EIXIDA A PETRÉS (27/12/2014)

PETRÉS versus PETRÉS

Dia ennuvolat, menys fresc. Prou humitat que ha marcat tot el matí. Puntualitat senyors, resa al començament de la pàgina. 
Des de la Vall: Pedro,Jose,Vicent i Joan, doncs Tomàs tenia faena, hem posat rumb a Petrés.
Hem anat molt tranquils fins que ens hem trobat a David allà per Algimia? Alfara?. No sé mai quin és quin. Avui Pedro tenia ganes de guerra i ha encès la traca competidora, però, com li passa últimament la pólvora la té humida com l'oratge. En taula han acudit Julio i Xavier. La tertúlia molt animada i marcada per la incontinencia verbal de Pedro, ja ho sabeu, la fàbrica, que si açò que si allò. El millor és que hem quedat per acomiadar l'any en fruir i cruspir-nos un all i pebre en aquest bar. 

La tornada viveta i a més molesta ja que el vent bufava de costat i ens feia trontollar. David pel camí de Cabres i nosaltres per la Vilavella. La paradeta al banquet curteta, jo tenia presa i ademés ja era la una i quart. Espere que el dimecres acudim tots com sempre. Va de bo.

Joan

EIXIDA A QUART DE LES VALLS (24/12/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Paterna
Lloc de destí: Quart de Les Valls.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Quart de Les Valls (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)

Introducció: Ha pegat la volta i llevat de Joan tots han passat olímpicament de fer la crònica fins que m'ha tocat a mi. Anem-hi.

Crònica: Eixida que presentava una novetat. Anàvem a un lloc de destí nou. Quart de Les Valls. Si bé la ruta és la mateixa el fet de descobrir un nou bar ja és un al·licient. Forma part de l'aportació de Joan que com ja sabeu s'ha proposat buscar variables que ens traguin de la rutina. 
Cal ressaltar que segons jo, per primera vegada en la vida de la Morralla, Joan ha estat el primer al banquet i amb puntualitat. Ell em rectifica que al menys ho ha fet altres cinc vegades. Tan si val. Ha estat un cosa extraordinària.
La marxa s'ha iniciat amb una rasca que ens feia pensar si mereix la pena la matinada. Serà que la vellesa ens va fent efecte. Per tal de que el fred no se'n surti del cos, Vicent de tant en tant ens cantava la lectura del termòmetre. --Senyors tenim 4º -ens anuncia en passar el cementeri. --En un moment hem baixat 4º des de l'eixida. Arribem a Escales. --Ara baixem a 3,7º. La propera lectura és de 3,4º. Arribem a la temperatura mínima. Menys mal que la calor del cos, que ja havia pujat, contrarestava una mica. Qui no es salvava eren les mans i els peus.
L'aparició del sol, el deixar les zones d'ombria i l'entrada en calor del cos ens aporta una sensació més agradable. Obrim el capítol de la xerrameca. Entrem en matèria. La cosa es normalitza. Sols Pedro sembla no entrar en calor. És clar, és el mes vell. L'edat no perdona. Inclòs es baixa de la bici per revestir-se. La fresca li entrava per algunes vies obertes que calia tapar. És més la fredor li havia estimulat la pròstata i es pixava damunt.
Fes-t'ho mirar. 
Com que el poble de Quart és el primer que tenim en arribar a Les Valls i encara es prompte, Joan ens sorprèn amb una visita turística per les rodalies fent primer la ruta dels molins, entrar a Quartell per veure algunes cases senyorials i acabar en Quart pel carrer del "Comandante Altabella", fins arribar al bar La Juventud. La lotera de la ONCE ens rep amb molta amabilitat fins que aconsegueix vendre uns bolets a Joan i Vicent, els més aficionats als jocs d'atzar. Després d'un moment d'indecisió en la ubicació de les bicis entrem al bar. Novament indecisió en quina taula agarrar. La xicona del bar que s'acosta posa ordre. Allí. Top acceptem sense dir ni piu. Sembla que tots ens havíem adonat de la generosa davantera; perquè tots la seguim amb els ulls darrere del mateix objectiu. En agarrar taula es feia difícil demanar els bocates i mirar-li als ulls. Tot i aquest auditiu no ha aconseguit pujar la temperatura. L'ambient fred del bar s'ha apoderat del nostre cos. Els bons bocates ens ha animat a valorar el lloc com un nou punt d'encontre. Els rebentats, una mica dolços per alguns, ens recorda La Paquita. Perfecte ho tenim tot. Però el fred no se'n va de damunt. Vindrem quan faci millor temps. Encendre la calefacció no estaria demés.
Pedro segueix tremolant i refregant-se les mans. Vicent li diu que no te viri. Aquesta expressió dona peu a un record en la memòria de Jose sobre una espècie de verset que sols coneixíem el principi i que deia mes o menys així:
Un viri viri
dos vares vares
un...
Ni Vicent ni Jose aconsegueixen acabar l'estrofa ni a sant de que era; però tots dos coincidien en haver-la escoltada als nostres iaios. Jose queda en averiguar-ho preguntant-li a sa mare.
Doncs aquesta és la informació:
Es tracta d'una endevinalla i diu així

Endevina endevinalla:

Dos viris viris

dues vares vares

un espantamosques

i quatre enfangades

En dir-me que era una endevinalla prompte em va vindre a la memòria. La solució és clara i crec que tots la sabeu. No done la resposta per a que s'escalfeu el cap.
Aquest viri no té res a veure amb el viri del fred. Aquest es refereix a virtut i el de l'endevinalla a verí (mala intenció. El que en castellà seria "veneno"). Si feu una anàlisi textual detallada d'aquests versos populars trobareu de seguida la resposta.

Donem pas a una tertúlia sobre el poder de l'energia protagonitzada per Vicent, que ens sorprèn en un camp desconegut per nosaltres i que aglutina l'interès de tots, obrint-se un debat interessant. Pedro un poc fora de joc ens brinda l'oportunitat de fer una segona ronda de rebentats. Finalment ens converteix en un xupitos que venen acompanyats d'un dolços nadalencs. Açò ho descobrim després de retirar la mirada de l'objectiu. Quan volem donar-li les gràcies ja és massa tard, estava de regrés. Crits de Pedro des de la distància per quedar com toca. Acabem amb la ronda i la conversa i prop de les 12h. alcem taula.
Passem per la barra. 5,50€. Bon preu. Pedro que tira la pedra i amaga la mà no és fa càrrec de la segona ronda. Sempre troba una tapaoreta per arreplegar la seva falta de formalitat. En aquest cas qui s'ha estirat ha estat Jose.
I el fred que segueix dintre. El regrés, amb un sol esplèndid, prompte ens reconforta. Pel camí de costum i portant el ritme propi de les tornades arribem a la Vall. 
Parada al banquet. Passa en el cotxe David i Úrsula. Peguen la volta i es paren a xerrar. Aprofitem per desitjar-nos Bon Nadal i una foto amb bona companyia,

BONES FESTES A TOTHOM QUE LLEGIU AQUESTA CRÒNICA

EIXIDA A PETRÉS (6/12/2014)

La Vall d'Uixó 7 de desembre 2014

Estimats morrallers:
Com és habitud cada dissabte, hem eixit des de la Colonia a l'hora en punt. La penya en perfecte ordre de revista, llevat de Tomàs que està fotut de l'esquena i Jose amb motius gastronòmics a Montán. La resta com marcava la ruta, hem pedalat fins Petrés per fruir de la companyia de Julio, Xavi i Toni, i com no d'un bon esmorzar. Gran tertúlia al voltant de la llengua. Problemes vells, mateixes reaccions, ja us ho podeu imaginar. Bé, la sang no arriba al riu, però encén els ànims i fa que escridassem més del que toca. Al final tots contents cap a casa. La tornada sense ensurts: David pel camí Palmeral; Pedro,Vicent i Joan per la Vilavella. Cal dir que avuí també hem fet una xicoteta estona al banquet, és un gran moment que deuriem de fer cada eixida. Companys, amics, crec que no hem deixe res i sense altra cosa que comentar rebeu un fort abraç.

Fins aviat.

Joan

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Platja d'Almenara (03/12/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Faura/Paterna
Lloc de destí: Cases de Queralt (Platja d'Almenara).
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Faura: Tony. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Les Valls, Cases de Queralt (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)

Introducció: Pels seguidors del bloc i que haueu notat a faltar les últimes cròniques, no és que la penya havia entrat en estat letàrgic, no, és més bé, que els cronistes encarregats, són uns becats que no han trobat el moment oportú per fer còrrer el ratolí de l'ordinador.
La redacció ja ha pres nota i ja ha cursat l'expedient sancionador als interessants, els quals ja han signat el justificant de recepció.

Crònica: Dia nuvolós, cel tancat; però no plovia, la previsió anunciava que fins la vesprada no hauria pluja. Tots teniem ganes d'eixir després de l'aturada del dissabte i els disponibles i fidels a l'eixida, com un clau, allí que hi estàvem (Tomás absent pels problemes d'esquena).

L'anada ha tingut dos parts ven definides. Una que correspon a l'inici de la marxa on ja des del cementeri ens hem emparellat Pedro i Jose davant i Vicent i Joan darrere. La conversa dels dos primers era irrellevant. Pedro es lamenta dels seus intranscendents problemes que els magnifica en gran manera. Com que Jose no la segueix es deixa caure a seguir la conversa de Vicent i Joan, més substanciosa, i en a que la veu cantant la portava Joan que s'havia alçat en un dia inspirat i en ganes de xerrameca. Un recorregut pels diferents viatges estivals ha centrat la major part de la conversa. Açò ens ha portat fins a Algar. I de sobte, un comentari sobre l'abocament de l'aigua de la sèquia d'Algar al Palància ha provocat la parada en sec de la paraula de Joan per llançar-li al cunyat el primer exabrupte, seguit d'un reguitzell de desqualificacions, produint-se un intercanvi de parelles, els dos cunyat barallant-se i Vicent i Jose inicien una nova i curta conversa per a tot seguit enfilar-nos i calladets fins a la platja d'Almenara.

Estant asseguts en taula arriben, primer Tony i a continuació Quique. Com de costum, elegim la taula de sempre, la de l'entrada. El cambrer de la coleta pren nota, com sempre en pla sarcàstic i tirant-se a Pedro, que volent fer-se el graciós se les té que engolir totes. La tònica de la conversa segueix les pautes de sempre. Una gran part segueix el protagonisme de Pedro i si com en el cas d'avui està Tony, derivem a parlar de vins, convertint-se en un diàleg amb Joan, els únics doctors en la matèria. Ha hagut un temps mort amb l'arribada d'un wasap de Tomàs que des de sa casa no ens treia del cap i que de segur estava fent-se una composició mental de la taula i la situació viscuda en anteriors ocasions presencials. Prompte Vicent s'ha encarregat de transmetre-li la realitat amb missatges i fotos.

Un brindis per a Tomás amb una beguda espiritual per l'ànima

La nova conversa encetada ha estat més interessat tant per no ser repetitiva i pel compromís final que ha derivat. Joan ha reobert una porta tancada. Ha proposat fer un esmorzar-dinar sense bicis que inclogui un tast de vins. No ha costat gaire arribar a un acord. En quant es tracta d'omplir el pap no hi ha discussió. Si a més a més, Vicent s'apropia la iniciativa i diu que ell corre en totes les despeses, o siga que ens convida. Tot a estat més fàcil. Marquem dia, el 17 d'aquest mes i el lloc, el xalet de Vicent en la platja de Moncofa. Tot clar. Ja sabem que algun morraler li entrarà l'enveja; perquè és dimecres; però açò es un muntatge pels jubilats. No us angoixeu, que el Cap d'Any està molt prop i ens toca la concentració d'acomiadament de l'Any.

Eren més de les 12 h. quan hem alçat taula. Els buscadors de la sort han comprat loteria que avui s'ha fet extensiva a més d'un en veure una papereta del barça que cridava l'atenció pel la seva grandària d'un foli.

La tornada, fins a la redona d'Almenara, relaxada on ens hem acomiadat de Quique i Toni. A partir d'ací, a tota pastilla. S'havia fet tard i havíem decidit fer la ruta completa, o siga, anant per La Vilavella. Els relleus han funcionat, uns més que altres; però bé. Una vegada més Pedro se'n va davant en l'última recta de La Vilavella a la Vall. Veu de Joan, --faràs el quart. Mantenint-li la distància arribem a la redona de l'autovia i en la xicoteta pujada agafem a una ciclista. Tots cinc iniciem la pujada del Randero. En arribar dalt, Pedro no ha fet el quart, no, ha fet el cinquè. Després ens ha tractat de poc cavallers. Mira el masclista. Sempre té una manta a punt per tapar-se.
En definitiva ha estat una eixida que ha reunit moltes variants, que l'han treta de la rutina per a convertir-la en molt interessant.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (15/11/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Faura/València
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose i Joan. Des de Faura: Tony. Des de València Javi i Quique.

Crònica: 
El fet rellevant de l'eixida d'aquest dissabte ha estat l'espantada de gran part dels components de la penya, totes elles justificades per motius distints. Tomás ha fet una escapada a Griegos, Vicent un compromís d'última hora, David, ja se sap, és imprevisible i no saps mai si ve o no ve, cada mati desfulla la margarida i aquesta vegada li ha eixit que no, Julio i Antonio també han canviat de ruta i de burra, han preferit anar a fer la via verda (un Wasap de Julio des d'Algimia ho testifica).Doncs bé, els que hem mantingut el programa hem fet el recorregut previst i hem acudit puntuals al bar de Canet. Els dos cunyats i jo hem iniciat el recorregut en companyia dels dos bikeros amics, Paco i Xavier, que es deixen veure a l'eixida per saber on anem i afegir-se a l'hora de l'esmorzar. Avui el lloc no es venia de cara i cadascú hem seguit el nostre programa.Les converses d'anada s'han iniciat amb el maldecap que es provoca Pedro en la seva compravenda de bicicletes i contractes de mòbils. De fet avui ha vingut en la Macario per ensenyar-la i fins i tot li ha posat un cartell de venda en el quadre a la porta del bar (450 €). Prompte hem tallat aquesta conversa enquistada, moment que he aprofitat per interessar-me per la situació de la mare de Joan, la qual cosa ha derivat en una llarga conversa de tots dos sobre la seva situació i la meva envers de llurs mares. La afinitat de la problemàtica ens ha ocupat un bon tros de la ruta; però sense amainar. Finalment ens hem posat a ritme i a les 10h. com un clau a la porta del bar on ja estaven instal·lats Javi, Toni i Quique. Ells havien preparat una bona taula en previsió de més gent; però en vista de la minva hem llevat una taula i en temps record hem tingut davant els bocates. De fet a les 10,30h. ja haviem despatxat l'esmorzar i si haguérem volgut moure ja estàvem lliures per fer camí. Com he dit abans, Pedro ha posat el cartell de venda en la bici i novament ha monopolitzat la conversa en la seva oferta i la supeditació de la compra de la Pinarello a la venda de les dues bicis i bla bla bla. I nosaltres enviant-lo a fer la mà i ell tira-li que tira-li. L'hem pogut fer callar enviant-lo a comprar una coca no sense estar quasi un quart discutint qui la pagava. A la fi ha anat i ens l'hem menjada en sec, els rebentats ja portaven més d'un quart al garrons i el repte del segon o algun xupito no ha segut agafat per ningú. Trago d'aigua i preparats per a la marxa. Això pensàvem. Vos recorde que Pedro ha vingut en la Macario i no ho he comentat abans, en l'anada tot era remugar de la bici, "que el manillar queda más bajo y me duele la espalada", A la pujada de Torres Torres s'ha quedat i "este plato es mas grande y yo no puedo seguiros" després no enganxava i "llevo las ruedas desinchadas y no os puedo seguir". I tornem a la porta del bar. A Pedro li ve al cap que "tengo que hinchar las ruedas que las llevo flojas" Es posa a unflar mentre la resta quedàvem pel dimecres i el dissabte i de sobte, sorpresa, la roda es desinfla, el soroll fa que tots girem els cap en direcció a la roda, Pedro barallant-se amb la bomba intentant desenganxar-la de la vàlvula. "Don nervioso" a la fi ho aconsegueix; però portant-se darrere la vàlvula. Risotes i més risotes, els de València fan fugina i Joan, Tony i jo, ens quedem a que canvi la càmera. Traiem la primera càmera i el "parxe" despegat, menys mal, porta una segona i està nova (serà..... prefereix anar amb càmeres velles abans de gastar la nova!). Per fi movem i ja d'una tirada seguim i amb molta estona en l'aire a favor (avui ha estat la companya desagradable de la tornada) a més a més de la companyia del grup d'Alboraia, als que hem coincidit en la redona del Ventorrillo i que ha servit per accelerar la marxa, primer posant-nos a roda d'ells, després fent jo un relleu, i deixant-me la capçalera des de Almenara fins el Simba. Ningú s'apiadava de mi, i fins aci vaig, me deixe caure darrere i és Tony el que agafa el cap i augmenta el ritme (traïdor). Tots s'enfilen, jo ho intente, Pedro també; però primer ell i després jo els deixem anar. En passar Nules, els cossaors tiren per dins i ja Tony i Joan ens esperen. Ens reunim en l'eixida de Nules cap a La Vilavella i ja en l'aire en contra fins la Vall. Cinc minuts de enraonar al banquet i cap a casa.

Km totals: 74 km

EIXIDA A BENAVITES (12/11/2014)

Crònica de Joan:

LLEBEIG
Vent del sud-oest també anomenat garbí. 
Quasi ha segut la tònica del matí, un matí esplendorós que hem compartit amb el nostre amic Vicent Borràs (el pedreguer).En el punt d'eixida, Pedro, Jose, Vicent Cabos, Tomàs i Joan hem iniciat la ruta programada a Benavites. L'anada no ha tingut ninguna cosa destacable, sols la "marxeta" i les xerrameques que hem mantés per parelles unes, i altres com a oients. El bar de Benavites de gom a gom, però, seguidament hem trobat taula i donat compte dels cantells que ens han servit i a més a més del nivell esperat. Durant l'esmorzar Pedreguer ens ha fet un xicotet màster de m,t,b,: tallatge, geometria, ús..... La tornada súper relaxada llevat de l'anomenat vent, a voltes a favor, a vegades en contra. Un jorn més d'aquells que passen ràpidament i que resulten satisfactoris redons, segur que ho fa la companyia, sobretot.
Km totals: 63 km.

EIXIDA A PETRÉS (08/11/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Faura/València
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Tomàs, Jose, Vicent, Joan, Paco i Xavier. Des de Faura: Tony. Des de València Javi, Julio, Antonio i Quique.

Crònica:
Escalonadament anem arribant al punt d'eixida. El més endarrerit, Joan. En l'espera passen Paco i Xavier que paren a raonar i interessar-se del lloc de l'esmorzar. En assabentar-se que anem a Petrés confirmen que aniran. En això que arriba Joan i tots junts iniciem la marxa. En el camí del Corral Blanc els dos bikeros s'adintren pels camins i la resta seguim per l'esfalt per la ruta de costum. Avui agafem un ritme més alegre i recuperem la tardança, aplegant a Algar a les 9h. Estem en hora. Possibilitat de pujar fins el Juncar. Finalment girem cap a Alfara i si arribem prompte anirem a l'encontre dels valencians pel camí de LLiria. No ha fet falta, en la redona de Petrés ens hem trobat. Cap al bar i les 9:45h. ja estem en el bar. En taula ja ens esperava Quique. Tot i ser mes matiners la tardança en servir-nos es manté. No acaben d'agafar el fil. Açò provoca que en l'espera begam més del compte i acabem en les existències de cacaus i olives (alguns més que altres, amb les pertinent protestes del més inconformista). Si sirviren mes aviat s'estalviarien tot aques gasto de més. La taula ha estat més concurrida que mai i les converses anaven per sectors. Pedro en el centre de la taula intentava posar cullerada en totes les converses mentre de tant en tan li pegava ullades al nou cambrer.
Alcem taula, passem per la barra, mateix preu, ultimes paraules en la porta, quedem per al dissabte que ve a Canet i muntants en les bicis anem eixint per tongades amb el convenciment que tots sortiem. Per davant Julio, Javi, Antonio, Jose i Tony, a continuació Vicent i Quique i els últims, Pedro, Joan i Tomás. En la rodona els valencians s'acomiaden i la resta seguim. Jose i Tony xerrant de vins i del seu futur laboral, de si Barcelona si, Barcelona no (ja du unes quantes setmanes rondant-li pel cap aquesta idea, no sé com acavara). Tan entusiasmat anavem que no ens adonem que la resta no venia, tan sol a una distància es veia a Vicent, al que esperem i ens diu que la resta no ve, que ell ha eixit junt en Quique i que la resta semblava que venien. Amainem la marxa i en la redona de La Llosa tornem en la seva busca. No els trobem fins a l'altura de l'estació de tren d'Almenara. Joan anava una mica davant i Pedro i Tomás més darrere. Les explicacions en diuen que Tomás ha "punxat" només eixir. Tots entenem les causes i complim en la ruta programada, tenim temps d'anar per La Vila Vella. Arribem a la Vall a les 13h.
Km totals. 73 km.

EIXIDA ESTANY D'ALMENARA (05/11/2014)

ESTANY D'ALMENARA

Avui, dimecres, hem participat en l'eixida: Jose, Pedro, Tomàs, Joan, Toni i Vicent

8:05. La Vall d'Uixó. Eixim amb "tranquilitat". A l'altura de la zona "d'Alonso", passant la redona d'Escales, sembla que el ritme comença a allaugerir-se i a poc a poc augmenta la velocitat (sense passar-se'n, però). Arribem a Algímia i en Torres Torres ens desviem cap a les Valls i ens enfilem cap a Almenara. Arribem a l'Estany a les 10:15 h, una mica fora de temps. Cal dir que Toni ens esperava amb impaciència i ja cridant per telèfon.

L'entrada al paratge una miqueta desordenada: alguns per l'entrada oficial (de terra i no massa adient per a bicis de carretera) i d'altres saltant per damunt de la barrera "quita-miedos" i hi ha hagut qui ha punxat, la roda de davant, per això (tot i que hi ha qui assegura que algun malintencionat ha fet la malifeta).

L'esmorzar especial: un plat per a cadascú amb "panxaeta", embotit a la brasa (llonganissa, xoriç i botifarra de ceba), i all-i-oli. Per a començar cacauets peladets i fregidets i olivetes trencadetes, de l'any, barrejades amb olives amanides a la manxega (boníssimes). Vi, "llimonà" i aigua. El rebentat estava d'allò més bò. El cafè i el tallat també. Tot plegat hem eixit a sis euros per cap. Que us sembla?

Encara que algú s'ha quedat en fam. El mateix que ha punxat. Pot ser hi ha alguna relació? Segurament que no.

A les 12:15 eixíem de l'estany d'Almenara (una miqueta tard i damunt ni cas del paratge  natural que ens envoltava. Potser tots el coneixem massa bé i per això.......). En arribar a la Llosa ens desviem cap a laVall i arribem sobre les 13 hores a casa.

Com sempre, ha estat una bona eixida.

Val la pena!

Kilometratge 57 km

Una forta abraçada a tots.  Vicent

EIXIDA AL GRAO DE CASTELLÓ 29/10/20014

Crónica: Tomás

Sí ya sé que més d'un ha estat esperant des de fa dos dies la publicació d'aquesta crónica, però, com per raons "x" no ho he fet abans, ara vaig a fer-lo encara que siga en forma reduïda.

Hora d'eixida, les 8 (com sempre). Passem llista: Vicent!  - Si; Joan! -Si; Pedro! -Si; Tomás -Si, ací estic. Jose no pot vindre i David... sembla que tampoc. Després han vingut Quique i Toni.

Ens anem cap al Grao de Castelló. Protestes per recorregut perillós (ja us imagineu per part de qui). Arribada al Grao de Castelló. Proposta d'anar a esmorzar al lloc on Pedro tocava; no s'accepta y fem cap a un restaurant. MASSA CAR SERÀ !!!   QUE NO PEGAREM A FUGIR???  Decidim quedar-nos (al final 10 €); sense comentaris.

Durant la tertúlia hem concertat  una excursioneta per al mes de juliol (ara falta que no ens gelem)

Al tornar s'escolta la cançoneta "qué mañana tan buena, qué paisaje tan bonito, como el de Petrés, pero el doble de caro, ja, ja, qué gracia me hace" (ja podeu endevinar qui la cantava).

Pedro fa de guía --->> Nules, carretera Moncofa, La Vall, "mi caaaasa".

Cal dir que el recorregut no ha estat encertat, perquè jo he arribat a casa amb dolor en la zona lumbar i, segons Pedro, és per culpa de tantes rodones i tants stops.

Kms. totals 65 i poquet

EL DISSABTE 1 DE NOVEMRE  ANEM  A  CANET

EIXIDA A ALMENARA (21/10/2014)

Crónica de Pedro:

En busca del Almuerzo a Almenara. 
Recorrido por Algar. Tema INSTALACIÓN GAS en la población de La Vall y presupuestos, con la voz cantante de Jose i la parte atenta de Tomás y Pedro. Juan i Vicent, tocando otro tema por la parte delantera, y sin sofocarse. Llegada al destino con una calma total.
La vuelta la tengo con Tony para ir a recoger mi coche a Quartell. Regreso por el mismo recorrido de mis compañeros en su busca.

Unas palabras de libro:

Mi Pais, Mi Patria 

Es este aire caliente que intoxica,

es esta regla golpeando las puntas de los dedos,

es este amaos los unos contra todos 

con un fondo de capuchas y tricornios

y un boom de turistas, soledad que desespera

PD. 
Jo, Jose, administrador d'aquest bloc, done fe, de que aquesta crònica es obra de Pedro i que s'ha escrit tal qual l'enviada l'autor. 
Davant de la temptació de la seva censura, he decidit publicar-la en pro de la llibertat d'expressió.
Que lluny estàs de Podemos

EIXIDA A PETRÉS (18/10/2014)

Cronista: Joan

Pedro, Vicent, Jose, Tomàs i Joan, la Morralla; en el banc de la fàbrica a les vuit hores, puntual, equipada i llesta per a l'etapa. Fa un dia esplendid i fresquet,no molesta. Com és costum les xerrades ens acompanyen pel camí i fan d'allò més agradable el pedalar eixí com contemplar el paisatge, a cadascú com vol, com requereix el moment. Allà pel pla de Pinyal ens veiem amb Falcó i els seus companys, van a fer la volta de Quart. Ja a l'altura del pont del Palancia (Algar) sentim:"estais podridos". David anava per la carretera i ens adelanta. També cal dir que la ruta ha segut moguda, doncs, hem i ens han acompanyat una gentada: biquers, rodadors com nosaltres, xe! un fum de ciclistes. Arribant a Gilet ens hem creuat amb Xavi, Julio i Joan Carles i a Petrés tots junts hem arribat. L'esmorzar avuí de tots els colors, relaxat fins i tot lent, massa lent. Els reventats per no desentonar també de colorins, però, això sí, xupitos a dojo. La tornada lo habitual, més" nyerviosets", parada técnica inclosa....La Vall, és la una del migdia. 
Quilòmetres: 69.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh,que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra, 
i com m'agradaria d'allunyar-m'en, 
nord enllà, 
on diiuen que la gent és neta 
i noble, culta, rica,lliure, 
desvetllada i feliç.................. 
Però no he de seguir mai el meu somni 
i em quedaré aquí fins a la mort. 
Car sóc també molt covard i salvatge 
i estimo a més amb un 
desesperat dolor 
aquesta meva pobra, 
bruta, trista, dissortada patria. 

Salvador Espriu

EIXIDA A LA BARONA (16/10/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h.
Llocs d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: La Barona.
Equip: Tomás, Pedro, Vicent, Jose i Joan.

Crònica: Jose

Arribar a cullera

Amb rigorosa puntualitat estàvem tots al lloc d'eixida, sembla que més d'un tenia el cuquet a la panxa, jo en particular tenia la impressió de com si fora a un examen.

Sense més demora partim en el que anava a ser per a més d'un, superar una prova de foc, (penseu que des de fa uns quant anys la mitja de quilometratge és de 86 km.)
Vicent agafa la davantera i posa un ritme que sembla un peliu alt. Igual el pensar que el destí està lluny li feia anar més despresa per tal d'arribar abans. En passar La Vilavella Pedro i Tomás posen ordre i establim un ritme calmós però sense pausa. En arribar a Betxí agafem el carril bici que no deixarem fins la redona d'accés a Sant Joan de Moró, En aquest tram Joan manifesta que sent un flaire diferent, es nota que estem per la Plana de Castelló i que es percep ben clarament els diferents aromes de l'entorn, cosa que no es troba per la zona valenciana. Avís a navegants. Aquest tram ho fem molt tranquils, el desnivell és pla i ens traguem els quilometres prou despresa.Deixem el carril bici i entrem en la carretera secundaria de Sant Joan de Moró, direcció Vilafamés i finalment La Barona. Ha estat el tram més dur; perquè majoritàriament tot era costerut amb dos cotes exigents per al nostre nivell. Amb una mica d'esforç hem anant sortejant primer Sant Joan de Moró, a continuació Vilafamés i poc més endavant l'arribada a La Barona. 10:50h. ha estat l'hora d'arribada. 2:45h. el temps d'anada.
El Restaurant Casa Julian ens espera per gaudir d'eix esmorzar dinar que anava a caure entre panxa i esquena per reposar forces i assaborir un menú diferent. Com Avui Joan tenia el nas molt sensible als aromes i la vista molt lleugera enseguida ha descobert en l'entrada un vinet de les Useres que coneixia,  Clos d’Esgarracordes, dels Cellers i Vinyes Baró d'Alba. Negre criança que, situat en les millors guies, ja ha aconseguit tres guardons internacionals: medalla de bronze al Challenge Internacional du Vin 2010, medalla de plata al Concours Mondial Bruxelles 2011 i una altra medalla platejada a l'International Wine Challenge Catavinum 2012 Tot un honor per a un celler familiar i petita, que disposa de 22 hectàrees de vinya i produeix 70.000 ampolles l'any

L'aroma li venia del llar, les brases enceses llençaven l'olor a carn torrada. Tots li hem seguit. Una safata de dues xulles de carn, una llonganissa, una botifarra i un tros de careta de porc. Unes amanides de tomata i ceba amb bona cosa d'olives trencades d'aquest any, tot ben regat d'oli, també del terreny. El pa torrat amb tomata i una bona morterada d'all-i-oli ha fet el conjunt idoni per completar una bona taula. Havíem arribat al clímax, teniem en aquest moment tot el que ens havíem proposat des de que vam decidir fer l'eixida. 

Pedro, el malastruc, se li passa pel cap anomenar-nos. "muchachos, vosotros sabeis que hay que volver" No ens preocupava ni miqueta, el que teniem davant era el que desitjàvem, i aquest moment no ens ho treu ningú. Així que a l'atac. 

Sense pressa i assaborint cada mos i trago de vi ha anat empassant tot el que ens han presentat.
La inspiració de Joan d'avui no acabava en els sentits olfactius i visuals, no també li ha eixit la vena poetica i ens ha recitat algunes estrofes d'un poema de Salvador Espriu

Indesinenter

Nosaltres sabíem 
d'un únic senyor 
i vèiem com 
esdevenia 
gos. 
Envilit pel ventre, 
per l'afalac al ventre, 
per la por, 
s'ajup sota el fuet 
amb foll oblit 
de la raó 
que té. 
Arnat, menjat 
de plagues,
sense parar llepava 
l'aspra mà 
que l'ha fermat 
des de tant temps 
al fang. 
Li hauria estat 
senzill de fer 
del seu silenci mur 
impenetrable, altíssim: 
va triar la gran vergonya mansa 
dels lladrucs. 
Mai no hem pogut, 
però, desesperar 
del vell vençut 
i elevem en la nit 
un cant a crits, 
car les paraules vessen 
de sentit. 
L'aigua, la terra, 
l'aire, el foc 
ón seus, 
si s'arrisca d'un cop 
a ser qui és. 
Caldrà que digui 
de seguida prou, 
que vulgui ara 
caminar de nou, 
alçat, sense repòs, 
per sempre més 
home salvat en poble, 
contra el vent. 
Salvat en poble, 
ja l'amo de tot, 
no gos mesell, 
sinó l'únic senyor.

Després d'aço, que millor que passar als postres, si, avui era un dia especial i anàvem a tirar el resto. Una quallada amb mel ens va semblar a tots l'idoni per suavitzar la gola. Finalment hem passat als rebentats, si en plural, perquè han estat dos, naturalment; però més que uns rebentat semblaven uns cremaets, tot era conyac i un pèl de cafè. Dues hores ha durat la asseguda. Ens ha semblat tant bé l'experiència que allí mateix hem agafat el compromís de repetir-ho una vegada al més i ja s'ha posat data per a la següent. Serà el 26 de novembre a Cabanes. Ja hem marcat tendència. A la vellesa verola. Hem pagat, no cal dir el preu; però ha estat acord al que ens hem menjat. A més a més ja es diu, la satisfacció no es paga amb diners. Fins Pedro ha eixit conforme. Aixó ho diu tot. La tornada ha estat millor de l'esperada. Hem decidit tornar pel mateix lloc per ser la ruta més plana. Una punxada que he tingut ha retardat una mica la marxa i uns intents de rampes a partir de La Vilavella m'han recordat que les distàncies passen factura si no estàs acostumat. 
Km. Totals: 111.

EIXIDA A PETRÉS (11/10/2014)

Avui han participat: Jose, Pedro, Joan, David, Quique, Toni i Vicent

8:10. La Vall d'Uixó. Esperem a David fins les 8:10 i decidim eixir. Quan estavem a l'eixida del poble David envia un what's app dient que férem marxa i que ja ens veuriem a la destinació.

El recorregut ha estat tranquil, per Algar, Alfara, Algímia, Torres Torres, Estivella, Quique s'uneix al grup, Gilet. Arribats al punt decidim anar a veure si ens trobàvem de cara amb Javi i Julio. A punt de tocar Puçol decidim pegar la volta i ens en tornem en direcció a Petrés on arribàvem a les 10, sense Javi ni Julio. En Petrés ja estava David que també havia anat a esperar als de València però se n'havia tornat abans que nosaltres. Arriba Toni des de les Valls, content de tornar a estar amb nosaltres després uns quants dies sense vindre (treball. Això és bò). L'esmorzar bò com sempre. Les "rugues" de calamars impressionants, però les altres també. I millor encara la coca que va portar Toni. Com sempre ens allarguem fins les 11:30h i "En marxa".

Vàrem tornar per Moncofa per David i resulta que ell se'n va anar pel camí cabres..Està clar que sempre han d'haver malentesos. Toni i quique ens van acompanyar fins la Vall i se'n vàren anar a emprovar-se un casc a "Km".

Una bona eixida

Kilometratge 75 km

Una forta abraçada a tots.  Vicent

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT 07/10/15

Cronísta: Tomás
Lloc d’eixida: La Vall
Hora: 8 del matí
Com cada dia quan eixim entre setmana, ens resulta una mica més complicat arribar al lloc de trobada, ja se sap que el fet de coincidir l’entrada dels alumnes de l’institut amb la nostra hora d’eixida, sempre serà una molèstia mentre no arriben les vacances.
Bé, ens posem en marxa Vicent, Pedro, Jose, Joan i Tomás i, encara que al principi hem notat que ha refrescat, després hem pogut gaudir d’un matí esplèndid, (no com fa 2 setmanes). Avui la penya no té massa ganes de parlar i quasi sense dir ni pruna hem fet més de la meitat del trajecte de La Vall a Algar. Des d’allí ens hem enfilat cap a Torres-Torres i pel camí de Les Valls hem fet cap a Quartell. En aquesta ocasió no hem baixat al Ventorrillo, sinò que hem baixat directes per la carretera de Quartell fins a la mar. Allí estava esperant-nos el bar de costum, un lloc on esmorzem molt tranquils, sí, més que en cap altre lloc (la tranquilitat de l’amo, és contagiosa i l’esmorzar es fa llarg, sense presses)
La conversa d’aquest matí ha servit per comprovar que tenía raó Xavier Pagés quan pel matí ens ha dit en trobar-nos asseguts al banquet mentre esperavem a Joan “què feu que sembleu una colla de jubilats?  Efectivament, les próstates, les tensions, els colesterols i fins i tot les malalties dels cotxes han eixit a la palestra. Al final, després de la catarsi col·lectiva, tots sans i a pagar (bon preu que fa oblidar el temps d’espera)
Ja de tornada a casa tot ha anat com diria David, “mel de catel”, bona marxa i amb solet però sense agobiar de calor. En definitiva, UN BON DIA DE BICI i els que no han vingut s’ho han perdut.

Km. Totals mes o menys 68

EIXIDA A PETRÉS (04/10/2014

El dia de San Francesc, hem surtit de La Vall a les 8:10: Tomás, Joan, Pedro, David, Falcó i Pagés. Estos dos amb la BTT han fet el seu camí i nosaltrés fins a Algar i després a Petrés. Mos faltaven els excursionistes Vicent i Gargallo que pareix que vaja en “busca del arca perdida” pel que li costa de trobar.
En passar Gilet mos trobem en Javi, Julio i Toni “el granaino” i tots junts fins al bar. Allí han arribat els biqueros i un poc més tard Joan Carles de paissà per esmorzar amb nosaltres. L’esmorzar bò com sempre i la tertulia llarga, perque els temes com les trargetes opaques i el soberanisme català han donat molt de joc. A més a més “Francisco “ Javier ha portat una coca petressana per arredonir la tertutlia. També s’ha comentat l’anada al rovelló a puerto Mingalvo el proper dimecres. Però, no recordé com han quedat.
A la tornada, sempre prou agrupats hem rodat a bon ritme fins a La Vall per la Vila-Vella. Sí, jo també, i la verita és que estic content perque me sentit molt be.

EIXIDA A ESLIDA (24/09/2014)

En la terra d'Uixò a 24 de setembre de 2014

Cronista: Joan

La Vall : Pedro,Tomàs i Joan.Moncofa : Vicent.Paterna : Quique." Al setembre el vi encara està  per vendre "  Ja se nota la Tardor i la fresqueta matinera es deixa sentir. Hem eixit prou puntuals  i  hem fet pilot a la Vilavella . Xarrrant i pedalant Artana, Eslida. Que hi ha que dir de l'esmorzar de la Paquita?. Sense comentaris. En acabar ha arribat Quique i li hem fet compañía fins que acabara, això ha donat peu al segon "espadà". En eixir cap a casa Rafa diu :espavileu que plou. Pedalem com sempre després d'esmorzar i Quique fa marxa. La pluja ja afina, però,en pasar Artana para fins la Vilavella aixi que anem a Nules, Moncofa. En arribar obrin les portes del cel i ja us podeu imaginar,Vicent gira i enfila a Moncofa i nosaltres tres a la Vall . Arribem Tomàs i jo xops fins les pestanyes, xorrant fins les ........ No ha estat mal, llevat dels rellams i trons.

55'5 quilometrets.

PD. Proper cronista: JULIO

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (19/09/2014)

Avui han participat:
Des de València: Javi i Julio
Des de la Vall: Pedro, Tomàs, i Joan.
Des de Moncofa: David i Vicent

8:15 Moncofa, David i Vicent eixen cap a Canet. Entre Xilxes i Sagunt hem pujat a dos o tres autobusos que ens han fet marxar bastant en un d'ells anava el grup de cosaor de Paco Senent que quan hem arribat a Sagunt se n'han tornat arrere (ells sempre esmorzen en el bar "Xocolate"). Quan arribem al punt d'unió amb la carretera de Llíria ens trobem amb Javi i Julio que acabàven de parlar per telèfon amb Pedro i decideixen continuar capa a Canet. David i jo decidim anar a trobar-nos amb l'autobús de la Vall. Ens trobem amb Tomàs, Pedro i Joan abans d'arribar a Gilet i girem amb ells cap a Canet. En arribar a Sagunt Pedro ens abandona perquè tenia un dinar en València i no tenia temps d'acabar la volta amb nosaltres.
Quan arribem a Canet ens retrobem amb el bar Murillo que ja feia temps que no ens veia. En la barra n'hi havia "rovellons". No cal dir que tots en vàrem demanar, uns amb abadejo, altres amb ou caigut, amb llonganissa, però tots rovellons. La beguda com sempre i el rebentat també (amb repito). Cal dir que el xicot del bar anava un poc accelerat.
Ja de tornada, ens acomiadem dels "valencianets" i ens dirigim capa al nord. En arribar a Moncofa girem cap a la Vall tots (David havia d'anar a la Caixa). Joan i Tomàs es queden a la Vall, i David i Vicent, desprès de la gestió girem i ens tornen a Moncofa.

Kilometratge 75 km

Una forta abraçada a tots. Vicent

EIXIDA A PETRÉS (13/09/2014)

13/09/14

CRÒNICA DE L’EIXIDA A PETRÉS. (David)

Els de Moncofa hem eixit com sempre a les 8:15 h. i els demés des de els mateixos llocs que en tot l’estiu. Encara que alguns ja han canviat la seva ubicació. La veritat és que huí hem tingut companyia vallera fins a Sagunt. Al aplegar a la nacional, davant del Simba, passen com una bala dos Cosaors que quasi perdem de vista, però, en aplegar a Xilxes, Vicent es posa a marxar i poc a poc reduïm la diferencia. A l’altura de La Llosa ens unim a ells i també als que anaven davant, dos Cremaets (un dells Sergio) i Victor Diago. Després de xarrar un poc amb cadascú, a la redona després d’Almenara els passem i se queden tots menys Victor que ve en nosaltres fins a la redona de Sagunt-Petrés. Continuem per Sagunt fins que després de Gilet trobem a Kike i Sergi i un minut més endavant a la resta de Morralla vallera. Al girar, en Gilet Julio i Javi que venien. Ja tots junts i després de saludar als” vellets” com cada setmana, cap a Petrés. Allí també aplega Toni i fem l’esmorzar com sempre am varies tertulies, per la llargaria de la taula. Cal dir que hem tingut coca petresana degut a l’esforç i constància de Javi, i clar, Repito de “carajillo i/o Xupito”.
Al tornar, tots junts fins al desvio de Moncofa on ja acabe el comentari. Tot normal fins a La Vall?

EIXIDA A CÀRRICA (10/09/2014)

CÀRRICA (Cronista: Joan)
De la Vall: Pedro,Tomàs i Joan.
De Paterna: Quique.

XERRAMECA

Amb prou puntualitat els tres ciclistes vallers comencen la ruta. Bona temperatura fresqueta que ajuda a pedalar sense cap esforç. Pedro i Tomàs conversen amb fluïdesa i el que escriu, al capdavant contemplant el paisatge.Algar, el Joncar,S oneja, Sogorb i Càrrica. Hem arribat i deseguida hem assegut a la taula.  Esmorzar com sempre, cantells d'allò que ens ha ofertat la dona del bar.Arriba Quique i com és preceptiu l'esperem. Conversa amena."A ver listo que es ir de picos pardos". Pedro,li diu a Joan, xerrameques. Ho ha sentit a la tele el dia de abans. Pedro "te apuestas los carajillos".  No. Aixa arrere. Crec que l'únic que no ho tenia molt clar era ell. En la calor de la conversa: altre rebentat. Fins aci tot bé."Hoy a ocho euros, pues os habéis bebido dos botellas de cerveza."Al carrer us ho podeu imaginar.Jo he perdut un guant i en arribar a Sogorb he tornat a per ell al bar.Quique ha fet marxa, doncs fins a Paterna encara dues hores. Nosaltres hem arribat a la Vall a la una i quart. Hem fet una estoneta al banc i cap a casa. Etapa entretinguda crec que cordial i xalesta. 
Total 69 quilòmetres.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (06/09/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: Cadascú segons li ha convingut
Llocs d'eixida: la Vall/Moncofa/Xilxes/Faura/València
Lloc de destí: Albalat dels tarongers.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Tomàs, Jose, Paco i Xavier. Des de Moncofa: Vicent i David. Des de Xilxes: Quique i Sergi. Des de Faura: Tony. Des de València Javi.

Crònica: Jose

RUTES DE LA MORRALLA

Seguim fent rutes diferents per tal d'arribar al lloc de destí. Si en la crònica de la setmana passada, Tomàs, va utilitzar el símil dels recorreguts de RENFE. En aquesta ho he comparat amb les parts de la circumferència.

Ruta1 (Pedro, Tomás i Jose): Recorregut d'una circunferència
Ruta 2 (Vicent i David): Recorregut d'un segment circular
Ruta 3 (Paco, Xavier i Javi): Recorregut del diàmetre
Ruta 4 (Quique i Sergi): Recorregut d'una semicircumferència
Ruta 5 (Tony): Recorregut d'un sector circular

Ressenya:
Pedro, Tomàs i Jose hem eixit de La Vall a les 8 h. Hem recuperat el recorregut de la carretera d'Algar, tan poc utilitzat aquest estiu, i sense gaire ganes de pedalar, influïts en gran part per la desmotivació de Pedro que no estava recuperat del sopar de la nit anterior amb un bon xuletó de Bilbao a més d'una ampolla de vi i els corresponent "mojitos" cava i altres excesos que li han provocat una nit desvetllada. El desvetllament també la patit Tomàs. Aquest degut a uns troneres que ha elegit la façana de sa casa per fer xerrameca escandalosa fins les 6 h del matí. A mi m'ha vingut de cine, hem evitat el Juncar i en el camí hem anat reben de cara a part dels components de la Penya que duien altres rutes. El primer en veure ha estat Javi, concretament en l'eixida de Gilet cap a Estivella. Poc més de 500 m els que han creuat eren David i Vicent, en aquest cas al passar Gilet; però direcció Petrés. Tots han pegat la volta i ens hem dirigit cap a Albalat passant per din de Petrés. Pedro sempre té en el cap fer exhibicions en els mateixos punts. En el tram de Petrés a Albalat li agrada presumir a la pujada de l'eixida de Petrés per davant del poliesportiu. Ja la setmana passada en direcció contraria ja ho va fer. En aquell cas jo vaig provar pujar en plat la rampa i hem va anar bé, superant-lo fàcilment.
En el cas d'avui, Pedro, recordant-se d'allò, ha iniciat la pujada en plat, jo ja el portava. S'ha llançat com un boig des de baix. No cal entrar en detalls, l'he seguit, m'he posat a la par, quan he cregut he pegat furgada i adéu. Li he tret una bona distància i cap a baix en direcció a Albalat, moment que els que ara venien de cara eren Quique i Sergi. Quique ens ha anunciat que el bar de la plaça estava tancat. Millor que millor, així no hem tingut que patir la indecisió d'on anar. Hem anat directament al de dins. En el mateix poble hem vist a Tony que eixia de la plaça. Tots hem acudit al bar. Estava ple. Després d'una indecisió per elegir quin seria el millor lloc per tal de fugir del sol hem trobat una ubicació que ha estat la més encertada. Hem reorganitzat el bar i quan quasi ho teniem quadrat han aplegat Paco i Xavier i hem tingut que fer l'últim retoc. Tots hem quedat ben aposentats i ens hem fet uns bons entrepans de mida prou considerable i el sortit de cacaus i olives ha estat permanent a l'igual que la beguda, tota la que hem tingut set. Els rebentats amb la modalitat de cafès per un costat i el cremat en un perol per un altre. Amb un temps cronometrat per Xavier de 3 minuts ha estat David donant-li voltes amb la cullera al conyac. Jo en un plat a la mà i quan Xavier ha dit ja, conyac tapat i a servir.
A la tornada hem fet cadascú la ruta que completava les diferents formes de la circumferència. Javi cap a València tot recte. Javier i Paco tot recte per escales. La resta a rodar per la N. 340. Primer els de Moncofa s'ha acomiadat en la redona La Vall-Moncofa i la resta hem pujat per la carretera de Moncofa. Els de la Vall ens hem quedat. Els de Xilxes i Faura han seguit fins els seus llocs de destí.

Km totals: 69 km.

Crònica Vicent:
8:15 Moncofa, David i Vicent eixen cap a Albalat. En passar Xilxes els passa un "autobús" de gent coneguda de la Vall (entre d'altres Ximo Tasta). Pugen a l'autobús que els porta "en anda" fins passar la Llosa. En la pujadeta d'Almenara, el que anava davant tirant sembla que es cansa i ningú el relleva. David i Vicent sense baixar el ritme de "travelling" que duia el grup es posen davant i sentint a les esquenes clamors que els tilden de "traidors". Encara no havien acabat de pujar la costereta d'Almenara i es troben amb alguns "cremaets" (entre d'altres Mon, Sergi, el quixaler i amb ells anava també Víctor que va fer menció de voler vindre amb els morrallers). Sobrepassen els cremaets i a bon ritme. Tot i això de sobte els passa un ciclista de "l'autobús inicial" que encara portava més bon ritme. Es posen a roda i a poc a poc es posen al nivell de Tasta que anava, amb dos més, uns 150 m davant. No cal dir que només vore, Tasta, que el passaven, va reaccionar i es va posar a tirar més encara. En arribar a la redona de baix de l'Autopista es van dividir; els de Tasta van pegar cap a Quartell i els morrallers, acompanyats d'un altre valler del qual no sé el nom, van tirar cap a Sagunt. En arribar a l'altura de Gilet es creuen amb la gent de la Morralla que venia de la Vall i que rodaven per Petrés (Josep, Tomàs i Pedro, que ja havien contactat amb Javi i anava amb ells). David i Vicent peguen la volta i s'uneixen al grup que venia de la Vall. A l'eixida de Petrés, en la costereta que n'hi abans d'arribar a Albalat Pedro, com no podia ser d'una altra manera, va tractar, una vegada més , de guanyar a Josep. Només creuar el collet ens ajuntem amb Quique i Sergi que venien a l'encontre.

L'esmorzar va ser a l'ombra i al carrer. Muntant les taules varen aparèixer Paco i Xavi que arribaven a la cita d'Albalat. Va estar bé i bé de preu (5 €). Això vol dir que continua sent un lloc a tenir en compte, com fins ara.
La tornada com sempre, algú parant a pixar i a per taronges. David i Vicent per Moncofa avall i la resta a La Vall.

Kilometratge 65 km

Una forta abraçada a tots. Vicent

EIXIDA A PETRÉS (30/08/14)

Cronista: Tomàs

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: Les 8 del matí. Des de Moncofa crec que les 8:10 però . . .
Llocs d'eixida: La Vall (Jose i Tomàs). Moncofa (David i Vicent). Xilxes (Joan i Pedro + Quique i Sergi) i Javier des de València.
Lloc de destinació: Petrés.


Ruta/es: Si fora Renfe diríem:
Línia 1: La Vall, Hotel Simba (enllaç amb línia 2), Xilxes, La Llosa, Almenara, Les Valls , Sagunt, Gilet, Albalat dels Tarongers, Petrés.
Línia 2: Moncofa, Hotel Simba (enlace con línea 1). Ja sabeu que al tren ho diuen en bilingüe.
Línia 3: Xilxes, Hotel Simba (enllaç amb línies 1 i 2)A més, Quique i Sergi han fet una ruta alternativa que ells saben quina ha estat.


COMENTARI: Ja tenia jo ganes de poder rodar per carreteres i acompanyat pels amics, cosa que no he pogut fer durant l'estiu.
A les 8 en punt del matí es posa en marxa des de La Vall la locomotora que només duia dos passatgers i, com no havia d'arrossegar massa pes i anava cara avall, en un tres i no res ens hem presentat al punt de trobada (una miqueta passat el Simba). Al mateix temps ho fan els dos cunyats i una miqueta més tard arriba el rodalies procedent de Moncofa. Una vegada feta la fusió de les tres línies en una, ens tornem a posar en marxa cap al nostre destí. Sembla que el maquinista vol recuperar temps perdut i posa una marxeta que ens duu a punt de descarrilar i al poc de passar La Llosa va i punxa (quina sort). Això creia jo i no pensava que novament havíem perdut temps i . . . A TONAR A RECUPERAR. De tota manera, he de dir que hem arribat a Petrés molt bé.
L'esmorzar ha estat com sempre pel que respecta entrepans i beguda. També la conversa que sense voler ha tornat a enfrontar a Pedro amb aquells que “le tocan los cojones cuando hablan de la fábrica; no la han hundido los trabajadores y …”. També s'ha queixat de la paga de jubilat però malauradament, nosaltres no ho podem solucionar. PEDRO, PREGUNTA SI ALGUIEN SABE CÓMO SE HACE EN SUIZA.D'una altra banda, ens ha sorprès prou l'actitud de la cambrera que ens ha servit i que només entrar al bar Pedro ha detectat que estava de mala… això que haveu pensat i que efectivament s'ha confirmat quan Jose ha demanat els rebentats; ha dit que no de conyac (perdó, brandy) i ha dit i encima en valenciano. Ha estat un moment de tensió que es podia tallar i de seguida hem pensat que tal vegada eix podia ser un dels motius que hi haguera poca gent al bar.
La tornada a casa sí que ha estat un plaer total. Joan ha despenjat a Pedro. A continuació els comentaris adients. Després quan ens hem separat hem anat de “xerramenga” Joan i jo i sense pensar-ho hem fet esperar a Quique, Sergi i Jose. Els demani disculpes.
Kms: Jo he fet 66,96

SOPAR D'ACOMIADAMENT DE L'ESTIU (28/08/2014)

PLATJA DE XILXES (Xalet de Joan)

Un estiu més, i en aquest ja són 6 anys, hem tornat ha trobar-nos La Penya La Morralla al voltant de la taula en un sopar que s'ha convertit en una tradició i en una fita imprescindible en el ja llarg recorregut de l'existència de la nostra Penya. Joan, com sempre, treu la seva vesant culinària i amb un exquisit sentit del que és el més apropiat. ens sorprèn una vegada més en un sopar diferent que en molta cura ha preparat amb l'ajut important del seu fill Joan Carles i l'incombustible Pedro que mai se sap realment que és el que fa però que la seva presencia carregada de nerviosisme no deixa mai de passar desapercebuda i al temps imprescindible. 

A la convocatòria hem acudit a més dels amfitrions Joan, Joan Carles i Pedro; David, Vicent; Tomás, Jose, Quique, Julio, Tony, Rubén i David.

Només arribar, la primera imatge en la que et trobes, és en una taula plena de menjar. El menjar perfectament distribuit, mantenint una harmonia pròpia dels millors banquets, tot tractat en molta cura. Hem pogut gaudir d'un bon sortit d'ibèrics on destacava la cecina i unes botifarretes seques. Formatge. Dues safates de coques de ceba i tomata. Uns plats d'esgarrat. Uns altres de creïlles fregides. Dues safates de mandonguilles d'abaetjo. I com a plat estellar, unes bronxetes que Joan Carles se les ha suat per tenir-les a punt i calentetes. Per donar-li l'últim toc, unes olives i all-i-oli.

I com no, la beguda, d'entrada unes cerveses fresques per a passar ràpidament al vi. Ja se sap, des de que està Tony, La Penya s'ha especialitzada molt en caldos. I una darrere l'altra han anat apareixent ampolles de totes les denominacions, bodegues, raïms, collites, de l'any, criança, reserva, graus... 
L'obridor oficial era Tony, que amb la seva mestria, seguia meticulosament el procés de destapar cada una de les ampolles. Cada botella que s'obria venia seguida dels més diversos comentaris sobre la qualitat del vi, que si tenia o no cos, el nivell de sucre o fruita, el seu sabor a madera, si és de tal o qual raïm, fins i tot la classe d'avui ha arribat a conèixer, que un vi està dolent en olorar-ho i en descobrir que si té olor a floridura és com a conseqüència d'un fong o una bacteria que s'ha dipositat en el suro i perjudica el vi. I això és el que tenia una de les ampolles. Però igual ha caigut. Sinó he comptat mal ens haurem fet unes 7 ampolles de vi i una de cava.
La tertúlia s'ha dividida en tres grups, els que gaudien parlant de les propietats dels vins, els que amb una orella seguien el que deien els etnòlegs, al temps que portaven les seves pròpies converses i un tercer que passaven dels vins i tenien com tema principal, la bicicleta i les grans fites aconseguides en les eixides de cada dia.
En això que han arribat les dones de la casa, Maruja i Conso, situació que hem aprofitat per demanar-li a Conso que ens faci la foto del grup. Aquest és el resultat.

Prop de la 1h. hem alçat el vol. Una més i fins l'any que ve.

EIXIDA A TORRECHIVA (26/08/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: Cadascú segons li ha convingut
Llocs d'eixida: Montán/Xilxes/Faura
Lloc de destí: Torrechiva.
Equip: Des de Montán: Jose. Des de Xilxes: Pedro, Joan, Quique i Joan Carles. Des de Faura: Tony. 

Ruta 1: (Jose): Montán/ Montanejos/ Arañuel/Cirat/Torrechiva/Toga/ Espadilla/Vallat/ Espadilla/Toga/Torrechiva (esmorzar)/Cirat/Arañuel/Montanejos/Montan. (67 km.)

Ruta 2 (Pedro, Joan, Joan Carles, Quique i Toni): Xilxes/Faura-Nules-La Vilavella-Betxí-Onda -Espadilla-Toga-Torrechiva (esmorzar)-Toga-Espadilla-Onda-Betxí -La Vilavella-Nules/Xilxes / Faura.

Ressenya Ruta 1 (Jose): 
Nou retrobament en Torrechiva. Aquesta vegada com que els moncoferos no venien, no hi ha hagut cotxe i tots han fet el recorregut en bici. El grup de Xilxes han eixit en dos tongades. Pedro i Joan, més matiners han eixit a les 7:30h. Quique i Joan Cares han esperat a Tony hi han eixit a les 8:10h. Jo des de Montán ho he fet a les 8:10h. He anant fent camí i com que a les 9h. ja estava en Torrechiva, he continuat per a trobar-me de cara en el grup. Baixe i baixe, passe Toga, passe Espadilla i res no apareixen, arribe fins a Vallat i no fan acte de presencia. Segueix i en ser les 9:30h. done la volta i amb un ritme tranquil espere que m'agafen per darrere, cosa que fan en passar Espadilla. Sols venien Pedro i Joan, la resta venien més endarrerits. Arribem a Torrechiva i ens dirigim a la Piscina amb la intenció de gaudir d'aquell esmorzar de fa quinze dies i del preu tan barat. Però sorpresa, la propietària  està sola i no té res per oferir-nos. He tingut un error en no entrar abans i avisar de la nostra arribada. Hem anat al bar de la plaça sota el campanar de l'esglesia,  un lloc tranquil amb poca gent i demanem ja amb la mosca darrere de l'orella, avui si que ens donaran espolsó. Hem demanat el bàsic, bocates de truita, formatge i pernil. En el mig com en tots llocs, cacaus i oives, de beguda dues gerres de cervesa, vi, llimonada i coca-cola. Per acabar el rebentat i la dolorosa. Els mals presagis s'han complit. 7,50€.
Ens acomiadem amb l'expressió, "no tornarem més". Jo cap a Montán i la resta a Xilxes/ Faura.
Prompte la calentor em pega en la cara, mala tornada es presenta, cara amunt i aquesta calor no són els millors aliats per afrontar el que resta; però és el que hi ha. Com a metal·lització penso en l'etapa d'ahir de la Volta a Espanya que patiren fins 40º. Trago va i trago ve i poc a poc hem arribat a Montan. Res que veure a quan arribe a les 10h. A la fresca es un plaer; però a aquestes hores, millor al bar en una cerveseta, cosa que he fet en dutxar-me.

EIXIDA A PETRÉS (23/08/2014)

Crònica de David

Encara que pareix que no me toca, com no veig hui dilluns cap comentari jo faré el dels moncoferos.  Desde Moncofa hem doblat  el nombre de ciclistes. A Vicent i David, cal afegir a Philip (el francés) i Gonzalo de Calatayud. El recorregut com l’altra setmana per Sagunt-Cami de LLiria (on hem vist a Kike, Sergio, Mª Pilar, Joan Carles, Pedro i Joan). Ells han continuat per trobar-se amb el valencians i nosaltres per Gilet i Albalat dels Tarongers fins a Petrés. De  seguida han arribat   Joan i Cia.sense els valencians. Poc més tart aplega Toni.

Per tant Bona taula i bon esmorzar, arredonit per un xupito de “orujo de hierbas”.  Hem tornat tots junts fins al camí de Cabres on tots hem girat cap al càmping i allí uns cap a Moncofa I els altres cap a Xilxes.

Cal dir que Pedro que havia congeniat a l’esmorzar amb Gonzalo perquè li havia dit que era el més vell de la taula (dos mesos més que Pedro), ha provocat dues vegades al maño i les dues voltes ha  perdut. Una al cinturó d’Almenara i l’altra al pont de l’autopista del camí de Cabres. Tot i aixó, per despedir-se la xoca amb Gonzalo i entusiasmat el convida al sopar del dijous. Així és Pedro.