ACOMIADAMENT DE L'ANY AMB EIXIDA A PEU
Normalment la penya té com a costum fer l'última eixida de l'any en bici; però des de fa tres anys cap aquí ho fem amb una marxa de senderisme per la Serra d'Espadà. La primera va ser a Castro, l'any passat una circular des de Fondeguilla i enguany la pujada a Pipa.
El dia va començar concentrant-nos en el parking d'Eroski els morrallers que vàrem acudir a la convocatòria: Pedro, Tomás, Vicent, Jose, Joan, Javi, Quique i Tony. Des d'allí, i amb dos cotxes, ens vam desplaçar fins al Mar de Fulles (Fondeguilla), lloc del punt de partida i tornada per a dinar.
 |
| Mar de Fulles |
Sobre les 9:30 h. iniciàrem la marxa per la pista del Coll de la Vella direcció dreta per a uns 200 m. agarrar una pista de la dreta que puja al coll de Garrut.
 |
| Coll de Garrut |
Aquí hi han tres sendes, una que puja a Pipa, i les altres dos que van a la Font de Garrut, l'una més llarga que rodeja per Aiguamolls i el Rodeno i l'altra que baixa directament. Agarrem aquesta última.
 |
| Coll de Garrut |
Per la senda Cagarrita, amb molta vegetació, anem baixant, primer entre trossos de secà en el que en un d'ells estava Galí podant les seves oliveres, de l'arbolat destaquem els arbocers. L'últim tram de la senda està empedregada. Arribem al barranc i agarrem la senda de l'esquerra que ens porta a la Font de Garrut. Lloc que aprofitem per descansar una mica, prendre algun mos i fer-nos unes fotos.
 |
| Arbocer |
 |
| Font de Garrut |
A partir d'aquí ja tot el recorregut serà en continu ascens fins coronar el cim de Pipa. Des de la Font de Garrut iniciem la pujada per una senda en la que només agarrar-la passem pel corral de Garrut, al poc una senda a l'esquerra que va al Palmeral i més avant tenim un aljub, per arribar a la pista que marca dues direccions, a l'esquerra que puja a Pipa; però que té un ascens molt en vertical i a la dreta que baixa cap a La Vall d'Uixó i que té l'ascens a Pipa per la Balona. Agarrem aquesta última direcció.
 |
| Corral de Garrut |
 |
| Aljup |
 |
| Accés a la pista: Esquerra Pipa-dreta Paratge Sant Josep |
Continuem per la pista fent un lleuger descens per als pocs metres agarrar a l'esquerra una senda que és l'inici de l'ascens a Pipa passant per l'esquerra de la Balona.
 |
| La Balona i Pipa darrere |
Passada La Balona anem poc a poc pujant i després de sortejar alguns punts dificultosos de roca aconseguim coronar. En una roca al final de la grimpada, trobem un petròglifs que sembla l'emblema del cos d'artilleria de l'exèrcit de l'època d'Alfons XIII.
 |
petròglif
|
 |
| És pràcticament igual a la d'aquesta foto |
La vista des de dalt abasta tota la Plana de Castelló fins al Desert de les Palmes i les illes Columbretes, cap al sud la zona de Sagunt i Golf de València. Cap a l'interior es veu tota la serra Calderona, la Serra Espadà, Castell de Castro, Alfondeguilla, Serra del Toro i fins i tot una mica de Javalambre.
 |
| Fondeguilla |
Mentre estàvem reposant forces i fent-nos les fotos de rigor va arribar la filla de Jose amb una amiga fent l'entrenament del dia. Després de les salutacions seguiren el seu camí cap a La Vall per Fondeguilla. Nosaltres vam fer el mateix, seguint la mateixa senda; però en compte d'anar a Fondeguilla poble, triarem la direcció cap al Mar de Fulles deixant a la dreta el repetidor de TV i la senda del Tallafocs, al temps que observàvem les vistes d'aquesta part.
 |
| Cims del Carrascal i Bellota |
 |
| Repetidor TV de Fondeguilla |
La senda acaba en una pista que en forta pendent i serpentejant ens va apropant a la pista del Coll de La Vella a uns 500 metres del Mar de Fulles. Seguint per asfaltat i després dels 200 metres d'ascens, arribem al mar de fulles.
A continuació tenim les dades tècniques de la ruta:
Tuta Circular
Longitud: 11,50 quilòmetres
Alçada mínima: 271 metres
Alçada màxima: 641 metres
Desnivell positiu i negatiu acumulat: 754 metres
Temps: 3 hores 32 minuts
Velocitad mitjana: 3,25 km / h
Velocitat màxima: 7,91 km / h
Ritme mitjà: 18,27 min / km
Dificultat: mitjana
Senderistes: Pedro, Tomàs, Vicent, Jose, Joan, Javi, Quique i Tony
Com a fi de l'esforç teniem contractat el dinar en aquest complex meravellós en ple indret de la Serra Espadà. Després de rentar.nos una mica el suor i canviar-nos de samarreta ens vam beure unes birres mentre feiem temps per a dinar, amb el castell de castro visible des de la finestra.
Vam passar al menjador on vam gaudir d'un gran i exquisit dinar, ben cuinat, molt ben presentat i de sabor delicatessem. La tonteria dels vins va ser cosa de Tony amb el vist-i-plau de Joan. Tres ampolles de vi amb les conseqüents copes per a cadascú van regar els dos entrants (amanida de sardina i sèpia), el plat fort (abadejo o carrillada) i els postres (un iglú de xocolata i melmelada de taronja). Uns rebentats van arrodonir el menú.
La Dolorosa ens va despatxar del lloc entre riallades iròniques que acompanyaven a tot un reguitzell d'expressions coentes que van continuar en tot el trajecte de tornada fins el parking de l'Eroski i que van finalitzar amb l'acomiadament i desitjos de bon any de tots.
