EIXIDES

BannerFans.com

diumenge, 28 de maig de 2017

EIXIDA A PETRÉS (27/05/2017)

Agafar seguideta 
Anar al tall al tall 
A cremadent 
A tota castanya 
Anar a cent per hora 
Anar com una fona 
Anar escopetejat 
Anar furient
Ràpid com el llamp 
Ràpid com el vent
Ràpid com una bala 
A estrop
A més córrer 
A tot córrer 
Anar a tot gas
De tot portar 
Anar a tota paleta
Anar a tota pastilla
A tot drap 
A tota hòstia 
A tota velocitat 
A trentaqueté 
Anar com un coet
Anar amb un coet al cul
Anar envelat 
Disparat com una fletxa
Embalar-se 
Parèixer un rabo d'aire
Paréixer un raio de foc 
Anar com un esperitat 
Córrer més que el pensament 
Anar cagant llets 
Anar com un gànguil 
Anar com un llonzí 
Córrer com una braga enverinada 
Córrer més que una llebre
Ser més lleuger que una llebre 
Fer llegua per hora 
Aquí teniu tot un reguitzell d'expressions que indiquen el que ha estat la marxa de l'eixida d'avui.
Des del primer moment sempre ha existit una llebre que ens ha fet anar en fila i tots hem agafat la seguideta apegats a roda. Ja des de la Vall, i de camí a la redona de Xilxes per trobar-nos en Manuel, Vicent ha estat el que s'ha posat al davant i posant un ritme troton hem sortejat el xicotet desnivell de la pujada de Xilxes.
Abans d'arribar a la redona ens hem vist de cara en Manuel, que ja havia pres la decisió de venir al nostre encontre. A aquest pas, de segur que a la setmana que ve ens creuem dalt del port.
La inèrcia ha fet, que en entrar a la N-340, coincidirem davant Joan i Jose i aquests dos són els que han tirat del carro, primer Joan i després Jose. Així fins arribar a la redona del Ventorrillo on s'ha plantejat les dues alternatives per anar a Petrés, o bé seguir per la N-340 o pujar per Torres Torres. Una mirada al rellotge ens indica que la marxa que hem portat ha devorat els minuts i que anàvem sobrats de temps; per tant optem anar per Torres Torres. Joan torna a agafar el cap i tots en el cap catxo anàvem deixant a dreta i esquerra els cin pobles de les Valls. 
En passar Quart de les Valls, l'últim poble, ens han passat Anselmo i la seva tropa, moment que ha aprofitat Pedro per pegar-se a roda i aprofitar la seva estela per distanciar-se de nosaltres (sembla que, en reprendre la bici de carretera, el subconscient ha actuat com ho feia abans). A més a més estava en el seu terreny, on la carretera picava cara amunt. Marcant i controlant aquesta avantatge, hem anant tot enfilats fins que a mesura que menjàvem kilòmetres, la fila anava trencant-se, primer els bikeros Vicent i Manuel, un poc més abans la primera de carretera amb Tomás; moment que Joan, amb la seva BTT (la qual cosa li dona més mèrit) aprofita per llançar la caça a Pedro. Poc a poc anàvem menjant-li terreny; però Pedro de reüll controlava la situació. Semblava que l'atac s'havia produït una mica tard i quan ja el teniem a tir, ha pegat l'últim esforç que li ha resultat suficient per arribar dalt de la pujada on ens hem agrupat tots. Pedro insultant s'ha permet el luxe de baixar sota un nesprer a reposar forces. I seguia "gallofo", no ha esperat ni 30 segons per tornar a passar com una fona i iniciar la segona escapada. En aquest cas, Joan no ha permet que la distància fora insalvable, i ha eixit per ell abans i Jose que portava l'espineta clavada d'abans ha saltat una mica més tard. La situació ha estat diferent, Joan s'ha emparellat de seguida en Pedro i Jose s'ha quedat a una distància sense contactar. Indicar que aquest tramés la pujada que va des del pont del riu Palància fins la cruïlla de la carretera de Torres Torres. Quan faltaria uns 500 metres Joan se l'ha deixat i Jose aprofità aquest moment de desmoralització per arribar; però Pedro avui no estava per vexacions i en veure'l acostar-se ha tret forces i s'ha embalat arribant a la cruïlla cridant-li a Joan, que estava fent l'stop, que l'avisara si venia algú, i si, sense fer stop a encarat la pujada que venia a continuació. En arribar Jose a l'stop, Joan ja l'indica que tira-li que no ve ningú. Jose ix, posa plat i veu a Pedro a uns 200 metres i fent gestos obscens amb els braços: però Jose tenia clar que aquesta era la definitiva per prendre's la revenja. I si, quan Pedro s'ha girat i la vist, Jose ja anava llançat i tot alçar-se de la bici i pegar les últimes culades, no li ha servit de res, en els últims metres Jose l'ha passat i ha coronat. 
A partir d'aqui, crec que tots havíem pensat que aniríem tranquil·lament fins l'esmorzar; però Pedro quan està "gallofo", la cosa li dura i a la baixaeta, aprofitant un grup que venia, s'ha refugiat dintre del grup i mig ajupit ha passat a Jose amb la intencióde que no el veiés; Però primer, que el roig canta massa i segon, en la cabriola que ha fet dintre del grup per camuflar-se i que quasi produeix una enganxada. 
Aquesta vegada, i a la vista que s'ha unit a l'enemic, cap hem fet per anar a buscar-ho, és més a fomentat tota una sèrie de comentaris sobre la seva reacció i el de, quan arribem al bar, si està assegut,deixar-ho de costat i anar-nos a una altra taula i fins i tot el treurem del grup, en al·lusió a les recent actuacions i rememorant alguna raresa que hi ha per ahí i que no sabem quin final tindrà. "De casta le viene al galgo"
En eixos comentaris estàvem quan en l'eixida de Gilet hem divisat a dos ciclistes de roig. Eren Pedro i Javi, que clar, l'avançada de Pedro la vist primer i lògicament en eixe moment s'ha produït la mitja volta. Amb les salutacions a Javi i l'escamó a  Pedro hem arribat a Petrés. 
Però abans d'agafar taula, en veure que Pedro ja estava assegut, encara hem escenificat, i hem passat de llarg, arribant al fons del bar i inquietar-lo una mica. Evidentment al moment ens hem acostat a la seva taula. 
L'arribada de David una setmana més ha tornat a endolcir un  nou matí de bici i sentir-nos Morralla novament. Fins al punt, que Pedro ha aprofitat el moment per concretar la seva invitació de la paella i que s'ha concretat per al dijous 8 de juny. 
Una nova situació agradable és la recuperació de la coca, que avui ha corregut per compte de Javi i que de segur servirà perquè entrem en una roda en la que sempre que vinguem a Petrès no hi falte.
Ja de tornada i a la mateixa cruïlla de separació amb Javi, hem quedat per al dissabte d'anar a Puçol. Els vallers ens hem tornat a enfilar i a ritme "borriquero" hem anat arrossegant fins a La llosa, on una xicona estava mirant la seva bici i en preguntar que li passava ens ha contestat que portava una xinxeta clavada. Ens hem oferit a ajudar-la però ha preferit seguir que pareixia li aguantava. Tots l'ha hem acompanyada i el nostre relacions públiques, com no Pedro, ha pres la veu cantant. Lògicament, als pocs kilòmetres, ha degut de parar. Tots alhora hem assenyalat a Pedro com el millor mecànic de la penya; cos que ell no ha refusat, tot el contrari, encantadíssim, i més tractant-se d'una dona, qui millor.
Solucionat el contratemps, hem deixat anar a la xiqueta i nosaltres hem continuat, ara posant un ritme de passeig fins la cruïlla de Moncofa, on avui no hem deixat a Manuel, ja que ell se ha vingut a la Vall per anar al taller a que li miren la bici.
I he aquí, que una cridada de telèfon a Pedro, ha provocat l'últim esgarrit, en aquest cas degut a la seva vena nerviosa. Resulta que era del forn, on havia fet una comanda i que era hora de tancar i ningú s'havia fet càrrec, i ja veus a Pedro, tot fet un sonall, mamprendre la carretera de Moncofa-La Vall i si te vist no em recordi, tan sols, Juan, una volta més la seguit, en aquest cas per fer-li companyia. 
La resta hem anat poc a poc i a l'entrada de la Vall ens estava esperant Joan i tots junts, menys Tomás, hem parat al taller de Paquito.
En el temps d'espera ha aparegut Pedro, que conscient que les seves reaccions impetuoses ha pensat que deuria donar explicacions de la seva reacció i ens ha posat al dia dels detalls de la cridada i els seus moviments per solucionar el fet que se li havia presentat de sobte. Jose ha aprofitat aquest moment per junt en Pedro deixar el taller i anar-se'n cap a casa i la resta esperaren a la reparació de l'avaria.

dimecres, 24 de maig de 2017

EIXIDA A ALMENARA (24/05/2017)

UNA CRÒNICA AMB QUATRE ACTES
1er. ACTE.- Correspon als inicis de la ruta i que no aporta cap cosa rellevant de les altres eixides. Concentració al banquet a les 8:00 hores amb puntualitat tot i el entrebancs de l'entrada dels  alumnes als instituts que impedeixen el pas amb normalitat a Joan i Tomás.
La marxa transcorre amb normalitat i com exclamava Vicent, gaudint del plaer que suposa anar en bici a primeres hores del matí en aquesta època d'una temperatura agradable i percebent els diferents flaires que gratuïtament ens ofereix la fauna al nostre pas. Amb eixa mescla d'aromes em recorregut pels diferents camins de les Valls per arrimar-nos poc a poc al nostre destí d'avui, les Cases de Queralt, no sense contemplar un nou regal de la natura, la Marjal amb tota la seva flora i fauna en el que els aus campen sense pors i deixant-se veure descaradament. Tal és l'abundància d'aigua que no hem pogut resistir d'apropar-nos a la desembocadura de la gola de Quartell, que ofereix un paisatge natural, extensiu fins als humans, ja que es aprofitat tant pels pescadors com els banyistes que a pèl reben els primers raig de Sol i que per tal de no ser catalogats de voyeurs hem fet una taullada ràpida.
La Gola de Quartell

Comportes de la Gola de Quartell

Desembocadura de la Gola de Quartell


Platja Nudista de Corinto
Hem continuat en direcció a les Cases de Queralt per abordar l'esmorzar no sense tenir que escoltar els remucs de Pedro, que no veu mai en bons ulls aquest bar.

2on. ACTE.- Ens acostem al bar i ja damunt, Jose exclama "alguna vegada tenia que ser; però em sembla que està tancat". La en front de la porta ens adonem de que la porta interior està tancada i quan prenem la maneta de la porta exterior es confirma el tancament. O siga que utilitzant una expressió de la situació viscuda en la platja nudista ens ha "deixat amb les vergonyes a l'aire"
Ja pot tapar el cartell de "Abierto todo el año"
3er. ACTE.-  Així que "amb la cua entre les cames" ens hem dirigit cap al bar Alpino d'Almenara previa trucada a Quique per comunicar-li el canvi de plans. I es compleix allò de "no hi ha mal que per bé no vinga" situació molt ben rebuda per Pedro.
I la veritat que el canvi no ens ha vingut mal i no perquè dubtarem del lloc, que de sobra és conegut per ser uns dels millor que es tracten; però és que a més a més avui teniem el dia de cara i l'oferta gastronòmica que ens ha oferit ha tingut l'encert nostre alhora de elegir i s'ha arrodonit en la culminació del ben fer de la nostra amiga o de la mare que està en la cuina, posant tot l'enteniment i traient-nos uns entrepans que en mossegar-los s'esmunyia tota la mescla pel ben farcit que estaven. No en ha faltat la beguda i els cacaus i olives per partida doble així com els carajillos que també han tingut la segona volta, aquesta per deferència de Tomás. MOLTES GRACIES AMIC.
Amb una bona asseguda hem iniciat el retorn a casa, no sense acomiadar-nos uns minuts abans de Quique. Per cert, comentar que hem tingut l'absència de Tony, que per culpa d'un contratemps el dimecres passat en una furgona, té la nova bici al taller; però ell no tens res d'importància, unes simples rascades.

4at. ACTE.- El retorn a la Vall ha seguit la ruta normal de la via de servei vora la A7; però amb el final de les dues últimes eixides, acabar en el jardí d'un colonier de la Moralla, si primer va ser Jose, al que el seguí Vicent, avuí ha estat pedro l'encarregat d'oferir-nos tota la birra que ens ha vingut de gust i amb bones tallades de formatge, sota la cacarejada pèrgola, que definitivament ha aplegat a bon port. 

dilluns, 22 de maig de 2017

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (20/05/2017)

Albalat el burro pelat
La Morralla marca noves tendències tant en el look com en les formes. El ventall de manifestacions alhora de practicar l'afició ciclista és del més dispar. Encara que si ens hem posat d'acord en la vestimenta.
Per començar, les burres estan al 50%, la meitat hem agarrat la de carretera i l'altra meitat la de muntanya. En quant a la ruta li hem donant la volta al calcetí, baixem per Xilxes per replegar a Manuel i ens convertim en nodrissa de Javi al qui anem a replegar al camí de Lliria. Tot una ruta a la carta. Però amb la nostra marxa sembla i tot agradable i gratificant. Doncs ja se sap, som un grup que s'acobla a tot i a més a més en gust. 
Ja en Albalat, hem tingut la grata visita de David, que amb bon ànim ja té ganes de compartir amb nosaltres aquests matins ciclistes que tantes hores a dedicat i del que ens congratulem tots. A més a més i a FALTA DE BUENOS, ens ha acontentat amb la espectacular coca petresana que tan bons sabors ens aporta al complement dels carajillos i que de tant en tan és tan ben rebuda i la qual no volem oblidar.
Recuperant bons moments
Hem tornat desfent el camí per Petres deixant a Javi, per a seguir per la N340 fins a La Llosa on el grup s'ha dividit en dos. La majoria cap a la Vall i Joan a acompanyat a Manuel fins la cruïlla de Moncofa i d'aquí a la Vall. Tots amb la idea de en arribar a La Vall ens reuniríem en casa Vicent per fer`nos unes birres, cosa que per una descoordinació d'última hora no s'ha quedat sota mínims, acudint únicament Pedro i Jose. A l'altra serà.

dimecres, 17 de maig de 2017

EIXIDA A MASCARELL (17/05/2017)

Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera
Moncofa la garrofa
Cada u a la d'ell, com en Mascarell 
Mascarell corral de porcs, Vilavella la comuna, Nules el ramellet, i València l'hermosura!
En Nules entra de cara i ix de recules 
En Nules, beu i no t’atures 
Nules, passa i no t'atures 
Amb aquestes dites tròpiques fem honor als municipis que avui hem recorregut la Morralla del dimecres al complet. Tots estàvem amanits i disposats a fer exercici sense gaire esforços en quant als vallers: Vicent, Pedro, Tomás, Joan i Jose, una mica més Tony i prou més Quique. O siga, que com diu la dita hem fet com els de Mascarell, cada u a la d'ell i allí hem fet cap a esmorzar.
El bar estava al mateix lloc, amb les portes obertes i en entrar amb els ulls oberts del nou propietari que s'ha alegrat de veure-nos i que ha vist una llum de cara a fer caixa, ja que els tres clients que tenia eren de bocata de casa.
Ràpidament s'ha posat a la nostra disposició i prompte s'han plantejat dues premonicions sobre el que se'ns podria presentar de cara al servei. El negat de Pedro que tot eren prediccions negatives i per contra Jose que quedant-se en la manera de menejar-se augura que tindrem un bon esmorzar. Per sort aquesta millor premonició ha estat la que s'ha produït. Ja des del moment de servir la beguda ha demostrat agilitat i quan ens ha oferit les alternatives pels entrepans l'oferta no podia ser millor, porc de totes les maneres i a totes les combinacions i complements que li hem proposat han tingut una resposta positiva. El tio tenia de tot, pebrera, tomata, coentets, res que per estar sols ha complit de sobra. 
Ha vingut l'hora dels carajillos i el nostre desafiament s'ha fet palesa. Davant de la nostra exigència respecte a com volem els carajillos ell ha tingut una resposta espectacular, "el carajillo depén de moltes coses, del temps, del dia de la humitat del cafè....." Estava clar no anava a tindre cap error. Els ha presentat en cassoleta de fang amb tot els complements i el que és millor, amb sabor autèntic. Així que Pedro, se l'ha embeinat i com ell tots els que pogueren pensar com ell. I el preu, no cal dir que a l'altura. 5,50€.
A la tornada no hem pogut complir en les dites de Nules; perque quan intentàvem pasar sense aturar-nos ni beure, hem vist a Saborit i per saludar-lo hem degut anar de recules. No sé si açò portarà mal presagi o que<; però nosaltres hem fet tot el contrari.
Ja en La Vall, Tomàs ens ha deixat i no ha fet cap al banquet i la resta mentre estàvem al banquet hem entrat en una discrepància sobre la gorromineria dels tres coloniers, que estàvem en festa i no es notava res. Total, primer que si Pedro vas, venir, trae-nos las cervezas, subid... Aleshores Jose s'ha alçat dient que el que vulga seguir-lo a sa casa hi ha cerveses. I això és el que hem fet fer-nos un parell de cerveses i una sentada de tertúlia fins les 2.

diumenge, 14 de maig de 2017

EIXIDA A TORRES TORRES (10-05/2017)

Nova de trinca 
Tony ja té la bici dsitjada
Arribar i carregar
La Rondalla Vallera guanya la Festa de la Rosa 2017
Ha obtingut el trofeu de la Rosa d'Or i 1.000 euros
Pedro ha contribuït amb el seu llaüt
Rebent el primer premi i la pasta
L'eixida en bici d'aquest dimecres ha destacat per aquestes dues celebracions i els seus protagonistes s'han estirat convidant-nos als morrallers actius que els hem acompanyat: Jose, Joan i Quique.
El dolç ha corregut a càrrec de Pedro i l'acompanyament dels licors per Tony.
Pedro ens ha endolcit l'esmorzar
Tony ha corregut amb el patxaran

dimecres, 3 de maig de 2017

EIXIDA A ESLIDA (03/05/2017)

EL QUI VOL UN BON ESMORZAR
A LA PAQUITA HA DE TORNAR
De tant en tant no ve mal acudir a la cita d'Eslida. Avui els tres lliures, Pedro, Joan i Jose, hem volgut gaudir un matí més del nostre bressol ciclista. 

Avui no faré crònica, ho dedicaré a retreure una selecció de fotos que ens faci recordar-nos tants i tants bons moments passats.