EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS

Tornar sobre els seus passos 

(Reprendre una cosa interrompuda, tornar a començar)

- TOMAS -

Com el Benjamí, 

que pedalejant, pedalejant va perdre el camí

(Despistat)

- PEDRO-

Fer com aquell que no hi sent 

(Fer-se el sord o el desentès)

- JOAN-

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (26/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja i Faura
Bici: BTT i CARRETERA
Destí: BENIFAIRÓ DE LES VALLS
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Paco, José Vicente, Tomás, Eliseo, Javi, Antonio i Toni.
Esmorzar: Bar Splay

CRÒNICA

L'eixida d'avui a l'anada la resumiria en una moneda.

Per una cara tenim la gran noticia de la tornada de Tomás a la penya.després de tornar a passar per la ITV. Però ja se sap, qui té força de voluntat no es ve mai avall i torna a prendre el vol i ja el tenim de nou per compartir més matins de convivència. Benvingut una vegada més i a seguir.

L'altra cara de la moneda ha estat la distracció de Pedro, que ha agarrat un camí diferent a la resta; però que com bon corder, ha arribat al seu pessebre. Dos grans amics per a compartir una moneda.

L'esmorzar ha estat. com sempre que anem a Benifairó de les Valls, al bar Splay. Des de que estem passant per aquesta pandèmia busquem bars amb terrassa. La concentració en la taula s'ha produït per blocs i en horaris diferents. Degut a la distracció de Pedro, els membres de la penya que hem eixit de La Vall-Moncofa he degut canviar l'itinerari per tal de fer la recerca de Pedro, cosa que en no tenir èxit, part del grup (Joan, Tomás i Jose) s'han quedat en el bar per guardar lloc i la resta (Vicent, Paco i Eliseo) han seguit per tal de trobar-se com de costum en Javi i Antonio. Entre tant, la paloma missatgera, s'havia trobat abans en Javi i Antonia i al poc amb els altres, mitja volta i entre renecs de Pedro i justificacions inexplicables han arribat al bar. No hi havia hagut prou durant el camí, calia seguir en la taula i buscar culpables, tot i el avís de Paco de que deixara el tema. Doncs així ho deixem. 

Tancat el tema hem pogut continuar en l'esmorzar i xerrant amb harmonia.

La tornada ha tingut com a protagonista el cunyat. Avui tots dos han volgut donar la nota. Tots els que veníem cap a La Vall ho fèiem relaxadament i pensant que tranquil·lament arribaríem en lloc; però poc abans d'arribar a Almenara, Joan pren la decisió d'anar per la cantera, prèvia consulta en marxa en Jose, de si li pareixia bé, contestant-li que el que digui Tomás. La cosa és que en arribar al camí de la cantera es tira per ahí. Tomás fa l'observació de perquè i Jose li contesta que tu decidies. Ell no sap res. Retret a Joan, que ix com sempre, tu m'has dit que Tomas si.... Res, que avui ens hem trobats sense pensar-ho en dos costeres. Aquest matí, la pujada de Xilxes per una distracció, en busca de Pedro i al tornar la Cantera, per un mal entès.  

Al final la cosa ha acabat en unes bones cerveses en casa Vicent.

RUTA CIRCULAR I DINAR EN LA PLATGA DE MONCOFA

Menjar i beure, fotre i no creure

Aquesta és la màxima de la bona vida que hem complit al peu de la lletra la Penya de La Morralla en reunir-nos en taula per empassar-nos un bon dinar al xalet del José Vicente. I és que el:

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada

RUTA CIRCULAR PER LA MARJAL

DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dimecres (16/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó
Bici: BTT 
Components: Pedro, Joan, Jose, Paco i José Vicente

Abans alguns components hem fet una ruta circular per tal de fer gana i no faltar a la cita dels dimecres.

Ha estat una eixida inèdita en una part del recorregut. La volta ha girat entorn de les zones humides de Xilxes, La Llosa i Almenara. Paratge que ja hem fet en multitud d'ocasions; però que avui, en passar per davant de la finca d'arrossars de Vicente Peris de Xilxes, hem saltat la seva propietat privada i hem fet el seu recorregut perimetral de més de 1000 fanecades de plantació d'arròs.

Aquest tram ha estat tot un descobriment, no sol per la infraestructura i la gran extensió d'arròs; sinó per la seva avifauna, destacant la garsa real entre la resta d'ànecs, gasetes, flamens i multitud de pardals que per tal d'evitar que es mengen els grans d'arròs reben de tant en tant un soroll produït per un canons repartits entre els arrossars i que de tant en tan es disparen.

Garsa real

Canó espanta ocells

Per acabar de rematar les zones humides hem passat per l'estany d'Almenara que sempre està esplèndid. Ens ha cridat l'atenció una colònia de flamencs i com no els coneguts ànecs.

Flamencs marjal d'Almenara

Ànecs marjal d'Almenara

I en el coto de pesca es trobaven pescant com a pràctica esportiva; però en l'obligació de tot el que es pesca tornar-ho a l'aigua.

Llocs de pesca marjal dÀlmenara

DINAR DE GERMANOR

Poc després del mig dia hem acudit al xalet del nostre company José Vicente per fer el dinar que des de feia un mes ens havia promès. Al dinar hem acudit a més de l'amfitrió: V. Cabos, Paco F, Antonio, Javi, Pedro M, Eliseo, Joan, Jose, Tomás, Tony i Pedro Fernandez.

La gastronomia ha tingut com a base una torrada de carn i embotit acompanyat del picoteig i com no, de la beguda, element estela de les nostres reunions gastronòmiques, per seguir als entesos de la Penya, Joan l'autodidacta i Tony el sommelier. Predomina la varietat de vins i en el cas d'avui s'ha incorporat la cervesa casolana que Tony elabora des de fa uns anys. Per ressaltar algun sobre la resta anomenaré el que ha aportat Paco Falcó per ser una botella del Fabulista portada des de la Guardia com a resultat de la visita a aquest poble en la ruta estiuenca del Bons Homens.

La reunió ha servit també per a que José Vicente ens fera l'entrega de l'equipament nou adquirit per oferta de la compra online i que d'aspecte és molt lluidor; però que alhora d'introduir-nos dins entrem una mica embotits. No vam caure que la compra era en Xina i ja se sap, aquells no es caracteritzen per la seva grandària.

Tenim encara una prova més i és que vorem si s'entra amb l'aigua. Això ho dirà Pedro que es va tirar a la piscina amb l'equip. 

Vam aprofitar per fer-nos la foto de grup, comptant amb el luxe, de que en les últimes incorporacions a la Penya, s'ha incorporat Eliseo, un professional de la fotografia. 

Nou equipament de La Morralla

EIXIDA A TORRES, TORRES

AMB MAL GUST DE BOCA

He escollit aquest títol, perquè l'eixida d'avuí ha tingut com ha destí d'aturada d'esmorzar, el poble de Torres, Torres, que no sé si dir, que després d'Eslida, amb el bar la Paquita, que tots sabeu és el nostre primer lloc preferit per la seva història, moltes voltes referida, sigui Torres, Torres el segon lloc sentimental amb el bar Martí. 

Es dona la circumstància que el bar Martí ha tancat (actualment per cessament de l'activitat) i hem tingut que recórrer al bar Restaurant Torres Torres, cosa que ja va ocórrer en juny de l'any 2014 (en aquell moment el tancament del Bar Martí va ser circumstancial). Cal dir que per a l'eixida d'avuí ja teniem programat esmorzar en aquest lloc, donat que la visita al bar Martí de l'anterior vegada, amb el nou propietari, no va ser satisfactòria.

Han passat doncs 6 anys des de l'última vegada que estiguérem en aquest bar. Exactament va ser la primera eixida després de l'estada en Griegos (maig 2014), recordatori que ha provocat la menció de David, que va estar en aquell esmorzar i que ens ha produït un mal gust de boca. I és que la referència d'aquell any, segons recordatori de Vicent, a més a més de la presència de David es caracteritzà per la convidada a l'esmorzar d'ell. Aquella eixida tingué lloc el 25 de juny de 2014. 

Consultant l'historial d'aquest bloc cal fer un aclariment, i és que no va ser aquest dia el primer després de la tornada de Griegos, sinó que vam estar abans, a primers de juny, concretament el  4 de juny de 2014, això si, en aquesta no va estar David: però se dóna la casualitat de que també vam estar convidats a esmorzar, en aquest cas per Pedro. Destacar que avuí cap ha seguit aquella gentilesa i hem eixit  a tant per cap.

 

DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dissabte (09/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja, Paterna i Faura
Bici: BTT i CARRETERA
Destí: TORRES, TORRES
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Paco, Eliseo, Javi, Antonio, Quique i Toni.
Esmorzar: Restaurant Torres Torres

CRÒNICA

Es continua el programa de concentració en ruta amb els diferents component de la Penya. En el cas d'avui ha hagut una variant, sols hem fet troballa amb els de Moncofa en la Redona de Xilxes, contant amb la companyia de Paco Falco que ha preferit gaudir del nostre recorregut plaent, en compte de l'exigent dels Bons Homes, després de l'aturament estiuenc. La resta de component han acudit directament a Torres, Torres, també amb la novetat de la presència de Quique. No ha hagut cap excentricitat, tots hem rodat amb tranquil·litat i conversant amb alternança.

L'esmorzar ha estat en la línia dels considerats clàssics, on els entrepans han tingut com a base la truita (creïlla, ceba, carxofa i francesa), variant la resta del contingut segons l'oferta. Com no, els cacaus i olives amb la beguda de costum (cervesa, vi i llimonà). Per acabar els "carajillos" (conyac o rom), cafès i tallats. El preu el correcte, 6€ el bocata senser i menys el mig.

La conversa ha girat al principi amb el recordatori esmentat a l'inici d'aquesta crònica i la resta, majoritàriament a un altre recordatori, l'eixida al Matarranya de juliol de 2015. Tema que ha sorgit per la presència de Paco, que ha servit per a rememorar el protagonisme dels tresorers de l'estada, Pedro i Xavier Pagés. Ha servit per riure-nos una bona estona.  

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (05/09/2020)

AGAFAR SEGUIDETA

A veure si per una vegada per sempre aquest bloc té continuïtat. Es clar això, com tots els seguidors d'aquest bloc, serà perquè l'únic redactor que ho fa possible tingui seguideta. Intencions i condicions hi han: la salut respon i les vacances han finalitzat. DÉU PROVEIRÀ!

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (05/09/2020)

Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja i Faura

Bici: BTT i CARRETERA

Destí: BENIFAIRÓ DE LES VALLS 

Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, José Vicente, Eliseo, Javi, Antonio I Toni.

Esmorzar: Pastisseria degustació LLÈPOLS

CRÒNICA

Passada la meva breu aturada estiuenca per Montán, he retornat a l'activitat ciclista de la Penya a la que sembla haver segut l'únic que l'ha abandonada. DONCS JA SOM AQUÍ!

No és gens difícil enganxar després d'un mes, donat el posicionament actual de la Penya La Morralla, rutes planes, distàncies curtes i bona camaraderia.

El lloc elegit per fer l'asseguda de l'esmorzar ha estat Benifairó de les Vall, el poble de Joan, lloc acordat a petició meva que al ser la primera eixida he volgut assegurar que la tornada a La Vall fora el més breu possible. Això no ha fet que abans de l'esmorzar s'hagi fet el quilometratge acordat per tal d'anar a l'encontre de Javi i Antonio. Per tant les eixides s'han fet des de La Vall, concentrats al banquet, Joan, José Vicente, Pedro i Jose, des de Moncofa, Vicent i Eliseo. Tots dos grups ens hem reunit en la redona de Xilxes i tots junts, per la N-340, hem pres la direcció de Sagunt, punt en que Jose i Joan en la redona han girat per tal d'agarrar taula al bar i com no dir-ho, a benefici meu per no castigar-me més. La resta ha seguit pel camí de Llíria en busca de Javi i Antonio, que puntuals sempre es sol produir només entrar al camí de Llíria. Mitja volta i cap a Benifairó de les Valls. Mentre Joan i Jose ens plantem en la porta del bar Splay amb la sorpresa de trobar-nos la porta als morros. Un cartell anunciava el motiu del tancament. La borrosa vista de Joan provoca una expressió d'esglai en desxifrar en un principi per coronavirus i en entretelar els ulls i apropar-se una mica més, comprovar que era per comunió. Així que ens hem desplaçat a la cantonada propera, que segons Joan, havia estat una vegada i sense grans pretensions, es podia esmorzar bé. És la pastisseria Llèpols amb tota mena de servei. Asseguts i xerrant quedàrem a l'espera de la resta. Només estar tots aposentats hem demanat i al moment apareix Toni.

Hem elegit de entre les diferents combinacions que oferia la pissarra.

Com no podia ser d'altra manera, hi ha que buscar alguna manera de posar-se en Pedro. Molt breu i sense acarnissament, com a compromís marcat en aquesta nova etapa de publicacions. Ha estrenat nou equipament. Ha estat un motiu més, pel color i el preu (regalat). Com ell diu en la seva defensa "Pura envidia". Ometo els desqualificatius i cal reconèixer al meu parer que no li està gens mal. En tot cas aquí va la foto i traieu vosaltres les pròpies valoracions

L'altra nota ve perquè sempre té que fer alguna de "cacauero" i com a constància per a la posteritat i pels que de tant en tant ens agrada rebobinar i escodrinyar publicacions anteriors, ho publique.  Un dels seus promptes és el nerviosisme, la precipitació, en definitiva, el que pensa fa i allà va cabàs. Des de que ha arribat aquest matí al banquet, li han entrat les presses. Escopetejat cap a Xilxes sense esperar, agrupament en la baixada i arribada a la redona on esperaven Vicent i Eliseo. Salutacions pertinents i Pedro segueix el seu camí. Tu el veies, doncs no, ja pararà. Però els que el coneixem, ens han entrat els dubtes i hem pensat que no podia anar davant; sinó darrere, com, no ho sabem, que millor manera que trucar-li per telèfon.  Efectivament, el xicot, pensa el que pensa, no portava aigua (aigua que sempre agarra en la font d'enfront del banquet i que com he dit abans, ha passat olímpicament, perquè se li cremava l'arròs) i ha entrat en La Llosa a omplir, moment que nosaltres hem passat de llarg. Algo paregut m'han contat avui que va fer el dimecres.

Com a compromís de la Penya ens hem marcat l'indicar les dues eixides de la propera setmana per tal de penjar-les en el bloc. Així per a la propera setmana el dimecres anirem a Torres, Torres i el dissabte a Albalat dels Tarongers. I una fita més per l'altre dimecres, una paella organitzada per José Vicente. No hi ha millor manera per començar el nou curs pandèmic.