EIXIDES D'ESTIU (La Vall, Xilxes, Moncofa, Faura, l'Horta)

BannerFans.com

dimecres, 24 de febrer de 2016

EIXIDA A ALGAR (24/02/2016)

3 + 1
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Algar (Bar El Casino). 
Bici:BTT
Equip: Jose, Pedro i Joan (de la Morralla) i Pepe Buils (de la colla de Pedreguer).
Ruta: La Vall d'Uixó-Escales-Carretera Azuebar Soneja-Soneja-Via Verda d'Ojos Negros-Algar (esmorzar bar El Casino)-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 45 km. 

Crònica: No sé per quina regla de tres el dissabte es va programar tornar a Algar. Igual era perquè els absents de la setmana passada, Tomás i Vicent, pugessin gaudir de la ruta que s'havien perdut. Si era això no ha fet efecte. Novament uns wassaps de la vespra en anuncien que Tomás i Vicent no eixirien. Els motius els mateixos, Tomás de vigia maternal i Vicent d'acompanyament mèdic, en aquest cas amb una variant, ha canviat el malalt.
Doncs per no repetir-nos en la crònica d'avui mencionaré les variacions respecte a la setmana passada.
Quan pensàvem que seriem trio, en el sopar del Barça convidem a Pepe Buils a eixir, que com s'ha comprat una bici nova semblant a la de Joan, està en ganes d'esbravar-la.
Bé ja no som tres, sumem quatre, passem a ser els quatre genets de l'Apocalipsi (Victòria, Guerra, Fam i Mort), com es ha recordat Vicent pel Wassap; però hi han més expressions com: Els quatre elements de la natura (Aigua, Aire, Foc i Terra); les quatre estacions (Primavera, Estiu, Tardor, Hivern); els quatre punts cardinals (nord, sud, est i oest); les quatre fulles del trèvol de la sort; les quatre regles bàsiques de les matemàtiques (Suma, Resta, Multiplicació i Divisió); les quatre fases lunars (Lluna nova, quart creixent, quart minvant i lluna plena); els quatre sabors del paladar (Àcid, Amarg, Dolç, Salat); els quatre pals d'una baralla de naips; representen a la Noblesa (Diamants / Ors), l'Església (Cors / Copes), l'Exèrcit (Piques / Espases) i el Poble (Trèvols / Bastos); els quatre Evangelistes (Sant Joan, Sant Lluc, Sant Marc i Sant Mateu)...
Altra variació ha estat la puntualitat de Joan que per cortesia al convidat no s'ha retardat tant.
La formació de la marxa ha estat canviant en els tres de davant; però no en la cua que s'ha mantingut.
L'arribada a Algar s'ha acurtat en 15 minuts. Ho fem al mateix temps que arriba Tony. Una nova alteració del dia, som un més, passem a:
4 + 1
I que ens aporta el nombre cinc a més de jugar a cinquet com també s'ha expressat pel Wassap. Nombre dels sentits humans (vista, tacte, olfacte, oïda i gust); nombre de les vocals del castellà (a, e, i, o, u); oceans del món (Atlàntic, Pacífic, Índic, Àrtic i Antàrtic); classes de vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers); cinc dits a cada mà i en cada peu...
La novetat de l'esmorzar
En quant a les vitualles, l'única variació ha vingut de Pepe Buils que té costum de menjar en plat i ha demanat un esmorzar ciclista que coincideix 100% en el de la Paquita.
També destacar una alegria per l'amo del bar, tenia més clientela.
En quant a la tornada, per deferència a Tony, l'hem feta directes a la Vall i hem evitat anar per Escales.
Més prompte que mai, 12:15h, estàvem assegut al banquet esperant a Pedro que com a novetat s'ha  parat a omplir la motxilla d'una altra varietat de taronges, avui li ha tocat a les Safor.

dissabte, 20 de febrer de 2016

DISSABTE 20/02/2016 EIXIDA A PETRÉS

20/02/2016
8:10 h arriba Joan i ens llancem a la carretera (Josep, Pedro, Tomàs, Joan i Vicent), un darrere de l'altre. Joan, al qual tot li és inversemblant, es llença cap endavant i diu allò de "allà vas cabàs" i no para fins arribar a escales. Allí ens reunifiquem i es canvien les tornes: passen davant Josep, Tomàs i Pedro i darrere Joan i Vicent que agarren la vena xerradora i abaixen un poc el ritme. I així passem per Algar, Alfara, Algímia i Torres Torres. Josep fa la volta curta avui, perquè té un soterrament al qual acudir, i se'n va per les Valls cap a casa.
Arribant a Estivella ens reunifiquem Pedro, Tomàs, Joan i Vicent. Abans d'arribar a Gilet es creua amb nosaltres i se'ns uneix "l'auelo Javi". A falta de Julio, que va directe cap a Petrés, ja estem tots.
Arribem a Petrés i directes al bar de la Cooperativa, com sempre. Julio ens ha guardat taula i ens asseiem. Julio pregunta "ve David?", "no ho sabem". El resultat ha estat que no. Esperem que a la propera vinga,........ o a la següent.
L'esmorzar ha estat bé, es va recuperant el nivell. El primer rebentat no ha estat be, el segon si (l'auelo Javi ens ha convidat al segon i ha dut la coca Petressana. Cal dir que el forner li ha preguntat a Javi per Pedro. Per què serà?). Tot i el convit del rebentat i la coca, Javi ens ha dit que ens convida el dissabte que ve en Almenara per haver sigut "uelo". "David, no pots fallar".
El dimarts dia 1 de març tenim l'eixida de l'Albufera. Quan ha eixit el tema de "l'eixida dels càtars" li hem dit a Julio que el recorregut que fem nosaltres és per carretera i dona la sensació que a li abelleix vindre. Pedro quan ho ha sentit ha dit que ell s'ho està pensant.
Eixim de Petrés, ens acomiadem de Javi i Julio i ens enfilem cap a casa. En arribar a la redona del "pontasgo" tenim un doble ensurt, que ens recorda que "per damunt de tot ens hem de fer veure pels cotxes". Vicent ha estat a punt de ser atropellat per un cotxe que en arribar a l'eixida de Sagunt no ha dubtat en eixir de la redona tallant-li el pas. Afortunadament ha tingut reflexos i ha tombat a la dreta a temps per a no ser arrollat pel cotxe. Tomàs ha tingut un episodi similar amb un camió que també ha eixit per la mateixa eixida sense pensar que els ciclistes que tenia a la dreta anaven a continuar per la redona Afortunadament tot ha quedat en dos ensurts. La conclussió continua sent que "els cotxes no ens veuen mai si no ens fem vore. Sobre tot en les redones cal senyalitzar cap on anem i fer-nos vore per a que els cotxes ens respecten. Ah! i Tot i aixina no fiar-nos mai! mai! mai!
Hem continuat per la Vilavella i hem arribat a La Vall a les 13:25 h, totalitzant 70 Km.
Dimecres que ve a Algar i dissabte a Almenara.
Una abraçada

EIXIDA A PETRÉS (20/02/2016)

Em llevo del llit com de costum per a un dissabte. Toca eixida de bici. La rutina de sempre; però de sobte es veu interrompuda per una trucada de telèfon.  Algú de la penya que no podrà eixir, penso. En veure la identificació de la trucada prompte descobreix que no correspon a cap de la Morralla. La cridada ve del meu amic de Montàn, a aquestes hores, males noticies penso. Efectivament m'anuncia la mort de la sogra. De cop i volta se m'obren els dubtes de sortir o no sortir. En comunicar la noticia a la dona quedo en fer una eixida curta i tornar de bon hora a casa. I això és el que he fet avui, fer acte de presència.

ACTE 1
Fem cap al banquet a l'hora estipulada. Salutacions a Pedro i Vicent que són els primers. Els participo de la novetat del matí i de les meves intencions de acompanyar-los sols a l'anada i en un punt del camí girar cap a la Vall. Arriba Tomás i més tard Joan. En els minuts de retard de costum movem per la carretera d'Algar per tal de completar per enèsima vegada la ruta petresana i compartir taula en els companys de l'Horta. 
La fresca matinal no té res a veure a la del dimecres passat. 7º marca el termòmetre,  la sensació de bon estar ho ratifica. Tindrem un bon dia. La cosa comença com va acabar el dimecres, Joan que ix i encapçala el grup i la resta enfilats seguint la seva estela, els nouvinguts Vicent i Tomás prenen posicions i sense soltar paraula pedalem. Joan que porta plat, sense adonar-se conter se'n va, Jose que recupera la segona posició per mantenir l'ordre anterior, Pedro, que amb alegria es retroba amb el seu inseparable Tomás, s'aparella amb ell i Vicent es queda darrere d'observador. No es deu trobar còmode Vicent en l'última posició perquè l'abandona per avançar-se i situar-se en la segona posició amb la intenció d'apropar-se a Joan. En la redona d'Escales Joan s'estrena com rodador de redones, al que li segueix Vicent, el doctorat de les redones, im pass que propicia l'arribada de Jose, Tomás i Pedro. 
Jose dóna ordre a Pedro que és el moment de trencar aquesta formació i que passe al davant i tots portarem el ritme que ell marque. Fa cas. L'ordre ara és el següent: Pedro, Tomás, Jose i darrere els que ara s'aparellen són Vicent i Joan. Aquesta situació és manté fins l'eixida de Torres Torres on jo prenc la determinació que en el desviament de les Valls prendré el camí de tornada. M'acomiade dels meus companys de marxa i res sé dels xarradors de darrere que encara no venien. 
Inicie el meu trajecte en solitari direcció les Valls i pels camins d'hortes he arribat a casa.
Total 45km.

ACTE 2
Per tant el que ha passat per altres lars ho desconec, així que continueu l'obra vosaltres.

dimecres, 17 de febrer de 2016

EIXIDA A ALGAR(17/02/2016)

Joan. Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. Real: 8:15h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Algar (Bar El Casino). 
Bici:BTT
Equip: Jose, Pedro i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Escales-Carretera Azuebar Soneja-Soneja-Via Verda d'Ojos Negros-Algar (esmorzar bar El Casino)-Camí d'Escales-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 58 km. 

Crònica: Avui la penya a baixat de cinc a tres. Primer és Tomás el que comunica que ha canviat l'equip de ciclista per la bata verda de cirurgià a l'espera del part de la filla i arreglo seguit és Vicent el que diu que té visita mèdica a Castelló. Així que ens quedem com l'expressió popular que diu:
"Tres eran tres las hijas de Elena, tres eran tres y ninguna era buena". 
Però vull contradir aquest mite. Ser tres no és, com diu Julio allò de "me habéis abandonado o estoy solito" Si fem un repàs a la història trobarem la importància del trio.
Tres són els estats de la matèria (sòlid, líquid i gasós). Tenim la Santíssima Trinitat i els tres Reis Mags, que portaven tres regals (or, encens i mirra). Pere va negar a Crist tres vegades i Crist va ressuscitar al tercer dia. L'Església va establir tres vots: pobresa, castedat i obediència. La Revolució Francesa va establir la tria de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Són tres els ordres de l'art grec: dòric, jònic i corinti. Tenim també les Tres Gràcies, els Tres Mosqueters i els Tres Porquets. 
Ja va dir Pitàgores que el número tres és el perfecte, potser pel triangle. Per a Freud el 3 és un símbol sexual: mare, pare, fill. Els budistes tenen tres deïtats: Buda, Darma i Sanga. Els taoistes el mateix: Tao, Llibre i Comunitat. Els hindús ídem de llenç: Brahma, Visnú i Siva. Recordem les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat. En l'antic règim eren tres els estaments: noblesa, clergat i tercer estat. El dia té tres moments: el matí, la tarda i la nit.  
I per últim hem referiré a les tres classes socials en que la soferta classe mitjana està entre l'alta i la baixa; que és com m'he trobat en tota l'eixida d'avuí, pedalejant entre els dos cunyats.
Des del minut 0 les posicions eren, primer Joan, segon Jose i tercer Pedro i s'han mantingut tant a l'anar com al tornar. Aquest ordre ja ha vingut marcat des de l'inici per l'explosiva eixida de Joan que no ha tingut pietat de la resta de la terna, no sabem si per recuperar la seva tardança, si per confiar en l'estat de forma nostre o perquè està que se surt. La cosa ha estat que prou abans de entrar a la via de servei d'Algar els tres anàvem separats. En entrar a la via de servei Joan a la seva i jo espere a Pedro. Però no anem ni un kiometre quan Pedro es deixa caure. Ja la tenim, li ha entrat la paranoia ixa que li ve quan la marxa o la companyia no se li acomoda. Arribada a la redona del Piñar, Joan ni mirar enrrere, jo dues voltetes a la redona per esperar a Pedro. Li pege un expolsó per animar-lo. La resposta una sèrie de justificacions que no venien al cas, entre les que com no, fer al·lusió a la falta de Tomàs i la falta que li fa en les eixides. Tomàs, menys mal que no estaves perquè la referida expressió cul i merda, amb la diarrea mental que portava Pedro, no sé com t'hauria anat. Tercera estació, redona d'Escales, Joan ni parar, el vegem que ha entrat al camí, dues voltes més de redona i els dos entrem al camí. Es torna a quedar. Definitivament es fa l'interessat, no hi ha altra explicació, tota l'estona a 9 km/h. És per a enviar-lo a fer la mà? Jo crec que si i això és el que faig. En el desviament de l'esquerra que ve a continuació ens està esperant Joan. Agarrem els tres la pujada; però l'ordre es manté. A partir d'ací jo no perc l'estela de Joan i Pedro a distància i a la seva. Passem la finca gran de tarongers on els ulls se'ns van darrere de la varietat de lane late. En passar-la i en arribar a la cruïlla de camins, Joan gira a la dreta i segueix, jo li faig l'observació de esperar a Pedro que igual tira cap a l'altre costat. Esperar-lo!, estarà omplint la motxilla de taronges. Però para i l'esperem. Efectivament, agafa l'altra direcció, Un crit el posa en avís, Reiniciem la marxa; però no s'apropa. A partir d'aci i per trencar aquesta situació fastigosa m'emparelle en Joan per xerrar traient el tema del gol de penal de Messi i així durant un bon quilometratge la marxa ha estat més entretinguda. Pedro seguia observant-nos des de la llunyania. Li comente a Joan que a aquesta marxa deuriem tallar per la presa d'Algar. Però ja sabeu el cabut que és. Es fa el que hem dit, per Soneja, arribem al hora que arribem i Pedro que es foti. I així ho hem fet. En veure-nos xarrar als dos li ha degut despertar l'interès a Pedro per escoltar el que parlàvem, arrimant-se al darrere i despenjant-se a les pujades. Per fi la carretera d'Azuebar a Soneja. Els tres entrem i amb el plat i seguint l'ordre establit es llancem cap a Soneja. Ha estat l'únic trosset que hem anat junts. A la pujada del poble s'ha tornat a quedar. L'esperem a la redona de Soneja perquè ens veiés i no es perdés. Entrem junt a la via verda i tot planejant i amb un ferm prou irregular anem en busca d'Algar. Mirem enrrere, novament no vegem a Pedro. Ho deixem per impossible, ara ja sap el camí. Al bar ens reunirem. I així hem arribat dos davant i uns quants minut més Pedro. No havia eixit de la via verda per on tocava sinó prou abans i per la carretera a Algar. 10:20h. No és massa tard, després d'una eixida amb retard i la marxa que hem portat pensava arribar més tard. Tot el bar per nosaltres, una parella i nosaltres fins que més tard com de costum han arribat els funcionaris de l'Ajuntament, avui en companyia de l'alcalde. 
Ens hem fotut un bons bocates, hem acabat els cacaus, les olives i el vi per partida doble i els dos carajillos amb el bombonet, tot això en bona harmonia fent un repàs a la política de les negociacions i les corrupteles. Hem pronosticat que anem a noves eleccions. Passem per barra i taquilla. El bonus de 10 esmorzars s'ha completat i el beneficiari ha estat el que tenia la mà a la farnera, Joan. Pedro, t`han passat al davant, Seràs el pròxim i per a que quedi constància s'ha rubricat el seu nom en el nou bonus. Seràs el proper beneficiari sinó ve Quique, que és l'únic que no s'ha beneficiat dels habituals.
Tornem cap a casa. Passem el pont i els que no esteu sabeu que a l'esquera s'empina un camí que sempre que passem llancem la següent pregunta: --Anem per ací? i que sempre passem de llarg. Doncs avui l'ha feta Joan; però no ha esperat resposta, ja estava dins, jo tenia ganes de conèixer la ruta; però Pedro ha començat a despotricar. --Vosotros sabeis que estamos recien comidos? No han valgut coples, sinó te la claven a l'entrar te la claven a l'eixir o com avuí en els dos casos. La pregunta de l'eixida perquè Joan havia eixit aquest matí escopetejat ja ho tinc clar, tenia ganes de fotre-nos. Es torna a repetir la situació de l'anada, els tres en fila, el mateix ordre, Joan que se'n va, jo altra vegada entre cunyats i les distàncies cada vegada de més metres. Ni Pedro ni jo havíem anat mai per ací. Des de que agafes el camí tot es cara amunt; però no m'ha semblat pesat, es puja bé. Una cruïlla de camins hem fa dubtar, Joan no ha parat. El sentit de l'orientació hem diu que el de la dreta. I Pedro, que farà. Amaine perquè em vegi. Hem segueix i del fons el sentia que em deia: --¿Tu estàs seguro que es por aquí? -- Igual que tu. 
En arribar dalt veig a Joan, ha parat a pixar. Jo no pare, es l'únic moment que he anat davant. Als pocs metres arribem a la cruïlla que aquest matí Pedro s'enganyà. Si Pedro no s'hagués adonat i hagués continuat hauria arribat a Algar. Joan pren la determinació de tornar per on hem vingut a l'anada i tornar a passar per la finca gran de tarongers i fer-li una gracia a Pedro, que ompli la motxilla de les taronges lane late. I així ho ha fet. Jo tampoc he pogut resistir a la temptació i per tal de provar-les m'he posat un parell a la butxaca. 
Amb la motxilla plena Pedro s'ha transformat, ha agarrat velocitat, podria ser pel pes que és una realitat; però jo crec que és perquè se li havia passat la diarrea mental, de sobte totes les dificultats que hi havien a l'anada anaven aplanant-se. 
--Mira!, però si s'ha posat segon! Si fins i tot ha trencat la formació! 
Durant un bon trajecte hem anat així. En eixir de la via de servei i entrar a la carretera de La Vall ja havíem tornat a recuperar la posició. Ara sembla que les taronges li pesen. Joan poc a poc va augmentant la velocitat, es veu que te ganes de tornar a fotre-nos. Ara el tram és més favorable, jo no em quede darrere. Baixe de pinyos i a roda. Fins a 37 km/h ha arribat a posar la bici i jo no m'he arrugat. I així fins al butà. 
-- Mira enrrere Joan, veus a Pedro?  
-- Al banquet ens veurem.
No ho hem fet massa llarg. 
I igual que he començat acabe dient: "Un, dos, tres: Perico Joan i José" ens acomiadem fins el dissabte a Petrés.

dissabte, 13 de febrer de 2016

EIXIDA A CÀRRICA (13/02/2016)

La superació personal no és una idea utòpica
Sovint, quan entrem en una llibreria, deixem caure la nostra vista en una determinada secció de la botiga. "Supera't a tu mateix", "4 reptes per a ser millor" o "Desafiaments que posen a prova la teva capacitat personal", podrien ser alguns dels títols imaginaris que ens trobéssim en la nostra recerca.
Però, és possible aprendre a desafiar personalment? És cert que podem complir els reptes que ens proposem, siguin quines siguin? En psicologia, es defineix la paraula resiliència com la capacitat individual per sobreposar-se a períodes de dolor emocional i traumes variats. En altres paraules, el poder de suportar una situació, per difícil que sigui, i aprendre d'ella.
I per què aquesta introducció?, Doncs són ja moltes setmanes què, per una celebració o una altra, els protagonismes de la crònica ha estat d'altres. Però entre elles hem observat la progressió ascendent i el bon esta de forma de Tomàs. Ha ningú se'ns escapa i encara que el tractament és de naturalitat, tots som conscients de l'esperança, la voluntat, el sacrifici, i la força  que has posat i segueixes posant al llarg d'aquests últims anys. 
Disculpa Tomás aquest atreviment; però no volia deixar passar més temps sense fer públic aquest reconeixement merescut i el molt que t'admirem. Moltes vegades ens has agraït les nostres atencions i l'ajut; però nosaltres també volem agrair-te tot el que estem aprenent de tu. 
Bé. igual ara, quan trenques aigües, se't va les forces i totes aquestes floretes es queda en foc d'encenalls.

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrrica (Bar Serapios)/Ribesalbes. 
Bici:Carretera
Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan i Vicent (A Càrrica). David (A Ribesalbes)
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorbe-Càrrica (esmorzar bar Serapios)-Segorbe, Soneja, Azuebar-Fondeguilla-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 64 km. 

Crònica: Tic, Tac, Tic, Tac. Les 8 h. Falta Joan. Per ahí ve. Ja estem tots. Ale, anem-se'n. Però Tomás parla.
--En l'aire que fa, penseu que es bona decisió anar a Ribesalbes?.
--Pedro s'agarra de seguida com una pagellida. -- Si, si, vamos a Torres, Torres, al bar del aguelete. Tant que ha malparlat d'aquest bar i ara no vol eixir d'allí. Com gira la truita.
-- Jose, Vicent i Joan, muts
-- Tomàs continua en el seu raonament. --Podríem anar a Càrrica i així si augmenta el vent al tornar el tindrem a favor.
-- Tu que dius, Joan?
-- A mi m'és inversemblant. Aquesta ha estat l'única paraula que hem sentit fins que hem arribat al bar de Càrrica.
-- Si el vent no passarà de 20 km/h. diu Jose.
-- No!, mira la bandera d'Espanya com està.
-- Bandera!, Jo diria banderes; perquè no sé si sabreu; però en el poblet hi han més Consolats que en altra part de La Vall. És el lloc on més banderes per quilòmetre quadrat hi han.
-- Bé, Tomás tu manes. Mou i tots darrere de tu.
Que li hem dit, no sé si perquè es sentia culpable o què, o per el que he comentat al inici de la crònica, el seu bon estat de forma, la cosa és que s'ha posat a tirar i ni vent, ni pujades ni dificultat que es posés al davant, fins a Càrrica no ha amollat i no ens ha deixat amollar. També pot ser que li va picar el qualificatiu de l'altre dia de que ell i Pedro són cul i merda; perquè des de ja que s'ha desenganxat de la merda (Pedro) i no la deixat que s'arrimés. La desmoralització de Pedro era tal, que ha tingut que trobar excuses com les de "me duele la rodilla", "los 70 años pesan".
Entre mitges, Jose li fa un comentari a Tomás. --I David, tu saps algo?. T'ha dit si eixia?. Igual va a Ribesalbes.
-- Què, en cotxe? contesta Tomás.
-- Igual si fins a Betxí i des d'allí a Ribesalbes en bici. --contesta Jose.
La cosa és que es queda així i ningú hem pres la decisió de comunicar-li el canvi, pensant que en aquest oratge no eixiria.
Passant 5 minuts de les 10 h. saludàvem a la propietària del bar Serapios que estava raonant en una veïna a la porta.  
La nostra taula està lliure, els que els agrada el sol al costat de la finestra i la resta a continuació. Ràpidament venen a prendre nota i en temps record ens serveixen. Vicent, recordant-se que ací les "guindilles" són molt bones, en demana i si teniu all-i-oli, també.
Sona el telèfon de Vicent. Jose amb una premonició diu. -- Ja està ahi David.
Efectivament, Vicent llegeix en el mòbil el seu nom. En començar la conversa i per la cara de Vicent, anem descobrint que David a eixit i que ha fet cap a Ribesalbes. Les excuses d'a continuació ho confirmen. Penja i fem el comentari de que hauriem d'haver avisat. Uns segons d'acusacions d'uns als altres de qui hauria d'haver cridat  i fi de la discussió. El que està fet, està fet i el que no té remei, no té remei. 
--¿Todos querran carajillos? -- pregunta la cambrera.
-- Si, si.
-- ¿Quemados y de ron?.
-- Si, quemados; però de conyac.
-- Pedro, tinc una bici que és ideal per a tu. --Li diu Joan. Aquesta oferta dona peu a una conversa de les avantatges de la bici, de la seva idoneïtat, de la gran oportunitat; però Pedro segueix fidel a la seva cartera, la té tancada i ben tancada. 
Ens acabem els carajillos i no ens encantem com altres vegades. No eren les 11:30 h. i ja estàvem de tornada. Girem el calcetí i per on hem vingut tornarem.  Això ha estat el primer pensament fins que en arribar a Soneja, Pedro ens ha proposat anar pel Marianet.
-- Tomás, ¿tu que dices? Nos vamos por el Marianet.
-- Por donde vaya Pepe, que és el que va delante. -- Contesta Tomás.
Pepe, que es dona per al·ludit, amaina la marxa i deixa passar a Pedro passant-li el repte.
-- Bueno què, si me giro a la izquierda ¿me seguireis? Seguit d'una sèrie d'auto qualificacions, no me hareis caso, jo no pinto nada... Tal era la llàstima que donava, que l'he animat a que gire que el seguirem. Ell continuava.
-- Ja veras como no viene nadie.
Arriba a la redona i en el coll girat cap enrere agafa la direcció del Marianet, tots el seguim. Ell continuava en el coll girat assegurant-se que tots el seguien.
-- Vaya, no me lo creo. Me haveis hecho caso. Ahora resulta que mando y todo. 
-- Pedro, després de que el dimecres dius que t'hem deixat, estàvem en deute en tu i no hem volgut contrariar-te.
-- Que poc a necessitat per motivar-se. La seva marxa s'ha convertit en més lleugera. Ha donat el tipus i fins i tot s'ha avançat per agafar aigua en Azuebar. I quan ens ha tornat a agarrar, no ha parat. Aprofitant dos bikeros joves que ens passaven, s'ha posat a roda d'ells i s'ha anat. No l'hem vist fins dalt del Marianet. Sorprenentment, ni ens ha ensenyat el cul, ni ha soltat cap crit despectiu ni res. Molt bé Pedro, tot un cavaller.
Ja tot cara avall i cadascú segons les seves habilitats i riscs hem posat les bicis a tope. 
Eren les 12:30 h, quan en fila hem anat arribant al banquet per fer una llarga aturada. Avui hem fet una cosa bona. El recés de l'esmorzar curt, eixir a bona hora i per tant arribar a bona hora. A la fi mitja hora de banquet. 
-- Joan, on anem el dimecres?
-- A mi m'és inversemblant. Aquesta ha estat la primera paraula d'aquest matí i ara és l'última.
Després de diferents recorreguts geogràfics i sospesant les diferents alternatives, ens hem inclinat per Algar.
A les 13 h. ens hem acomiadat fins el dimecres per anar a Algar entre camins de terra i buscant alguna que altra pujada que ens enforteix les cames. Per al dissabte ens veurem amb els nostres amics de l'Horta en Petrés.

dimecres, 10 de febrer de 2016

EIXIDA A ESLIDA (10/02/2016)

PRIMER ENTRENAMENT PRE CÀTARS
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida (Bar Paquita). 
Bici:BTT
Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan i Vicent. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Fondeguilla-Camí Marianet antic-Marianet-Xovar-Caseta el Negre-Eslida-(esmorzar bar Paquita)-Artana- Aigües Vives-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 50 km. 

Crònica
-- On anem? 
-- Eslida, havíem dit. 
-- Per on anem?
-- Pel Marianet  i Caseta del Negre quedàrem.
Aquesta setmana ho teniem tots clar. Hem girat les bicis 180º i xano-xano cap a Fondeguilla. 
--Xiquets! El termòmetre marca 14º. On anirem a parar en aquest oratge! No volem pensar com ens vindrà l'estiu. Tot lo més que ha baixat ha estat 8º passant Fondeguilla.
Agarrem el camí antic del Marianet i que puja paral·lel a la carretera. Jo no havia pujat mai per ací. Baixar si, més d'alguna vegada; però pujar, avuí m'he estrenat. No sé quins pinyos posar, al principi és suau, però poc a poc s'empina, pugem de pinyo. Es fa llarg, no aplega l'accés a la carretera que ens deu portar dalt del Marianet. Un pontet marca el començament de l'ultima part. Ja tot és pendent constant, pronunciada i l'últim kilòmetre exigent. Pose l'últim pinyo, em resisteix a posar l'estrella menuda i caic una i altra vegada en el mateix error. Patiria menys i no m'ofegaria tant. Bé ja estic dalt. Parada per llevar-me la braga, la calor es fa notar. Agrupament de la penya i direcció Xovar per abordar la segona dificultat de la jornada, el port d'Eslida. Aquest tram ho agafem en calma. Al poc de passar Xovar formem un rosari segons el propi ritme que ens hem marcat. Joan se'n va per davant afavorit pel desenvolupament de la seva bici, sols dos estrelles i per tant menejant sempre estrella gran. Uns metres més endarrerit el segueix Jose, que com ja he dit abans s'ha entestat a moure la bici de muntanya com la de carretera. El que no sap que fer, si seguir en Tomás i Pedro o anar-se'n és Vicent. Definitivament s'avança i queda en tercera posició, quedant per al final i emparellats Pedro i Tomás. S'han convertit en cul i merda. I en aquest ordre i poc a poc hem arribat a la Caseta del Negre. Uns ens hem esperats als altres i en estar tots ens hem llançat cap a Eslida. El sentir general ha estat que estem falta d'entrenament i poc acostumats a patir, ens hem convertit massa en senyorets navegant entre camins, planes i hortes. La conclusió és que hem de fer més vegades eixides d'aquest tipus de cara a l'eixida dels Càtars i concretament aquesta ruta d'avuí sembla la ideal per aconseguir la preparació necessària.
Passava uns pocs minuts de les 10 h. quan hem arribat a la porta de la Paquita. Deixem les bicis en el pàrquing privat, moment que veiem en el Wasap l'avís de David excusant-se de la seva absència. David, David!!!. No amolles. Per fer-li enveja li hem enviat la foto del rètol del bar.
En el calor que feia no hem dubtat de seure-nos fora. Com teniem por de gelar-nos ens hem situat en la zona del sol, que per tal d'ubicar-nos hem fet una mica de marejol amb la cara de circumstàncies del graciós de Rafa. Quan ja estàvem instal·lats, Vicent es queixa que el sol li pega de cara i això no ho pot suportar. Segon rebombori de taules i cadires per canviar l'orientació. Per fi tots ben acomodats; però el sol i el dia de Ponent a més d'un ens està fregint. 
I açò és el que hem demanat, fent cas al refrany. Un Rafa simpàtic ens ha anat portant la beguda, els cacaus i agulla i fil per a Pedro, que com no té temps en casa d'arreglar-se la motxilla, ha pensat que ara era el moment. Coses de Pedro. Per cert que hi ha agut un galimaties entre que el fil que havia demanat era negre i en portar-lo ho ha fet blanc, dient que no hi havia fil negre, al temps que treia el vi que era negre i no l'advocat de sempre. I hem discutit que si el que no hi havia era fil negre i si vi de l'altre i no, que el que ha dit és que sols hi ha vi negre i del fil que no hi ha negre. L'arribada de Vicent per a saludar-nos ha servit per treure-nos de la discussió. Sols tenim vi negre. 
Doncs hora de demanar els bocates. Dos ciclistes per a Jose i Vicent, un de brascada per l'enconyat de Pedro i dos variats per a Joan i Tomàs. Arriben primer les ensalades (miniensalades, s'ha perdut aquell plat gran inundat d'oli de la Serra d'Espadà) i les olives. Tot seguit els entrepans de bona mida i amb bona gana prenem compte d'ells.
Hora dels rebentats. Venen els cinc en a safata que es queda al mig de la taula. Aleatòriament cadascú agafa un. Sense cap comentari ens els bevem. Després d'una estona i veien que la clientela del bar poc a poc va pegant el vol, nosaltres ens resistim. Com ens hem d'anar sense el segon. Rafa que ronda de tant en tant i en una de les aproximacions, Joan que li diu,
--Vinga Rafa, fes-nos una gràcia.
-- "Eso, eso, traenos una segunda ronda" --posa la cullerada Pedro.
Ja està el lio. Enganxada dels dos cunyats. 
-- A tu qui et demana ciri en aquest enterro! No veus que li ho he dit d'aquesta manera per a que ens ixca debades! 
-- Si ens els cobra els pagaràs tu.
Apareix la safata en la segona ronda de rebentats. Novament la diposita al mig. Tornem a agafar-los segons ens ve en gana i aquesta vegada Jose si que fa una observació.
-- Aquest rebentat no és gual que el que m'he begut primer. Ho trobe més dolç.
Tomás coincideix. Resulta que aquest és de rom. Ja està clar. Rafa que torna a rondar.
-- Escolta Rafa, que aquests carajillos de que són?
-- Com els primers, tres de rom i dos de conyac.
Hi ha que vore, ningú quan hem demanat els carajillos hem dit de que el volíem; però ell si se'n recorda que a alguns ens agrada més el de conyac. La decisió errònia ha estat nostra en no reparar alhora de elegir i caure en les diferencies. Molt bé Rafa, avuí has estat com mai. Amable, servicial i tot un professional.
--Vinga que ja passen de les 12 h, i ja fa una estona que ha tocat l'Angelus. 
Toca pagar, a veure com queda la cosa del segon carajillo. 
Vagi, sorpresa, en la barra està la Paquita. Tots li fem la pilota i Pedro inclòs li dona dos besos i una abraçada. Ja, ja, ji, ji, jo, jo. 
També li hem recordat l'entrega del diploma que li vam fer per la seva jubilació i que ens ha senyalat on el tenia penjat.
Els bitllets en la barra, l'aguelo que no s'atreveix a demanar preu, Rafa que es perd pels fons del bar. 
-- Algú diu el que es deu aci o no!.
De sobte l'aguelo que parla. --Que teníeu repito?.
Jose que està més prop balbuceja. --Si però...
-- Vinga 7€. 
Bo, no ens ha cobrat el segon. El piloteig ha funcionat.
Tost eufòrics ens llancem al carrer. Au cap a casa. 
No caminen uns metres quan notem la força del vent. No s'enganyen els del temps. Havien anunciat que a mig dia bufaria el vent i puntualment ja el tenim ací.
Mentre anàvem cara avall, no res. Algun vaivé de la bici; per les de muntanya tenen bona estabilitat. Hem sortejat fàcilment la cota d'Aigües Vives. Baixant no sé que és el que ha fet Pedro, que s'ha enrederit. En la recta de  la Vilavella es veia al fons. Però en girar dins de La Vilavella el vent ens ha parat de sobte i en passar del poble s'ha incrementat i amb dificultat hem fet tot el recorregut girant-nos de tant en tant per veure si venia Pedro; però l'hem perdut de vista. En el polígon de serveis de l'entrada a La Vall hem parat; però sembla que estàvem farts del vent i el que teniem ganes era d'arribar a casa; perquè ni tan sols hem entrat a la Vall junts ni voler arrimar-se al banquet. Cadascú ha tirat pel camí més curt a sa casa. Tomás i Joan per dins del poble. Jose ha seguit per la carretera d'Algar i mirant cap enrere per esperar a Vicent, que sorprenentment no venia.
Després hem sabut pel Wasap que s'havia quedat a esperar a Pedro i que segons ell, el motiu pel qual l'havíem perdut de vista, ha esta una punxada. Serà veritat! Ja ho aclarirem el dissabte.

dissabte, 6 de febrer de 2016

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (06/02/2016)

Per molts anys Julio i Pedro
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Benicalap/Faura.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer (Bar Murillo). 
CELEBRACIÓ ANIVERSARI DE JULIO I PEDRO (70 anys)
Bici:Carretera
Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan, Vicent, David, Julio, Javi i Tony. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres, Torres, Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet (esmorzar bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 75 km. 

Crònica: Són 8:05 h. quan arriba l'últim, que no és altre que Joan. Ell cabut que cabut, segueix mantenint la seva postura. Jo ix a les 8 h. en punt des de ma casa, el centre del poble, no de l'extraradi com vosaltres. Hi ha categories i categories. Nada, que tenim que escoltar les seves fanfarronades i callar. Bé, anem, que avuí la llonganissa és llarga, la qual cosa no sembla preocupar a ningú, ja que agafem marxa recreativa fins que en passar Escales, un grup de bikeros ens passa, cosa  que ens pica l'amor propi i els tornem a passar per imposar un ritme més viu. Tocant les 9 passàvem el pont de l'entrada a Algar. Estem en hora. Ara bé, si volem estar a les 10 h. en Canet per Sagunt, hem d'arribar al pont de Petrés-Sagunt a les 9:35 h. No hem d'amainar, i això és el que fem. En Estivella li sona el telèfon a Pedro. És Julio que vol assegurar-se de la nostra ruta. Se li diu que anem cara a d'ells i que passant les 9:35h. estarem en el pont. Podeu esperar o vindre a l'encontre. En passar Gilet trobem a Javi sols, Julio, ha decidit anar directe. Bon pensament, així ens reservarà una taula per estar "juntitos".
Tocant les 10 h. estàvem entrant en Canet. Ni fet a posta, millor no es pot calcular. Poble en barreres, estan de festes. Arribem a la plaça del bar Murillo, peu a terra, està plena de sorra. Julio en la bossa de la coca ens rep a la porta del bar. També està Tony. Felicitacions a Julio per l'onomàstica i cap a dins, on efectivament, la taula estava reservada. Sembla que cabrem tots. Com es norma en aquest bar, anem passant per la barra i encarregant l'entrepà. La xicona que ens va servint els cacaus i la beguda torna a ser nova. No hem vist altre bar que canviï més de cambrers i cambreres. Ja ho hem dit més d'alguna vegada, el mal geni de l'amo provoca l'espantada del servici. A més a més tenia l'ajuda del germà. La veritat és que el bar estava de gom a gom, segurament per les festes.
Arriba David, sembla que la seua seguida és una realitat. Està sent fidel al seu compromís, cosa que ens alegra.
Ja estem tots servits. Brindem pels amfitrions.


Els bocates de bona mida ens esperen, la majoria de calamarsets i David, fidel al seu desig, d'abaejo.
És hora dels rebentats. Unanimitat i en el mos en la boca han arribat. Servici ràpid, els dos cambrers anaven més que accelerats. Malgrat  dir-li a la xicona tres vegades que ens tirara una foto, no ho ha fet per no parar.
La presentació dels rebentats era especial, canvi d'imatge del bar. Els han servit en got de fang. Els assaborim i tots coincidim que estan molt bons. Si bé una mica dolços. Van carregat de sucre com es pot apreciar en les voreres del got on ha quedat pegat el sucre. Damunt són de rom, no ho havíem insinuat en demanar-ho i per defecte han vingut de rom, tot i que nosaltres som més de conyac. Les calcificacions van per dalt de 8. El somriure de Julio manifesta la seva alegria pel nivell que està mostrant l'atenció del bar i que li reafirma com un lloc a mantenir. Alguna que altra esclatonada serveix com a reivindicació. Bé, deixem-ho córrer. En entrar avui a la plaça del poble ens ha vingut un flaire de car torrat del bar del costat que ens ha fet pensar, perquè no la propera vegada entrem i l'experimentem. El canvi de bar s'ha de fer si o si. Això no vol dir que tinguem que tornar; però provar-ho ho hem de provar.
Pedro ens fa la senyal de que si volem repetir. Què et passa Pedro! El que tu digues. Està desconegut. Julio arruga el nas. Qui es pot negar. Alguns repeteixen el rebentat, altres ens decantem pels xupitos. 
De sobte un crits de la gent del carrer ens alerta de que hem de pegar a fugir. Van a fer bous. Però com s'han d'acabar el bous en la nostra terra si fins el migdia en treuen. Res a corre-cuita intentem eixir; però les barreres estan tancades. La gent en ganes de col·laborar ens van encaminat a la barrera que deuria estar oberta encara. Res de res, totes tancades. Som la comparsa de la festa en les bicis cap ací i cap allà com si fossim els cabestres que estiguessin reconeixent el recinte. No hi ha més remei, hem de passar les bicis per dalt de les barreres. Uns per un costat i altres per l'altre, una a una les hem passat. Més entreteniment per la gent. Però hem de dir que en honor a la veritat, en cap moment ens ha entrat el pànic. La temprança ha imperat en tot moment. No debades som ciutadans de la "ciudad del toro" "La primera plaza de España" dels bous al carrer. No podíem fer el ridícul de cap de les maneres.  
El contrallum no deixa bé apreciar les maniobres; però servirà per fer constància de l'operativa.




Com bé ens ha recordat David en un Wasap, som Morralla, Morralla, Morralla.
Entre rialles ens hem separat. Utilitzant termes futbolístics que estan ara d'actualitat, uns han pegat cap a la permanència (Valencia C.F.) i altres cap a la xampions (Vila-real C.F.).
En companya de Tony els vallers que hem aguantat, ja que David, abans del primer coet, ja havia pegat a fugir, hem fet la tornada pegant la volta a l'arena per La Vilavella. Eren passades les 13:30h. quen ens hem assegut al banquet. Ràpidament hem decidit les eixides de la setmana i que per a mimar les eixides de David, la del dimecres serà a Eslida i la del dissabte a Ribesalbes. Un bon incentiu David per a que no t`ho penses gaire.

dimecres, 3 de febrer de 2016

EIXIDA A TORRES , TORRES (03/02/2016)

Barraix per a l’aigua bona; en Torres Torres, fineta; en Algimia, poca i forta; 
en Alfara, molta i fluixa,  en Algar, de riu i poca.

En Estivella, beatos; en Torres Torres, ollers, 
en Algimia, gorrominos, i en Alfara, canterets

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Torres, Torres(Bar Martí)
Bici:BTT
Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan, i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Presa d'Algar-Via Verda-Torres. Torres (esmorzar bar Martí)-Camins veinals-Carretera a Les Valls-Camí Alfara-Caretera Algar-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 45 km. 

Crònica: Tornem a estar els cinc. Vicent ja ha tornat de Suïssa de formalitzar-se com "guelo". L'espera de Joan ha servit perquè ens entre la mala gana i els 10 minuts de retard ha estat l'excusa perfecta per no anar pel Marianet que teniem marcat i elegir una ruta més suau. Directes a Algar per la via de servei fins el pont d'entrada a Algar on en un pensament sobtat de Joan ens dona l'ordre de entrar pel primer camí de la dreta. Als 100 metres descobrim que no és aquest. Tornem enrere. És el que va per darrere del llavaner. Entrem per eix. Segon error, es pas de a peu i no de bici. Empentant la bici del seient i dirigint-la com si arrearem una haca, hem sortejat els entrebanc i de milacre que alguna bici no anés a la sèquia. Superada la dificultat, arribem al camí ciclable. Bonic tram, per un paratge entre aigua de la sèquia, el marge del riu Palància i al fons la presa d'Algar. Arribem fins la mateixa base de la presa. Bé ara ve el més complicat. Hi ha que pujar dalt. Pinyons alts i poc a poc ens encarem fins la carretera d'Algar al Juncar. En prendre aquesta carretera, tot seguit agarrem a la dreta el camí que ens porta a la via verda d'Ojos Negros. Ja dins, tot cara avall. A les 9:45h. aparquem les bicis a la vorera del bar Martí de Torres, Torres. Pedro de lluny ja havia soltat la primera esclatonada, "¡Uy, no tendremos pan!" 
Mirem si hi ha lloc, està complicat. L'amo despatxa a un client d'una taula a una altra i ens prepara una per als cinc. Comencem bé, ha estat un bon detall. Prompte descobrim que no està l'home major de sempre. S'haurá jubilat, pensem. Jose per eixir de dubtes en veure de cara al xic jove, que sembla regentar el bar, li pregunta que ha segut de la parella de majors. S`han jubilat. Jo soc el fill. Perfecte, si segueixes la política dels teus pares encantats. Si, si, tot segueix igual. Xiquets seiem-nos. 
Des de que hem arribat fins que ens hem anat tot ha segut un encadenat de bones atencions, servei ràpid, reposició del gasto continuat. En demanar els bocates li fem l'observació de que veníem específicament per assaborir l'entrepà de truita amb embotit que ens preparava s'ha mare. Cap problema. Unanimitat dels cinc. No sé si açò li ha obert el sentimentalisme o que; però el nivell ha pujat. La sorpresa ens ha vingut, quan alhora de servir-nos els entrepans, ho ha fet el pare. Tots ens hem alegrat de trobar-ho tan bé. Sembla que encara li tira una mà al fill. A mesura que la taula anava millorant, Pedro fa un gir de 360º, i comença a alabar el bar, el lloc, la gent, el menjar, tot era immillorable. Coses de Pedro, el que avui és blanc, demà és negre.


Un xicotet repàs a la política actual de pactes ha donat peu als rebentats. Ens els hem pres, no són de 10, ni molt menys; però per a alguns que ens agrada sentir el conyac, passables. Res que objectar en el conjunt de l'esmorzar. De sobte, Pedro s'alça de la taula i se'n va al forn del costat a comprar dolç. Torna en companyia de la fornera. Cadascú amb una safata de dolc. Ens saluda i ens comenta que ens regala el que ella porta. Moltes gracies. Després Pedro ens explica la negociació que ha tingut i hem de reconèixer que Pedro, amb la seva retòrica és capaç de captivar a qualsevol i ja s'ho ha arreglat de be i manera d'embolicar-la i treure-li el que ens ha portat.
Bé i ara com ens empassa totes dues safates de dolç. És clar, hi ha que fer repeteixo. Ho fem demanant uns licors. Tot cap a dins. Ja, ja, jo, jo, ju, ju, ben contents i ja ens hem quedat sols en el bar. És hora de pagar. Què li devem? 5€. Cara de sorpresa. Ens ha degut de convidar a l'última ronda, pensem. Moltes gracies. La veu de Pedro, que en qüestió de s'esmarra, li ha faltat poc per llançar la proclama. "Si siempre nos va a cobrar 5€, jo le garantizo que vendremos más veces". Aquest matí no volia entrar i ara no eixirem d'ací. CANET TREMOLA!
La tornada, seguint a Joan ha tingut un inici de giragonses pels camins veïnals de Torres, Torres. Igual que en Algar, Joan, avui no havia agafat la brúixola correcta. No encertava el camí adient i anàvem avant i arrere, fins que hem trobat el correcte. Hem eixit a la carretera de Les Vall i a partir d'ací ja ho coneixíem. Pel camí d'Algimia i la via de servei de la carretera d'Algar hem arribat a La Vall. Una bona asseguda al banquet ha tancat un matí de luxe. Algú va comentar de fer un top 10 dels bars que ens menegem. Doncs si açò funciona com la bossa, avuí el Bar Martí de Torres, Torres, està en alça i és cotitza per damunt de la resta.