EIXIDES I HORA

EIXIDES I HORA

RUTES DESEMBRE

RUTES DESEMBRE

dissabte, 31 de desembre de 2016

ÚLTIMA EIXIDA DE L'ANY (31/12/2016)

Ceba de Cap d'Any, fa bon averany


Gràcies a Pepe Buils, i segons diu el refrany, se'ns presenta un bon any, doncs fidel al seus costum d'aportar a la taula de l'esmorzar una hortalissa de la seva horta, avui ens ha obsequiat amb una ceba que amb molta cura ha preparat per a tots els congregats, en l'esmorzar tradicional de La Morralla del dia de Cap d'Any i que en aquesta ocasió ha comptat en la companyia dels nostres amics de la penya en la qual estem agermanats, en el que ha estat un esmorzar de germanor. Així que al voltant de la taula del bar d'Algar hem estat: Joan, Pedro, Vicent, Tomás i Jose per part de La Morralla i Vicent Borrás, Paco, Pepe Buils, Xavier Pagés, Juanjo, Elias i Varilla per parts dels nostres amics. 
La jornada ha començat en el punt d'eixida, el banquet. Ja de camí ens han alcançat el grup de Pedreguer, que farien una ruta alternativa abans d'acudir a Algar. Hem marxat una estona junts fins que Pedreguer ha canviat el ritme, senyal ben entesa pels seus, que s'han acomiadat de nosaltres per agarrar la seva roda, a excepció de Pepe Buils, que al poc d'anar darrere d'ells s'ho ha pensat millor i s'ha quedat en nosaltres amb bon criteri. Pepe no tenia la motivació necessària per castigar-se. Així que al tran tran, hem anat fen camí en bona conversa i calculant la ruta amb l'hora d'arribada al bar, les 10h, cosa que l'hem clavat.
L'elecció d'Algar avui no ha estat per casualitat, sinó que estava motivada pel fet de que l'administrador del bar era l'últim dia que regentava el bar, ja que a partir de demà es traspassa a un altre administrador. No som els únics que ho sabíem; perquè hem acudit una caterva de gent, tant de ciclistes com de veïns del poble. I és que com hem comentat alguna vegada, aquest bar te la costum de regalar un esmorzar per cada deu esmorzars fets i per avui ens havia proporcionat uns quants per a que ens beneficiarem d'esmorzars gratis. A la fi el gasto ens ha eixit a 3€.
Com a cloenda, Xavier Pagés, ha preparat i dirigit entre tots els allí reunits, la cançó de "Adios con el corazón..." dedicada als administradors del bar amb les corresponents gravacions de video, fotos i tota la parafernalia necessària per  complimentar-los.
Aquí teniu la mostra del reportatge:


En companyia dels administradors del bar
La tornada l'hem feta tots junts i en el banquet hem fet l'aturada per desitjar-nos un bon any.





dimecres, 28 de desembre de 2016

CAMINATA (28/12/2016)

RUTA DE SENDERISME CIRCULAR PER FONDEGUILLA
El que es va iniciar, ara per aquestes dades, l'any passat, de realitzar una ruta de senderisme de La Morralla, per segon any l'hem tornada a fer. Aquesta vegada, ha estat novament pels indrets de la Serra d'Espada; però des de Fondeguilla.
La jornada ha començat en la concentració al parking d'Erosky dels morrallers que hem acudit a la convocatòria: Joan, Pedro, Javi, Antonio, Tomás, Jose, a més de la companyia de Pedreguer. En els cotxes ens hem desplaçat a la veïna població de Fondeguilla, punt d'eixida de la ruta de senderisme programada per Joan. 
Partirem des del propi nucli urbà per dirigir-nos pel camí d'Artana i que enllaça en tres barrancs, els d'Eslida, de Cabrera i de l'Horcajo.
Al llarg d'ella gaudim, com en tantes altres rutes de la nostra estimada Serra d'Espadà, de la bellesa dels seus boscos de sureres, amb alguns exemplars de grans dimensions on una surera immensa ens sorprèn i que per la seva grandària sembla ser uns dels exemplars més grans de la Comunitat.
Camí d'Artana
El Castell de Castro al fons
Barranc de l'Eslida

Surera
També tenim una bona vista sobre les valls segons ascendim cap als colls, veiem de prop les restes del Castell de Castro, al qual no hem ascendit doncs ja estiguérem l'any passat.
Castell de Castro
En aquest punt optarem per agarrar una senda a la dreta. Aquest tram és d'inqüestionable bellesa, en la qual caminem sota frondosos boscos de sureres, envoltats d'un ric sotabosc. 
Bosc de sureres
El tram és en continu ascens fins arribar a l'alt de la lloma on es troben les restes de la mina Cantallops, de la qual només queda un perillós forat (del qual no es veu el fons) al qual es pot baixar per una escarida escala.

Mina de cinabri de Cantallops
Aquest pou és una antiga i interessant mina de mercuri, assenyalada i coneguda com Els pous de Cantallops, (paratge Fontanelles), amb un pou vertical tallat en roca d'uns 30 mi un esvoranc al qual s'accedeix, mitjançant escala de pedra, a un petit replà amb cali a la canya del pou, on es troben dos replans o refugis.
Al costat del pou hi ha un senzill forn de destil·lació de maçoneria i maó, i una tremuja en pla inclinat d'emmagatzematge i alimentació de mineral per a aquest forn. 
El brocal del pou es localitza després d'una gran roca, però sense cap element de protecció, observant-se en les seves parets diversos ancoratges utilitzats per descensos d'espeleologia.
Deixem la mina no sense abans admirar un portentós surera que hi ha prop i fem l'aturada per esmorzar
Després del breu descans seguirem la ruta, ja en continu descens fins al riu Belcaire, per una senda amb trams de pedra de via romana. 
senda amb traçat de via romana
La senda acaba just on s'uneix el riu Belcaire i l'accés a l'Arquet al que no accedim per brollar aigua de les últimes pluges i no ens abellia fer l'ànec. Tot i així hem tingut que creuar varies vegades el riu Belcaire saltant entre pedres i al que algun se li ha anat el peu i ha fet "xop, xop". 
Riu Belcaire
Compaginem el riu amb una senda de ferradura per la que creuem entre garroferes centenaries il' horta amb bases d'aigua. Així arribem a la població de Fondeguilla, tot just a l'altura d'un berenador, on temps enrere la font avui inutilitzada, brollava aigua de la font del Frare i que aprofitem per fer-nos una foto.
Berenador de la font del Frare
Ruta
Hem agarrat els cotxes i hem tornat a La Vall a dinar al restaurant el Pecat com a cloenda d'un matí ple de natura.


Restaurant el pecat

dijous, 22 de desembre de 2016

EIXIDA A ALMENARA (21/12/2016)

LA RUTA DE L'AIGUA
El dissabte, en la taula del bar La Bolera, vam decidir arrimar-nos a la costa per veure les zones humides, que després de les pluges que han caigut, deurien d'estar a vesar. 
Amb eixe compromís hem acudit al banquet Tomás, Pedro, Vicent Jose i Joan. Se'ns presenta alguns dubtes de mantenir la ruta, donat que les noticies que circulaven apuntava a que els camins estarien inundats d'aigua. 
Hem iniciat la marxa en eixa direcció sense saber certament el destí final de l'esmorzar. Les Cases de Queralt és doncs la intenció. Sempre que anem en direcció Est fem la volta anant en direcció Oest per girar 180º i encaminar-nos de cap a la mar. Així que hem pujat fins Escales, hem girat 9oºcap a Les Valls i un nou gir de 90º ens ha encaminat cal a la Marjal de Benavites/Almenara. Una tanca de prohibit el pas queda al mig del camí; però lleugerament apartada i que permetia el pas d'alguns cotxes. Doncs cas omís, endavant, Una nova tanca amb la mateixa disposició tampoc li fem cas. de moment bona decisió, una espectacular marjal se'ns obri al davant. Cal fer unes fotos. Ambdues costats del camí l'aigua està a vesar.
El Sol es mira en les aigues 
de la Marjal de Benavites
Continuem i a pocs metres de les Cases de Queralt observem que els cotxes que anaven davant escopien tolls d'aigua per les rodes. El camí està inundat. Ens arrimem i no ens decidim. Fem mitja volta i activem el pla B. Anem al bar Alpino d'Almenara.
Sorprenentment, avui el bar Alpino no tenia bona oferta de cuina,ens hem conformat en esgarrat, mandonguilles d'abaejo i llomello amb pisto.
La tornada ha acabat en una visita al riu Belcaire, a l'altura de la desembocadura de la rambla Cerverola, per veure l'entrada d'aigua a la bassa del Belcaire. 
Entrada de les aigües del riu Belcaire
a la canalització de la Bassa del Belcaire
La xarreta del banquet ha conclòs en la suspensió de l'eixida del dissabte a Benavites al haver una majoria d'integrants morrallers vallers de tenir que abordar compromisos nadalencs de cara al sopar de la Nit de Nadal. 
Així que valencianets, podeu anar per lliure. Així que al no haver ocasió de concretar el dissabte de la caminata del dimecres 28, informem que l'eixida serà a les 8:h des de La Vall. Poseu-vos en contacte per concretar el lloc de retrobament, que en principi sera en el banquet on eixim. Carretera Algar, Clínica Segarra. Front aquest monòlit.
Monòlit Poblet

dissabte, 17 de desembre de 2016

ESMORZAR BAR LA BOLERA_La Vall d'Uixó (17/12/2016)

Si al matí trona a la mar, ves-te'n al bar a esmorzar 
I això és el que hem fet. Anar a esmorzar al bar La Bolera. A més a més programat en temps. Doncs, no han hagut avisos per tots els costats dient-nos que anàrem en compte que plourà a: bots i barrals, a canalades, a cànters, a semalades, etc. I no s'han enganyat, ha caigut i cau una aigua de Maria Santíssima. I ahi que pare perquè ja ho diu el refrany. "Llevant fa?, per quatre dies n'hi ha". Així que ens vindrà apurat per eixir el dimecres. I ja van unes quantes dies sense eixir en bici. I si la cosa es com diu un altre refrany: DE NOVEMBRE A NADAL, NEU, PLUJA, TEMPORAL I MAL TEMPS CABAL, haurà que anar al gimnàs per cremar totes les calories dels esmorzars que la pluja no ens ha llevat.
En l'esmorzar d'avuí hem tirat de mullamenta: All-i-pebre i manetes de porc per sucar. La taula l'hem integrada la colla vallera al complet i "bien juntitos" ideal per combatre el fred i la humitat a més de aglutinar les veus en una única conversa.
Pedro, David, Tomás, Vicent, Jose, 
Joan, Joan Carles i Mª Pilar
Entre altres coses hem programat les eixides fins el final de l'any que com haureu vist està penjat a la capçalera del bloc. Tal vegada la novetat que hi ha és la marxa del dimecres 28, que ve a ser com la que varem fer mesos enrrere. Aquesta caminata seria reunir-nos en La Vall a l'hora establerta i desplaçar-nos a Fondeguilla per fer una ruta assequible, tornar a Fondeguilla i baixar a La Vall a dinar.

dijous, 15 de desembre de 2016

EIXIDA A TORRES TORRES

Anem anant, els uns darrere i els altres davant

"A miqueta miqueta", "a pleret", "a poc a poc", "amb calma", són expressions que expressen molt bé el ritme que hem instaurat els cinc components de la Morralla vallera (Joan, Pedro, Vicent, Tomás i Jose) a cavall de les nostres BTT, cercant els camins que uneixen els termes de La Vall i el Camp de Morvedre.
Enfilats cap a l'Est, l'alba emboirada es brinda una estampa mereixedora d'una foto i que cal compartir. 
Alba emboirada, sol de vesprada 
Aquesta marxeta dona peu a gaudir del paisatge i: "descabdellar fil", "donar aula", "estar de taba", "fer anar la pala", expressions que indiquen el molt que es xerra; però fent camí i arribar al pessebre amb hora, que és del que es tracta. Avui ens esperava el bar Martí de Torres Torres, que amb el seu espai reduït ens proporciona un bon esmorzar, ple d'atencions i de gasto. No han faltat a la cita, Quique i Tony, que en les últimes eixides de dimecres estan acudint des de els seus llocs d'origen per compartir taula i enraonar.
L'excepció d'avui ha estat que només hem estat una hora en taula. El culpable Jose que tenia una cita que li obligava a estar en La vall a les 12h. La seva intenció no era la de trencar la baralla i anar-se'n sols; però el sentit de pinya que caracteritza a la Morralla ha actuat com un moll i s'han posat en peu a seguir-lo. Continuarem raonant en el banquet. Aquesta reacció li ha vingut bé a Quique, que farà que hi arribe més prompte a Paterna. 
Així que hem desfet el camí, ara per la via recta i amb la mateixa intensitat que l'anada.
En la Vall, Jose s'ha dirigit de cap a la dutxa i la resta ha seguit la conversa en el banquet.
La predicció meteorològica, que fila molt prim, ja anuncia que aquest fi de setmana dona aigua i de valent. Per tant, si això succeeix i impedeix l'eixida del dissabte, el nostre assessor gastronòmic, Joan, ja ens ha convocat al bar la Bolera a les 9:30h.
La cosa deu d'anar en serio; perquè ja corren comunicats oficials que aconsellen ha prendre precaucions. 

diumenge, 4 de desembre de 2016

EIXIDA A SAGUNT (03/12/2016)

Bon dia, si no plou, i si plou la deixarem caure
Amb aquesta salutació, Joan, Tomás, Jose, Pedro i Vicent, ens hem presentat com un clau i tots alhora al banquet després de tres eixides consecutives sense eixir per la pluja, cosa inèdita en la llarga vida de la nostra penya. Tal vegada, pel desfici acumulat, es notava la inquietud per eixir i d'ahi la puntualitat.
Ja en marxa la freqüència de pedalada posada ha estat la més apropiada, per sense patir, arribar en temps i hora a la cita en Julio i Javi en el "pontazgo".
Tots agrupats i encapçalats per Joan hem anat a la recerca del nou bar, del que no sabíem ni el nom ni el carrer, tan sol que es trobava en la nova zona de Sagunt. No ha costat gaire trobar-ho, estava en una avinguda principal i cantoner. Prengueu nota, es diu WIZARD.
Els negats de la penya és a faltat res per començar a treure inconvenients i fer prediccions negatives del que se'ns esperava.
Per sort els mals auguris han segut erronis i si bé amb un espai reduït, degut perquè estava ple i sols quedava una taula lliure, la qual cosa era un bon símptoma, ha estat un excel·lent esmorzar en quant al gros del mateix, o siga els bocata, de dimensions extra i ben farcits de mescla. No tant dels complements, on els cacaus, palats, eren insuficients i les olives seques i també poques. La beguda la que hem volgut i els carajillos, dolços però complets. 
Si hem de fer una valoració global, és positiva i acabem de descobrir un nou bar que deu d'ingressar en la roda de bars del Camp del Morvedre. 
Tan sols caldrà vigilar les portes, que si es queden obertes crea una corrent d'aire res agradable i prou molesta i que si estàs suat no és gens aconsellable.
I el preu està en la línia de la zona, 5€. El aspecte que mostra el bar és de luxe i tal vegada aquesta imatge era la que espantava als negats de la penya, on esperaven una clavada, cosa que no s'ha produït. 



Hem fet una bona asseguda, amb carajillos de repito, gentilesa de Javi que retornava al grup després del llarg període d'absència, per estar recuperar-se de l'enganxada d'esquena. A aquesta incorporació també s'ha afegit Tomás, que si bé la seva incorporació ja s'ha produït unes setmanes arrere, no havia coincidit amb el grup de València fins avui. 
Podem dir que poc a poc les aigües tornen a mare.
La tornada, prop de les 12h,  ha estat amb el mateix ritme de l'anada i seguint la N340 fins agarrar el desviament de Moncofa que ens ha portat a casa sense aturada al banquet, donat l'hora avançada en la que hem arribat. 

diumenge, 27 de novembre de 2016

SETMANA PASSADA PER AIGUA (23-26 DE NOVEMBRE)

DE RITA A FIDEL ENTRE DUES AIGÜES
Setmana passada per aigua. El dimecres ens alcem amb la pluja i la noticia de la mort de Rita Barberà. Se suspèn la bici però no renunciem a l'esmorzar. Ràpidament ens organitzem i fem cap al bar Pinyalva a suggeriment de Joan, que el coneixia i tenia bona anomenada. No ens van enganyar. La brasilada de darrere  de la barra no ens ho va fer pensar, torrada. Sols Joan, que no para de farra en farra, la va desestimar per un bocata de sèpia. 
Aquí teniu la torrada

El dissabte es repeteix la història. Guaitem al carrer i la pluja està present, al temps que la radio anuncia la mort de Fidel Castro. Coincidències de la vida. Però aquesta vegada no qualla l'esmorzar. Entre absències, compromisos culinaris i panxes destorbades declinaren la sentada en taula.
La setmana que ve, segons les prediccions meteorològiques, mantenen els pronòstics de que la pluja seguirà amb nosaltres. Cosa inèdita per aquestes terres. Serà la primera vegada en la vida de la Penya, que suspenguem més de dos eixides per inclemències del temps.

dissabte, 19 de novembre de 2016

EIXIDA A ESLIDA (19-11-2016)

LA MORRALLA ES RETROBA EN ELS SEUS ORIGENS


L'1 d'octubre acudia en solitari a Eslida, santuari de la nostra Penya, per encendre un ciri a la nostra devota Paquita i portar la flama a La Vall per tal de reviscolar la penya que estava en hores baixes.
Mes i mig després aquella petició ha estat escoltada i avui tots els vallers components de La Morralla ens hem retrobat en el bar Paquita, com feia temps que no ocorria. 
El canvi d'última hora de anar a Eslida a estimulat a Tomás i David per acudir a la cita. Tomás, callant-se i no manifestar-nos els seus temors de la falta de preparació per abordar el desnivell. I David, que ha fet l'esforç de trobar un forat per acudir a la cita. No cal dir, la satisfacció que ens ha envaït a tots en veure-nos tots plegats en la taula.
Era el moment de agrair-li a la Paquita el seu miracle. Ella no entenia res; però no ha dubtat en arrimar-se a compartir en nosaltres aquest moment d'eufòria
L'àpat, com no podia ser menys, ha estat a l'altura de l'ocasió. Amb un servei llampec, ens ha arribat els bocates del ciclista, truita francesa, pernil i formatge, amb l'excepció de Pedro, que demana la truita de ceba. El vi de macabeu, a excepció de Joan que ho demana negre. Els cacaus i dos amanides ben untades d'oli feien els complements. 
Sense demanar els carajillos han arribat sis de mel. Si en els bocates ningú vam protestar, malgrat del remugó de Pedro que volia pimentó, en els carajillos els que el prefereixen de conyac li han fet l'observació i sense dubtar s'ha dut un de mel i ha vingut en els tres de conyac. L'operació matemàtica no ha estat ben mesurada i ens hem trobat damunt la taula amb 8 carajillos. Els de mel hem eixit guanyat; perquè ens hem repartit els dos de sobra.
Ens hem acomiadat de David que s'ha aixecat de la taula abans per tenir presa i la resta hem demanat una ronda de cremaets. 
A les dotze i després d'acomiadar-nos d'una representació política pepera que havia esmorzat en una taula del costat i integrada entre altres per l'alcalde d'Eslida al que li acompanyaven dos coneguts nostres, Aparici de La Vall i Jarque de La Vilavella, als que ja havíem saludat a l'entrar i ara a l'eixir i amb l'expressió de Tomás dient-los que fins que ells no s'anaren nosaltres estaríem esperant. I això és el que hem fet, darrere d'ells hem iniciat la marxa de regrés. 8 euracos, propi d'un bar d'estrella Michelin, ha estat el preu, ben assumit per tots, inclús per Pedro que al crit de "OJO!", ahir en el wassap ja ens alertava de que la Paquita ens estaria esperant als clerums, amb el seu somriure de boca a boca. Però el que ens hem pres ho valia.

dimecres, 16 de novembre de 2016

EIXIDA A ALGAR DE PALÀNCIA (16/11/2016)

No és igual a vegades que a voltes
El bloc marca que avui toca anar a Algar en ruta tranquil·la i apropiada per a Tomás. Els alcem i es trobem un wassap de Tomás comunicant que fa fallida, una mala nit d'insomni la deixat xafat i en poques ganes d'alçar-se. 
Amb aquesta baixa ens trobem al banquet, Pedro, Vicent, Jose i Joan. Algú llança la pregunta:
--Mantenim el lloc o canviem?
Prompte es lleva la idea de canviar de destí per respecte a Quique i Tony, que poden acudir. 
-- Doncs, el que si podem fer és canviar és la ruta apuntà un altre. 
-- Que tal si li ensenyem el camí a Pedro perquè no es torne a perdre! 
-- Correcte, exclama Joan, m'ho donat una idea. 
-- No et passes, i el que podria ser un mati tranquil  es converteixi en un sacrifici.
-- Del que anàvem a fer i el que farem ve a ser igual.  
-- Igual -és Pascual! No és igual a vegades que a voltes.
Iniciem la ruta i ja des de l'inici ho fem per lloc no habitual, encara que si conegut. Pel camí del Corral Blanc. Coincidim en Frias i anem junts fins el camí d'Escales, on en el mateix punt on la vegada anterior es va despistar Pedro, ens hem separat, Frias ha seguit recte per on se'n va anar Pedro i que porta a Azúebar i nosaltres hem girat a l'esquerra en direcció Soneja. Després de sortejar varies pujades hem arribat a la carretera d'Azúebar a Soneja i per ella hem arribat al poble, on hem agarrat la via verda d'Ojos Negros, fins a Algar. Jus a l'entrada hem coincidit en l'arribada de Quique que ho feia per la mateixa via verda des de baix (venia en la BTT) i ja dins del poble en Tony, que venia en la híbrida.
Agrupament i ens encaminem al bar de la plaça Major. Bon esmorzar com sols ser i que no et falla mai. Els cacaus ens han eixit per les orelles. La conversa, si està Tony, ja vos la podeu imaginar, vins, avui dedicat al matinal vitivinícola celebrat en La Pergola de Castelló, on van estar ell i Joan. Han fet un repàs als bons caldos de la província de Castelló, destacant els de l'Alt Palància i la zona de Cabanes i Benlloch. Continua apareixen el tema del quadre de la bici i els components per vestir-la.
Alhora de pagar i seguint en la roda de persones agraciades en l'esmorzar gratis que ofereix aquest bar per cada 10 esmorzars, li ha correspost a Tony, Sempre que cobrim els 10 bons, si està algun de la Morralla que es deixa caure de tant en tan, tenim la deferència de que siga aquest el beneficiat. La vegada anterior va ser Quique i avui ha estat Tony.
Eixim fora i estem uns minuts més de xarreta, uns en la bici del morro i altres mig a cavall., fins que algú dona l'ordre de moure. Però la veu de Pedro ens fa parar.
-- Vaya, he pinchado. Tengo la rueda pinchada.
Vicent es presta a unflar-li-la per si perd poc i pot arribar a la Vall. Això fem i eixim. A les afores del poble ens separem els dos grups. Només passar el pont d'Algar, Pedro es para. No ha funcionat l'inflament, la roda està en terra. 

Dos moments de la reparació
Emprenem la marxa i Pedro es dedica a la recerca d'alguna olivera estatal, com ell anomena a les que estan a les redones o vora la carretera. Sembla que aquestes no tenen bona pinta i ofereixen un tamany més propi d'un lledoner. Es passa a la recerca privada, primer mirant horts abandonats, que ofereixen la mateixa mala pinta i definitivament a la dels horts ben cuidats. Fins aquí ens ha arribat la paciència, i com que collir olives no és el mateix que collir taronges, l'hem deixat i amb l'ordre de al banquet t'esperem hem seguit avant.
Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?
Quasi mitja hora de banquet repassant la historia valenciana del Segle XIX de boca de Vicent que està assistint a un curset en Vila-real sobre aquesta temàtica i Pedro sense aparèixer. Farts d'esperar hem donat per conclosa la xerrada i l'espera sense saber si la collita ha estat bona o no i amb el dubte de que si ha tornat a punxar no portava recanvi. Una situació que ell no ha calibrat després de la punxada. Però l'interès està per damunt de tot i el que a Pedro se li passa pel cap va fins les últimes conseqüències.

dissabte, 12 de novembre de 2016

EIXIDA A PETRÉS (12/11/2016)

Per molt poc que La Morralla avui no ha arribat al complet absolut; però la cosa millora. Amb la incorporació de Tomás que ha provat en la de carretera amb èxit, els vallers ens mantenim amb el nombre de cinc: Joan, Pedro, Jose i Vicent han completat el cinquet. De la part de València, que últimament va basculant, avui s'ha estirat i Julio ha vingut acompanyat de Antonio a més de la grata sorpresa de l'aparició de Javi que amb cotxe ens ha alegrat en la seva presència. Tampoc a faltat Tony. Total, nou asseguts en un pam de taula i "bien juntitos" ens hem engolit tot el que hem demanat. 
Una inscripció en ceràmica a la façana del bar m'ha cridat l'atenció i en apropar-me he descobert que amb el nom que identifique aquest bar no és exactament correcte. He fet la foto i aquí teniu la informació que descriu exactament la seva nomenclatura.
Ja hem comentat en l'anterior ocasió, que hem estat en Petrés, que ha hagut canvi d'administrador. La continuïtat del personal no és la tònica d'aquest bar. Per tant sempre estem exposats a les novetats. Però hem segut i som fidels al lloc, i és que si bé, una vegada ho vam intentar en el bar de la competència, la tranquil·litat que tenim aquí no la trobes en un altre lloc i predomina açò, davant de qualsevol millor esmorzar.
Un canvi en la cuina sempre ve acompanyat també d'un canvi d'hàbits i costums dels nous incorporats. En aquests, la novetat ve en els cacaus, que els presenta pelats i rostits, una modalitat que també ens dona en altres llocs; però que no està gaire estesa.
Ara bé,  sembla que a Pedro no li ha degut d'agradar, perquè en una manotada els ha escampats tots per damunt la taula.
Malgrat estar "todos juntitos", és inevitable, que no hi haja més d'una conversa i fins i tot ha hagut un moment que parlàvem per parelles. 
La tornada a l'igual que a l'anada, a la marxeta, trencant per Moncofa i col·laborant en "l'entrée" de Tomás.

dimecres, 9 de novembre de 2016

EIXIDA A ALMENARA (09/11/2016)

Tornar les aigües a mare 
Poc a poc La Morralla va recuperant l'aparença normal. Avui en arribar al banquet ens hem trobat en la grata sorpresa de veure assegut a Tomás. Ha complit fidelment al compromís adquirit el dissabte, quan a causa del vent, vam suspendre l'eixida i ens vam concentrar a esmorzar en el bar Pradas, al que ell també aparegué i es va gestar l'eixida d'avui acord a les seves possibilitats i que malgrat intentar dissuadir-nos a que férem dues rutes, no ho va aconseguir. Som una Penya i "on va la corda va el poal". 
Una vegada més Tomás ens demostra la gran força de voluntat que posa en la recuperació de les seves malalties, tot i no estar recuperat de la mobilitat de la mà, ha decidit que ja està bé de restar a casa, cal seguir i com se sol dir "el temps tot ho cura".
I ja hem som 5!
Així és, després de quatre mesos, la vessant morrallera de La Vall torna a tenir el nombre habitual de membres. Vicent, Jose, Pedro i Joan hem acompanyat a Tomàs en la seva reincorporació a la pràctica ciclista i el que és més important, a la convivència del grup. Com a bon i metòdic calculador, Tomás ha sabut elegir la manera idònia per encetar la marxa. Com hem dit, la mà encara no realitza tot el seu recorregut complet de tancament i per tant ha pensat que la bici de muntanya és la més apropiada per accionar el fre, d'ahi en eixir avui. Assegurada la frenada, la forma ja es cosa de aconseguir-la a base d'eixides.
Tan sols ens quedava a nosaltres dissenyar un recorregut que facilités la marxa de Tomás. Cap problema, ruta costera i destí, un dels bars ben situats al nostre ranking particular, l'Alpino d'Almenara.
En marxa relaxada, conversa amena, dia esplèndid (el fred ens ha donat una treva) i paisatge agradable, hem recorregut els diferents camins que ens han portat al pessebre.
No ens ha defraudat el bar, segueix en la bona línia. Tal vegada una excepció, el pa prefabricat no és el més apropiat per una bona mescla. Però els bons carajillos per partida doble que ens hem begut arrodoneix un bon matí gaudint de la companyia de Tomás i la recuperació de les converses rutinàries; però que tornen a tenir un sabor especial  en eix seny que aporta Tomás, sobretot per a fer reflexionar a Pedro en les seves desbocades intervencions.
Però pensàveu que Tomàs havia acabat de mostrar tots els seus càlculs de l'eixida! Doncs no, encara tenia guardat en la recambra l'última sorpresa de la seva planificació. 
"El dilluns he complit anys i l'esmorzar està pagat" O siga, que s'havia marcat com a data de tornada, la setmana del seu aniversari. No se li escapa res. 

MOLTES FELICITATS TOMÁS. 

dimecres, 2 de novembre de 2016

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (02/11/2016)

CÀRRICA - AVARIA MENTAL = ALGAR

Poc durà la felicitat en casa del pobre. Encara no porta una setmana Vicent per la Vall i ja ha tornat a fallar. Un viatge al voltant de l'Imserso la fet viatjar fins a Benidorm a compartir unes dies en uns amics. Ens hem trobat novament els tres: Joan, Pedro i Jose. Però per contra hem rebut un missatge de Quique i Tony que s'apuntaven a l'expedició a Càrrica. I és que Càrrica, està demostrat que és un bon atractiu pels morrallers i fins i tot fer acostar als més llunyans.  Però "mi gozo en un pozo", una avaria mental de Pedro ens ha truncat totes les il·lusions. I és que el que mal comença, mal acaba. D'eixida ja remugava, que o veia lluny, que era molta tela i deuríem d'haver anat en la de carretera. A continuació les despenjades de rigor, fruit de la manca de motivació. Coneixent la seva actitud, optem per esperar-lo. La reacció espontània d'ell en arribar a la nostra altura, la típica, passar de llarg i fer una arrancada. En la pujada a la redona d'Escales l'agarrem i en arribar, Joan pren la direcció del camí d'Escales. Sorpresa de Pedro que se li cau la botifarra a la cendra. Mes remucs i caiguda de cames novament. Les primeres pujades el van allunyant; però està a la vista. De sobte Joan gira a l'esquerra, jo darrere. Al poc de temps ja li rumie a Joan que Pedro no ve i que igual a tirat recte. A quin sant, està fart de vindre per ací. Així que avant i les girades de coll que de tant en tan pegàvem no feia més que confirmar que no venia. Arribem al magatzem de la finca gran i parem. A mi hem ve a la memòria que aquesta situació no es nova. Recordo que quan vam anar a menjar empedrao a la caseta de Panera i que va vindre Javi, va ocórrer el mateix. Tinguérem que esperar-lo. Però arribà; però avui no ha segut així. 
Tirem mà dels telèfons i sorpresa!, no hi ha cobertura. Què fem?, seguim o anem a per ell. Es clar, que s'ha perdut; però hi ha que descartar que no hi hagi tingut cap contratemps. Desfem el camí i a la seva recerca. Una parella de ciclistes que feien el mateix recorregut que nosaltres ens diuen que no han vist cap ciclista. Doncs està clar, ha seguit recte i no ha tornat. Farà cap o a Fondeguilla o a Azuebar. Intentem novament la telefonada i continuàvem sense cobertura. Prenem la decisió que ja era impossible arribar en hora a Càrrica i desistim d'anar. Ni tan sols arribar a Soneja. La única solució és Algar i trobar cobertura per localitzar a Pedro, Quique i Tony. I això és el que hem fet. En recuperar la cobertura hem parlat en tots tres. Primer Pedro. Efectivament estava en la carretera de Azuebar a la Vall de regrés a casa. No li deixe explicar-se, li comunique que anem a esmorzar a Algar i que faci el que vulgui. A continuació jo parle en Quique i Joan en Tony. Quique ja estava per Sot de Ferrer i li he donat l'avís. Girarà i acudirà a Algar. Tony diu que estava per Torres Torres. També acudirà a Algar. Ja tots avisats, Joan i jo a les 9:30h que s'havia fet,directes al bar. Per fer una mica de temps hem pegat la volta pel pantà, moment que hem vist arribar a Quique. Els tres ens hem dirigit al bar de l'Ajuntament. Segona sorpresa, està tancat, celebra el dia de difunts. Jo m'encamine al de la carretera; però Quique ens diu que anàrem al de Dalt que ell ha estat altres vegades. I que fem en Tony; perquè Pedro no pense que vinga, o si ve vindrà en cotxe. Quique diu que Tony ho coneix. Doncs Pedro ja respirarà. Efectivament al poc d'arribar al bar ha aparegut Tony. Només saludar-nos ja ens ha llançat les primeres esclatonades:
- "¿Però que es esto! "Cada vez andais menos. Cualquier dia almorzareis en vuestra casa".
Ens hem assegut en taula i Tony ha continuat en la paraula, no ens ha donat l'oportunitat d'explicar-li perquè hem canviat de destí. 
Primer amb un somriure de boca a boca ens anuncia del negoci vitivinícola que acabava de tancar per aquest cap de setmana i després que està buscant un quadre de bici i ens ha fet tot un recorregut per les diferents marques, preus, qualitats, pàgines d'internet al temps que buscava la complicitat de la resta per trobar les nostres opinions. El més expert ha resultat ser Quique i de tant en tant Joan, jo que el tenia enfront i estava en la seva mirada només he pogut que menejar el cap, no tinc ni puta idea de bicis. En tota la meva carrera d'aficionat al ciclisme mai m'he preocupat de instruir-me. Al final s'ha convertit en un diàleg entre Tony i Quique; mentre Joan i jo estàvem devorant els bocates de bona pinta i la guarnició típica valenciana amb coentets, ceba en vinagre i fresca, olives negres, verdes i partides i els corresponents cacaus. La part curiosa ha estat que els bocates els servien partits per la mitat. 
En eixes estàvem quan hem tingut la tercera sorpresa. Apareix Pedro i en bici. El primer que fa és voler acusar-nos i voler explicar-se. No li hem donat opció. Pedro aquí la cosa va de quadres. Tu no en vens ? És que Tony en busca. A pues si. Però prompte s'ha assabentat que la cosa anava d'altres quadres. 
Aleshores, com que el tenia al costat i ell, tot era voler contar la seva aventura i jo que no estava participant de la conversa de quadres, l'he invitat a que es desfogue. Així que per animar-lo li he reconegut que deu d'haver fet una proesa, dons des d'on estava en el moment de la trucada fins a Algar hi havia tela marinera. Doncs per a que tots els lectors no vos quedeu en la intriga, ahí va l'explicació de Pedro. I també per a Quique i Tony que continuaven en la seva conversa. Joan també ha optat per seguir a Pedro. Sobretot per rectificar-li, i donar-li canya.
Efectivament, en el punt que hem girat en el camí, ell ha continuat recte, ha passat per la caseta de Panera i ha fet cap a la carretera d'Azuevar per la caseta del cunyat de Tomàs. Alli havia decidit tornar-se a casa fins que ha rebut la meva trucada. De sobte, el que aquest matí l'hem deixat amb les cames caigudes i pensàvem que igual l'havien violat, s'ha refet, ha girat i s'ha encaminat a Algar. Ho ha fet pel camí que deuriem d'haver eixit aquest matí. el que ix a la carretera d'Azuebar a Soneja. Bé, ara resulta que ha fet el doble. Si no volies caldo, dues tasses. I no tenia força. Pedro contista, te s'ha vist el plumer. Primer li hem donat la mà; però ara en l'altra l'hem mamporrejat. I Joan li ha donat l'estocada. No ha glapit. Una reflexió última. Pedro, sàpigues que aquest cunyat que et pica i jo que soc la mosca collonera, ens hem preocupat per tu i hem anat en la teva recerca i no hem parat fins que hem sabut de tu. Una sol·licitud de foto a la cambrera que ens portava els carajillos han tancat les dos converses. Recordar que els quadrers no han parat en cap moment.
Per cert, cal fer la valoració del bar. Ha estat la millor sorpresa del matí. Sempre es una alegria el conèixer un bar nou i que siga de l'acceptació de tots.  Bo és tenir aquesta alternativa i si ara quan el del bar del casino de l'Ajuntament canviï d'amo, com diuen, tenir aquest bar per continuar venint a Algar. I el preu 5€.
A les 11h Quique ha començat a replegar, senyal de que ell vol moure i té justificació, que per això ve de més lluny i la volta és llarga.  Tots el seguim, paguem i anem a per les bicis. Tony que no es treu del cap el quadre veu una Giant fora, es munta en ella i entra a buscar el propietari per demanar-li preu. Esperem i torna amb l'oferta de 800€. Res, seguir pegant-li al perol i ja sabrem quan pareix.
Ens faltava pegar-li l'última a Pedro.
- Pedro, tu ja has fet l'entrenament; però Joan i jo estem ha mitges, aixi que anem per Torres Torres.
- Por Torres Torres? Lo que querais, ja voy almorzado y voy donde vayais.
- Així m'agrada, eixe "es mi Pedro". Valent!
No l'hem perdut fins que ha tingut que fer l'aturada clementil i que D. nerviós l'ha feta tan prompte,a les Valls, que ha tingut que portar la càrrega fins la Vall i no ens ha pogut alcançar fins que l'hem esperat a l'entrada de La Vall. 

dissabte, 29 d’octubre de 2016

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (29/10/2016)

LA MORRALLA AUGMENTA PERÒ NO MILLORA

Des del dimecres recuperem un membre de la penya, Vicent ja ha tornat de Zurich i sense perdre temps ja està pedalejant pels camins i carreteres del nostre voltant. Jose, Pedro i Joan l'hem rebut asseguts al banquet.
Benvingut siga el qui a sa casa ve. Per contra, els morrallers de l'horta, van de cap a caiguda, tan sols ens manté el seu cap, el més complidor, D. Julio. Que hem de fer, Açò és el que hi ha. Només pel sacrifici que li suposa a Julio eixir sols i la satisfacció que l'ompli amb la nostra companyia, mereix la pena acudir al seu encontre. 
Com que no hem rebut la visita de cap paisà, els cinc que érem hem mantingut el llistó de la Penya mostrant l'única versió que no decau, la de la bona gana i l'agradable xarreta. Avuí hem optat per pujar el colesterol, les llonganisses i les botifarres han segut la base de tots els entrepans a més d'ous (fregits, estrellats, esclafats, de "puntillas",  truita francesa...) i faves.
Amb un grup reduït i "todos juntitos" afavoria una única conversa amb la participació de tots, de tal manera que se'ns ha fet prop de les 12. Vicent i Joan s'han ajudat amb dos orujos. Els 5 €, la tranquil·litat, que almenys avui ha regnat i la bona atenció ens ha fet prendre la decisió de que pel Camp del Morvedre, alternarem Petrés i Albalat i deixarem de costat Canet. A més a més dels altres llocs de costum (Torres Torres, Les Valls, Oronet...). Amb aquesta és, la no sé quantes vegades que hem fet la promesa d'oblidar-nos de Canet. Espero que aquesta siga la definitiva.
Malgrat fer-se tard i arribar a les 13:30h. no hem volgut deixar perdre l'asseguda al banquet d'un quart d'hora.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

EIXIDA A MASCARELL (19/10/2016)

ENTRE TARONJA I TARONJA PUNXADA

Amb un matí més fosc que la boca d'un llop hem aparegut al banquet. Ens resistim a canviar d'hora; però no es pot eixir abans de les 8h. Sols queden dues setmanes; però caldrà eixir més tard. Anàvem a Mascarell. Per on l'abordem? Per dalt o per baix?. Però l'instint ens encamina direcció eixida carretera Algar, doncs accedirem per baix, Almenara - Les Valls-Platges de Canet, Cases de Queralt- Platges d'Almenara, La Llosa, Xilxes, Camí Cabres-Moncofa-Nules i Mascarell. El bar Societat de Mascarell és el bar elegit, no hi ha altra alternativa. 
Porta d'entrada a Mascarell, poble emmurallat
Molt tranquils i amb boca clientela ens hem fet un bocata tradicional de ciclista amb l'acompanyament habitual i el carajillo de final de festa.
Una nova malaltia de Pedro, res de l'altre món, un simple refredat, que en boca d'ell sembla una pulmonia, ens ha embolicat en una roda de simptomatologies diferents per acabar centrant-nos en la pròstata com a diagnòstic de risc per a la gent de la nostra edat i esbrinar on està la frontera entre si és o no és, els diferents estats d'inflamació, la freqüència i força de la pixada, que si el PSA està per dalt o per baix; la maniobra anal. En fi tot un raonament dirigit per l'especialista i patidor de Joan, seguit per la resta i provocant-nos una inquietud, que en arribar a casa ja estem demanant hora a l'uròleg. Mal tema hem agarrat avui. Damunt pel wassap tractant-nos de fredolics. RES, VELLESA.
Els dos fredolics
L'excepció. El més matxot
La tornada pel camí del Caminàs i l'expressió "entre col i col, lletuga" s'ha canviat per la de "entre taronja i taronja, punxada. Amb una marxa lenta anàvem observant les taronges més madures per tal d'omplir la motxilla de Pedro, fins a tal punt que hem deixat passar per alt les mirades provocatives de les tres fulanes ajocades a la cuneta i les punxes d'un esbarzer que m'ha provocat una punxada. Perfecte per a que Pedro tingués tot el temps del món per escollir les més madures i tastar-les per comprovar la seva dolçor.  Hem canviat la càmera i endavant. Malgrat avisar-me que repassés bé la roda, sembla que no ho he repassat el suficient i pocs kilòmetres més endavant, la roda en terra. Pedro em despotrica per no mirar bé. Després de que tot bé per culpa teva, ara et venen les preses!. Menys mal que només mirar-la Pedro troba la punxa de l'esbarzer, que a més a més té que deixar-me la seva càmera, i que tot siga dit de pas, està en un pegat. Pedro, quant te la torne, no esperis una nova, en arribar a casa la lleve i et torne la teva. "Como quieras".
Aquest canvi ha estat el definitiu i hem arribat a La Vall acurtant l'itinerari pel temps perdut.

dissabte, 15 d’octubre de 2016

EIXIDA A CANET (15/10/2016)

Una de calç i una de arena
Tres equipats i a cavall de la bici (Joan, Jose i Julio) i dos de guapos i a cavall del cotxe (David i Tomás) som els que ens hem vist a la taula del bar Murillo per gaudir. Ja més tard i amb la seva burra ha aparegut Pedro a l'encontre dels vallers en el seu camí de regrés.
Sembla difícil que a aquest pas la Morralla alci el vol. Amb nit fosca hem acudit al banquet Joan, que per segona setmana torna a ser el primer en arribar i Jose.
Pedro una altra vegada és engolit per la Rondalla i ha tingut que acudir a la seva convocatòria per gravar un reportatge promocional. Així que "marta i venga" hem eixit fent parella i parlant de tu a tu hem encetat diferents converses entretingudes que ens ha acostat ràpidament al pont de Sarajevo on ens estava esperant Julio. I ara  a tres veus hem fet les pertinents salutacions i poc més, ja que només entrar al carrer empedrat de Sagunt, Julio s'ha posat davant i ja hem anat enfilats fins al bar, no sense deixar de passar pel alt el pensament que et ve en passar pel punt fatídic que com un acte reflex et fa amainar i maleir al mateix temps. Aquest tram quedarà inesborrable per sempre.
Hem entrat al bar i Julio ha triat una taula menuda; però jo li he fet l'observació que caldria agarrar una més gran que han anunciat vindre Tony, Tomás i David. Julio segueix en els seus tretze i es manté en la menuda fins que s'arrima Joan i ordena la gran. Però aquesta maniobra estava seguida pel graciós del bar, que en un arrencada de les d'ell, posa ordre a la incertesa ordenant-nos que férem us de la menuda que espera a més gent. Això em faltava a mi escoltar una vegada més. O siga que tenim que aguantar, que segons si s'alça o no amb la castanya torta, tinguem millor o pitjor tracte. Així que tenim una de cal i una altra d'arena. Així fins a quan? Com que Joan i jo menejàvem el cap i a més a més observem que en la taula del costat hi ha un client sols ocupant una taula gran, Julio s'ha arrimat a intervenir amb el graciós, que en cap moment a baixat del burro. em demanat el gasto i remugant ens hem assegut en la taula assignada. En això que s'acosta  a demanar la beguda el que faltava, el germà del graciós, o siga el simpàtic. Li demane la beguda de costum; però al moment es em s'acosta per preguntar-me quanta cervesa ens beuríem. Increïble! En fi, que més pistes necessitem! Jo m'he assegut resant perquè aparegueren la resta i tapar-li la boca al subjecte. La qual cosa s'ha produït i l'alegria de veure aparèixer  a David i a Tomás ha estat doble, la primera perquè ens retrobem i la segona perquè veiés el del bar que arrimaven la segona taula i hem acabat com nosaltres volíem; però això no esborra el que per a mi és un mal tractament a uns clients de tota la vida. 
Però no t'ho perdis, la taula si que ha augmentat; però encara estem esperant a que afegeixi més cacaus, més olives i més beguda. Matí per oblidar en quant a la relació amo-client. Bo en quant a la companyia, que està per damunt de tot i que fa que tapi qualsevol incongruència. Els carajillos dolços han llevat el mal sabor de boca i que a més a més han corregut a compte de Tomás. Hem pagat sense fer cap comentari a la barra presidida pel simpàtic, ja que el graciós uns minuts abans s'havia pirat.
A la tornada, cadascú hem agafat les nostres burres i camí de València i La Vall. En el Ventorrillo hem vist de cara a Pedro, que havia assegurat que en acabar en la foto vendria al nostre encontre i els tres enfilats i amb poques ganes de parlar, li hem deixat a Pedro el cap per a que marqués el ritme que volgués, en el que era la seva part de l'eixida. Sense sobresalts ni intentatives de cap tipus hem arribat al banquet.

dissabte, 8 d’octubre de 2016

EIXIDA A PETRÉS (08/10/2016)

"GÜELOS I MÉS GÜELOS"

Vagi, arribe al banquet, encara no són les 7:45 i Joan ja està assegut. Noticia, que no serà la primera vegada que arriba el primer? Al poc arriba Pedro i s'atribueix el haver arribat primer; però que havia tingut que tornar a casa a posar-se el pilot. Tal si val, doncs ara el titular és que jo per primera vegada arribe l'últim.
Entre dos clarors movem, Pedro es situa l'últim per anunciar la nostra presència amb la seva llum roja. La marxa és molt més tranquil·la que el dimecres. Les converses són escasses i curtes. Hem anat majoritàriament en fila i alternant les posicions entre xerrada i xerrada.
Al desviament a Petrés, com que encara eren les 9.30, Pedro i Jose han girat; però Joan ha seguit a l'encontre de Julio.
Lògicament, Pedro i Jose han arribat primer al bar, han elegit taula i rosegant cacaus i engolint cervesa al temps que els ulls s'anaven darrere d'unes platerades d'anguiles que anaven servint a les taules del costat, han quedat a l'espera. Jo ho tinc clar, si les anguiles formen part de l'oferta culinària d'avui, en demane. L'arribada de l'expedició ens ha portat la novetat de que també venia Antonio. Les salutacions han vingut en l'anunci d'Antonio de que és "güelo" per segona vegada, un xiquet de nom Alberto. A La Morralla li creixen els "güelos".
Amb les felicitacions hem passat a demanar l'esmorzar. Tots s'han llançat a demanar primer: però jo que estava en la meva idea fixa, he interromput preguntant-li si les anguiles que eixien de la cuina era per tothom. En contestar que si, i assabentar-se la resta, ràpidament Joan i Julio han canviat de menú, Pedro en cara d'oix, no i a la seva, brascada i Antonio que no li convenia mullar ha seguit en el seu mig bocata. 
Ens han servit i els tres de les anguiles hem gaudit de que manera, estaven en el seu punt de sabor, textura i picant. Jo de les millors que he menjat. La resta també ha opinat el mateix.
Aquesta és la pinta que tenien
Antonio és ha informat dels decibels que té el bar fent us d'una aplicació de mòbil, 80, 20 més del límit aconsellable, que està en no passar de 60. Aquest soroll ha propiciat que la taula portara dues converses alhora, per un costat Joan, Pero i Julio i per l'altre Antonio i Jose. O siga, lògicament en funció de la proximitat.
Al final si que ha hagut una crida d'atenció al conjunt per anunciar l'acord pres en la conversa de Julio de que el divendres estem convidats a dinar a casa Julio després d'una passejada per la capi. Bé morrallers, esteu convidats.
I parlant de convit, moltes gràcies Antonio, que ha tingut el detall de convidar-nos a esmorzar per festejar la bona nova. 
Reton a casa amb la separació pertinent en el lloc estipulat. Ens trobem novament els tres en fila. Fila que prompte encapçala Joan i que amb el gust del coentet en la boca li donava l'energia suficient per posar-nos firmes i no tindre temps de contemplar l'hort de taronges madures ni molt menys que Pedro pogués fer compte d'alguna d'elles. En favor de Joan dir que ha posat un punt per sota del que sol posar Quique i el fill quan ens arrosseguen. En aquest cas ha posat el crono per dalt de 28. Així hem anat fins la redona del Ventorrillo on una passada de frenada de Pedro, no sé si intencionada o d'imprudència l'ha posat al capdavant amb uns metres de distància, que en girar-se i comprovar l'espai, ràpidament li fa canviar el gip i es llança. Coses de Pedro, que es resisteix a tindre els peus a terra. Amb aquesta formació i mantenint la distància hem arribat a la circumval·lació d'Almenara, en la que novament Joan a pres el cap i ha tornat ha posar-nos per dalt de 28. Però a mesura que la pendent pujava i ens arrimàvem al final de  la pujadeta, anava pujant la velocitat fins a 32. Adéu Pedro. L'efecte imminent ja sé sap, li entra el "bajon", deixa de pedalar i a esperar-lo. En La llosa junts i aguantant l'excusa de que els calçotets li molesten i damunt donant-nos les culpes "me obligais a que me ponga calzoncillos y no se porque os hago caso" i a ritme de mariquites hem continuat. En això que ens passen dos ciclistes a la veu de "anem a per les cerveses", no sé si Pedro ha entès que l'han convidat a beure; perquè s'ha anat darrere d'ells. Joan i jo hem anat a la nostra i observant-lo en la distància. Però Joan no estava per a que li tocara les pilotes, després d'esperar-lo. A la caça! Doncs anem. A 35 i a per ells. Anàvem menjant el terreny i ja observàvem que Pedro no podia seguir el ritme d'aquells. Es gira i en veure-nos arribar es despenja d'aquells pensant que nosaltres l'engoliríem i ens quedaríem els tres; però Joan no estava per eixes, l'hem passat, hem connectat en els altres i a la seva roda ens hem anat, adonant-me jo, que anava darrere, que Pedro no ha enganxat. Li entra el segon "bajón". En un kilòmetre li hem tret mig. Tres voltes a la redona de Famoti i ni es veu. Res que abans de la redona de Moncofa hem parat a esperar-lo. Ha arribat, ha passat i ha accelerat. No té remei. Anem Joan, ja pararà o quan vulgues l'envies a fer la mà. No ha tardat en amainar, es clar, estava acostant-se a la redona de Moncofa i no volia prendre la decisió. Ara em toca a mi, de bona gana em aniria cap a La Vall; però li passe i no li deixe que obri la boca, enfile cap a La Vilavella. Hem trobe per primera vegada en tota la tornada al capdavant. Doncs vaig a fer el cabró. Vaig a posar-me per dalt de 28 com Joan i a veure que passa. Pedro s'apega, passem el desviament a Nules i darrere. Puje a 30. Segueix. 31, 32 i darrere. Arribem a l'eixida cap a La Viavella i ha aguantat. La meva expressió no ha tardat en arribar. "Ja veig que te va més el meu cul que les cerveses d'aquells". Al final s'ha animat el xic. Segona expressió que se m'acut, "Pedro, ara no te molestava els calçotets. Crec que te xorra sang, en arribar a casa tindràs que posar-te Halibut". Estava insultant, es veia recuperat. Camí de les hortes, Pedro davant, arribem al stop, "Cuidado que viene un coche, cuidado con Pascualet, no se caiga", en al·lusió al ciclista major de La Vall que venia per la dreta,. Total que aprofita i arranca, "serà maricó"!. Aquesta vegada soc jo el que hem quede en mig, espere a Joan i prenc la determinació de no anar a per ell i deixar una distància que li faci pensar que vaig apurat. Ja que per Nules li he estimulat a seguir-me vaig a continuar mantenint la seva autoestima. Així hem anat el primer tram, on la carretera va pujant; però en arribar dalt i entrar en la recta, Joan m'ha passat dient que no li donem més avantatge, que ara cara avall ens traurà més distància i no l'agafarem. Jo a la meva, confiava que la distància que tenia seria suficient. He pujat un puntet però no he seguit a Joan. Abans de pujar a la redona del Randero els dos cunyats ja estaven junts, suficient per a que a Pedro li entre el tercer "bajón" i es que el coneix més que sa mare. En la rampa a la redona ja els tenia a tir. Pedro s'ha girat, error, m'ha vist massa prop. El final de la història ja us la imagineu. Aquesta és La Morralla que m'agrada. Benvinguts a les nostres batalletes.