EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS

Tornar sobre els seus passos 

(Reprendre una cosa interrompuda, tornar a començar)

- TOMAS -

Com el Benjamí, 

que pedalejant, pedalejant va perdre el camí

(Despistat)

- PEDRO-

Fer com aquell que no hi sent 

(Fer-se el sord o el desentès)

- JOAN-

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (26/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja i Faura
Bici: BTT i CARRETERA
Destí: BENIFAIRÓ DE LES VALLS
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Paco, José Vicente, Tomás, Eliseo, Javi, Antonio i Toni.
Esmorzar: Bar Splay

CRÒNICA

L'eixida d'avui a l'anada la resumiria en una moneda.

Per una cara tenim la gran noticia de la tornada de Tomás a la penya.després de tornar a passar per la ITV. Però ja se sap, qui té força de voluntat no es ve mai avall i torna a prendre el vol i ja el tenim de nou per compartir més matins de convivència. Benvingut una vegada més i a seguir.

L'altra cara de la moneda ha estat la distracció de Pedro, que ha agarrat un camí diferent a la resta; però que com bon corder, ha arribat al seu pessebre. Dos grans amics per a compartir una moneda.

L'esmorzar ha estat. com sempre que anem a Benifairó de les Valls, al bar Splay. Des de que estem passant per aquesta pandèmia busquem bars amb terrassa. La concentració en la taula s'ha produït per blocs i en horaris diferents. Degut a la distracció de Pedro, els membres de la penya que hem eixit de La Vall-Moncofa he degut canviar l'itinerari per tal de fer la recerca de Pedro, cosa que en no tenir èxit, part del grup (Joan, Tomás i Jose) s'han quedat en el bar per guardar lloc i la resta (Vicent, Paco i Eliseo) han seguit per tal de trobar-se com de costum en Javi i Antonio. Entre tant, la paloma missatgera, s'havia trobat abans en Javi i Antonia i al poc amb els altres, mitja volta i entre renecs de Pedro i justificacions inexplicables han arribat al bar. No hi havia hagut prou durant el camí, calia seguir en la taula i buscar culpables, tot i el avís de Paco de que deixara el tema. Doncs així ho deixem. 

Tancat el tema hem pogut continuar en l'esmorzar i xerrant amb harmonia.

La tornada ha tingut com a protagonista el cunyat. Avui tots dos han volgut donar la nota. Tots els que veníem cap a La Vall ho fèiem relaxadament i pensant que tranquil·lament arribaríem en lloc; però poc abans d'arribar a Almenara, Joan pren la decisió d'anar per la cantera, prèvia consulta en marxa en Jose, de si li pareixia bé, contestant-li que el que digui Tomás. La cosa és que en arribar al camí de la cantera es tira per ahí. Tomás fa l'observació de perquè i Jose li contesta que tu decidies. Ell no sap res. Retret a Joan, que ix com sempre, tu m'has dit que Tomas si.... Res, que avui ens hem trobats sense pensar-ho en dos costeres. Aquest matí, la pujada de Xilxes per una distracció, en busca de Pedro i al tornar la Cantera, per un mal entès.  

Al final la cosa ha acabat en unes bones cerveses en casa Vicent.

RUTA CIRCULAR I DINAR EN LA PLATGA DE MONCOFA

Menjar i beure, fotre i no creure

Aquesta és la màxima de la bona vida que hem complit al peu de la lletra la Penya de La Morralla en reunir-nos en taula per empassar-nos un bon dinar al xalet del José Vicente. I és que el:

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada

RUTA CIRCULAR PER LA MARJAL

DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dimecres (16/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó
Bici: BTT 
Components: Pedro, Joan, Jose, Paco i José Vicente

Abans alguns components hem fet una ruta circular per tal de fer gana i no faltar a la cita dels dimecres.

Ha estat una eixida inèdita en una part del recorregut. La volta ha girat entorn de les zones humides de Xilxes, La Llosa i Almenara. Paratge que ja hem fet en multitud d'ocasions; però que avui, en passar per davant de la finca d'arrossars de Vicente Peris de Xilxes, hem saltat la seva propietat privada i hem fet el seu recorregut perimetral de més de 1000 fanecades de plantació d'arròs.

Aquest tram ha estat tot un descobriment, no sol per la infraestructura i la gran extensió d'arròs; sinó per la seva avifauna, destacant la garsa real entre la resta d'ànecs, gasetes, flamens i multitud de pardals que per tal d'evitar que es mengen els grans d'arròs reben de tant en tant un soroll produït per un canons repartits entre els arrossars i que de tant en tan es disparen.

Garsa real

Canó espanta ocells

Per acabar de rematar les zones humides hem passat per l'estany d'Almenara que sempre està esplèndid. Ens ha cridat l'atenció una colònia de flamencs i com no els coneguts ànecs.

Flamencs marjal d'Almenara

Ànecs marjal d'Almenara

I en el coto de pesca es trobaven pescant com a pràctica esportiva; però en l'obligació de tot el que es pesca tornar-ho a l'aigua.

Llocs de pesca marjal dÀlmenara

DINAR DE GERMANOR

Poc després del mig dia hem acudit al xalet del nostre company José Vicente per fer el dinar que des de feia un mes ens havia promès. Al dinar hem acudit a més de l'amfitrió: V. Cabos, Paco F, Antonio, Javi, Pedro M, Eliseo, Joan, Jose, Tomás, Tony i Pedro Fernandez.

La gastronomia ha tingut com a base una torrada de carn i embotit acompanyat del picoteig i com no, de la beguda, element estela de les nostres reunions gastronòmiques, per seguir als entesos de la Penya, Joan l'autodidacta i Tony el sommelier. Predomina la varietat de vins i en el cas d'avui s'ha incorporat la cervesa casolana que Tony elabora des de fa uns anys. Per ressaltar algun sobre la resta anomenaré el que ha aportat Paco Falcó per ser una botella del Fabulista portada des de la Guardia com a resultat de la visita a aquest poble en la ruta estiuenca del Bons Homens.

La reunió ha servit també per a que José Vicente ens fera l'entrega de l'equipament nou adquirit per oferta de la compra online i que d'aspecte és molt lluidor; però que alhora d'introduir-nos dins entrem una mica embotits. No vam caure que la compra era en Xina i ja se sap, aquells no es caracteritzen per la seva grandària.

Tenim encara una prova més i és que vorem si s'entra amb l'aigua. Això ho dirà Pedro que es va tirar a la piscina amb l'equip. 

Vam aprofitar per fer-nos la foto de grup, comptant amb el luxe, de que en les últimes incorporacions a la Penya, s'ha incorporat Eliseo, un professional de la fotografia. 

Nou equipament de La Morralla

EIXIDA A TORRES, TORRES

AMB MAL GUST DE BOCA

He escollit aquest títol, perquè l'eixida d'avuí ha tingut com ha destí d'aturada d'esmorzar, el poble de Torres, Torres, que no sé si dir, que després d'Eslida, amb el bar la Paquita, que tots sabeu és el nostre primer lloc preferit per la seva història, moltes voltes referida, sigui Torres, Torres el segon lloc sentimental amb el bar Martí. 

Es dona la circumstància que el bar Martí ha tancat (actualment per cessament de l'activitat) i hem tingut que recórrer al bar Restaurant Torres Torres, cosa que ja va ocórrer en juny de l'any 2014 (en aquell moment el tancament del Bar Martí va ser circumstancial). Cal dir que per a l'eixida d'avuí ja teniem programat esmorzar en aquest lloc, donat que la visita al bar Martí de l'anterior vegada, amb el nou propietari, no va ser satisfactòria.

Han passat doncs 6 anys des de l'última vegada que estiguérem en aquest bar. Exactament va ser la primera eixida després de l'estada en Griegos (maig 2014), recordatori que ha provocat la menció de David, que va estar en aquell esmorzar i que ens ha produït un mal gust de boca. I és que la referència d'aquell any, segons recordatori de Vicent, a més a més de la presència de David es caracteritzà per la convidada a l'esmorzar d'ell. Aquella eixida tingué lloc el 25 de juny de 2014. 

Consultant l'historial d'aquest bloc cal fer un aclariment, i és que no va ser aquest dia el primer després de la tornada de Griegos, sinó que vam estar abans, a primers de juny, concretament el  4 de juny de 2014, això si, en aquesta no va estar David: però se dóna la casualitat de que també vam estar convidats a esmorzar, en aquest cas per Pedro. Destacar que avuí cap ha seguit aquella gentilesa i hem eixit  a tant per cap.

 

DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dissabte (09/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja, Paterna i Faura
Bici: BTT i CARRETERA
Destí: TORRES, TORRES
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Paco, Eliseo, Javi, Antonio, Quique i Toni.
Esmorzar: Restaurant Torres Torres

CRÒNICA

Es continua el programa de concentració en ruta amb els diferents component de la Penya. En el cas d'avui ha hagut una variant, sols hem fet troballa amb els de Moncofa en la Redona de Xilxes, contant amb la companyia de Paco Falco que ha preferit gaudir del nostre recorregut plaent, en compte de l'exigent dels Bons Homes, després de l'aturament estiuenc. La resta de component han acudit directament a Torres, Torres, també amb la novetat de la presència de Quique. No ha hagut cap excentricitat, tots hem rodat amb tranquil·litat i conversant amb alternança.

L'esmorzar ha estat en la línia dels considerats clàssics, on els entrepans han tingut com a base la truita (creïlla, ceba, carxofa i francesa), variant la resta del contingut segons l'oferta. Com no, els cacaus i olives amb la beguda de costum (cervesa, vi i llimonà). Per acabar els "carajillos" (conyac o rom), cafès i tallats. El preu el correcte, 6€ el bocata senser i menys el mig.

La conversa ha girat al principi amb el recordatori esmentat a l'inici d'aquesta crònica i la resta, majoritàriament a un altre recordatori, l'eixida al Matarranya de juliol de 2015. Tema que ha sorgit per la presència de Paco, que ha servit per a rememorar el protagonisme dels tresorers de l'estada, Pedro i Xavier Pagés. Ha servit per riure-nos una bona estona.  

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (05/09/2020)

AGAFAR SEGUIDETA

A veure si per una vegada per sempre aquest bloc té continuïtat. Es clar això, com tots els seguidors d'aquest bloc, serà perquè l'únic redactor que ho fa possible tingui seguideta. Intencions i condicions hi han: la salut respon i les vacances han finalitzat. DÉU PROVEIRÀ!

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (05/09/2020)

Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja i Faura

Bici: BTT i CARRETERA

Destí: BENIFAIRÓ DE LES VALLS 

Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, José Vicente, Eliseo, Javi, Antonio I Toni.

Esmorzar: Pastisseria degustació LLÈPOLS

CRÒNICA

Passada la meva breu aturada estiuenca per Montán, he retornat a l'activitat ciclista de la Penya a la que sembla haver segut l'únic que l'ha abandonada. DONCS JA SOM AQUÍ!

No és gens difícil enganxar després d'un mes, donat el posicionament actual de la Penya La Morralla, rutes planes, distàncies curtes i bona camaraderia.

El lloc elegit per fer l'asseguda de l'esmorzar ha estat Benifairó de les Vall, el poble de Joan, lloc acordat a petició meva que al ser la primera eixida he volgut assegurar que la tornada a La Vall fora el més breu possible. Això no ha fet que abans de l'esmorzar s'hagi fet el quilometratge acordat per tal d'anar a l'encontre de Javi i Antonio. Per tant les eixides s'han fet des de La Vall, concentrats al banquet, Joan, José Vicente, Pedro i Jose, des de Moncofa, Vicent i Eliseo. Tots dos grups ens hem reunit en la redona de Xilxes i tots junts, per la N-340, hem pres la direcció de Sagunt, punt en que Jose i Joan en la redona han girat per tal d'agarrar taula al bar i com no dir-ho, a benefici meu per no castigar-me més. La resta ha seguit pel camí de Llíria en busca de Javi i Antonio, que puntuals sempre es sol produir només entrar al camí de Llíria. Mitja volta i cap a Benifairó de les Valls. Mentre Joan i Jose ens plantem en la porta del bar Splay amb la sorpresa de trobar-nos la porta als morros. Un cartell anunciava el motiu del tancament. La borrosa vista de Joan provoca una expressió d'esglai en desxifrar en un principi per coronavirus i en entretelar els ulls i apropar-se una mica més, comprovar que era per comunió. Així que ens hem desplaçat a la cantonada propera, que segons Joan, havia estat una vegada i sense grans pretensions, es podia esmorzar bé. És la pastisseria Llèpols amb tota mena de servei. Asseguts i xerrant quedàrem a l'espera de la resta. Només estar tots aposentats hem demanat i al moment apareix Toni.

Hem elegit de entre les diferents combinacions que oferia la pissarra.

Com no podia ser d'altra manera, hi ha que buscar alguna manera de posar-se en Pedro. Molt breu i sense acarnissament, com a compromís marcat en aquesta nova etapa de publicacions. Ha estrenat nou equipament. Ha estat un motiu més, pel color i el preu (regalat). Com ell diu en la seva defensa "Pura envidia". Ometo els desqualificatius i cal reconèixer al meu parer que no li està gens mal. En tot cas aquí va la foto i traieu vosaltres les pròpies valoracions

L'altra nota ve perquè sempre té que fer alguna de "cacauero" i com a constància per a la posteritat i pels que de tant en tant ens agrada rebobinar i escodrinyar publicacions anteriors, ho publique.  Un dels seus promptes és el nerviosisme, la precipitació, en definitiva, el que pensa fa i allà va cabàs. Des de que ha arribat aquest matí al banquet, li han entrat les presses. Escopetejat cap a Xilxes sense esperar, agrupament en la baixada i arribada a la redona on esperaven Vicent i Eliseo. Salutacions pertinents i Pedro segueix el seu camí. Tu el veies, doncs no, ja pararà. Però els que el coneixem, ens han entrat els dubtes i hem pensat que no podia anar davant; sinó darrere, com, no ho sabem, que millor manera que trucar-li per telèfon.  Efectivament, el xicot, pensa el que pensa, no portava aigua (aigua que sempre agarra en la font d'enfront del banquet i que com he dit abans, ha passat olímpicament, perquè se li cremava l'arròs) i ha entrat en La Llosa a omplir, moment que nosaltres hem passat de llarg. Algo paregut m'han contat avui que va fer el dimecres.

Com a compromís de la Penya ens hem marcat l'indicar les dues eixides de la propera setmana per tal de penjar-les en el bloc. Així per a la propera setmana el dimecres anirem a Torres, Torres i el dissabte a Albalat dels Tarongers. I una fita més per l'altre dimecres, una paella organitzada per José Vicente. No hi ha millor manera per començar el nou curs pandèmic. 

EIXIDA A ESLIDA

Tornar les aigües a mare

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres (29/07/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Xilxes i Faura
Bici: BTT
Destí: ESLIDA
Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, Pedro Fernández, José Vicente I Toni.
Esmorzar: Bar Paquita

CRÒNICA

Per a molts de la Penya, avui ha estat una eixida més a Eslida; però per a mi ha estat un dia especial. Ja havia manifestat a la Penya que en enfortir les cames, calia anar als nostres origens, el bar la Paquita, i com a ningú li amarga un dolç, avui he sortejat el continu desnivell ascendent des de La Vilavella, amb les diferents pujades intermèdies per recuperar el tradicional esmorzar del ciclista. Hem compartit taula: Pedro1, Pedro2, José Vicente, Joan, Vicent, Jose i Tony. L'esmorzar ha tingut el seu colofó amb els carajillos, dels que tres morrallers hem repetit. Aquests últims, perra cap, cosa que ha provocat el remordiment de Pedro, al ser un dels que no han repetit.

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (25/07/2020)

Tornem-hi que no ha estat res 

Reprendre el fil

Amb aquestes expressions reprenc les cròniques d'aquest bloc, una vegada passat el mal son i que cap membre d'aquesta penya se li hagi vist ni la més mínima intenció d'agafar el bou per les banyes. 

Molt de temps ha passat i moltes coses han ocorregut (s'han incorporat nous membres, les bicis amb motor, altres ho fan de tant en tant, algú ha aparcat momentàniament l'activitat); però el que no ha canviat, deixant de costat l'edat, és la bona sintònica d'una penya que no ha perdut en cap moment el compàs.

La qüestió és, que davant de que alguns membres de la penya han manifestat el seu estat de "mono" i que troben a faltar aquesta mena de diari i el fet que un dels objectius principals d'aquest bloc és el d'emmagatzemar tota la nostra activitat ciclista per reviure-la en un futur, m'he convençut i aquí estic. No sé si l'atrofia mental em permetrà treure tot el suc que s'espera; però almenys intentaré reflectir els nostres moviments esportius i les tertúlies interessants amb un toc d'ironia i sense cebar-se gaire en algun dels protagonistes del grup, que per portar sempre la baralla, té tots els nombres de la rifa per a que li caigui alguna bufetada. Però és la salsa de la nostra penya.

ANEM HI!

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (25/07/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Xilxes, Nàquera, Ribarroja i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: CANET D'ENBERENGUER
Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, Pedro Fernández, José Vicente, Toni, Antonio i Javi (amb el gendre)
Esmorzar: Bar Jardín (amb la companyia de Tomás).

CRÒNICA

Començaré amb dolçaina i tabal, anunciant el canvi excepcional i inversemblant de la penya amb la'assoliment definitiu de la formalitat de l'eixida (no sé si el mèrit cal atribuir-ho al confinament i en donar-nos solta, les ganes d'eixir de casa accelerava l'arribada al lloc d'eixida). Però amb l'arribada de l'estiu i el habitual canvi de residencià, sorprenentment es manté la formalitat i tot i la dificultat de la coordinació dels diferents punts  d'eixida (La Vall, Moncofa, Xilxes) el compliment de l'horari de concentració en la redona de Xilxes és clavat. Coordinació que s'estén amb el retrobament dels de Naquera i Ribarroja (en el pont de l'Amistat - Camí de Lliria) i amb l'arribada al lloc de l'esmorzar del que va sempre al seu albir, tot just coincidint amb Tomás que ens ha gratificat amb la seva presència.

Per tal de justificar el ritme de les eixides, vagi per davant que la meua incorporació a l'activitat ciclista no hagués estat possible sense la solidaritat i companyonia dels seus components, cosa que no dubtava, com ja s'ha demostrat en Tomás i forma part de la idiosincràsia de la penya i perquè no dir-ho, el be que vos ve a vosaltres "canalles". Per tant anant a pas de convidat: però sense perdre mos, anem al lloc programat, avui Canet. Al principi he dit que moltes coses han canviat. Una de elles, i no sé si algú el tirarà en falta, són les picades en les pujades i els sprints; però com la infraestructura està adulterada, no es pot competir amb un motor entre mitges. "PUNYETERA VELLEA" Per tant com que les rutes sembla que no donarà molta crònica que no sigui el relax i la xarreta, que està molt bé. La majoria ho em donat ja tot i el que ens queda es allargar i esprémer tota l'energia que ens quede al màxim i arribar al lloc d'esmorzar que és el colofó a la nostra convivència.

I que dir de l'esmorzar d'avui. Per començar, com tous ja sabeu, dir que el coronavirus ens ha canviat la vida a tots trastocant-nos els nostres hàbits. costums que arriben a entorpir les garanties de trobar taula. Avui teniem programat esmorzar en el bar El Jardín i en arribar hem comprovat que estava tot reservat i a la fi hem pogut aconseguir taula perquè ha hagut una anulació. Ens hem acomodat no d'una manera adient a les normes establertes i hem sortejat la situació una mica apinyats. Hem demanat, portant-se la palma els xipirons, tant en bocata com en plat i amb el toc de la pebrera. 

L'únic que s'ha eixit de mare ha estat Pedro, que no ha deixat de costat els seus calamars, com no, amb la pebrera. No volent assenyalar a cap; però si aquesta és la seva manifestació en la penya, no pot passar-se per alt les seves intransigències. Aquí ho deixem, de moment. 

Recordar que la penya no té mai pressa en votar el camp i que la sobretaula s'allarga fins el migdia. Aquesta tertúlia incorporava una segona volta de carajillos i cafès per empassar alguna coca que Pedro, com encarregat de l'avituallament del dolç, busca en algun forn pròxim i que avui s'ha negat a anar (no sé si per por a pagar-la o que, malgrat a que algun s'hagi oferit a pagar-la, igual s'ha negat). Per tant en aquest sentit i que no serveixi de precedent, hem fallat. Qui no entra al drap en la segona volta són Antonio, Javi i el seu gendre (una de les noves incorporacions a la penya), que amb bon criteri volen fer el seu major recorregut fugint de la calor. A la vista que la taula restava buida, que el sol cascava sobre la taula i que alguns anaven passant per taquilla, hem mogut. Els avançats en pagar venien amb la nova del cobrament. I qui venia queixant-se. Ho pensat bé, Pedro. "SIETE Y MEDIO POR UN BOCADILLO DE CALAMARES!!!" Aço ens ha alertat als últims que hem anat a pagar. Ha hagut canvi de política d'empresa pel tema de Coronavirus? La llei és clara i no deuria. En acabar de pagar em tret les conclusions. L'esmorzar sòlid, sigui plat o bocata sencer, 6€, el mig bocata 5€. Perquè uns hem pagat 7 ó 6€ i Pedro 7,5€? Doncs la clau està en el carajillo cremat. Així que Pedro, has pagat 0,50€ per una flamerada de gas.

Tornem a caure al cepet; però si el xiquet vol donar la nota i li agrada, doncs ahi teniu a un despitralat que porta tot el matí amb la plorera que ha pagat 80€ per un jaqueta en compte d'un maillot i se la tert fora.

La tornada ha estat en companyia de Toni per camins fins arribar a La LLosa on hem fet l'acomiadamet per agarrar caus diferents. Vicent, Pedro Martínez i Pedro Fernàndez (l'altra incorporació a la Penya) en direcció Xilxes i Moncofa, Jose en direcció a La Vall i Joan, Toni i José Vicente (el més antic incorporat a la Penya) han restat en el bar de la Llosa per fer-se no sé quantes cerveses i en quant de temps (ja ho contaran si volen). L'únic que ens ha arribat és aquesta fotografia.

Si la formalitat es mantés comentar que s'ha decidit anar el dimecres a Eslida i el dissabte a Borriana. Una setmana per la província, donat l'absència dels "valencianets".