A les 8h. en punt hem eixit del Poblet Joan, Vicent i Jose. El destí programat: Càrrica. I el que podia ser un matí rutinari s'ha convertit en un dia d'agradables sorpreses. Començaré recordant l'expresió popular que diu que "l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra". Ho dic perque a l'arribar al bar de Càrrica l'hem trobat tancat i ja van tres en aquesta i sempre per aquest mes, que és quan el bar s'agarra les vacances (prengam nota pels anys vinents). No passa res, ja sabem el que hem de fer, tornar-nos i al bar de l'entrada a Segorb; però sorpresa, quan arribem al lloc aparca un autobús que no se com collons ha vist que eixe és un bon bar per esmorzar, i ja s'ho podeu imaginar, 40 persones allí dins. Doncs a buscar bar dins de Segorb. Joan proposa un bar que coneixia per mediació de Juanjo, li truquem; però no contesta. Anem a l'aventura i la intuició i ens fem en ell.
L'esmorzar molt bé i el més bo, devades, ja que a les acaballes aparegué Juanjo i ens convidà. MOLTES GRÀCIES JUANJO. A banda de la convidada, hem de dir que la impresió que ens hem portat ha estat molt bona. Bon bocata, servici ràpid i preu molt econòmic, 5 € amb dos carajillos.
A l'eixir del bar i mentre el del bar ens treia les bicicletes de la cotxera (un bon detall del propietari) s'apropà un home major de 80 anys per contar-nos la seva aficció a la bicicleta que li venia de naixement perque son pare ha estat corredor professional dels anys 30 amb un palmares prou representatiu, sobretot en la Volta a Catalunya. Ell va voler seguir els seus passos però no tenia futur i ho va deixar. Aquesta aficció la varen seguir els seus dos fills, el major penjà prompte la bici i el segon, de l'època de Belda va còrrer en el Kelme i amb participacions en el Tour, ets. Es tracta de Ricardo Martinez. Avuí té un taller en Mislata, pels valencianets que viviu prop si us interesa. Xarreta que es va convertint en com ens desenpelloguem i finalment ens acomiadem. Ens acomiadem també de Juanjo i partim cap a la Vall. No haviem recorregut 100 metres i l'home ciclista en questió ens fa l'alto en una redona, parem i ens invita a que pergam 5 minuts que vol ensenyar-nos el seu museu particular que té a la cotxera. Dubtem una estona; però el bo de Vicent contesta que clar home, ens fa molta il·lusió. Aquesta ha estat la sorpresa més interesat, sense ser molta cosa, havia molta història en aquell lloc, majoritariament de la seva familia; pero curiós. Fotos, posters, retalls de premsa dels anys 30. Una bicicleta de corredor molt menuda per a quan tenia 3 anys i que li la va construir son pare, un parell de tandems i la seva joia, el quadre de la bicicleta en la que Perico Delgado va guanyar el Tour del 88. Una Alan que li ha canviat les rodes i que avuí és la seva bicicleta de ruta i en la que realitza en solitari els seus recorreguts.
Ja vejeu, molt de rotllo; però un matí molt diferent als altres i que sempre s'agraeix trobar-se en curiositats com aquestes. La veritat que hem arribat satisfets a casa. Coses del destí? no sé que serà però el que pensavem seria una ruta més ha esdevingut en quelcom no imaginavem.
El taller de Ricardo Martínez al que fas menció a l'article està a L'Eliana i no a Mislata. Va arribar a ser subcampió d'Espanya absolut de fons en carretera. Estic viu, sóc Javier Mir, en unes eixides estic amb vosaltres. Salutacions
ResponElimina