Eixida a Albalat dels Tarongers 30/01/10)

Eixida ventosa. Pareix que la companyia del vent és la tònica últimament. Pel demés res a destacar. Ens hem trobat en Albalat: Pedro, David, Tomás, Vicent, Jose, Quique, Julio, Toni i Antonio. L'esmorzar ha costat més del degut alhora de servir-nos; però encara que Toni s'ha mosquejat, crec que amb les disculpes de l'amo i l'excelent esmorzar que ens han servit, és un lloc a respectar.

Eixida a Canet d'En Berenguer (23/01/10)

Avuí donem la benvinguda a Tomás que despres d'un periode d'absència a tornat a eixir, superat el problemes de salut que arrastrava i que desitgen hagi oblidat i contem amb la seva grata companyia sense interrumpcions. Per tal de fer el rodatge amb ell, hem fet la ruta programada, acurtant pel camí d'Escales a la carretera de Torres Torres/ Els Valls. Hem eixit Pedro, Vicent, David, Tomás i Jose. En Canet ens hem juntat primer amb Julio, Javi i Antonio i després han arribat per una altra ruta Quique i Toni. Total en la taula: 10. Notem a falatar els joves, què hi feu? per on pareu?. A veure si doneu senyasals de vida!
La tornada ha estat una ruta rural-citrícola, ja que a l'eixida de Canet hem agarrat el camí de servei i ja no l'hem deixat, creuan per hortes fins al camí de Cabres i tocant quasi res de carretera. No està mal per anar tranquils i relatxats; però es ha costat quasi més de mitja hora i fas poc d'ejercici. Al final 53 km.

EIXIDA A CÀRRICA (16/01/10)

Hem eixit Pedro, David, Vicent i Jose per anar a reunir-nos en Càrrica amb Quique i Toni que havien avisat de que venien; però en el trajecte ens van enviar un missatge dient-nos que no venien. L'anada la vam fer pel Juncar i la tornada pel Marianet. Total 64 Km.
Definitivament coincidim que després de la Paquita, el bar de "Los Serapios" de Penyalba és en el que millor esmorzem comptant amb el carajillo i el vi. I si mirem el preu inclòs podriem posar-lo en primer lloc.


Mostra un mapa més gran

EIXIDA A ALBALAR DELS TARONGERS (09/01/10)

Pedro, Vicent, David i Jose des de La Vall i Julio, Quique i Toni des de València som els atrevits que hem reptat al mal oratge lluitant contra un fred soportable i un vent que en va crear més problemes. Per sortejar-lo hem recorregut als camis rurals per anar més protegits. Açò ha recurtat el recorregut a 47 Km. Però l'esmorzar ha tingut el temps i el contingut de costum amb roscó de dolç i tot i repetició de carajillo.
Cal anomenar que en la tornada i ja prop de la Vall vam veure a la Penya ciclista dels Cremaets aturats en la via de servei per la caiguda de Sergio i que des d'ací li desitgem una prompta recuperació de la fractura de clavícula.

EIXIDA A PETRES (02/01/10)

Amb aquest escrit conmemorem l'aniversari d'aquest blog. Ara fa un any s'inicià el seguiment de les eixides de la Panya La Morralla. Continuem amb el segon any i aprofite aquest event per animar-vos a que sigueu més participatius i us decidiu a fer comentaris, i com no, a fer algun escrit. Podeu adreçar-los al meu correu i jo ja els penjaré (inclòs fotos).
Be, fins que açò ocurreisca comentaré l'eixida primera de l'any 2010. Hem anat a Petrés eixint només Pedro, Joan, Vicent, Quique i Jose. El vent un dia més a estat el company impertinent; però més fluix que l'altre dia. Seguim anant amb una marxa relaxada i xerrant molt. En quant a l'esmorzar, hem esmorzat agust, amb coca d'anous i panses inclosa (gentilesa de Quique) i repetició de carajillo. El que no ens ha agradat ha segut el preu i per la qual cosa l'hem sentenciat de moment i per a la setmana que bé tornem a Albalat i recuperarem el bar de la plaça, a veure si durant l'hivern, dins s'està tan bé com a l'estiu al carrer i canvirem del Portell, agarrant algún comentari dels que no els acaba d'agradar.
Distancia: 57 km.

ANY NOU

LA MORRALLA US DESITGA A TOTS UN BON ANY 2010.

EIXIDA DE CAP D'ANY (31/12/09)

L'eixida de cap d'any ha estat a Eslida. Cal resaltar que el poder de convocatòria ha estat fluix. Hem eixit Pedro, Joan, Vicent, David, Jose Luis i Jose en bici i Joan Carles en cotxe. La resta s'han escusat per malaltia, Tomàs, per treball, Quique, per compromís Javi, Julio per gosera i de la resta ni se sap. Bé pel demés els que hem estat hem gaudit com de costum, amb un esmorzar en la Paquita que cal dir no és el que era, ja que ha anat introduint compomnents no autòctons i aixó ha minvat la qualitat, l'últim ha estat el pa. Sols es salva de moment el "carajillo" i que dure. Però ja ho hem mencionat varies vegades, és un lloc nostàlgic i referent per a la penya i malgrat que Pedro diu que som massoques, jo vull quedar-me en allò que diu la dita "sarna con gusto no pica".
En quan a les qüestions tècniques de l'eixida ha sigut de relax, protagonitzada pel vent i amb una distància curta, 48 km.