EIXIDA A AZUEBAR (15/09/2012)

Una setmana més hem eixit cadascú a la seva. Primer dir que la penya estava sota mínims, ja que Pedro estava per Chulilla, Tomás per Griegos, Vicent de compromís i David desaparegut (després hem sabut que no va poder eixir per un problema de cap i de peus i ja saps si perds els cap i els peus estas perdut, concretament ha perdut el casc i les sabates). Així que els únic que hem acudit a Azúevar han estat Jose, Joan i Toni (el més atrevit per vindre des de Massamagrell). Mencionar que han arribat també en BT Paco, Pagés i alguns més.

Restaurant Espadan (Azuebar)

En quant l'esmorzar, sincerament, el lloc no ens atrau massa, siga que no està en el nostre camp d'actuació, o ne sé què; però no ens hem sentit especialment atrets. A més a més el que havíem comentat quan decidirem venir, a la tornada que fem, per on anar, si vens directament a la Vall, ja saps, 17 km i en un moment en casa, si busques altres rutes et queden dues alternatives, o tornes pel mateix lloc, o siga per Algar; o dones la volta per Xovar/Eslida; totes dues llargues. Aixi que per a una penya poca amant de grans empreses, hem elegit la més curta, directe cap a La Vall. Això si, el incombustible Toni, valent com ell sols, ens ha acompanyat i després tot sols cap a Massamagrell.

EIXIDA A BENAVITES (12/09/2012)

Els jubilats ja anem agarrant rutes apropiades a la nostra situació o al menys seguim les que fan els Cosaors que ja tenen experiència. Aixi que amb tranquilitat i sense gaire esforç ens hem presentat en Benavites per Algar, Tomás i Jose i per Almenara, David (donat que tenia que agarrar la bici en Moncofa). En Benavites hem saludat a Joan que segueix de guardia en sa mare i anava camí del treball, vora les 10, alguns encara saben viure. També hem saludat en la taula del costat del bar a gent de la Vall. Hem demanat el gasto i ens han servit un bon bocata ben farcit de mescla, el corresponents cacaus, olives i beguda i per acabar com no, el carajillo, que ha estat més que acceptable.

 

Benavites amb la seva Torre

La tornada ja per la general acomiadad-nos de David a l'altura del Simba, perquè tenia que tornar a Moncofa, i nosaltres dos per l'accés de la carretera de Moncofa cap a la Vall.

Comentar també que el dimarts vàrem estar a visitar a Quique a l'hospital La Fe. L'hem trobat molt bé i prou animat. Porta totes les lesions en la part esquerra que és la que ha portat el colp. Tot evoluciona favorablement i si no passa res el divendres definitivament l'operaran de la fractura de peroné. Ja l'hem emplaçat per al sopar de jubilació de Jose i així hem quedat, que només estar recuperat i poder valdre´s, farem el sopar.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (08/09/2012)

Com es de sobra conegut ja, el nostre destí a Canet és una plaça consolidada; però en les dos últimes eixides ha tingut un motiu especial, hem celebrat dos aconteciments en la vida de dos membres de la Penya, la setmana passada la jubilació de Antonio i en aquesta el casament d'una filla de Javi.
Si ve la setmana passada ens vam acomiadar amb la trista noticia de l'atropellament de Quique i la corresponent incertesa que ens va provocar fins saber de la seva situació real , per a passar durant la setmana a les bones noticies de la favorable recuperació i acabant avui en l'agradable noticia de que a Sergi li han donat l'alta i ja es a casa i Quique està a l'espera d'operar-se i ja hem parlant amb ell i es troba molt animat.
Els que hem segut particips d'aquestes bones noves hem segut: Pedro, Tomás, David, Vicent, Jose, Julio, Javi i Toni.
I ja que estem de celebracions, comentar que la propera serà la de Jose que també està jubilat. Aquesta la farem a La Vall amb un sopar. La idea és esperar a que Quique estiga en condicions de fer vida normal i celebrar-ho tot junt. Així que Quique, ja tens una motivació per agarrar forces.
Avuí en el esmorzar hem alçat la ma els jubilats i dels vuit que erem a la taula, l'hem alçada set. Ja vejeu, som majoria, la Morralla envellix, però l'aspecte i la vitalitat de tots és inmillorable, així que ja sabeu que el dimecres hi ha una nova eixida que ja és fixa, valencianets, aneu enganxant-vos. Aquest dimecres a Benavites.

EIXIDA A SANTA BÁRBARA (06/09/2012)

Cavallers, després d'uns anys en que la penya, malgrat haver membres jubilats, mai havien instaurat eixides entre setmana i en temps d'activitat; però ara s'ha fet realitat i avui ha estat la primera eixida de La Morralla amb components jubilats i algun prejubilat.

Concretament hem eixit cap a Santa Bárbara: Pedro, David, Tomás, Jose i Paco. La ruta, doncs la més apropiada per a la tercera edat, tot planet, vies de servei, carrils bici i bastants zones de carretera amb molt de trànsit. Açò ens ha fet pensar que em d'escollir rutes més segures, doncs la circulació de la setmana no té gens a veure amb la d'un dissabte.

La concentració ha estat en la redona de Moncofa-La Vall, allí hem acudit des de la Vall, Tomás i Jose, des de Moncofa, David i Paco i des de Xilxes, Pedro. Hem seguit la ruta per Nules direcció Borriana fins arribar al pont del Millars i agafant el camí de la desembocadura del Millars hem accedit a Santa Bárbara. El bar no ha estat el de sempre perquè estava tancat i hem anat a un altre que ha estat molt bé en quant al aspecte gastronòmic, bon bocata, cacaus, olives, la beguda que volem i excel·lent carajillo, de l'aspecte econòmic ja se sap, en Castelló pujadet, 6, 50€. Però el positiu es que regnava un ambient d'eufòria, tots estàvem percebent una sensació d'alliberament, joia...La veritat ens sentíem molt bé.
 
                         Carretera de Santa Bárbara

La tornada i seguint el subconscient de David, al que t'has descuidat ha agarrat la direcció de vora mar i per als de la platja magnífic; però els de la Vall hem tingut que pujar, tot i aixo cap problema,  ha estat un trajecte agradable rebent la brisa de la mar i comprovant la tranquil·litat de la zona vuit dies després de l'acabament de l'estiu.

EIXIDA A CANET (01/09/2012)

Bé, avui tinc que fer la crònica que no desitjaria; però aquest bloc es el referent de les nostres eixides i malauradament avui tenim que comentar que dos membres de la nostra Penya, Quique i el seu fill Sergi han estat atropellat quan tots dos venien a reunir-se amb la penya des de Xilxes; però ho poden contar i encara que la cosa es greu, des d'ací confiem que els metges ho trauran avant i que prompte es recuperaran i estaran rodant. Per les poques noticies que disposem sabem que Quique te fractures en peroné i costelles i Sergi és el que s'ha emportat la pijor part amb traumatisme craneal i que està en observació. Ha estat un final d'eixida desconcertant per a la Penya quan ens hem assabentat de la noticia donat la intranquil·litat que ens havia creat ja en l'esmorzar quan no arribaven. Damunt Pedro també s'havia equivocat de lloc i havia anat a l'Oronet i tampoc hi arrivaba. Ha estat una eixida de despropòsits.
Ja al arribar a casa i comentar el tema hem trobe en la coincidència de la vida, ja que ha donat la quasualitat que la primera que els ha atés i han cridat a l'ambulància ha estat la meva filla María que passava en eixe moment amb la bici de muntanya en companyia de dos més i s'han pillat l'atropellament i per ella sè que en tot moment han estat desperts i contestaven a le preguntes que li feien per tal de que estigueren desperts.

Una reflexió per acabar i que no serveix ni descusa ni de justificació, perquè les coses quan tenen que passar en un tris tras ocorren; però a partir d'ara, en les eixides, si podem anar tots junts i eixir des del lloc al mateix temps, millor.

ULTIMA HORA: Quique ha parlat amb Pedro i ens transmeteix tranquilitat. Tot evoluciona bé tant a ell com al seu fill. Ens envia salutacions i agraeix el nostre interés i preocupació.
És la millor noticia que podem rebre i la que voliem escoltar. Anim i a recupera-se prompte.

 

SOPAR DE XILXES (30/08/2012)

El dijous 30  i seguint la tradició dels últims anys, establerta per Joan, hem celebrat el sopar d'acomiadament de les vacances en la caseta de Joan en la platja de Xilxes. Com ha vingut sent en els altres anys, a conter de Joan en l'aspecte culinari i el servilisme de Pedro com a responsable de la infraestructura i atenció als comensals.

Els que allí vam poder acudir fórem: Joan, Pedro, Tomás, Jose, David, Paco, Julio, Toni, Quique, Joan Carles, Jose Carlos, Rubén i David.

Tots vàrem gaudir d'un excel·lent sopar cuinat per Joan en quant al plat fort, un guisat de peix, on predominaven les clòtxines, amb creïlles i en un sentit picant, prèviament uns entrants de formatge i pernil, unes bones amanides de tomata i uns plats de pebrera. Tot regat amb cerveses, vi de tots els colors i classes i dolç per acompanyar els cafès i licors.

Una bona sobretaula on  la conversació es va monopolitzar en Toni contant-nos les peculiaritats de com aconseguir el títol de sumiller i sobre la una vam alçar taula i fins l'any que ve en Xilxes; perquè aprofite la situació per a comunicar-vos que la propera serà a La Vall i no molt tard, si és possible en el mes de setembre, per tal de celebrar la meva jubilació.