temps a que arriben Joan i Pedro, cosa que no ocurreix fins la pujadeta del Cementeri d'Alfara on arribaven atacant-se i que torna a perdre Pedro.
Bé, a partir d'ara la pelicula de l'eixida canvia. Pedro, calent d'haver perdut, es torna a posar nervios, es posa davant i torna a caure en la mateixa de fa quinze dies, vol tirar, no arrea massa, es creu que ens castiga, no ens deixa; però ell, cabut que cabut. Tots tranquils darrere d'ell i a la marxeta; però anem arrimant-nos a la redona d'Escales i en l'últim tram, on s'enpina la pujada, no ho pot remediar, esprinta i ahí la torna a cagar, torna a seguir-li José, i se'l deixa facilment, aquest es para per rentabilitzar la distància i ell encara vol aprofitar eixe moment per tornar a atacar i guanyar en l'ultim moment, però no el sorprén, Jose torna a apretar i arriba dalt sense problemes; però com no escarmenta mai, quan arriba a l'altura encara li diu: "es hasta la senyal del ceda el paso" (frase que l'ix entretalla i fonda de l'alé que portava). Si, Pedro, ens veiem en la senyal del ceda el pas de La Vall.
A partir d'ara permitiu-me que parle en primera persona i que me còrrega de gust, Pedro intenta seguir-me però prompte desisteix, jo girant-me de tant en tant, observe que esparea a Joan i David. Joan es posa davant i inicia la persecució, en ixe moment jo torne a apretar i encara que redueixen la distància, arribe en prou ventatge fins la corva del Pinyal, i veig que Pedro es requeda, i va darrere inclós de David. Ara es la meua, pose tot el que tinc i no pare ja fins la Vall, pensant que Joan ja no l'arrastrava i que Pedro ja era cadàver, si m'agarra algú serà Joan, però el meu rival era EL PROVOCADOR DE PEDRO. Ara el meu objectiu era tornar-li la piolota de l'Oronet, recordeu que ens va tirar en cara els set minuts que feia que havia arribat, doncs jo li tinc que treure el màxim de temps que puga i restregar-l'ho. I missió complida, arribe a la Vall, pose el cronòmetre en marxa i passen 3'29". Quan l'ensenye el rellontge la resposta ja l'esperava, "jo te he sacado siete" Ja, mira tu has pujat arrossegat pel teu cunyat i cara amunt i en 20 kilos menys, i jo he estat esperant a David. Ací t`han seguit arrossegant, anant inclós darrere de David. Finalment ho ha reconegut. Fins i tot ha canviat el resultat del R. Madrid-Barça que en tot el matí ha estat dient que guanyarà el R. Madrid 2-1 i ací en la Vall, quan li he dit que ara avui sols hem queda una altra correguda, que guanye el Barca. I respon, "si està como tú tranquilo que gana". GRACIES PITER

EIXIDA ESPECIAL A CANET (09/04/11)

Avuí tots els morralleros, des de els més antics fins als meus nous, llevat de Joan i Vicent que els ha segut impossible, ens hem reunit en la taula de Canet per retrovar-nos en TOMÁS I JAVI. Tots ens hem alegrat de reunir-nos i provocar en ells els records que de segur des de les seves cases cada setmana no els lleven del seu pensament i que avuí ha segut una realitat. Des de la prompta recuperació esperem que sempre que els vinga bé, estarem gustosos de repetir tantes vegades com vulgen aquestes trobades.
Com l'objectiu s'ha aconseguit plenament, que era la trobada i la ruta ja la coneixem de sobra, sols vull destacar un detall que em pareix significatiu en tan i quant justifica que aquest blog demostra que per a ells és el nexe d'unió amb la Morralla, em refereix a la coca que hem tingut en la taula, concretament la que ha portat Tomás. Ha estat comprada en Petrés, lloc on s'ha desplaçat abans i que tots sabeu és la millor valorada per la Morralla i que en aquest blog ha tingut el seu reconeixement. Gracies Tomás.
BÉ JO ESPERE QUE TOTS FEU ALGUN COMENTARI, MENTRES, ACÍ VA LA INMORTALITZACIÓ FOTOGRÀFICA

??????????????? (02/04/2011)

Quin plaer de ruta en bici cercant les aigües de l'embassament de Sitjar en el seu nivell més alt alimentat per les recentes pluges, creuant la presa i contemplant la força de l'aigua brotant sobre el curs del riu per a continuació adintrar-nos en la zona boscosa seguint la serpentejant carretera i sortejant els altibaixos dels desnivells per apropar-nos al poble de Ribesalbes accedint per l'empinada pujada amb el pertinent pique de Pedro per arribar primer.
Riiiiiiiiiiing, Riiiiiiiiiiiing!
Vagi el despertador!.
Hora d'alçar-se, estava somiant!.
Serà les ansies d'anar a Ribesalbes!
Ha arribat el dia.
M'arregle, m'equipe, agarre la bici i al lloc de partida.
Van apareixent Joan, David i finalment Pedro.
-- Vinga Pedro; que se n'anem a Ribesalbes!
-- Què Ribesalbes! Ha llamado Julio i he quedado en Canet.
-- Vas tu!
-- Cómo lo vamos a dejar solo!
-- Tu que has quedat, vas i li fas companyia
-- I bla,bla,bla...
Al final trencada de cor i cap a Canet.
Passe de crònica. Sols anuncie que el més bo estava per vindre. ARRIBEM A CANET I JULIO NO APAREIX. Els inicis de l'esmorzar ja s'ho podeu imaginar; pero jo com a calent que estava em vaig prometre que no hi parlaria en aquest blog. Ho farà David quan envie el comentari.
Espereu a que compleixi la paraula
Vaig a fer referència a l'ultima part de la ruta d'avui, la que s'aparta de les ja recomentades de Canet. Hem refereix al tram que va després de la cruilla de Moncofa, quan una vegada ens abandona David decidim seguir per La Vilavella on els tres a una no ho dubtàrem. Al meyns va ser la conformació a l'intent fallit de anar a la Serra Espadà fent una aproximació. I perquè no dir-ho també, Pedro es va passar tota l'estona atacant-nos, adelantant-se uns metres i nosaltres donant-li alcanç. I finalment arribem a la pujadeta de la Autovia que acedeix a la pujada del Randero i Pedro torna a atacar. I ARA VE EL CLIMAX, JOSE PRIMER LI DONA ALCANÇ, ES POSA A L'ALTURA, PEDRO APRETA, JOSE ES MANTÉ AL COSTAT, ARRIBA JOAN, LI ATAQUEM I EL DEIXEM UNS 20 METRES I JA AMB LA GENEROSITAT DE JOAN, JOSE ARRIBA PRIMER.

EIXIDA PETRES (26/03/2011)

Per a que es feu una idea del que s'ha convertit la penya La Morralla us la compararé amb LA DULA, ja que es dedica a anar replegant pel camí al seus componets. Si partim que l'eixida oficial és de la Vall, des d'ací no som gaire ningú. Avuí Pedro i Jose i ja a mesura que anem cap a la ruta programada van caen la resta. Primer Quique i Toni a l'altura d'Albalat. Tot seguit, passant Gilet, Julio i per últim, arribant a Petrés, David. Així que Tomás si encara tens en el cap el diseny dels nous equipatges, veges si creus convenient també canviar-li el nom a la penya per Penya Ciclista La Dula.
A banda d'aquesta introducció, en el referent a l'eixida, més del mateix. Destacar que el bar de Petrés de la plaça torna a obtenir bona puntuació amb els nous propietaris. I com no, la coca inmillorable, ben farcida.
Kilometres de la volta: 60Km.

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (18/03/2011)

Per fi un dia explèndid, d'eixos que convida a gaudir de la bici. Joan apuntava que hauria estat un bon dia per anar a Ribesalbes i veure l'embassament i la pressa o a Alcudia de Veo que ha canviat el del bar; però ja se sap, no eixim de Canet, situació que ha inspirat a Joan a crear un pareat: "si vas tant a Canet te'l clavaran per lo més estret".
Hem eixit Joan, Pedro, Jose, Julio, Quique i Toni. L'esmorzar ha estat reposat i amb "coca i carajillo de repito" ja que estavem en la vespra de Sant Josep i hem celebrat el Sant de Jose.
La ruta habitual ha estat de 67 km.
La setmana que ve a Petrés per tancar la temporada d'hivern. El cap de setmana que ve es canvia l'hora i Joan no ix però a l'atra, i va de veres, anirem a Ribesalbes. PARAULA DE MORRALLA.

EIXIDA FALLIDA PER LA PLUJA (12/03/2011)

Dues setmanes sense eixir. Aquesta pluja ens baixarà la forma. Damunt el dissabte que ve es Sant Josep; així que per a no atrofiar-nos que vos sembla eixir el divendres, almenys el vallers, que si per alguna cosa hem d'agrair a les falles és per aquest dia de festa.
Ja diu alguna cosa.

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (5/03/2011)

La pluja ha trencat l'eixida programada i tan sols Pedro i Joan han decidit eixir més tard amb la bici de muntanya i reunir-se en Julio en Canet. Ja veus Julio que al final has tingut companyia i no t'han deixat sols. Això són un bons amics. Jo com soc home de paraula i t'havia dit que a la setmana que ve a Petrés, ens veurem allí i així consta en l'eixida. També sé que la pluja vos ha respectat i no vos ho xopat. Jo he aprofitat per esmorzar en Montán com m'ho vist quan vos he passat en el camí direcció a Canet.

EIXIDA CANET D'ENBERENGUER (26/02/2011)

Avuí la penya ha estat baix mínims. Sols hem eixit Pedro, David, Jose i Julio. La ruta d'anada la de costum, rodar per Sagunt per trovar-nos en Julio i la tornada l'hem acurtada per Almenara per acompanyar a David que sempre té pressa per arribar a la Vall. Total 60 km. L'esmorzar el bàsic, sense repetir de carajillo perque ja sabeu que ací no és bo i això que abellia; perque Julio, fidel al seu costum, ha comprat la coca i per a quatre la ració ha estat 1/4.

EIXIDA ALBALAT DELS TARONGERS (19/02/2011)

Com tots ja ho comprobat no eixim de la zona del Camp de Morvedre. Avui per variar del lloc de l'esmorzar en canviat de bar, que no de ruta i hem anat a Albalat dels Tarongers. Per 50 cent. fugim de llocs que mereix la pena no deixar; però ja sabeu, comptem en alguns "racanos" que no cal mencionar. Després tots valoren com molt bo l'esmorzar; però al final encara deixen caure que es car. Estem parlant de 5,50€ amb un bocata de 10 i els complements pertinents i la beguda que necessites. A més a més la climatologia ho permet ja i hem estat al carrer. Repetirem, sobretot ara que ve el bon temps.
Per a que aquestos "racanos" no es descapitalitzen, la setmana que ve ens trobem en Canet.
La ruta de 68 km pels que venim de la Vall i seguint el traçat oficial, l'hem feta Pedro, Joan i Jose, ha fallat Vicent per un compromís. Ja en la taula ens hem vist David, Julio i Toni. Farem menció que en el camí ens hem creuat en l'altra part de La Morralla: Quique, Joan Carles, Ruben, Jose Luis i David que anaven a fer més de 100km pegant la volta per l'Oronet i Massamagrell. Bé, amb carn jove o valents no podem competir. Nosaltres ens hem quedat en la postura comode; però sense cap enveja i que dure.

EIXIDA A PETRÉS (12/02/2011)

Amb una puntualitat inusual vam eixir Vicent, Pedro, Joan i Jose. Pel seu conter i seguint les travesses aparegué a l'encontre a l'altura de Gilet, David al temps que Quique, Toni i Julio. Malgrat arribar a les 10h, el bar de la plaça estava plé; així que vam anar al de l'entrada amb algunes reticències sobre tot de Toni per si el preu seria més car. Però l'esmorzar és l'esmorzar i havia que fer-ho. Al final no va ser car, 5€, content general i cara de satisfacció en Toni. Cap al cau i fins la setmana que ve a Albalat. Total 65 km.

Eixida a Canet d'En Berenguer (5/02/11)

Com que no vaig eixir el dissabte 5 de febrer vaig a fer menció de l'eixida per tal de que quede contància al blog i sume l'historial. Van eixir David, Pedro i Vicent per reunir-se en Julio en Canet.

Eixida a Canet d'En Berenguer (29/01/11)

Bé, la crida a la convidada de Pedro a sortit efecte i ha hagut una bobn acolllida. Apareguen en la taula de Canet 10 membres de la Penya: Pedro, Joan, Vicent, Jose, David, Quique, Toni, Julio, Joan Carles i Rubén. Perque ho podem dir i escriure amb lletres majuscules:

PEDRO ENS HA CONVIDAT

La ruta ha estat per Alfara direcció a Sagunt per Petres i trovar-nos en Julio que a la fi no ens hem trobat i cadascú amb acudit escalonadament inclòs Pedro que de tant en tant fa de les d'ell i avui ha estat uns d'eixos dies. Paciència, es fa vell i hara que ha complit els 65 anys es un gran pas a la vellea. Al final ho ha arreglat pagant l'esmorzar complet amb coques incloses. Una acció que encara estarà rondant-li pel cap i que al més segur ens restregarà continuament.