L'AIGUA D'ABRIL OMPLI LA GARRA I EL BARRIL
Molts som els que estem addictes al mòbil, i cada vegada més, moltes són les aplicacions que ens anem baixant, de tota mena d'alternatives i funcions i que ens tenen embovats i de les que ens creiem tan necessàries i resolutives. Una d'elles és la que ens pronostica el temps amb total precisió i pràcticament en temps real. Tots havíem vist que el pronòstic ens anunciava pluja al dissabte de matí i per a més exactes, a les 9 h. Cap del que havíem decidit eixir hem fet cas, fins i tot el wassap estava mut, ningú ens hem atrevit a crear un dubte, no fora que ens tractaren de covards. Tan sol un missatge de Javi per donar-se a conèixer i assegurar-se de que tots ens adonaven que ell eixia i no el deixàrem sols.
Doncs puntualment hem anat acudint per aquest ordre al banquet: Jose, Tomás, Pedro, Vicent i Joan. Aquest ordre dalt o baix sol ser l'habitual, conseqüència lògica de l'habit que cadascú té assolit. Amb exclamacions sobre el fred que encara feia i la manifestació de valentia davant d'aquesta situació, entre els que s'havien posat de mig "verà" (Vicent i Joan) i els que continuàvem respectant el mal oratge )Jose, Pedro i Tomás) i fent cas de la dita. "Fins que l'abril no estiga finat, no dones l'hivern per passat" Les altres exclamacions es referien a la possibilitat de xopa. Però la decisió estava presa i en Xilxes ens esperava Manuel, així que en marxa.
Hem replegat a Manuel i per la 340 hem seguit en direcció a Albalat, lloc de trobada en Javi i de l'avituallament.
Justament eren les 9 h. quan al poc de passar Almenara ha aparegut l'anunciada pluja. Si puntualment, com molt bé ens ho havia indicat l'aplicació del temps. Parada de Joan i replantejament de la ruta. Una columna d'aigua es divisava al davant i per darrere el mateix, no teniem escapatòria i si bé el pronòstic de l'aplicació també indicava 0,1 ml, suficient per a banyar-nos sense protecció. Per tant contactem en Javi per dir-li que desistíem d'allagar-nos a Albalat i que giràvem cap Almenara.
Poca era la distància que ens separava fins Almenara; però poc a poc anàvem absorbint la poca que queia, llevat de Jose i Pedro, que més previsors venien proveïts de xubasquers.
Total que a les 9:15 h. ja estàvem en taula al bar Alpino. Si bé l'aigua d'avui tal vegada no ajudi gaire a omplir la gerra ni el barril en una hipotètica bona collita; si que ha aconseguit no deixar passar per alt d'omplir els gots de cervesa i vi que ha acompanyat uns grans entrepans d'embotit amb rovellons i tomata.
Una llarga conversa, variada i dispersa, sense monopoli i protagonismes han allargat l'esmorzar fins que hem consumit el segon rebentat. A tot això la pluja no hi era i fins i tot els carrers s'havien eixugats.
No teniem ganes de fer mes bici, així que directes a La Vall. No hem cobert la dosi de kilòmetres; però satisfets de complir en l'estómac. La setmana que ve serà un altre dia i entremitges encara ens queda el dimecres.
