OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dissabte, 29 d’octubre del 2011

EIXIDA SUSPESA PER AMENAÇA DE PLUJA (29/10/2011)

Avui ha estat un eixemplé més dels que supose li ha passat a més de un. De com la influència de la tele té sobre les persones i és que el tan reiterat anunci de l'amenaça de pluja sobre les nostres terrres també ha afectat al nostre ànim i encara que el nostre instint ens ha fet acudir a l'eixida, el temor ha provocat que finalment ferem retirada i acordarem reunir-nos per esmorzar més tard al bar del Guano de la Placeta Samarra. No ha estat mal l'alternativa i si be no hem fet ejercici desitjat, la reunió ha estat molt bé tant per l'esplèdid esmorzar com la tertulia que hem mantingut.
Ens hem trobat: Pedro, Joan, Vicent, Tomás, Jose, Joan Carles i Rubén.
Al final no ha plogut i la mostra ha estat en Quique, que més valent ens ha trucat de Benavites preguntat per nosaltres.
Bé, ho tornarem a intentar el dimarts dia 1 al mateix lloc, Benavites. Esperem que aquesta vegada la ja anunciada continuació de la pluja no ens impedeixi eixir o si el temps es presenta amenaçant sigam més atrevits.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

DES DE LES MUNTANYES A LA MAR (Cases de Queralt) 22/10/2011

Una vegada més es confirma que una ruta que es surt de la rutina provoca un poder de convocatòria massiu i ha estat un motiu de reclam pels joves de la Morralla. Al lloc d'eixida hem acudit Joan, Jose i Pedro. La grata sorpresa s'ha produit uns metres més endavant, quan Tomás, fent us de les seves aparecions sorpresives, ens estava esperant enfron del camp de futbol municipal, l'antic Segarra. Una prova més de les bones sensacions que va trobant i que setmana a setmana va pujant el llistó. La ruta l'he titolada des de les muntanyes a la mar en referència al salt que es produeix en el paissatge des de l'eixida fins al lloc de l'esmorzar. La ruta transcorreix basicament pel terme de Sagunt iniciant-se seguint la trajectòria de la divisió del terme de La Vall- Sagunt on els sorolls de les escopetes anunciaven l'alçament de les primeres peces del dia fins a adintrar-nos a l'altura de Torres Torres en la comarca de la Vall de Segó, paissatge de citrics que ens obri a la mar passant per la marjal i conduir-nos al lloc de destí, les Cases de Queralt, on les canyes vora mar indicaven l'altra pràctica de captura d'animelets. En les rodalies del bar ens hem agrupat amb José Luis, Ruben, Joan Carles i els germas Marqués. Esperant-nos en el bar estaven ja Quique, Julio i Toni. Allí estavem els que anavem a tancar la cadena tròfica, els consumidors de la caça. A esmorzar doncs.
Platja Cases de Queralt
L'esmorzar ha estat molt bé, tots asseguts al voltant d'una taula redona com si d'una boda es tractara. Al principi la conversació ha girat al voltant de les suspicàcies del preu i de la que ens anava a caure. Res més lluny del que es va produir al final, 6,50€.
La tornada torna a ser alterada per la improvisació de Joan que no pot ocultar les emocions que li crea el sentir-se atrapat en les seves arrels. Ens ha portat pel passeig peatonal paral·lel a la mar, amb el pis de fusta i omplint-nos de l'aroma de salobre que ens llançava la mar. Digam que estaven en el nostre ambient i la Morralla gaudia del seu habitat.
Aquesta setmana també té una guinda final. La setmana passada quan aribem a l'altura de la platja de Xilxes ja vam insinuar a Pedro que ens convidara al seu xalet a alguna cervesa i va ser tal l'esglai que va rebre que va caure de la bici a terra i ens respongué que no tenia. Avuí al passar pel mateix lloc hem tornat a insistir, i mira per on, encara que ens ha recordat que la nevera continuava buida, li hem insinuat que hi han bars, i vaja, ha acceptat l'envit i si, si, per a envetja dels que llegiu açò, ens ha convidat. Uf! m'ha costat dir-ho; però ahí queda això. Que conste en acta.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (15/10/2011)

L'anada a Canet ha estat com sempre. Cadascú dels que hem eixit hem fet la ruta de costum. En Canet hem tornat al bar habitual, després que l'última vegada estiguera de vacances i entràrem al del costat. Avuí alguns hem estat temptats de tornar; pero ja se sap, som animals de costum i malgrat que estava de gom a gom, cap a dins. En un espai curt de temps hem acudit tots i en la taula erem: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Tomás, Julio, Quique, Toni i un convidat de pedra, el pilar. No ha faltat el doç que aporta Julio i que avuí ha canviat per pastissets. Res que veure en la coca; però avuí el forn no en tenia, a l'altra serà.
A la tornada hem fet una ruta nova, ja que hem volgut descobrir un nou bar per la setmana que ve, i hem anat bordejant la costa per passar per Cases de Queral, un nucli urbà xicotet entre la platja de Corinto de Canet i la de Casablanca d'Almenara. Per cert, que Toni tenia raò, hem passat per una urbanització que es diu com ell deia, Barri del Mar.
Doncs bé, ja tenim aparaulat l'esmorzar pel dissabte, en el bar de les Cases de Queral, que no el preu. Aixi que els que vingueu porteu provisions d'euros per si de cas.
Julio, si et fas l'ànim i vas directe, tu també pots vindre i no estar "solito" De fet un any ja vam estar esmorzant per aquest lloc i tu vingueres. Simplement hi ha que seguir el camí de vora mar.
Ja en La Vall ha passat una anècdota que tots no sabeu i que us conte. Abans d'arribar al Carmaday, Vicent ha rebut una trucada, Pedro, Joan i jo hem anat poc a poc per esperar-lo i per no entorpir el tràfic ens hem apartat pel carrer paral·lel a la carretera i que va per davant de la discoteca La Mina. Des de un temps enrrera evitem anar per ací perque està ple de vidres del botelló. Pedro ens ho ha recordat; pero era força major. Hem arribat a la rotonda de l'anomenat Cruce de la mort i com no venia Vicent ens hem esperat a que arribara; però com ací ens separem els cunyat dels que anem a la Colonia, jo he parat més endavant, enfront del xinos. Ha arribat Vicent, primer s'ha parat a parlar en els cunyats i després han continuat i Vicent ha vingut cap on jo l'esperava i ací ve la sorpresa, quan puje a la bici estava punxada. Quanta raò tenies Pedro. Pels dues-cents metres que restaven, hem fet el tram a peu i xerrant, xerrant hem acabat la ruta d'avuí. Com vejeu, una tornada fora de la rutina. Una vegada més passa que durant la marxa es canvia el destí.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

EIXIDA A SANTA BÁRBARA (8/10/11)

Per tal de reunir-nos amb Tomás, el dissabte vam programar l'eixida a Santa Bárbara, un lloc pla i de fàcil accés per a Tomás. A les 8h vam eixir Pedro, Joan, Vicent i Jose per tal de fer una ruta més llarga i rodar per Betxi fins el pont d'Almassora i arribar a Santa Bárbara al termps que Tomás que havia arribat directe des de La Vilavella. Tot va estar bé fins l'hora de pagar, 7,80€ em sembla exagerat, encara que siga amb dos carajillos. Bé ho deixarem per a quan sigam més "guelos" i fem com altres ciclistes, que es porten el bocata de casa.
Seguirem fent rutes que permetin l'accés de Tomás. Així que Canet serà el destí del dissabte.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

EIXIDA A L'ORONET (01/09/2011)

Es confirma que l'Oronet té poder de convocatòria i que anima a més d'algú; sobretot als jovens morralleros. A l'anada hem anat en grups diferents i hem acudit al bar del Chaparral: Joan, Pedro i Jose pel grup de veterans; Joan Carles i els dos germans Fuster pels més jovens; que en alguns tram han tingut la companyia de Jose Luis i Ruben (1ª parella de pare i fill); l'altra parella pare fill, la formada per Quique i Sergi, s'ha ajuntat quasi dalt. I per últim el solitari de Julio. Per a arredonir el grup s'han incorporat a la taula el pare i el tio dels germans Fuster. Tots hem sofrit la sablada de l'esmorzar, segons el sentir general, 6,50€. Pareix ser que tenim molta gola i que som un grup que fem massa "gasto"segons l'amo del bar i que alguns bocates són mes cars que altres. Està clar, quan un bar cobra al detall i no al conjunt eixim perdent. Hem de buscar bars amb preu fixe. Però ja tenim el cas de la Pàquita, si s'esmorza agust perquè no pagar-ho. Doncs a gaudir de la bici, tancar els ulls i seguir el que diu la dita "una mon toca".
La tornada, llevat de Julio que ha agafat direcció València, l'hem feta tots junts. I com ja se sap, si t'ajuntes amb males companyies, donc passa el que passa. A l'arribar a la redona d'Algimia, primera tentació; perquè no donem la volta per Petrés, et quedes pensant, sabent ja que no et convé i Pedro amb veu salvadora planteja "si vamos pero nosotros bajaremos por Los Valles". Bé, endavant; però arrivem a la cruïlla del desviament als Valls i que tots cap endavant, que son pocs kilometres més. Així que em trobe en la situació de que estic fent una nova ruta habitual d'un dissabte a Petrés però sense esmorzar, una cosa com l'oferta del Carrefour, dos en un. En algún moment petarem, quan?. Doncs en passar Petrés i en el tram del poble a la redona de Sagunt, seguint la vorera de l'autopista, apareix la 1ª mollor i em requede. Solidaritat del grup i reagrupament, agraeix el ritme que agarren i seguint bones rodes continuem avançant fins el tram d'Almenara que alguns ja pensen que cadascú pa d'ell com els de Mascarell, 2ª mollor, adeu! i xano-xano i amb algun avís dels muscles d'engarrotament, ens quedem amb mi Joan i Pedro, i per Xilxes amunt, malgrat la insistència de Pedro de que era mes sua per Moncofa; però jo estava fart de bici i encara que em quedara ert, cap a casa.
Segurament la majoria habra tingut millors sensacions i que no es per a tant, i que sols han estat 77 km per a mi, la resta no sé per on habrà seguit; potser per La Vilavella, estan preparats, cap problema, però jo estic enquadrat en els 60Km i planet, i sols eixides de dissabte, i no ens hem d'enganyar.
AIXÍ QUE TOMÀS EL DISSABTE A SANTA BARBARA (Borriana) FES-TE L'ÀNIM I ENS VEJEM EN EL BAR DE COSTUM PER TAL DE FER UNA TORNADA AL TEU RITME.
EL MATEIX PER A DAVID QUE JA FA TEMPS QUE NO ET VEJEM EL PEL I QUE JA SABEM QUE TENS MOTTIUS; PERÒ AGARRAT UN RESPIR.