OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dissabte, 25 de juny del 2011

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (25/06/2011)

EUREKA! Avui hem segut una bona colla a l'hora d'esmorzar. Com la penya fundadora, com tots sabeu, està baix mínims, els més jovens han tingut la deferència d'acompanyar-nos aportant ademés dues noves incorporacions. No hi ha res com carn jove, ells en alça i nosaltres ringo-rango.
En la taula del bar de Canet ens hem ajuntat tretze components. Julio, Pedro, Joan, Jose, Quique, Toni, José Luis, Joan Carles, Ruben, David, Manolito i dos germans noubinguts, Marc i Pedro. Informar pels que desconfiavem del bar de Canet amb la marxa del germà a la platja que ha tornat i s'ha notat. Ens han servit ràpid i amb bocates ben farcits.
En l'aspecte esportiu destacar la tornada, que al decidir tornar amb la gent jove, hem tingut que apretar i portar tota l'estona un ritme viu i clar com s'adelanta tant, perquè no pegar la volta per La Vilavella. L'amic Pedro com està en Xilxes s'acomiadat en el creuament de la platja, jo pensava fer-ho en Moncofa; però ja anava calent i ningú girava, doncs cap avant. Una punxada quan deixavem la carretera de Nules per incorporar-nos a la de La Vilavella em va ajudar per agafar un respir. Agraïr que tots han parat i ja després de la reparació hem vingut més tranquils.
Al final la ruta des del campament base i dels que hem seguit la ruta tradicional ha estat de 75 Km.

dissabte, 18 de juny del 2011

EIXIDA A CÀRRICA (18/06/2011)

Després d'un parell d'intents en els que no vàrem poder esmorzar en el bar "Los Serapios" de Càrrica, avuí hem tingut sort i ho hem fet. Com continuem eixint només la parella, els del poblet, la qual cosa justifica i certifica el lloc d'eixida, malgrat les reticències d'alguns, som puntuals i sense espera, passades un poc de les 9:30 h. ja estàvem al destí. L'esmorzar ha estat de 10 com ja coneixeu els que ho estat. Quan estàvem en el carajillo ha arribat Toni des de Meliana, ell sols i ha tingut alegria perquè després de l'esforç patia de no trobar-nos. Una mostra més de que hi ha que respectar l'itinerari anunciat en el bloc. A la tornada Pedro ha intentat més d'alguna vegada convèncer per anar per Petrés. Que locura. Ja estava bé. Així que en el desviament del Juncar ens hem separat deixant a Toni sols. DES D'ACÍ VALORAR LA VALENTIA DE TONI D'AVUÍ.

dissabte, 11 de juny del 2011

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (11/06/11)

Seguint en l'alternància Castelló/València, aquesta setmana ens hem anat cap a Albalat dels Tarongers. Novament la colla ha estat reduida a Pedro, Jose, David, Julio i Quique. Com no, els únics que hem fet grup, si es pot anomenar com a tal, ha estat Pedro i Jose, la resta, cadascú pel seu conter. A la tornada ja ens hem agrupat per vinculació geogràfica.
A destacar el bon tracte en el bar, on han presentat un esmorzar molt complet, farcit i de qualitat. Per arredonir-lo la tradional coca de Petrés, a la que Julio ha portat en el manillar des d'allí fins a Albalat, acompanyada d'un carajillo no massa ben aconseguit.
Informar que Vicent a sortit bé de l'operació i confia en si tot va bé, incorporar-se el més aviat possible. També destacar la noticia de que Tomás tindra un respir i descansarà tot l'estiu del seu tractament, el que li permetrà gaudir d'unes desitgades vacances en Griegos. Salutacions a tots dos i ens unim a la vostra satisfacció.

diumenge, 5 de juny del 2011

EIXIDA A ALMEDIJAR (4/06/2011)

Aquest dissabte, després de moltes eixides, la Morralla s'ha reagrupat a l'hora d'eixida i en el punt de partida. Si senyor, hem acudit 6: Pedro, David, Joan, Jose, Quique i Joan Carles. Pareix ser que no ha agradat la comparació amb la guardia civil i hem acudit tots els diponibles. Potser també el lloc de destí ha influit, ja que a Almedijar faria al menys dos anys que no anàvem. Però el grup prompte ha tornat a les mateixes. Prompte, prompte, només eixir de La Vall, Quique i Joan Carles, els joves de la colla, han dit que ja ens veurem en la taula, anem a pegar la volta per Castellnovo. Vaja, ja ens ham marcat la ruta! i sense preguntar!; perquè la nostra idea també era fer ixa ruta; però clar per tal d'arribar al mateix temps, doncs val, a l'arribar a Soneja anirem pel bufador. A més a més Pedro ens ha vingut en la cantinela de que:
--No estoy para salir.
--Me duele el lumbago
--He ido a la mèdica i me he hecho unas placas. No debo de forzar.
Clar, coneixent-lo, havia que provocar-lo fent apretonets i com no, ja el tenies darrere. Aixi que ringo-rango anem fent camí i ja en el tram del bufador en creuem de cara amb Quique i Joan Carles que venien a l'encontre. Pedro i Jose s'adelanten un poc degut a la xarreta que portaven David i Joan i que Quique i Joan Carles en una mostra de sobrats es deixen anar un poc mes avall abans de pegar la volta. Arribem al cementeri on s'inicia l'última pujadeta abans del poble i toca probar els renyons de Pedro. Penseu que seguirà els consells de la metja, provem. Jose tensa la cadena i no podia fallar, ahí està al costat, primer tram passat, quedaba l'últim tram i més provocació a Pedro, arriba el nebot Joan Carles, li apreta i ni metges ni medicaments ni polles en vinagre, allà que va Pedro, acabant esprintant i tot; però el nebot el controlava bé com no podia ser d'altra manera i arriven emparellats; però el "cuento" havia quedat al descobert.

Parlem de l'esmorzar, fenomenal, tots hem quedat satisfets i el preu com el de València. OK.
La tornada, com no de Morralla, tres per un lloc i tres per un altre. Hem eixit del bar i per davant anavem Pedro, David i Jose, requedant-nos per veure si venien; però dels tres no s'ha sabut res. Si voleu fer-ho saber ja ho direu, fent el comentari en el blog. Entreu i publiqueu la tocata i fuga de Joan (el que pensàvem que conservava el seny de la Morralla), Quique i Joan Carles (que tenen la dispensa de rodadors); però tots tres han estat poc formals. Res, que no tenim remei.

Comentar que a Vicent ja l'han operat del genoll i que tot ha ant bé. Això és bona senyal; perque de seguir tot segon el previst, gaudirem molt prompte de la seva companya en la carretera. VICENT, ET DESITGEM UNA PROMPTA RECUPERACIO.