Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
Un any més la Penya La Morralla ha realitzat l'eixida d'acomiadament de l'any que acaba, amb algunes protestes per part dels barons, que reivindiquen la data del 31 com l'oficial. Però la flexibilitat de la penya és més que notable i sempre s'acomoda a les observacions del grup per tal d'aconseguir la màxima de presència i així ha segut, hem acudit tots els habituals de les últimes eixides (Pedro, Tomás, Jose, Joan, Quique, Julio, Javi i Antonio) a més a més dels que segueixen altres rutes (Joan Carles i Rubén) i fins i tot el gran absent, David. Estava justificada l'absència de Vicent per estar en Suïssa.
Els morrallers vallers hem anat en la bici de muntanya, malgrat que més d'un pensava que seria en la de carretera; però el capo, fidel a que les eixides de dimecres són en BTT, en ella hem acudit. Damunt per justificar el perquè anar en BTT ens ha programat una ruta sense tocar gens de carretera i alternant grans trams de sol de terra i fins i tot rius i barrancs en aigua. Aquest entrebancs i algun que altre contratemps digestiu, ha fet que arribàrem més tard.
 |
Primer entrebanc.
El riu Palància tot pedregós de les últimes pluges. Peu a terra |
 |
Segon entrebanc.
Aquest tram era el que portava aigua i algú no ha passat per no fer el peix |
Jose i Pedro han passat. Joan i Tomás s'han arrabassat.
 |
Tercer entrebanc.
Uns per la via i un altre entre tarongers |
Jose que no s'ha assabentat de que no el seguien ha fet sols el recorregut pel camí de vora la via fins arribar a Gilet. Aquí ja s'ha adonat que no venien. Ha continuat fins a la redona de Sant Esperit i s'ha quedat a esperar-los, moment que han arribat en cotxe, primer Joan Carles i Rubén i després David. Una trucada de Julio per saber la nostra localització ha tranquil·litzat als que ja hi estaven al lloc. A la vista de que l'espera era considerable, Jose, pensant que tal vegada Joan sabés algun altre camí, ha seguit endavant i ja s'ha trobat en Javi que tornava en la nostra cerca.
En el Bar El Reino, situat en la carretera a Sant Esperit, ens estaven esperant amb impaciència, els de l'Horta i els que s'havien desplaçat en cotxe. Bé l'espera sols ha durat 20 minuts, A les 10:30 h. en taula, La novetat del lloc i la presència de David han estat la nota destacada de la concentració. En arribar els tres perduts tots hem volgut saber les causes; però succintament han eludit les explicacions, tan sols han apuntat als entrebancs abans esmentats.
Alhora de demanar els bocates ha hagut una mica de desordre; doncs sembla que les nostres preferències gastronòmiques eren contraries a la tendència del bar. Mentre nosaltres hem apostat pels bocates tradicionals, alhora de la veritat es descobria que l'oferta era insuficient per cobrir més de dos entrepans de la mateixa mescla. En mirar el mostrador hem descobert que la especialitat d'aquest lloc és la carn i embotit a la brasa; però nosaltres, després de les panxades de Nadal, no estàvem per fer més excessos.
Després d'unes rectificacions hem pogut esmorzar i per al meu parer no estaven mal. Tot ha seguit com un esmorzar dels habituals. I açò precisament és el que per alguns ens ha servit a poc; doncs els barons, una altra vegada han manifestat que un esmorzar de fi d'any és algo més. En una eixida habitual, altres vegades hem fet més extres que avui que hem notat a faltar el dolç i el cava. Tal vegada el motiu haja pogut ser la presa en tornar.
 |
| Es nota que feia temps que no eixia que portava fam atrasà |
Una cosa curiosa i que si no recorde mal mai ha ocorregut en la llarga vida de La Morralla ha estat alhora de pagar. Ho hem fet a la carta, res d'un preu igual per a tots, no, a l'opció de tarifa de bocata sencer o mig aquí s'afegeix la tarifa segons la mescla. Al passar per la barra tots hem degut de cantar el bocata que ens hem menjat i amb el llistat davant i boli en la mà anava taxant i cobrant amb una diferència d'un euro per cada modalitat.
Tal era la presa del grup valencià que han eixit escopetejats i no hem fet junts el tram de carretera fins la redona de Gilet. Si algú no li he desitjat bon any ho faig ara des d'ací.
BON ANY 2016
El regrés cap a casa nosaltres ho fet seguint la mateixa dinàmica que a l'anada. Quasi res de carretera, tan sols el moment de l'eixida fins a Albalat. Ja la resta per camins fins tornar a tocar carretera l'últim tram des del pont de Cerverola a La Vall. Asseguda al banquent, acomiadament de l'any i desitjos venturosos pel 2016, abraços, besos i adeu.
P.D. Pels que diuen que aquesta celebració es feia el 31 vos diré, que consultat l'historial d'aquest bloc, que funciona des del 2008, l'últim acomiadament junts fos el 30/12/2012 i ha hagut dos més, un el 30/12/2011 i l'altre el 28/12/2008 (tots tres en Petrés). La resta ho hem celebrat sols els vallers i la majoria en Eslida i mai en 31. Com veureu en les fotos la majoria baix mínims.
 |
| Any 2008 (Petrés) |
 |
| Any 2010 (Eslida) |
 |
| Any 2011 (Petrés) |
 |
| Any 2012 (Petrés) |
 |
| Any 2014 (Petrés) |
Serveixi aquesta mirada retrospectiva per reivindicar la recuperació d'aquesta celebració, si és possible, en el mateix poder de convocatòria d'abans.
