Eixida a Albalat dels Tarongers (25/07/09)

Si be en un principi havien programat l'eixida per anar a l'Oronet i esmorsar en el bar El Chaparral, com que ens vam enterar que el bar estava tancat van canviar a Albalat. Com que el bar ens ha agradat i el lloc està a l'alcanç de tots pels diferents nivells de preparació i per la proximitat amb els de Valencia, s'ha convertit en un lloc fixe.
La ruta d'avui ha tingut com està ocorrent durant l'estiu diferents punts d'eixida. Des de Xilxes han eixit Joan, Pedro i Quique; des de Moncofa, Vicent (amb un recorregut previ per La Vilavella); des de La Vall, Jose i Ruben i des de València, Javi, Toni i un tercer que ara no recorde el seu nom i que ja ens havia acompanyat en alguna altra ocasió.
La puntualitat ha estat matemàtica i el trobament en la rotonda d'Algar ha estat 100% sincronitzat. Tan sols Ruben ens ha alcançat pel camí perque a anat al punt d'eixida de La Vall i no hi ha trobat a ningú perquè Jose ha eixit directe de casa amb direcció Algar; però no li ha resultat dificil alcançar-nos per dos motius, el principal perquè està molt fort i l'altre l'espera a Pedro que ha tingut que "cagar" ja que tenia el cos rebolicat per la ballamenta de la nit anterior. Per cert que diu que fent la feina ha perdut 4 €, si correu podeu agafar-los, encara que coneixen a Pedro en sembla que ja habrà anat ell, no haurà esperat ni a fer-se de nit.
El grup a l'altura d'Algar s'ha separat. Quique i Rubén han tirat cap a l'Oronet i donar la volta baixant per La Frontera i la resta hem seguit pel Juncar amb direcció a Albalat rodant per Petrés. A l'hora d'esmorsar hem acudit tots menys David que s'ha escusat per telefon i Julio que estava de viatge.
La tornada com de costum, direcció a Petrés, acomiadament dels valencians i direcció Xilxes, on Pedro ha tirat cap a la platja (sinò ha anat a buscar els euros); Jose i Joan cap a La Vall i Quique, Rubén i Vicent han seguit direcció la Vilavella.

Port de La Frontera

Albalat dels Tarongers (18/07/09

Avuí hem tingut una eixida d'hivern en plé estiu. Albalat ha estat el lloc de trobament amb Julio i Javi, ja que Toni no ha vingut per estar convalecient d'una extracció de queixal.
Des de Xilxes han sortit Pedro, Joan i Quique, des de la Vall Jose i Vicent i des de Moncofa David.
Avui ha estat una etapa que ha tingut com a protagonisme el vent, encara que no massa molest. La sorpresa ha esta al pas per Estivella que hem degut de passar el pont a peu per estar arreglant-lo. La veritat és que el Pla Zapatero s'està notant, perquè també al pas per Petrés hem passat una estona per un terreny sense esfaltar. Però be molts pobles quedaràn lluits. Esperem que a la fi també s'arregle l'atur.
La tornada per Petrés i directes a La vall i Xilxes. Total per als vallers 75 km.

Una comparativa de les dues fonts

Mostra un mapa més gran

Eixida a Nàquera. 11/7/09

De Xilxes varem eixir Pedro, Juan i Quique, i en el collao de Xilxes ens trobarem amb Rubén que eixia tot sol des de la Vall. Varem anar direcció l'Oronet on havíem quedat amb la resta de la penya de valència. En aquestes dates la penya es veu molt reduïda en nombre. Camí de l'Oronet, Ruben i Quique van decidir pujar per La Frontera, port que va d'Estivella al Garbí i que no coneixíem. Juan i Pedro van anar per l'Oronet a creuar-se amb els que venien de València, Javi, Julio i Toni. La decepció va vindre quan no varem poder esmorzar en el lloc habitual doncs havien reservat esmorzar per a 150 persones de no se que marxa ciclista. Decidirem doncs baixar a Nàquera, on uns esmorzen més agust que uns altres. La volta la varem fer per baix, camí de lliria, Rafelbunyol (fins a allí ens van acompanyar Javi i Toni), Puçol, Sagunt i per N-340 a casa. No arribaria als 100 Km.

Eixida a Eslida (04/07/09)

Finalment l'eixida va estar a Eslida. De Xilxes varem eixir Juan, Pedro i Quique. A la Vall es varem trovar en Vicent. Jose i Tomás varen quedar per eixir més tart, anant directes per Artana. El primer grup va rodar per Alcudia de Veo. A l'eixida d'Onda es varem juntar en un grup dels que li agraden a Pedro per a lluir-se (o intentar-ho) a la montanya. Amb ells fins a la Paquita. Rubén que es va dormir i va eixir mig hora després, quasi ens agafa per darrere fent la mateixa ruta.
Al tornar, junts fins a Vilavella, els de Xilxes per baix, i els de la Vall per dalt. Rubén que está molt fort per Betxí, darrere dels cremaets.