EIXIDES

BannerFans.com

dissabte, 24 de juny de 2017

EIXIDA A SEGART (24/06/2017)

En Pinxo li va dir a en Panxo"
vols que et punxi amb un punxó?
"i en Panxo li va dir a en Pinxo
"punxa'm però a la panxa no".
Començaré la crònica pel final ja que després  de tres punxades m'ha vingut al cap aquesta cançó infantil. Després d'un gran matí gaudint d'un lloc poc habitual, Segart, a la tornada i en baixar el port i passar Albalat dels Tarongers, primer Segi, i després Manuel, dues vegades (per no llevar la punxa residual en la coberta) hem tingut que fer tres parons per tal de reparar les punxades.
Aquest contratemps no entela un bon dia de bici amb un recorregut habitual; però amb un final poc habitual, Segart. 
En un principi el destí pensat era l'Oronet; però l'asfaltat del port feia desaconsellable accedir i hem fet aquesta alternativa.
A les 7:30 h., nou horari d'estiu, hem iniciat la marxa des de La Vall: Joan, Pedro, Jose i Tomás, des de Moncofa: Vicent i Manuel, que han vingut a La Vall per continuar junts, des de Xilxes i seguint la seva pròpia ruta: Quique i Sergi i des de Faura, Tony. Tots 9 hem esmorzat en el bar la Estrella després de superar els 4 quilòmetres de pujada que hi ha des de la redona d'Albalat dels Tarongers fins al poble de Segart.
Últim tram a l'entrada del poble i el més dur
El perfil

Ja en Segart, Joan que ja havia estat ens ha encaminat al bar de La estrella, en el que ja havia estat en una altra ocasió. Al principi se'ns han presentat alguns dubtes en si el servici seria l'apropiat, remug en quan a la neteja, taules i cadires apegaloses de brutícia, actitud amb poca edspenta per part de la propietària; però es el que hi havia, aquest poble no té per a elegir (en eixir i en parar en la font per omplir aigua hem vist que hi havia un altre bar. l'Olivera, per a la propera ocasió). Però al final, quan hem quedat servit en tot el que hem demanat, la cosa ha millorat, els bocates tenien bona grandària i mengívols. La cervesa treta amb pinces hem tingut la que hem necessitat i els rebentats prou bons. 
En una altra ocasió ja vaig manifestar que aquest xicotet portet és molt assequible de pujar i ho deuríem de pujar més vegades i si el bar no és del nostre grat, podríem baixar després de coronar a Albalat dels Tarongers.

dimecres, 21 de juny de 2017

EIXIDA A TORRES TORRES (21/06/2017

A LO TONTO A LO TONTO
Com aquell que no fa res, hem eixit aquest matí Joan, Pedro i Jose, primer en busca de Manuel a la redona de Xilxes i ja tots junts, "a lo tonto a lo tonto" hem anat pedalejant, primer vora mar, fent un recorregut per les platges de La Llosa i Almenara per pujar cap a la serra pel assegador de Benavites passant per la redona de la N-340, moment que a Pedro li ha entrat el dia tonto, s'ha despenjat dient que està cansat, no sabem si del quilometratge del dia anterior a Alboraya, de si l'empatx d'orxata, de si del bocata boquimoll que li havien tret, la cosa és que, qua pren aquesta actitud, es deixa caure i ni estirant en corda aconsegueixes que segueixi roda. En aquest panorama hem entrat en Les Valls fent un laberint de camins (que Pedro no ha volgut fer i s'ha anat directe a Torres Torres, mentre, nosaltres continuàvem en el galimaties per tal de fer temps, fins que hem accedit a la carretera de Tores Torres i amb el repte d'anar a per Pedro, cosa que no ha tardat gaire en produir-se. L'hem passat i tot seguit venia la cruïlla que va cap a Algar i tomba per ella amb la intenció d'anar per Algimia, Pedro es fa el tonto i segueix a la d'ell en direcció Torres Torres, Manuel, Joan i Jo, si vols o no vols agafa a pit el primer tram que té un bon desnivell (cosa que no es nota al revés, que és com ho solem fer sempre). I puja que te puja, fins arribar a dalt i ja trencar a l'esquerra en busca d'Alfara.
Hem arribat al bar passat els 40km i on lògicament ens estava esperant Pedro. Aquesta vegada no hem tingut problemes per agafar taula i hem estat dins, segurament el canvi d'administrador del bar ha restat clientela. En quant al servici no hem notat cap diferència, manté la mateixa qualitat i atenció. Seguirem venint.
Al tornat hem fet la ruta al revés amb algunes variants per tal d'apropar a Manuel a Moncofa. L'accés a la N-340 ha segut per camins diferents i ja en la N-340 l'hem seguida amb la intenció de fer l'acomiadament en la redona de Moncofa; però pedro ens tenia reservada l'última parida, a l'altura del camí de Xilxes ens dia adeu i ens deixa. Nosaltres continuem i Joan i jo tenim el mateix pensament, en comptes d'arribar a la redona de Moncofa ho fem en l'anterior,en la del camí de Cabres i provem d'arribar abans que ell a La Punta. Es clar això ha suposat un canvi de ritme; però l'hem clavat, on s'ajunten el camí de Xilxes i el de Cabres a l'alçada del motor de la Punta, hem arribat tots tres. Ja a partir d'aquí, tots junts hem seguit fins La Vall.

dilluns, 12 de juny de 2017

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (10/06/2017)

LA MORRALLA CREIX
La nostra Penya arriba al soci número 20 

L'eixida d'avui ha tingut tres notes a destacar.
1.- En el bar de la Plaça d'Albalat dels Tarongers, Manuel ha entrat oficialment en la Penya La Morralla amb el número de soci 20, actuant com a testimonis els morrallers veterans que avui hem eixit en la sortida setmanal: Pedro, Tomás, Vicent, Jose, Joan, David i Javi.
2.- La companyia una vegada més de David que malacostumant-nos ens ha tornat a obsequiar amb dolç, en aquest cas un rotllets d'anís, que si bé es notava molt l'anís han estat un bon complement per acompanyar els "carajillos".
3.- No és que siga una proesa; perquè no ho és; però donat la tendència garrepa en que es troba la nostra Penya en quant a desenvolupar itineraris pocs exigents i distàncies curtes, avuí l'aplicació Endomondo, que utilitza Jose per enregistrar les eixides,en arribar a casa li ha enviat un comunicat de superació del millor registre en quant a distància recorreguda durant l'any 2017. Si fa unes setmanes vam batre el de la mitja, avui ha estat el de la distància. Senyors, hem fet 71,1 km.
Lògicament hem fet distàncies superiors; però aquesta data ens ajudarà a motivar-nos i ha proposar-nos recuperar itineraris que estan en la nostra memòria i que desitgem tornar a viure.
D'entrada el dimecres anirem a Càrrica i en la ment ja està pujar l'Oronet i arrimar-nos al Bar Chaparral, on ens espera un plats combinats que no es veuen en altre lloc. I en l'horitzó, l'eixida estela, LA BARONA. 
Es quedarà en una il·lusió, o com diuen a La Vall "en fum de canya" o veuran la llum. El temps ho dirà.   

dimecres, 7 de juny de 2017

EIXIDA A QUART DE LES VALLS (07/06/2017)

HI HAN DISCULPES 
QUE APLEGUEN TANT TARD,
QUE JA NO TROBEN A NINGÚ

Molts morrallers som mestres i recordarem que allò de demanar disculpes és una de les primeres coses ensenyàvem als nostres alumnes, però per contra, alguns adults es neguen a demanar disculpes, fins i tot quan estan equivocats. 
Dir "ho sento" sembla ser una de les frases més difícils de verbalitzar.

Generalment se sol interpretar aquest tipus de reacció com una forma d'orgull o de tossuderia, però, aquesta incapacitat sovint amaga motius més profunds. Quan una persona mostra dificultats a demanar disculpes o a reconèixer la seva part d'error o de responsabilitat en una dinàmica relacional, el que passa és que en realitat està desplegant una sèrie d'esforços per protegir una fràgil percepció del seu propi "Jo".

I TOT AÇÒ A QUE BÉ?
Doncs ve a compte de que són moltes les eixides que venim parlant de l'absència inexplicable del nostre amic Julio ( perquè per a tots segueix i seguirà sent el nostre amic"). Dos són les reflexions a que havia arribat el grup:
Una part d'ell amb una relació més estreta que no ix de la seva decepció.
Una altra part, amb una relació més recents, que no ix de la seva incredulitat.

I PERQUÈ TREURE AVUI I AQUÍ EN EL BLOC AQUEST TEMA?
L'explicació és ben senzilla. 
Ho faig per mig del bloc; perquè aquest és el mig de comunicació de La Morralla, és públic i de seguiment de tots els que accedeixen; però principalment, pels components de la Penya. I per tant garanteix l'abast del missatge. 
I trec el tema avuí perquè un fet excepcional s'ha produït alhora de l'esmorzar. 
Estant en taula del bar Valencia de Quart de Les Valls, Joan, Jose, Pedro, Tony i Quique, ha sortit el tema de la propera paella de Pedro, els seus preparatius, no lliure de xirigota i fins i tot amb la participació de persones alienes (els de la taula del costat) i la formalització dels comensals. I és aquí on es produeix un fet que cal immortalitzar i que m'ha fet deixar el meu silenci, Pedro ha marcat el telèfon de Julio (recordar que és dels pocs que té el seu nou número, l'altre és Javi, la resta no l'hem rebut, un fet que és per a prendre nota) i ha rebut resposta. 
Tots els allí presents hem segut testimonis de la resposta evasiva de Julio i alguns a mesura que seguíem la conversa i llegíem les expressions de Pedro, hem acabat traient les nostres pròpies conclusions i aplegant tots a la mateixa reflexió. LA COSA ESTÀ ENQUISTADA. Ni un gest, ni un esdeveniment, ni el que és més important, una amistat, ha estat un motiu per apropar-se.
L'arribar a aquest punt és el que explica la reflexió inicial. i és el que aquest escrit ha pretès, sense més. 

En totes les relacions possibles malentesos, desacords, conflictes, etc. Cap relació terrestre humana se salva d'això. Fins i tot és necessari i desitjable perquè gràcies a aquestes dificultats aprenem i creixem com a persones. La gran diferència rau en la capacitat per reparar el dany causat.
Rellegiu-ho de nou.
HI HAN DISCULPES 
QUE APLEGUEN TANT TARD,
QUE JA NO TROBEN A NINGÚ

NOTES DE ITERÉS
1.- Visita del tossal del rei situat junt a l'Hotel Simba, on segon conta la història, va parar el Rei Jaume I per planificar la conquesta del Puig. Era l'any 1238, Jaume I venia de conquerir Almenara, Xilxes, Moncofa, Uixó i Nules. Després de la batalla del Puig, Jaume I entra a València el 9 d'octubre: els moros, en senyal de rendició, hissaren la Senyera Reial.
Monòlit commemoratiu 
2.- Hem estrenat bar. Bar Valencia en Quart de les Valls. No sé que té ni aquesta Vall de Segó, que no hi ha cap bar roí. 

Església Parroquial Sant Miquel Arcàngel 
(Vista des de la terrassa del bar)

dissabte, 3 de juny de 2017

EIXIDA A PUÇOL (03/07/2017)

Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny

Amb trons i amenaça de pluja ens hem alçat i amb eixa incertesa ens hem encaminat al punt d'eixida. Unes primeres gotes comencen a cobrir la vorera; però tots estàvem ja amanits i sense cap intenció d'avortar l'eixida. Tots mirant al cel hem pronosticat un temps favorable als nostres desitjos, la tronada va cap a Moncofa i nosaltres anem cap a València. No plourà!
Xip-xap, xip-xap, avant les bicis i amb l'esperança que la cosa no vagi a més i que a mesura que avancem, escamparà.
Xip-xap, xip-xap; però suau, no arriba a xopar, baixem la pujada de Xilxes amb coneixement per no esvarar i efectivament, en arribar baix, es para i no l'hem tornada a trobar en tot el dia. A la fi tan sols ha segut "quatre gotes d'aigua" i encara que de "les gotes s'ajusten els rius" no serà el cas d'avui. Ja en camí i a meitat matí, un wassap ens ha anunciat que a La Vall hi ha hagut dues bones trombes d'aigua que si bé no ha arribat al riu si que ha ocasionat alguns basals. 
Deixem la meteorologia de banda i ens centrem en la matinada ciclista. La ruta la mateixa dels darrers dissabte, la N-340 s'ha convertit en el nostre traçat d'entrenament i de veritat que ho aconsegueix; perquè el nostre cervell, habituat de molts anys a la pràctica ciclista té ben bé memoritzat que aquest traçat convida a anar en filera, cap catxo, boca tancada i imposant un ritme que ell treu com si no hagués passat els anys i que sense voler ens desperta la vena competitiva o almenys volem emular temps anteriors.
El rellotge avançava; però nosaltres més que ell. La cita en Javi era a les 9:30 hores en el Pont de Sarajevo; doncs a les 9:05 hores ja estàvem al lloc de la cita. Una hora justa des de La Vall. Ens hem deixat arrossegar poc a poc pel camí de Lliria per no arribar gaire prompte al retrobament; però l'avantatge era massa i el retrobament s'ha fet tot just ja damunt de Puçol, amb la satisfacció de veure a Javi amb la companyia de Antonio que feia dos mesos que no apareixia.
Així que a la fi el que s'ha produït és, que l'arribada a la taula del bar Ca el Ratllat, ha segut a les 9:35 hores. Com humorísticament ha esclatat Jose, "hem vingut més a presa que el cotxe de línia de La Vall" 
Un parell de cambrers disposats a atendre-nos, diligents i amb professionalitat ens han amanit una taula tota ben preparada; mentre nosaltres acudíem a la boca de la cuina a pegar una ullada a les diferents safates que oferien un variada i suculenta gastronomia que feia difícil l'elecció per a la fi acabant optant pel de sempre, el pimentó amb calamars o el llomello en tomata.
No per arribar més prompte hem eixit abans, no, ni pensar-ho, hem apurat dues botelles de cervesa i una de vi amb els cacaus i olives, mentre preparaven els bocates. 
En arribar els bocates han reposat de cacaus i olives amb el detall del cambrer d'afegir coents i cebeta en vinagre, complements que ha ajudat mol bé a espentar els suculents bocates que ens han servit i per tal de que no es apalanquen, dues ampolles més de cervesa i una altra de vi. Com és normal, no ha sobrat res. 
I han vingut l'hora dels carajillos. Últimament ens hem fet flatosos alhora de demana-los, ja no anem tots a una i ha desaparegut allò de a la veu. -qui vol carajillo cremaet de conyac?,  i de seguida tots alçàvem la mà, no, ara no, ara només fer la pregunta el cambrer de: -què voleu? Ràpidament intervenen els dos primers flatosos, Vicent i Joan, nosaltres dos volem un carajillo en el conyac calent, sense cremar. A continuació, dos flatosos més, Javi i Pedro, apunten que ells de rom cremat i ja sols quedem per al final els clàssics, Jose, Antonio i Tomás, amb el de conyac cremaet. Fora d'aquesta guerra, Manuel, demana un tallat. 
Mentre ens servien els carajillos ens hem embrancat en la conversa d'ultimar el famós dinar de Pedro que definitivament serà el DIJOUS DIA 22.  Tan abstrets estàvem que ens estàvem  bevent els carajillos sense adonar-nos el bons que estaven i que ja havíem depassat les 12 hores. Tot un record, dues hores i mitja de bar. 
Avuí Javi i Antonio ho tenien fàcil, estaven a un tir de pedra; però a la resta encara ens faltava una bona troçada. 
Per acabar d'arrodonir un gran matí, el preu, xiquets, 5 lauros per tot el que hem menjat i hem begut, una ganga. 
En la porta Pedro estava xerrant en l'ama i amb eix excés de confiança que manifesta en qualsevol que parla, afectuosament li estava passant la mà pel muscle. Ha degut excitar-la perquè alegrement ens ha preguntat si hem quedat satisfet. No hem escatimat elogis i Joan més explícit, amb un -"no veus que venim; sinó estiguéssim contents vindríem! ha deixat a la dona tota estovada. -M'alegre que vos agrade.
Hem mogut i als cent metres ens hem separat de Javi i Antonio i la resta, després una breu i habitual parada en Ciclos Jose per saludar-lo, hem agarrat novament el camí de Lliria per arribar a Sagunt i incorporar-nos a la N-340 per agarrar el ritme troter. 
Una aposta entre cunyats només eixir de Sagunt ha avivat el seu pedaleig. Es jugaven, com sempre un esmorzar, la fita, a veure qui arribava abans, en un principi a La Vall, després fins La Llosa...
Com no, qui primer es calfa és Pedro, es posa davant. Culejant i cabotejant agarra una distància amb l'ombra de Joan. Jose a una distància actua de testimoni i Manuel s'apunta a la vigilància. Vicent i Tomás aprofiten l'ocasió per imposar-se un ritme més relaxat. 
Sembla que al poc, Pedro pensa que ha fet una ximpleria i que una vegada més ha caigut al cepet i amaina. Jose en veure la situació s'arrima als dos, Manuel continua a la distància. Estem tan sols a la redona del "pontazgo". 
L'arribada de Jose produeix en Pedro l'efecte rebot i torna a incrementar el ritme; però Jose ja havia agafat roda. Com que no treia fruit de la situació i estava fent un desgast inútil, en arribar a la redona del Ventorrillo entra davant i amb el crit de que: 
--"Era hasta aquí, he llegado primero" ens abandona pegant la volta a la redona i quedant-se a l'espera de Vicent i Tomás, amb el pensament d'excusa que girava per acompanyar al seu inseparable amic Tomás, el mateix que quan li rota es separa.
Ha partir d'aqui la cosa ha anat de baixada de velocitat dels de davant i reagrupament en La Llosa per seguir tots junts fins La Vall, no sense acomiadar-nos de Manuel en la redona de Moncofa.

diumenge, 28 de maig de 2017

EIXIDA A PETRÉS (27/05/2017)

Agafar seguideta 
Anar al tall al tall 
A cremadent 
A tota castanya 
Anar a cent per hora 
Anar com una fona 
Anar escopetejat 
Anar furient
Ràpid com el llamp 
Ràpid com el vent
Ràpid com una bala 
A estrop
A més córrer 
A tot córrer 
Anar a tot gas
De tot portar 
Anar a tota paleta
Anar a tota pastilla
A tot drap 
A tota hòstia 
A tota velocitat 
A trentaqueté 
Anar com un coet
Anar amb un coet al cul
Anar envelat 
Disparat com una fletxa
Embalar-se 
Parèixer un rabo d'aire
Paréixer un raio de foc 
Anar com un esperitat 
Córrer més que el pensament 
Anar cagant llets 
Anar com un gànguil 
Anar com un llonzí 
Córrer com una braga enverinada 
Córrer més que una llebre
Ser més lleuger que una llebre 
Fer llegua per hora 
Aquí teniu tot un reguitzell d'expressions que indiquen el que ha estat la marxa de l'eixida d'avui.
Des del primer moment sempre ha existit una llebre que ens ha fet anar en fila i tots hem agafat la seguideta apegats a roda. Ja des de la Vall, i de camí a la redona de Xilxes per trobar-nos en Manuel, Vicent ha estat el que s'ha posat al davant i posant un ritme troton hem sortejat el xicotet desnivell de la pujada de Xilxes.
Abans d'arribar a la redona ens hem vist de cara en Manuel, que ja havia pres la decisió de venir al nostre encontre. A aquest pas, de segur que a la setmana que ve ens creuem dalt del port.
La inèrcia ha fet, que en entrar a la N-340, coincidirem davant Joan i Jose i aquests dos són els que han tirat del carro, primer Joan i després Jose. Així fins arribar a la redona del Ventorrillo on s'ha plantejat les dues alternatives per anar a Petrés, o bé seguir per la N-340 o pujar per Torres Torres. Una mirada al rellotge ens indica que la marxa que hem portat ha devorat els minuts i que anàvem sobrats de temps; per tant optem anar per Torres Torres. Joan torna a agafar el cap i tots en el cap catxo anàvem deixant a dreta i esquerra els cin pobles de les Valls. 
En passar Quart de les Valls, l'últim poble, ens han passat Anselmo i la seva tropa, moment que ha aprofitat Pedro per pegar-se a roda i aprofitar la seva estela per distanciar-se de nosaltres (sembla que, en reprendre la bici de carretera, el subconscient ha actuat com ho feia abans). A més a més estava en el seu terreny, on la carretera picava cara amunt. Marcant i controlant aquesta avantatge, hem anant tot enfilats fins que a mesura que menjàvem kilòmetres, la fila anava trencant-se, primer els bikeros Vicent i Manuel, un poc més abans la primera de carretera amb Tomás; moment que Joan, amb la seva BTT (la qual cosa li dona més mèrit) aprofita per llançar la caça a Pedro. Poc a poc anàvem menjant-li terreny; però Pedro de reüll controlava la situació. Semblava que l'atac s'havia produït una mica tard i quan ja el teniem a tir, ha pegat l'últim esforç que li ha resultat suficient per arribar dalt de la pujada on ens hem agrupat tots. Pedro insultant s'ha permet el luxe de baixar sota un nesprer a reposar forces. I seguia "gallofo", no ha esperat ni 30 segons per tornar a passar com una fona i iniciar la segona escapada. En aquest cas, Joan no ha permet que la distància fora insalvable, i ha eixit per ell abans i Jose que portava l'espineta clavada d'abans ha saltat una mica més tard. La situació ha estat diferent, Joan s'ha emparellat de seguida en Pedro i Jose s'ha quedat a una distància sense contactar. Indicar que aquest tramés la pujada que va des del pont del riu Palància fins la cruïlla de la carretera de Torres Torres. Quan faltaria uns 500 metres Joan se l'ha deixat i Jose aprofità aquest moment de desmoralització per arribar; però Pedro avui no estava per vexacions i en veure'l acostar-se ha tret forces i s'ha embalat arribant a la cruïlla cridant-li a Joan, que estava fent l'stop, que l'avisara si venia algú, i si, sense fer stop a encarat la pujada que venia a continuació. En arribar Jose a l'stop, Joan ja l'indica que tira-li que no ve ningú. Jose ix, posa plat i veu a Pedro a uns 200 metres i fent gestos obscens amb els braços: però Jose tenia clar que aquesta era la definitiva per prendre's la revenja. I si, quan Pedro s'ha girat i la vist, Jose ja anava llançat i tot alçar-se de la bici i pegar les últimes culades, no li ha servit de res, en els últims metres Jose l'ha passat i ha coronat. 
A partir d'aqui, crec que tots havíem pensat que aniríem tranquil·lament fins l'esmorzar; però Pedro quan està "gallofo", la cosa li dura i a la baixaeta, aprofitant un grup que venia, s'ha refugiat dintre del grup i mig ajupit ha passat a Jose amb la intencióde que no el veiés; Però primer, que el roig canta massa i segon, en la cabriola que ha fet dintre del grup per camuflar-se i que quasi produeix una enganxada. 
Aquesta vegada, i a la vista que s'ha unit a l'enemic, cap hem fet per anar a buscar-ho, és més a fomentat tota una sèrie de comentaris sobre la seva reacció i el de, quan arribem al bar, si està assegut,deixar-ho de costat i anar-nos a una altra taula i fins i tot el treurem del grup, en al·lusió a les recent actuacions i rememorant alguna raresa que hi ha per ahí i que no sabem quin final tindrà. "De casta le viene al galgo"
En eixos comentaris estàvem quan en l'eixida de Gilet hem divisat a dos ciclistes de roig. Eren Pedro i Javi, que clar, l'avançada de Pedro la vist primer i lògicament en eixe moment s'ha produït la mitja volta. Amb les salutacions a Javi i l'escamó a  Pedro hem arribat a Petrés. 
Però abans d'agafar taula, en veure que Pedro ja estava assegut, encara hem escenificat, i hem passat de llarg, arribant al fons del bar i inquietar-lo una mica. Evidentment al moment ens hem acostat a la seva taula. 
L'arribada de David una setmana més ha tornat a endolcir un  nou matí de bici i sentir-nos Morralla novament. Fins al punt, que Pedro ha aprofitat el moment per concretar la seva invitació de la paella i que s'ha concretat per al dijous 8 de juny. 
Una nova situació agradable és la recuperació de la coca, que avui ha corregut per compte de Javi i que de segur servirà perquè entrem en una roda en la que sempre que vinguem a Petrès no hi falte.
Ja de tornada i a la mateixa cruïlla de separació amb Javi, hem quedat per al dissabte d'anar a Puçol. Els vallers ens hem tornat a enfilar i a ritme "borriquero" hem anat arrossegant fins a La llosa, on una xicona estava mirant la seva bici i en preguntar que li passava ens ha contestat que portava una xinxeta clavada. Ens hem oferit a ajudar-la però ha preferit seguir que pareixia li aguantava. Tots l'ha hem acompanyada i el nostre relacions públiques, com no Pedro, ha pres la veu cantant. Lògicament, als pocs kilòmetres, ha degut de parar. Tots alhora hem assenyalat a Pedro com el millor mecànic de la penya; cos que ell no ha refusat, tot el contrari, encantadíssim, i més tractant-se d'una dona, qui millor.
Solucionat el contratemps, hem deixat anar a la xiqueta i nosaltres hem continuat, ara posant un ritme de passeig fins la cruïlla de Moncofa, on avui no hem deixat a Manuel, ja que ell se ha vingut a la Vall per anar al taller a que li miren la bici.
I he aquí, que una cridada de telèfon a Pedro, ha provocat l'últim esgarrit, en aquest cas degut a la seva vena nerviosa. Resulta que era del forn, on havia fet una comanda i que era hora de tancar i ningú s'havia fet càrrec, i ja veus a Pedro, tot fet un sonall, mamprendre la carretera de Moncofa-La Vall i si te vist no em recordi, tan sols, Juan, una volta més la seguit, en aquest cas per fer-li companyia. 
La resta hem anat poc a poc i a l'entrada de la Vall ens estava esperant Joan i tots junts, menys Tomás, hem parat al taller de Paquito.
En el temps d'espera ha aparegut Pedro, que conscient que les seves reaccions impetuoses ha pensat que deuria donar explicacions de la seva reacció i ens ha posat al dia dels detalls de la cridada i els seus moviments per solucionar el fet que se li havia presentat de sobte. Jose ha aprofitat aquest moment per junt en Pedro deixar el taller i anar-se'n cap a casa i la resta esperaren a la reparació de l'avaria.

dimecres, 24 de maig de 2017

EIXIDA A ALMENARA (24/05/2017)

UNA CRÒNICA AMB QUATRE ACTES
1er. ACTE.- Correspon als inicis de la ruta i que no aporta cap cosa rellevant de les altres eixides. Concentració al banquet a les 8:00 hores amb puntualitat tot i el entrebancs de l'entrada dels  alumnes als instituts que impedeixen el pas amb normalitat a Joan i Tomás.
La marxa transcorre amb normalitat i com exclamava Vicent, gaudint del plaer que suposa anar en bici a primeres hores del matí en aquesta època d'una temperatura agradable i percebent els diferents flaires que gratuïtament ens ofereix la fauna al nostre pas. Amb eixa mescla d'aromes em recorregut pels diferents camins de les Valls per arrimar-nos poc a poc al nostre destí d'avui, les Cases de Queralt, no sense contemplar un nou regal de la natura, la Marjal amb tota la seva flora i fauna en el que els aus campen sense pors i deixant-se veure descaradament. Tal és l'abundància d'aigua que no hem pogut resistir d'apropar-nos a la desembocadura de la gola de Quartell, que ofereix un paisatge natural, extensiu fins als humans, ja que es aprofitat tant pels pescadors com els banyistes que a pèl reben els primers raig de Sol i que per tal de no ser catalogats de voyeurs hem fet una taullada ràpida.
La Gola de Quartell

Comportes de la Gola de Quartell

Desembocadura de la Gola de Quartell


Platja Nudista de Corinto
Hem continuat en direcció a les Cases de Queralt per abordar l'esmorzar no sense tenir que escoltar els remucs de Pedro, que no veu mai en bons ulls aquest bar.

2on. ACTE.- Ens acostem al bar i ja damunt, Jose exclama "alguna vegada tenia que ser; però em sembla que està tancat". La en front de la porta ens adonem de que la porta interior està tancada i quan prenem la maneta de la porta exterior es confirma el tancament. O siga que utilitzant una expressió de la situació viscuda en la platja nudista ens ha "deixat amb les vergonyes a l'aire"
Ja pot tapar el cartell de "Abierto todo el año"
3er. ACTE.-  Així que "amb la cua entre les cames" ens hem dirigit cap al bar Alpino d'Almenara previa trucada a Quique per comunicar-li el canvi de plans. I es compleix allò de "no hi ha mal que per bé no vinga" situació molt ben rebuda per Pedro.
I la veritat que el canvi no ens ha vingut mal i no perquè dubtarem del lloc, que de sobra és conegut per ser uns dels millor que es tracten; però és que a més a més avui teniem el dia de cara i l'oferta gastronòmica que ens ha oferit ha tingut l'encert nostre alhora de elegir i s'ha arrodonit en la culminació del ben fer de la nostra amiga o de la mare que està en la cuina, posant tot l'enteniment i traient-nos uns entrepans que en mossegar-los s'esmunyia tota la mescla pel ben farcit que estaven. No en ha faltat la beguda i els cacaus i olives per partida doble així com els carajillos que també han tingut la segona volta, aquesta per deferència de Tomás. MOLTES GRACIES AMIC.
Amb una bona asseguda hem iniciat el retorn a casa, no sense acomiadar-nos uns minuts abans de Quique. Per cert, comentar que hem tingut l'absència de Tony, que per culpa d'un contratemps el dimecres passat en una furgona, té la nova bici al taller; però ell no tens res d'importància, unes simples rascades.

4at. ACTE.- El retorn a la Vall ha seguit la ruta normal de la via de servei vora la A7; però amb el final de les dues últimes eixides, acabar en el jardí d'un colonier de la Moralla, si primer va ser Jose, al que el seguí Vicent, avuí ha estat pedro l'encarregat d'oferir-nos tota la birra que ens ha vingut de gust i amb bones tallades de formatge, sota la cacarejada pèrgola, que definitivament ha aplegat a bon port. 

dilluns, 22 de maig de 2017

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (20/05/2017)

Albalat el burro pelat
La Morralla marca noves tendències tant en el look com en les formes. El ventall de manifestacions alhora de practicar l'afició ciclista és del més dispar. Encara que si ens hem posat d'acord en la vestimenta.
Per començar, les burres estan al 50%, la meitat hem agarrat la de carretera i l'altra meitat la de muntanya. En quant a la ruta li hem donant la volta al calcetí, baixem per Xilxes per replegar a Manuel i ens convertim en nodrissa de Javi al qui anem a replegar al camí de Lliria. Tot una ruta a la carta. Però amb la nostra marxa sembla i tot agradable i gratificant. Doncs ja se sap, som un grup que s'acobla a tot i a més a més en gust. 
Ja en Albalat, hem tingut la grata visita de David, que amb bon ànim ja té ganes de compartir amb nosaltres aquests matins ciclistes que tantes hores a dedicat i del que ens congratulem tots. A més a més i a FALTA DE BUENOS, ens ha acontentat amb la espectacular coca petresana que tan bons sabors ens aporta al complement dels carajillos i que de tant en tan és tan ben rebuda i la qual no volem oblidar.
Recuperant bons moments
Hem tornat desfent el camí per Petres deixant a Javi, per a seguir per la N340 fins a La Llosa on el grup s'ha dividit en dos. La majoria cap a la Vall i Joan a acompanyat a Manuel fins la cruïlla de Moncofa i d'aquí a la Vall. Tots amb la idea de en arribar a La Vall ens reuniríem en casa Vicent per fer`nos unes birres, cosa que per una descoordinació d'última hora no s'ha quedat sota mínims, acudint únicament Pedro i Jose. A l'altra serà.

dimecres, 17 de maig de 2017

EIXIDA A MASCARELL (17/05/2017)

Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera
Moncofa la garrofa
Cada u a la d'ell, com en Mascarell 
Mascarell corral de porcs, Vilavella la comuna, Nules el ramellet, i València l'hermosura!
En Nules entra de cara i ix de recules 
En Nules, beu i no t’atures 
Nules, passa i no t'atures 
Amb aquestes dites tròpiques fem honor als municipis que avui hem recorregut la Morralla del dimecres al complet. Tots estàvem amanits i disposats a fer exercici sense gaire esforços en quant als vallers: Vicent, Pedro, Tomás, Joan i Jose, una mica més Tony i prou més Quique. O siga, que com diu la dita hem fet com els de Mascarell, cada u a la d'ell i allí hem fet cap a esmorzar.
El bar estava al mateix lloc, amb les portes obertes i en entrar amb els ulls oberts del nou propietari que s'ha alegrat de veure-nos i que ha vist una llum de cara a fer caixa, ja que els tres clients que tenia eren de bocata de casa.
Ràpidament s'ha posat a la nostra disposició i prompte s'han plantejat dues premonicions sobre el que se'ns podria presentar de cara al servei. El negat de Pedro que tot eren prediccions negatives i per contra Jose que quedant-se en la manera de menejar-se augura que tindrem un bon esmorzar. Per sort aquesta millor premonició ha estat la que s'ha produït. Ja des del moment de servir la beguda ha demostrat agilitat i quan ens ha oferit les alternatives pels entrepans l'oferta no podia ser millor, porc de totes les maneres i a totes les combinacions i complements que li hem proposat han tingut una resposta positiva. El tio tenia de tot, pebrera, tomata, coentets, res que per estar sols ha complit de sobra. 
Ha vingut l'hora dels carajillos i el nostre desafiament s'ha fet palesa. Davant de la nostra exigència respecte a com volem els carajillos ell ha tingut una resposta espectacular, "el carajillo depén de moltes coses, del temps, del dia de la humitat del cafè....." Estava clar no anava a tindre cap error. Els ha presentat en cassoleta de fang amb tot els complements i el que és millor, amb sabor autèntic. Així que Pedro, se l'ha embeinat i com ell tots els que pogueren pensar com ell. I el preu, no cal dir que a l'altura. 5,50€.
A la tornada no hem pogut complir en les dites de Nules; perque quan intentàvem pasar sense aturar-nos ni beure, hem vist a Saborit i per saludar-lo hem degut anar de recules. No sé si açò portarà mal presagi o que<; però nosaltres hem fet tot el contrari.
Ja en La Vall, Tomàs ens ha deixat i no ha fet cap al banquet i la resta mentre estàvem al banquet hem entrat en una discrepància sobre la gorromineria dels tres coloniers, que estàvem en festa i no es notava res. Total, primer que si Pedro vas, venir, trae-nos las cervezas, subid... Aleshores Jose s'ha alçat dient que el que vulga seguir-lo a sa casa hi ha cerveses. I això és el que hem fet fer-nos un parell de cerveses i una sentada de tertúlia fins les 2.

diumenge, 14 de maig de 2017

EIXIDA A TORRES TORRES (10-05/2017)

Nova de trinca 
Tony ja té la bici dsitjada
Arribar i carregar
La Rondalla Vallera guanya la Festa de la Rosa 2017
Ha obtingut el trofeu de la Rosa d'Or i 1.000 euros
Pedro ha contribuït amb el seu llaüt
Rebent el primer premi i la pasta
L'eixida en bici d'aquest dimecres ha destacat per aquestes dues celebracions i els seus protagonistes s'han estirat convidant-nos als morrallers actius que els hem acompanyat: Jose, Joan i Quique.
El dolç ha corregut a càrrec de Pedro i l'acompanyament dels licors per Tony.
Pedro ens ha endolcit l'esmorzar
Tony ha corregut amb el patxaran

dimecres, 3 de maig de 2017

EIXIDA A ESLIDA (03/05/2017)

EL QUI VOL UN BON ESMORZAR
A LA PAQUITA HA DE TORNAR
De tant en tant no ve mal acudir a la cita d'Eslida. Avui els tres lliures, Pedro, Joan i Jose, hem volgut gaudir un matí més del nostre bressol ciclista. 

Avui no faré crònica, ho dedicaré a retreure una selecció de fotos que ens faci recordar-nos tants i tants bons moments passats.











dissabte, 29 d’abril de 2017

EIXIDA A ALMENARA (29/04/2017)

L'AIGUA D'ABRIL OMPLI LA GARRA I EL BARRIL

Molts som els que estem addictes al mòbil, i cada vegada més, moltes són les aplicacions que ens anem baixant, de tota mena d'alternatives i funcions i que ens tenen embovats i de les que ens creiem tan necessàries i resolutives. Una d'elles és la que ens pronostica el temps amb total precisió i pràcticament en temps real. Tots havíem vist que el pronòstic ens anunciava pluja al dissabte de matí i per a més exactes, a les 9 h. Cap del que havíem decidit eixir hem fet cas, fins i tot el wassap estava mut, ningú ens hem atrevit a crear un dubte, no fora que ens tractaren de covards. Tan sol un missatge de Javi per donar-se a conèixer i assegurar-se de que tots ens adonaven que ell eixia i no el deixàrem sols.
Doncs puntualment hem anat acudint per aquest ordre al banquet: Jose, Tomás, Pedro, Vicent i Joan. Aquest ordre dalt o baix sol ser l'habitual, conseqüència lògica de l'habit que cadascú té assolit. Amb exclamacions sobre el fred que encara feia i la manifestació de valentia davant d'aquesta situació, entre els que s'havien posat de mig "verà" (Vicent i Joan) i els que continuàvem respectant el mal oratge )Jose, Pedro i Tomás) i fent cas de la dita. "Fins que l'abril no estiga finat, no dones l'hivern per passat" Les altres exclamacions es referien a la possibilitat de xopa. Però la decisió estava presa i en Xilxes ens esperava Manuel, així que en marxa.
Hem replegat a Manuel i per la 340 hem seguit en direcció a Albalat, lloc de trobada en Javi i de l'avituallament. 
Justament eren les 9 h. quan al poc de passar Almenara ha aparegut l'anunciada pluja. Si puntualment, com molt bé ens ho havia indicat l'aplicació del temps. Parada de Joan i replantejament de la ruta. Una columna d'aigua es divisava al davant i per darrere el mateix, no teniem escapatòria i si bé el pronòstic de l'aplicació també indicava 0,1 ml, suficient per a banyar-nos sense protecció. Per tant contactem en Javi per dir-li que desistíem d'allagar-nos a Albalat i que giràvem cap Almenara. 
Poca era la distància que ens separava fins Almenara; però poc a poc anàvem absorbint la poca que queia, llevat de Jose i Pedro, que més previsors venien proveïts de xubasquers.
Total que a les 9:15 h. ja estàvem en taula al bar Alpino. Si bé l'aigua d'avui tal vegada no ajudi gaire a omplir la gerra ni el barril en una hipotètica bona collita; si que ha aconseguit no deixar passar per alt d'omplir els gots de cervesa i vi que ha acompanyat uns grans entrepans d'embotit amb rovellons i tomata.
Una llarga conversa, variada i dispersa, sense monopoli i protagonismes han allargat l'esmorzar fins que hem consumit el segon rebentat. A tot això la pluja no hi era i fins i tot els carrers s'havien eixugats.
No teniem ganes de fer mes bici, així que directes a La Vall. No hem cobert la dosi de kilòmetres; però satisfets de complir en l'estómac. La setmana que ve serà un altre dia i entremitges encara ens queda el dimecres.

diumenge, 23 d’abril de 2017

EIXIDA A BENAVITES (22/04/2017)

Benvingut sia el qui a aquesta penya ve

Des de fa unes poques setmanes s'ha incorporat a la Penya un nou component, Manuel, fill d'un bon amic de Vicent, i que s'ha estrenat en la pràctica de la bici, i la millor manera és arrimant-se a nosaltres que de ben segur li servirà per agafar el fil i que tan si continua amb nosaltres, com si es cansa d'aguantar a aquesta colla de vells, li donem la benvinguda i que sap que compta en la nostra companyia.
Un gest que ens caracteritza és el de eixir amb la BTT per tal de portat el mateix ritme i fer les distàncies adients al d'un principiant a més a més de anar a replegar-lo i deixar-lo prop de Moncofa, on viu; però l'aclimatació serà ràpida, doncs ja ho diu el refrany: Haca jove i carro vell, desfet el carro.
Els padrins avui han estat  Tomás, Pedro, Joan i Jose. La ruta, d'eixida, en direcció a la redona de Xilxes, punt d'encontre amb Manuel. Joan ha fet camí pel seu compte, ja que una actuació urgent al seu hort, l'ha encaminat directe a Benifairó i ja faria per trobar-se amb nosaltres en ruta o acudiria al bar. Nosaltres hem pres direcció de la platja i pel passeig marítim de les platges de Xilxes, La Llosa i Almenara hem compaginat la brisa de la mar amb el "caloret" dels primers raig de sol que ens queien molt bé en un matí fresquet. 
En les cases de Queralt hem deixat la vora mar i ens hem endinsat per la marjal de les Valls, on els llauradors estaven plantant el melonar, fent cas al refranyer que indica allò de:
Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23 abril) (25 abril) 
Hem arribat a Benavites sense trobar-nos de cara en Joan i una mica prompte per esmorzar. Així que hem esperat a Joan a base de cacaus, esgotant la cervesa i part del vi i escoltant la vida privada de Pedro, que ja forma part de les nostres vides i que avui ha girat a una pèrgola que ha adquirit en Caprabo-Erosky-Carrefour, assabentant-nos de tots els detalls. Una cridada perduda equivocada de Joan a Tomàs ha servit per conèixer que el retard de Joan es devia a una complicació alhora de posar en marxa el sistema de reg i que en arribar ens ha aclarit que ha estat una distracció pròpia de la vellesa i el cap que no està acord en els temps.
Ja tots en taula hem devorat els entrepans de costum, llomello en samfaina, més cacau i més olives en l'excusa que havia arribat Joan; però no més vi, ja que no hem necessitat més. Comentar que Manuel mostra un hàbit saludable i beu aigua i alhora dels rebentats, també en passa i tria per un bombó. Esperem no pervertir-lo. De moment ja suporta les nostres converses ancestrals i aguanta estoicament les llargues assegudes.
La tornada ha seguit un traçat que ens ha portat a la redona de Moncofa-La Vall per a deixar a Manuel i la resta hem seguit per La Vilavella fins La Vall.
Com que aquest diumenge estem a 23, dia de Sant Jordi, Moltes felicitats a tots i totes.

dilluns, 3 d’abril de 2017

EIXIDA A GILET (01/04/2017)

MESTRAL VENT REIAL 
(Reial = digne d'un rei =Un senyor vent)

És la sorpresa que ens tenia preparat l'oratge a l'eixida del Bar Tròpic de Gilet on havia quedat La Moralla per l'eixida d'aquest dissabte i a la que hem acudit els vallers Joan, Pedro, Tomás i Jose seguint la ruta habitual de l'interior i els valencianets de Quique, Antonio i Javi, seguint la ruta interior de l'altre costrat i als que s'han afegit l'altra colla de valler bikeros, Pages, Pedreguer, Paco i Pepe Buils. Hem format una llarga taula que el selfish ha immortalitzat.
Últimament estem tenint sort en els esmorzars ja que tots ells estan resultant molt bons, complets i bé de preu. Ja no ens recordem de Canet ni falta que fa.
Pel dimecres la penya té difícil poder configurar eixida, almenys en quant a l'equip valler que es troba en una situació depuradora, un millorant el cutis, altre regulant la salut i dos alimentant l'esperit. Així que Piter s'ha quedat sol i amb el nerviós que li caracteritza, sinó s'acomoda a l'eixida de senderisme de Javi, ha espetat: "me voy a Jaen"
Així que ens hem acomiadat deixant com a segur l'eixida pel dissabte que serà a Patrés.
Hem tornat tots per on hem vingut i com he dit a l'inici bregant contra el vent; però que resignats hem patit les seves empentes en forma de ràfegues.
En arribar a La Vall i no hem fet banquet perquè la vall està ocupada pel campionat de decatló i està tot tallat.