EIXIDES I HORA

EIXIDES I HORA

RUTES DESEMBRE

RUTES DESEMBRE

dissabte, 29 d’abril de 2017

EIXIDA A ALMENARA (29/04/2017)

L'AIGUA D'ABRIL OMPLI LA GARRA I EL BARRIL

Molts som els que estem addictes al mòbil, i cada vegada més, moltes són les aplicacions que ens anem baixant, de tota mena d'alternatives i funcions i que ens tenen embovats i de les que ens creiem tan necessàries i resolutives. Una d'elles és la que ens pronostica el temps amb total precisió i pràcticament en temps real. Tots havíem vist que el pronòstic ens anunciava pluja al dissabte de matí i per a més exactes, a les 9 h. Cap del que havíem decidit eixir hem fet cas, fins i tot el wassap estava mut, ningú ens hem atrevit a crear un dubte, no fora que ens tractaren de covards. Tan sol un missatge de Javi per donar-se a conèixer i assegurar-se de que tots ens adonaven que ell eixia i no el deixàrem sols.
Doncs puntualment hem anat acudint per aquest ordre al banquet: Jose, Tomás, Pedro, Vicent i Joan. Aquest ordre dalt o baix sol ser l'habitual, conseqüència lògica de l'habit que cadascú té assolit. Amb exclamacions sobre el fred que encara feia i la manifestació de valentia davant d'aquesta situació, entre els que s'havien posat de mig "verà" (Vicent i Joan) i els que continuàvem respectant el mal oratge )Jose, Pedro i Tomás) i fent cas de la dita. "Fins que l'abril no estiga finat, no dones l'hivern per passat" Les altres exclamacions es referien a la possibilitat de xopa. Però la decisió estava presa i en Xilxes ens esperava Manuel, així que en marxa.
Hem replegat a Manuel i per la 340 hem seguit en direcció a Albalat, lloc de trobada en Javi i de l'avituallament. 
Justament eren les 9 h. quan al poc de passar Almenara ha aparegut l'anunciada pluja. Si puntualment, com molt bé ens ho havia indicat l'aplicació del temps. Parada de Joan i replantejament de la ruta. Una columna d'aigua es divisava al davant i per darrere el mateix, no teniem escapatòria i si bé el pronòstic de l'aplicació també indicava 0,1 ml, suficient per a banyar-nos sense protecció. Per tant contactem en Javi per dir-li que desistíem d'allagar-nos a Albalat i que giràvem cap Almenara. 
Poca era la distància que ens separava fins Almenara; però poc a poc anàvem absorbint la poca que queia, llevat de Jose i Pedro, que més previsors venien proveïts de xubasquers.
Total que a les 9:15 h. ja estàvem en taula al bar Alpino. Si bé l'aigua d'avui tal vegada no ajudi gaire a omplir la gerra ni el barril en una hipotètica bona collita; si que ha aconseguit no deixar passar per alt d'omplir els gots de cervesa i vi que ha acompanyat uns grans entrepans d'embotit amb rovellons i tomata.
Una llarga conversa, variada i dispersa, sense monopoli i protagonismes han allargat l'esmorzar fins que hem consumit el segon rebentat. A tot això la pluja no hi era i fins i tot els carrers s'havien eixugats.
No teniem ganes de fer mes bici, així que directes a La Vall. No hem cobert la dosi de kilòmetres; però satisfets de complir en l'estómac. La setmana que ve serà un altre dia i entremitges encara ens queda el dimecres.

diumenge, 23 d’abril de 2017

EIXIDA A BENAVITES (22/04/2017)

Benvingut sia el qui a aquesta penya ve

Des de fa unes poques setmanes s'ha incorporat a la Penya un nou component, Manuel, fill d'un bon amic de Vicent, i que s'ha estrenat en la pràctica de la bici, i la millor manera és arrimant-se a nosaltres que de ben segur li servirà per agafar el fil i que tan si continua amb nosaltres, com si es cansa d'aguantar a aquesta colla de vells, li donem la benvinguda i que sap que compta en la nostra companyia.
Un gest que ens caracteritza és el de eixir amb la BTT per tal de portat el mateix ritme i fer les distàncies adients al d'un principiant a més a més de anar a replegar-lo i deixar-lo prop de Moncofa, on viu; però l'aclimatació serà ràpida, doncs ja ho diu el refrany: Haca jove i carro vell, desfet el carro.
Els padrins avui han estat  Tomás, Pedro, Joan i Jose. La ruta, d'eixida, en direcció a la redona de Xilxes, punt d'encontre amb Manuel. Joan ha fet camí pel seu compte, ja que una actuació urgent al seu hort, l'ha encaminat directe a Benifairó i ja faria per trobar-se amb nosaltres en ruta o acudiria al bar. Nosaltres hem pres direcció de la platja i pel passeig marítim de les platges de Xilxes, La Llosa i Almenara hem compaginat la brisa de la mar amb el "caloret" dels primers raig de sol que ens queien molt bé en un matí fresquet. 
En les cases de Queralt hem deixat la vora mar i ens hem endinsat per la marjal de les Valls, on els llauradors estaven plantant el melonar, fent cas al refranyer que indica allò de:
Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23 abril) (25 abril) 
Hem arribat a Benavites sense trobar-nos de cara en Joan i una mica prompte per esmorzar. Així que hem esperat a Joan a base de cacaus, esgotant la cervesa i part del vi i escoltant la vida privada de Pedro, que ja forma part de les nostres vides i que avui ha girat a una pèrgola que ha adquirit en Caprabo-Erosky-Carrefour, assabentant-nos de tots els detalls. Una cridada perduda equivocada de Joan a Tomàs ha servit per conèixer que el retard de Joan es devia a una complicació alhora de posar en marxa el sistema de reg i que en arribar ens ha aclarit que ha estat una distracció pròpia de la vellesa i el cap que no està acord en els temps.
Ja tots en taula hem devorat els entrepans de costum, llomello en samfaina, més cacau i més olives en l'excusa que havia arribat Joan; però no més vi, ja que no hem necessitat més. Comentar que Manuel mostra un hàbit saludable i beu aigua i alhora dels rebentats, també en passa i tria per un bombó. Esperem no pervertir-lo. De moment ja suporta les nostres converses ancestrals i aguanta estoicament les llargues assegudes.
La tornada ha seguit un traçat que ens ha portat a la redona de Moncofa-La Vall per a deixar a Manuel i la resta hem seguit per La Vilavella fins La Vall.
Com que aquest diumenge estem a 23, dia de Sant Jordi, Moltes felicitats a tots i totes.

dilluns, 3 d’abril de 2017

EIXIDA A GILET (01/04/2017)

MESTRAL VENT REIAL 
(Reial = digne d'un rei =Un senyor vent)

És la sorpresa que ens tenia preparat l'oratge a l'eixida del Bar Tròpic de Gilet on havia quedat La Moralla per l'eixida d'aquest dissabte i a la que hem acudit els vallers Joan, Pedro, Tomás i Jose seguint la ruta habitual de l'interior i els valencianets de Quique, Antonio i Javi, seguint la ruta interior de l'altre costrat i als que s'han afegit l'altra colla de valler bikeros, Pages, Pedreguer, Paco i Pepe Buils. Hem format una llarga taula que el selfish ha immortalitzat.
Últimament estem tenint sort en els esmorzars ja que tots ells estan resultant molt bons, complets i bé de preu. Ja no ens recordem de Canet ni falta que fa.
Pel dimecres la penya té difícil poder configurar eixida, almenys en quant a l'equip valler que es troba en una situació depuradora, un millorant el cutis, altre regulant la salut i dos alimentant l'esperit. Així que Piter s'ha quedat sol i amb el nerviós que li caracteritza, sinó s'acomoda a l'eixida de senderisme de Javi, ha espetat: "me voy a Jaen"
Així que ens hem acomiadat deixant com a segur l'eixida pel dissabte que serà a Patrés.
Hem tornat tots per on hem vingut i com he dit a l'inici bregant contra el vent; però que resignats hem patit les seves empentes en forma de ràfegues.
En arribar a La Vall i no hem fet banquet perquè la vall està ocupada pel campionat de decatló i està tot tallat.