EIXIDES

BannerFans.com

dissabte, 24 de setembre de 2011

EIXIDA CÀRRICA/SEGORB (24/09/2011)

A les 8h. en punt hem eixit del Poblet Joan, Vicent i Jose. El destí programat: Càrrica. I el que podia ser un matí rutinari s'ha convertit en un dia d'agradables sorpreses. Començaré recordant l'expresió popular que diu que "l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra". Ho dic perque a l'arribar al bar de Càrrica l'hem trobat tancat i ja van tres en aquesta i sempre per aquest mes, que és quan el bar s'agarra les vacances (prengam nota pels anys vinents). No passa res, ja sabem el que hem de fer, tornar-nos i al bar de l'entrada a Segorb; però sorpresa, quan arribem al lloc aparca un autobús que no se com collons ha vist que eixe és un bon bar per esmorzar, i ja s'ho podeu imaginar, 40 persones allí dins. Doncs a buscar bar dins de Segorb. Joan proposa un bar que coneixia per mediació de Juanjo, li truquem; però no contesta. Anem a l'aventura i la intuició i ens fem en ell.
L'esmorzar molt bé i el més bo, devades, ja que a les acaballes aparegué Juanjo i ens convidà. MOLTES GRÀCIES JUANJO. A banda de la convidada, hem de dir que la impresió que ens hem portat ha estat molt bona. Bon bocata, servici ràpid i preu molt econòmic, 5 € amb dos carajillos.
A l'eixir del bar i mentre el del bar ens treia les bicicletes de la cotxera (un bon detall del propietari) s'apropà un home major de 80 anys per contar-nos la seva aficció a la bicicleta que li venia de naixement perque son pare ha estat corredor professional dels anys 30 amb un palmares prou representatiu, sobretot en la Volta a Catalunya. Ell va voler seguir els seus passos però no tenia futur i ho va deixar. Aquesta aficció la varen seguir els seus dos fills, el major penjà prompte la bici i el segon, de l'època de Belda va còrrer en el Kelme i amb participacions en el Tour, ets. Es tracta de Ricardo Martinez. Avuí té un taller en Mislata, pels valencianets que viviu prop si us interesa. Xarreta que es va convertint en com ens desenpelloguem i finalment ens acomiadem. Ens acomiadem també de Juanjo i partim cap a la Vall. No haviem recorregut 100 metres i l'home ciclista en questió ens fa l'alto en una redona, parem i ens invita a que pergam 5 minuts que vol ensenyar-nos el seu museu particular que té a la cotxera. Dubtem una estona; però el bo de Vicent contesta que clar home, ens fa molta il·lusió. Aquesta ha estat la sorpresa més interesat, sense ser molta cosa, havia molta història en aquell lloc, majoritariament de la seva familia; pero curiós. Fotos, posters, retalls de premsa dels anys 30. Una bicicleta de corredor molt menuda per a quan tenia 3 anys i que li la va construir son pare, un parell de tandems i la seva joia, el quadre de la bicicleta en la que Perico Delgado va guanyar el Tour del 88. Una Alan que li ha canviat les rodes i que avuí és la seva bicicleta de ruta i en la que realitza en solitari els seus recorreguts.
Ja vejeu, molt de rotllo; però un matí molt diferent als altres i que sempre s'agraeix trobar-se en curiositats com aquestes. La veritat que hem arribat satisfets a casa. Coses del destí? no sé que serà però el que pensavem seria una ruta més ha esdevingut en quelcom no imaginavem.

dissabte, 17 de setembre de 2011

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (17/09/2011)

LA NOVETAT I GRATA NOTICIA D'AQUEST DISSABTE I QUE MEREIX TOTA LA SEVA ATENCIÓ HA ESTAT LA INCORPORACIÓ AMB BICICLETA DE TOMÁS COSA, QUE ENS HA PRODUIT UNA GRAN SATISFACCIÓ I EMOCIÓ DAVANT LA SORPRENENT PRESENCIA, SITUACIÓ QUE ELL, FENT US DEL SEU SENTIT DE L'HUMOR, HO PORTAVA CALLAT I PREPARAT PER ACONSEGUIR L'EFECTE DESITJAT.
TOMAS, TOTS ENS SENTIM MOLT FELIÇOS DE QUE TORNES A FORMAR PART DE LES TERTULIES DELS DISSABTES EN L'ESMORZAR DE LA PENYA I QUE DE SEGUR EN EIXE ESPIRIT DE SUPERACIÓ QUE TENS SERÀ L'INICI D'UNA LLARGA CONTINUITAT AMB LA MESURA I PRUDENCIA QUE COMPORTA I QUE DES DE LA PENYA GUSTOSAMENT CONTRIBUIREM A QUE L'ENTRADA SIGA EL MÉS ADIENT PER A TU.
BENVINGUT NOVAMENT A LA PENYA.
Els que hem tingut el plaer de compartir esmorzar en Tomas han estat: Pedro, Joan, Jose, Vicent, Quique, Sergi, Julio i Toni.


diumenge, 11 de setembre de 2011

EIXIDA A PETRÉS (10/09/2011)

Eixida a Petrés sense massa novetats. Perquè tindre que parlar de Pedro totes les setmanes per la seva falta de formalitat ja no és novetat a més que li estem donant massa protagonisme. Aixi que passem de llarg.
Hem eixit: Pedro, Joan, Quique, Sergi, Jose, Julio i Toni. Cal advertir que en Petrés hi ha nou administrador del bar i encara que els bocates han estat bé pareix que no agafen la forma i el haver tanta gent els ve gran. Van tardar més de mitja hora en servir-nos. Si li posem la creu també a aquest bar com, el de Albalat, poc ens queda per ací; perquè també ens han informat que el bar de l'entrada també ha canviat d'amo i tampoc s'entera. I morir sempre en Canet em negue. Així que ja hem plantejat que a partir d'ara, una setmana acudirem cap a la part de València i una altra setmana cap a la de Castelló. En principi per a la setmana que ve possem Canet en atenció a Vicent que ha anunciat que ja està en condicions de fer bici amb més intensitat i per a començar a rodar sembla que aquest lloc és ideal, a més torna a informar-nos de la incorporació d'una dona a la penya que l'any passat ja havia anunciat i que no va quallar i que ara pareix que va de debò.
Podia servir també aquesta eixida per a que Tomas es fera l'ànim i ens acompanyara, ja que les noticies que tenim sobre la seva salut són molt satisfactòries. AIXÍ QUE TOMÀS SI HO LLEGEIXES, JA HO SAPS, T'ESPEREM.

dissabte, 3 de setembre de 2011

EIXIDA A L'ORONET (3/09/2011)

L'eixida de l'Oronet d'avui per no ser diferent a les altres passa per les parides de Pedro, que cada vegada està més descentrat per no dir una altra cosa. Al punt d'eixida de la Vall com estava previst hem acudit puntuals, Joan i Jose. En la rotonda de Casanya, on deurien de trovar-nos amb els de Xilxes, ha escomençat el lio. No hi havia ningú, esperem cinc minuts, no venen, toquem per si han passat, ja que Pedro havia dit que a d'ell no l'esperarem que "era demasiado pronto", Toque a Quique que m'estranyava que ell no estiguera i em diu que ell està eixint ara de Xilxes amb el fill Sergi i que Pedro ja havia eixit feia més de mitja hora. Doncs amb el dubte movem penssant que habria passat. Quan no haviem fet ni 500 metres ens ha passat per la carretera Pedro sense dir-nos ni xufa (nosaltres anavem pel camí). I que penseu?, què ens esperaria? Doncs, fins a l'Oronet no ens hem vist. Ixe és Pedro. Però no cregau que estava allí quan hem arribat, no!, On estarà?, que ha fet? Al moment pujava amb Quique i Sergi. L'explicació que ha donat, que ha baixat cap a Nàquera per si es topetava amb Julio i és el moment que nosaltres hem coronat l'Oronet i hem pujat al bar. Però el seu cap no para, encara va pensar que nosaltres aniriem molt endarrerits i ha baixat l'Oronet al nostre encontre, cosa que no ha succeit i és quan s'ha creuat amb Quique i Sergi per pujar ja junts. Ja vejeu, la cabra loca igual no te ganes que treballa sense coneixement. Al moment ha arribat Julio i un poc més tard Toni. La veritat que és una manera de ser protagonista. Ja tenim en la penya al Mouriño del Madrid.
En quan a la pujada a l'Oronet la novetat és que ens hem trobat esfaltat el tram que va de dalt de l'Oronet fins el bar.

Ruta en bici 1251151 - powered by Bikemap

El dissabte que ve ja estem tots al seu origen de residència. Per tant les eixides tornen al punt de partida, malgrat la protesta de Joan, que no vol eixir del Poblet i que jo mantinc, quedant-nos amb el dubte del que farà.

dijous, 1 de setembre de 2011

MIRADA RETROSPECTIVA DE LA MORRALLA (Fa 20 anys)

La penya la Morralla com totes les penyes que es creen es marquen objectius i un d'ell com no podia ser d'altra manera eren el de fer sopars. Ací teniu una mostra del primer sopar que es va fer en casa de Jose. En les fotos, no de massa bona qualitat, es poden veure a David (el cuiner de l'empedrao), Julio, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i Jose.
El segon va ser en casa Julio, d'on varem eixir quasi a espentes. I ja mai s'han fet fins ara que hem instaurat les d'estiu a la platja de Xilxes.
Es un eXemple més de la poca serietat de La Morralla. Ja ho diu el nom: SOM MORRALLA!
David servint l'empedrao
Julio, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i David
Jose, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i David