EIXIDES

BannerFans.com

RUTES

RUTES

dimecres, 30 de març de 2016

EIXIDA A MONCOFA (30-03-2016)


FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Moncofa (La Tasca de Chumi). 
Bici: B.T.T.
EquipLa Vall d'Uixó: Jose, Pedro i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Camí de servei carretera d'Algar-Redona d'Escales-Camí Torres, Torres, Camí antic de Terol-Sagunt-Canet-Platja d'Almarda-Platja Corinto-Cases de Queralt- Almenara-Xilxes-Cabres-Bar Monpiedra (tancat)-Moncofa (esmorzar La Tasca de Chumi)-Cami Cabres-Xilxes- Camí de la Cantera-Pujada de Xilxes-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 68 km. 
Primer és Javi el que es cau de l'eixida, -1; a continuació es despenja Tomás, -2. Arreglo seguit el mateix Tomás recorda que Vicent ja havia abandonat el dissabte, -3. Jose fa una crida al cunyats. Mutis. Hem quedaré sol?. I jo que he baixat aposta de Montán per tal d'eixir i llevar-me el mono de 15 dies sense pedalejar!. Confie que respiren o en últim cas apareguin al banquet. Passades les 9 respira Pedro. De Joan ni glapir. Coneixent-lo no em sorprèn; però de segur que demà serà al lloc. Bona nit Pedro.
Efectivament, hem acudit els tres, encara que un wassap d'emergència de Pedro "estoy, espero", que en un principi pareixia reclamar la nostra presència com si portara una estona esperant-nos; pero en arribar al banquet i veure que no estava ja no enteniem que ha volgut dir. Esperarem. En això que ve don nervioso.
-- He estado a punto de no venir. Mecachis la mar, me he dormido. 
Ja podem desxifrar el missatge. Volia dir "que voy, esperarme".
Amb l'estrena de la nova hora, que suposava una matinada respecte al sol, hem mogut amb un oratge fantàstic. 
Direcció? El bloc deia Monpiedra; però podem fer el que cregam, tal vegada Tony es faci la idea.  
-- Jo havia pensat un bar de Sagunt, el Veranda. --diu Joan
-- Però si vas ser tu el que em vas dir que posara al bloc al Monpiedra que t'havien dit que ja estava obert.-- contesta Jose.
Bé, mantindrem el programa, Al Monpiedra. Però encara que Moncofa queda al costat de casa no penseu que hem arribat de seguida, la volta que Joan ha anat improvisant a colp de reüll de rellotge (quina hora és?, tenim temps, cap a la dreta) junt a les poques ganes de Pedro de remar (està d'obrer i porta cansament, açò explica la sonera) i damunt les noticies d'obertura del Monpiedra han resultat ser falses, estava tancat. Hi ha que buscar un nou lloc. Joan decideix, Moncofa poble, que m'han dit que hi ha un bar que es diu el Pino que està molt ve, en la plaça, al costat de l'església. 10,15h. i el desmai que avisa.
Doncs que remei, podríem haver fet com l'altra vegada, anar a Xilxes; però no, es dia d'aventura, farem de conillets d'indi per a la resta del grup i trobarem una alternativa.
Ja estem a l'entrada de Moncofa, no he vist un poble amb més direccions prohibides, veus el campanar i la plaça; però no et deixen entrar. Peu a terra per orientar-nos, moment que Joan aprofita per preguntar pel bar El Pino. Resposta, això està a la platja.
--Si m'han dit que està al costat de l'església?
--Si; però de l'ermita de la platja.
Bé, cap arrere de cap de les maneres. 10:30h. Anem a la plaça i ens apanyem en el que trobem. Ens saltem les direccions prohibides i fem cap a la plaça, on l'únic bar que hi ha és el bar La Plaça. La fam cridava a entrar a les primeres de canvi; però som gent exigent i la pinta no ens sedueix. 
--Mira, alli hay un toldo, será un bar, vamos a aquel. --diu Pedro.
Li fem cas, ens apropem i ja sense parar donem mitja volta, tampoc se'n acomoda.
--A l'entrar he llegit un bar que deia tapas i comidas para llevar. --diu Joan.
Anem. Altra vegada les direccions prohibides ens va apartant de la nostra direcció mental, circumstància que ens fa passar per un bar on els crits dels clients s'escoltaven des del carrer. Frenem, aqui està ple. D'aquest no passem i farem cas de l'expressió que diu: Donde va Vicente?. Donde va la gente. Son ja les 10:45h i el comptaquilòmetres marca 52km.
Només guaitar l'amo que s'acosta.
--Quants sou.
Elegim taula i en un tres i no res està amanida amb una xicoteta mostra de cacacaus i olives; però una nota diferenciadora, ensalada de tomata amb ceba. Ens fa recodar la Paquita. Pinta bé la cosa. A veure si a la fi es compleix allò de "No hay mal que por bien no venga" expressió que li ha portat un maldecap al ministre d'interior Fernández Díaz; però que en aquest cas és molt apropiada.
Una mirada al mostrador i els ulls se'ns van darrere de la sípia. Els tres coincidim en demanar el bocata de sípia. La beguda de costum, cervesa, llimonada i vi. Segon nota diferenciadora, el vi és d'un gran tonell que majestuosament presideix la barra del bar.
Bocates de bona mida atapeïts de sípia i tercera nota diferenciadora, pa de l'autèntic, del forn, d'eix que cruix al mastegar. La veritat que tots tres coincidim que estàvem esmorzant molt a gust. El més excitat, Pedro. Tan entusiasmat estava que al agafar l'ampolla de cervesa li ha eixit disparada, ha voltat contra el plat i l'ha trencat fent una reguera de cervesa per tota la taula i sobre el seu culot. Al parer te la mà insensible de tant de colpejar amb la maceta les parets de casa. 
No passa res Pedro, com diu la dita tu pagaràs els plats trencats. Al final passes per la barra.

Arriba els carajillos. Quarta nota diferenciadora. L'amo directament, en dir-li que volem carajillos, ens pregunta de si de conyac o rom. Es nota que estem en la Plana Baixa. I quan arriben aqui teniu la mostra.
Si alguna vegada ho entrat a l'enllaç del bloc de El Buen carajillo i sinó ho busqueu aqui al bloc i comprovareu que el d'aquest bar el tenen catalogat. 
CATALOGACIÓN DEL CARAJILLO :
1 Tipo licor (ron, coñac, anís-maría, baileys, otro): Ron 
2 Se ha quemado el licor (si, no): Si,
3 Presentación (vaso cristal, terrina barro cocido): Barro
4 Tiene los tres niveles (licor, café y la espuma): No se definen
5 Tiene espuma y está consistente: Si 
6 Al moverse se mezclan los tres niveles: Indefinido
7 Ingredientes, 2 granos café, limón, canela (si/no): Si
8 Complemento (miel, maría, piel naranja, otros): Ninguno
9 La canela, (es en polvo en rama o no tiene): En polvo
10 El vaso está sucio por fuera de café y azucar: No
11 Precio del carajillo: 1.50 €
12 Puntuación, (0 mínimo, 5 aprobado, 10 máximo) : 6.5
Observaciones:Suave que se deja tomar, aunque para nosotros deberia servirse con vaso de cristal.

Pedro s'arrima a la barra i torna. Muchachos, son 5,50€. El que faltava per arrodonir el cercle. Vagi que ho hem encerat, de pura sort; però ja hem trobat una nova alternativa. La cacera ha estat llarga però a la fi ha merescut la pena.
Inclòs Pedro s'ha brindat a convidar-nos a un repito. No li hem preguntat el motiu ni hem fet cap cara d'estranyesa ni li hem llençat vocables despectius. Simplement ens hem quedat dubtant per finalment agrair-li la convidada i hem passat. Hem pagat, moment que hem descobert el gran tonell sobre la barra i que el vi que ens ha servit procedia d'aquest tonell. Joan li ha fet la bona valoració i ens hem acomiadat endarrerint-se com sempre que es queda content, Pedro i prometent-li que molt prompte tornarà i en més gent. L'amo s'ha crescut i ha aprofitat per oferir-nos les seves especialitats de carrillada i rabo de bou. Fins la propera. Morrallers, tranquils que ho provareu. Si Pedro ha quedat satisfet, totes les setmanes.
Amb la panxa plena i amb el semblant de satisfacció hem emprès la tornada amb tanta eufòria que tenint La Vall a tir de pedra, el senyor Joan s'ha marcat una ruta que ajudés a rebaixar l'esmorzar i retardés l'arribada a La Vall. Amb l'excusa de trobar un camp de taronges lane late per a Pedro, Joan ha anat rebuscant camins que li venien al cap de quan corre i concretament una finca de Segarra que tenia l'anomenada de les millors taronges del terme. Açò ha suposat tindre que fer algunes rampes direcció a la cantera i descobrir que la tan afamada finca havia estat girada. Hem aparegut a peu de la pujada de Xilxes i cap a dalt. Desviament a la dreta per un camí que ens ha portat al polígon Belcaire i en aquest tram Pedro s'ha degut de conformar en unes hernandines i gracies, varietat que és l'única que queda en tot el terme, segurament perquè enguany no ha tingut eixida i s'han quedat penjant.
Ja en la Vall i passant per la Vernicha a Pedro li ha vingut de moment la necessitat de comprar l'afamat formatge de "Hacienda Zorita" que en tan bona estima el té i que no para de donar-li flors. Al banquet t'esperem. Porta un tast.
Ja al banquet i amb el formatge a la mà s'ha establert una conversa entre cunyat de tots coneguda al voltant del formatge i els capritxos de Pedro. La paraula canyot en boca de Joan ha estat present. Per posar ordre a la discussió vos pose l'enllaç de la queseria i descobriu vosaltres mateixa les seves característiques.

EIXIDA A CANET (26/03/2016)

ESMORZAR PASQUER

VA PER TU, GUILLEM

Després de molt de temps sense eixir amb la morralla, he pogut aprofitar aquest dissabte de pasqua per a fer-ho. 
Però aquestes dates, per altra banda, són per a molts de compromisos familiars, i així no he pogut coincidir amb Jose, Vicent, Julio, Tony, Antonio,... La propera vegada serà. 
Així doncs, a les 9'45 h., s'hem assegut a taula Javi, David, Quique, Pedro, Joan i Tomás. Abans hem passat pel taulell per tal de demanar els cantells, avui cadascun diferent i David el séu ja clàssic plat de bacallà.
La conversa, com no, la mort de Cruyff, i això ha esdevingut en què si Guardiola, que si la independència, que si Gibraltar i els anglesos, que si la Guerra de Succesió, que si els Borbons i els Austries, que.... que quin rebentat ens han fet avui a Canet!. Un puntet passat de dolçor però de nota.
Al darrer avi, Tomás, li a vingut de gust fer-se càrrec de la despesa del esmorzar amb repito inclòs per als que han volgut.
Gràcies Tomás, moltes felicitats i a gaudir del nét.
La tornada, en despedir-nos de Javi, tots junts fins Almenara, on David amb una mica de pressa, ha girat per la via de servei de la autovia i Tomás amb ell.
Joan, Pedro i jo, hem continuat per la 340, enfortits pel vent de xaloc, el que ha fet que Pedro volguera anar fins la Vilavella. Al girar, és clar, l'enfortiment a passat a patiment i per a Pedro l'aire més què de xaloc li semblava de migjorn. Però amb tranquil.litat hem arrivat a bona hora.
Fins la pròxima. 


dimecres, 16 de març de 2016

EIXIDA A PUÇOL (16/03/2016)








FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Benicalap/Faura
Lloc de destí: Puçol (Bar ca El Ratllat). 
Bici: B.T.T.
EquipLa Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Vicent i Joan.
            Benicalap: Javi 
            Faura: Tony
Ruta: La Vall d'Uixó-Estany d'Almenara- Platja d'Almenara, Platges de Canet d'En Berenguer-Canet d'En Berenguer-Port de Sagunt-Grau Vell de Sagunt- Marjal del Moro- Puçol (esmorzar bar Ca el Ratllat)-Cami de Lliria-Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Pujada de Xilxes-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 70 km. 

Crònica: Ho hem aconseguit. A les 7:45h. hem acudit per aquest ordre: Jose, Joan, Vicent i Pedro. Joan ha complit i li ha faltat poc per escamar als dos que han vingut darrere d'ell. 
Avui ha estat un matí d'oblits, primer ha segut Jose el que s'ha adonat que s'ha deixat les ulleres. En un moment ha tornat a per elles. Ja de camí el que s'ha adonat que li faltava alguna cosa ha segut Pedro. La seva exclamació exagerada no ha passat desapercebuda a la resta.
--¡Me cauen la leche, ahora no me he puesto el puente de la boca! 
Per més que renegava ja no era moment de tornar. Ell no parava de despotricar i lamentar-se que ho passaria mal alhora d'esmorzar. Tot el que soltava per la seva boca ho feia tapant-se-la amb la ma. La situació ens ha fet recordar als entrenadors de futbol quan conversen en els partits per evitar que siguen captats per les càmeres.
Quan ha cregut convenient s'ha calmat i ha deixat de ratllar-nos el cervell. Hem passat a gaudir del paisatge marí que majoritàriament ha format part del trajecte d'anada.
El primer contacte amb l'aigua ha estat en l'Estany d'Almenara.

En passar l'Estany hem vorejat les platges d'Almenara, Queralt, Corinto, El mardà, fins arribar a Canet d'En Berenguer.
El següent pas ha segut arribar al Mar Blau per agafar un camí de terra que travessa un tram de platja verge i que ens trau al port de Sagunt.

Primer pel casc urbà i després pel polígon industrial de l'antic Altos Hornos hem arribar al camí de terra que transcorre primer pel Grau Vell de Sagunt on s'alça un Fortí o Torre baix medieval. i passes per l'únic carrer que es conserva i on la majoria de les cases estan habitades, preferentment a l'estiu i on alguns pescadors celebren les seues reunions gastronòmiques. Encara conserva en bon estat l'ermita on dona cult als veïns.



A continuació hem passat per la Marjal del Moro on l'avifauna voleiava al nostre pas i nosaltres posàvem a prova l'equilibri en la passarel·la que es conduïa pel mig de la marjal.
Al final del recorregut hem deixat a la dreta el Centre d'Educació Ambiental que ens ha fet recordar a més d'algú les visites que hem fet amb els xiquets en la nostra etapa com a docents.


Centre d'Educació Ambiental
Amb bona marxa i menejant plat en la majoria dels trams hem arribat a Puçol sobre les 9:45h. Hem buscat el bar Ca El Ratllat que ja hem fet us en altres ocasions i sortejant alguna falla hem fet cap a la porta. Les altres vegades ens havíem assegut fora; però era en mesos de millor oratge, avui hem entrat dins. Es veia moviment i Joan s'ha avançat a agafar taula. La resta hem nugat les bicis i hem fet una trucada a Javi per veure la seva ubicació. Estava ja prop.
Ha estat una bona decisió no encantar-se, ja que al moment el bar s'ha omplit. La costum del bar és com en Canet, t'has d'arrimar a la barra i elegir el gasto. Ràpidament ho hem tingut clar i asseguts a la taula hem esperat a Javi que per la conversa mantinguda venia en companyia; però no sabíem en qui. Hem fet prediccions repassant noms de qui podria ser i l'arribada ha buidat totes les incògnites, era Tony. La coincidència havia fet que es trobaren en una redona. Han fet el mateix recorregut per la barra i tots ens hem llançat a devorar els grans bocates que ens havien amanit. 
Hem tingut que tornar a aguantar els improperis de Pedro per no poder menjar cacaus i totes les seves dificultats alhora de mastegar.
Alhora dels carajillos novament ens trobem en una cambrera que s'estranya que li demanen cremaets de conyac. Ho tenim clar, ningú ens dissuadeix del nostre desig i es mantenim en la nostra postura ferma. Doncs ho han fet i els ha eixit boníssim. Tant ens han agradat que hem repetit. 
Toca moure i pagar. Perfecte, 6€. i contents de regrés.
Abans d'eixir de Puçol hem fet la visita a Jose, un valler que té oberta una tenda de bicis. Hem xerrat una estona i hem reprès la marxa en direcció del camí de Lliria, lloc on ens hem acomiadat de Javi, agarrant direccions contraries. 
La tornada ha estat maricó l'últim, marcada en gran part per Tony, que en burra lleugera no ha tingut mirament als que anàvem en ferralla. Com indicador dir que en alguns moments hem sobrepassat els 30km/h. La cosa ha funcionat fins que abans d'arribar a Almenara s'ha decidit accedir a La Vall per Xilxes i amb aquesta decisió jo he decidit amainar i preparar-me pel tram final. Què ha vist Pedro! Jose es queda, aquesta és la meua. No ha tingut pietat. Però sembla que tampoc estava per tirar coets i de camí a La Llosa reagrupament. El sentit comú s'ha imposat i ens hem esperat. Ja en la pujada de Xilxes cadascú ha pujat segons les seves forces.
De la baixada de Xilxes a La Vall hem perdut de vista a Pedro, no perquè s'hagi escapat; sinó perquè ha degut parar en algun lloc i no l'hem vist on. Els mals pensament ens han fet pensar que a omplir la motxilla. En arribar al banquet, com no venia, Vicent li ha trucat per telèfon. Amb el telèfon en altaveu tots li hem escoltat en bona veu que s'ha quedat a cagar. Brut!
L'hem esperat i en arribar ens hem acomiadat quedant per al dimecres a Santa Bàrbara de Borriana i el dissabte, els que estiguen disponibles, a Albalat dels Tarongers.

dissabte, 12 de març de 2016

EIXIDA A ALMENARA (12/03/2016)

SALVANT FRONTERES
FRONTERA VALÈNCIA-CASTELLÓ
Per segona vegada en un mes, els morrallers de l'Horta han deixat la seva terreta i han traspassat la frontera provincial per endinsar-se en terres castellonenques, tot just en els límits de la població d'Almenara. El bar Alpino és un bon motiu per a que els nostres amics facin l'esforç d'allargar la ruta més enllà del Camp del Morbedre.   
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/L'Horta/Faura
Lloc de destí: Almenara (Bar Alpino). 
Bici: Carretera
EquipLa Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan.
            L'Horta: Julio, Javi i Antonio
            Faura: Tony
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres,Torres-Camí vell de Terol-Redona de les Valls-Almenara (esmorzar bar Alpino)-Redona de les Valls- Faura-Camins d'horta-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 65 km. 

Crònica: Segon intent d'eixir a les 7:45h. Després de l'estirada d'orelles a Joan i davant de la seva postura intransigent (aneu davant que jo ja vos agafaré, llançà pel Wassap), la incertesa prevalia en el banquet. Passats un minuts prenem la decisió de fer-li cas, ja ens agafarà; però una reflexió d'última hora l'ha fet aparèixer. La seva resposta a una cridà a l'ordre sempre és la mateixa. Ja vos apanyaré. Es posa davant i tira. Primer l'aguanta Tomás, es despenja. Ara l'aguanta Vicent, també desisteix. La resta mirant des de lluny. Total, que a la redona d'Escales, Joan posa peu a terra i ens espera. Tots reunits seguim a la cita establerta de les 9:30h. hora de trobada amb els nostres companys. Calibrem la distància i el temps que tenim i prenem la determinació de anar pel Camí Vell de Terol. Ho hem clavat, a l'hora marcada hem arribat al punt d'encontre. En menys de 5 minuts apareixen Javi, Julio i Antonio. Reagrupament, salutacions i Julio que aprofita per anar-se'n. No l'hem agafat fins l'entrada a Almenara.
Abans de les 10h. ja estàvem agarrant la nostra taula del racó del bar Alpino. Hi ha cambrera nova. La nostra amiga s'ha agafat festa. Té una cria menuda i els cap de setmana es dedica a ella. Quan estem fent la comanda apareix Tony. Tot el que demanem és servit i apurat en pocs minuts. No ha faltat de res. La nova cambrera amb el seu somriure manifestava la seva sorpresa de com feiem bon compte de tot i més. I el més bo de tot, 5€. Per cert, que entre mitges ha aparegut la xicona del bar amb la seva filla, cosa que ha fet canviar-li el semblant a Pedro, de la que està enamorat.
Antonio ha fet el primer moviment de la taula posant-se el casc i ha marcat l'alçament de la taula de la resta. Novament hem anat a acompanyar-los fins el punt on els havíem agafat. 
A partir d'aquí ells en busca del camí de Lliria i nosaltres pels camins de tarongers i vies de servei, cap a la Vall amb la companyia de Tony.
L'asseguda al banquet ha estat breu, el suficient per quedar per al dimecres a Puçol i deixar l'eixida del cap de setmana amb el dubte de si divendres o dissabte i amb la incertesa dels que eixirem.

dissabte, 5 de març de 2016

EIXIDA A PETRÉS (05/03/2016)

QUI NO SAP D'AVI, NO SAP DE BO

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/L'Horta/Faura
Lloc de destí: Petrés (Bar Societat Petresana). 
Bici: Carretera
Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent, Joan i David.
            L'Horta: Julio, Javi i José Luis
            Faura: Tony
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (esmorzar bar Societat Petresana)-Almenara-La Llosa-Xilxes-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 70 km. 

Crònica: Com molt bé es ha qualificat David, aquest matí s'ha alçat del llit trobant-se en una altra "morrellà" i és que un es gita amb una idea i quan s'alça es troba en una altra. I és que últimament som tan "Variable com la lluna de març" Anunciem d'eixir a les 7:45h. doncs no, a Joan li ha rotat que "una merda". A les 8:10h. Que on anem demà? A Almenara. Doncs no, finalment a Petrés. Arribem a Petrés, què, tots pensàvem que al bar de la plaça!; doncs tampoc, Julio havia pres la determinació que al de la punta del cantó, per dissuadir-nos ens diu que el de la plaça està tancat. Però Sant Tomás ja ens havia ensenyat allò de que si no ho veig no ho crec i alguns ens hem arrimat a comprovar-ho. Està obert! Finalment a la plaça.
Tots en taula ens disposem a celebrar l'arribada d'un nou net a la Penya, aquesta vegada el de Javi. I un esdeveniment com aquest, encara que cronològicament arriba en el moment més avançat de la nostra vida és un motiu de celebració perquè no ho oblidem, "un avi és vell per fora però jove per dins".
A l'esmorzar bàsic hi ha que afegir-li els complements que Javi ha tingut a bé obsequiar-nos, començant per un vi d'Estola, dues coques per acompanyar el carajillo i per a finalitzar uns xupitos.
"Guelo" Javi, enhorabona i quan tornis a casa arrimat a veure el teu net, apropa-li la ma, posa el dit en la seva mà i gaudeix de Un dels encaixades de mà més poderós, el del nou nét sobre el dit del seu avi
Movem, i la setmana que bé què? Que vos pareix l'Oronet. Bé, Tomás apunta: I si vol eixir David?. Val, alternativa. Almenara. Doncs ho preguntarem a David. 
AIXÍ QUE DAVID, TU TENS LA PORTA DE L'EIXIDA. PARLA.
En marxa. A l'eixida de Petrés, la redona ens separa. El vent es manifesta com acompanyant de tornada. No sabem a qui beneficiarà o molestarà més; però tractant-se de l'aire, ja se sap, de vegades t'ajuda, de vegades te para. En el cas d'avuí més ens ha frenat que ens ha espentejat. Açò ha provocat una marxa més lenta del de costum; però tot i així en arribar a la redona de Moncofa ens hem fet els valents, hem tret del cap les xixotetes dubtes de girar cap a la Vall i hem seguit per La Vilavella.
En arribar al banquet hem pres la decisió de no esperar la resposta de David. No volem donar motius per a tindre excuses de no eixir. Anirem el dissabte a Almenara; però abans passarem el dimarts per l'Albufera.
AIXÍ QUE DAVID, NO CAL QUE TREGUIS LA CLAU DE LA PORTA QUE ESTÀ OBERTA MIRANT A ALMENARA.