EIXIDES D'ESTIU (La Vall, Xilxes, Moncofa, Faura, l'Horta)

BannerFans.com

dimecres, 29 d’abril de 2015

EIXIDA A CÀRRICA (29/04/2015)

PEDALEJAR ENTRE DUES AIGÜES
Fent un repàs de qui ha fet les últimes cròniques, i descartant a Pedro, que no s'atreveix, al·ludint a no sé quantes excuses, Bé tirant de la seva falta d'autoestima: "que si yo no tengo vuestro nivel" "que como me voy a comparar a vosotros" "donde hayan maestros que pinto yo"; o tirant de l'excusa lingüística: "ese bloc es en valenciano y yo no se escribierlo" o "si estuviera en castellano me seria más fácil"; la cosa és que em toca fer la crònica.
El títol de la crònica és per seguir les últimes tendències d'encetar-les amb alguna parrafada. La meva s'entendrà en el transcurs de la crònica. 
Tres quarts de vuit, les campanades del rellotge del centre des de la llunyania així ho anuncien. En un puny arribem Tomás, Jose, Vicent i Joan. Aquesta puntualitat no te res a veure amb si són més o menys formals (distintiu de La Morralla); és simplement vellesa. Això deu pensar Pedro, que  no vol envellir i es queda mirant-se en l'espill i manté la informalitat, es retarda un 5 minuts.
Avui toca anar a Càrrica, tots sabem per on anar en bici de carretera, però i en la BTT?, per on ens portarà Joan? De moment iniciem la marxa per la ruta de carretera. Pedro li dona suggerències a Joan: "podrias ir a buscar la ruta verde". Joan li contesta. "Ves tu davant i fes" No hi ha més explicació. Ja se sap, Joan és una mica prou guineu. Jo com especulador que soc, en el meu cap van passant les possibles alternatives per on ens dura i vaig fent les meves travesses a veure si encert. En aquest pensament estic quan em trobe en la situació que explica el títol de pedalejar entre dues aigües, variant que faig de la dita real que diu nedar entre dues aigües i que no és altra que per davant van Joan i Vicent enraonant i traient una lleugera avantatge, i darrere meva, Pedro i Tomàs, quedant-se, i jo al mig, sense posar cullerada en cap de les converses. Finalment decideix esperar la corrent dels de darrere i fer-los participis dels meus pensaments sobre la ruta que agafarà Joan.  Pot ser que anem per Escales, passem la redona i no. Comentari de Pedro: "Yo ya le he dicho que podriamos ir por la via verde; pero como mi cuñado es...". Igual anem pel camí de la dreta que ve a continuació i que passa per la finca de Eduardo Galiana. També el passem de llarg. --Pedro ja sols ens queden dues alternatives, o fa el que tu dius i entrem en la ruta verda; o anem per la ruta de costum, o siga la que fem en la bici de carretera. Arribant a Algar, Joan i Vicent ens esperen i en adjuntar-nos li arranquem a Joan alguna explicació. --He pensat fer la ruta de sempre; perquè és la mes suau, la que millor li anirà a Tomás i no agarrem la via verda; perquè es va allunyant de Segorb. Molt bé Joan, tu manes. Eixida d'Algar, rampeta fins el Juncar i la inèrcia torna a crear la situació de Joan i Vicent davant i Pedro i Tomás darrere. Aquesta vegada no  vull pedalejar entre dues aigües i m'adhereixo al grup davanter. La distància va creixent i en Sot de Ferrer decidim esperar i fins a Càrrica anem tots plegats. En passar per Villatorcas, Joan ens avança que al tornar ho farem per aci.
El bar Los Serapios ens espera. Pràcticament estem sols, dues taules en una persona i nosaltres. Al front del bar, el fill sols; però sembla que la mare li havia deixat avituallament preparat. Li oferim els servicis de Pedro que té el títol de cuiner recent i que igual que fa una paella et fa truites. No ha fet falta. En això que ha arribat Tony. Tots fem bon compte de l'avitualla amb un rebentat espectacular. 
S'enceta una conversa que poc a poc va pujant de to i que inclòs arriba al personal. Aquesta vegada jo si agafe la dita popular al peu de la dreta, nade entre dues aigües, la veu cantant la porten, Tomás i Vicent per un costat i Pedro contra ells dos, Joan i jo en segon pla, si bé llançant alguna puntada de tant en tant i Tony que no s'entera. El motiu de la conversa es queda en taula. El segon rebentat calma la situació i les aigües tornen a mare
Se'ns ha fet tard, més de les 12 h. Quantes vegades diem que les 11 seria l'ideal i que a més tardar les 11:30; però en açò continuem sent Morralla.
La tornada, com havia anunciat Joan, ha estat híbrida. Primera part per traçat nou, iniciada agafant en Segorb un camí que porta a Geldo, seguim per un tram de la 340 (club les Paquis), en arribar al desviament de Villatorcas entrem dins, acomiadant-nos de Tony. 
Villatorcas és un poble com el puny i per tram de terra seguim bordejant el riu i entre fruiters. Des de fa molts anys que he sentir dir que la vega del Palància era molt rica en l'agricultura i avui em descobert tal veritat. 
Entrada al poble de Villatorcas
Agafem el camí de terra
Un xicotet aljub entre canyars
Antic molí de la llum 
(Dalt del balcó la imatge de La Cova Santa)
Rètol explicatiu
Creuant el riu Palància
Aquest camí ens ha tret al bufador d'Almedijar. A partir d'aci hem seguit la ruta habitual per carretera, no sense sentir a Pedro més d'una vegada que agafarem un camí de la dreta que ens portava a Escales. Cosa que ha fet cremar a Joan: --"Tu agafa'l, vinga, tu ves per ahí, i el que arribe mes tard paga els esmorzar. Total que la carretera s'empinava i se'n va davant, al que li segueix Vicent i jo ho intente però a les primeres de canvi estic despenjat i una altra vegada em trobe pedalejant entre dues aigües. Dalt d'Azuebar passe a Joan que esta pixant, Vicent continua davant i ha tret una distància, "los amiguitos del alma" aniran a la seva i ni se'ls veu. En passar Azuebar, espero a Joan i fins a dalt del Marianet anem junt contemplant la quantitat d'espàrrecs que hi havien a la cuneta i que convidaven a baixar i fer un bon manoll. En arribar dalt ens espera pixant Vicent. Vaja, ara resulta que el Marianet l'he fet pedalejat entre dues pixarrades. Doncs jo no baix a ser menys, vaig a alimentar un ametler,--Vicent, tu en quin has pixat. --En aquell, --doncs jo en aquest. Joan que diu: --Ja vorem qui es torna més groc i sabrem qui va més carregat. En eixes que han arribat Tomás i Pedro, l'aparença indicava que Tomás arrossegava de Pedro.
Baixada del Marianet per la carretera vella a excepció de Joan que ha tornat a fer de guineu i s'ha tirat per la carretera principal. La resta hem anat serpentejant i tirant mà de fre fins retrobar-nos baix. Ja tots junt fins la Vall. Pedro i jo hem estrenat el flamant passeig pepero de Fondeguilla fins la Penya la Nuvia (la Bonig havia anunciat que seria fins La Vall, s'ho reservaran per a les eleccions generals) on uns empleat estaven fent els últims retocs electorals i als que he punxat dient-los: --És precís votar al PP. --I una merda!, m'ha contestat. -- Molt bé xicot, així es parla.
En la redona de l'avinguda Sud-oest ens hem separat els de la zona centre dels del barri pepero del Poblet, on en arribar a la redona anterior al bou, per on entra Pedro a sa casa, Vicent i jo l'hem seguit per tal de xafar el nou asfalt abans que ho faci un bou.

Km. totals: 64km.
Jose

dimarts, 28 d’abril de 2015

EIXIDA A PETRÉS 25/04/15

LA DOBLE CARA DE LA MONEDA

Caldrà mirar què és el que està passant en la penya, ja comencem a no ser mereixedors del nom Morralla, hem canviat l'hora d'eixida i tots som puntuals més que mai (caldrà guanyar-nos el qualificatiu de morrallers en altres aspectes).

Comencem el recorregut cap a Petrés amb molta il·lusió, probablement serà que fa ja molt de temps que no visitem el bar de la plaça. El recorregut no ha canviat i les bicis ja el coneixen; serà per això que la Goka de Vicent agafa la marxa i ... les de Joan, Pedro i la meva darrere sense piular. Jo envie a Pedro amb la intenció de donar-li conversa parlant-li de "Compromís" però la maniobra no dóna resultat (hi ha un moment que Pedro i jo ens mirem i recordem aquell acudit del gosset que diu allò de "jo folle una vegada més i me'n torne a casa".

Però a partir d'Alfara Vicent i Joan comencen a despenjar-se i, malgrat que ho intenten per Estivella, no poden amb la marxa que hem posat Pedro i jo; després podrien dir que anaven xerrant, però jo sé que estaven acarajillats (recordeu que carajillo=rebentat). A la fi, després de fer una miqueta d'extra per anar a buscar als valencianets hem arribat al bar i han pogut descansar. POBRETS.

Esmorzar com sempre, amb els entrepans de sempre, la beguda de sempre, els cacaus de sempre, les olives de sempre, els rebentats de ... doncs no, no els de sempre sinò els de costum. Hem rebut la visita d'uns companys de La Vall : Elies, Mendieta, ... 6 ó 7 en total. Durant l'esmorzar tots hem intentat donar consells a Pedro que ha de cuinar una paella per a 12/13 persones. Com sempre ha estat una molt bona estona.

Bo, hora de tornar a casa. Segona cara de la moneda. Només deixar Petrés desapareix Vicent en companyia de Toni i Joan queda com el tema musical de Paco de Lucia, "Entre dos Aguas". Pedro donant-me conversa i Vicent imagine que fartant-se a fer rodones. Com sempre el meu cos reacciona després d'un temps de estar fent la digestió (era jo qui anava "acarajillat", que li anem a fer). Marxa relaxada. Arribem a La Vilavella i Pedro intenta provocar a Toni que jo crec que no accepta el repte. Nosaltres continuem fins a casa molt bé, jo he arribat bé de força i millor encara d'ànim sempre acompanyat pels meus guardaespatlles.

Tomás

dimecres, 22 d’abril de 2015

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (22/04/2015)

22/04/15 Dimecres


Quan arribe al banquet de l'eixida, estan ja Tomàs i Pedro. Són les 7:43 h. D'immediat arriba Jose i tot seguit Joan. Puntuals. No semblem "La Morralla". El temps fa carasses i la previsió és que tindrem algun ruixat al llarg del matí.
En marxa. Anem per la carretera d'Algar, a l'esquerra pel camí "La Llacuna", quan arribem a creuar per damunt de la carretera nova d'Algar girem a la dreta i agafem la via de servei de l'autovia de València en direcció a La Llosa, poble aquest que creuem pel bell mig i en eixir prenem direcció cap a l'Estany d'Almenara. Travessem pels camins de l'esmentat estany. Aprofite per a dir que l'estany està a vessar de ple i del/s brollador/s del puig, que hi ha tot just tocant-lo, es veu l'aigua com ix en quantitat, neta i clara. Un plaer per als sentits. Cal dir també que eixint de l'estany i fins que hem arribat a tocar de les Cases de Queralt, els mosquits s'han aprofitat de la nostra presència i ens han arroblit i quasi acovardit. Tant ha segut aixina que alguns hem hagut de parar per llevar-nos-els de damunt.
Hem girat a la dreta per l'Assegador de Quartell en direcció cap a l'esmentat poble. En arribar a la redona hem girat a l'esquerra per a després, uns metres més endavant, fer-ho a la dreta pel camí "Molló" (per allò del molló del límit municipal i a la vegada provincial). Per aquest camí, i sempre amb la creu blanca de la muntanya servint-nos de referent, hem vorejat Quartell, Benavites i Quart i hem arribat a la font de Quart (que no hem parat a vore però que segur que brollava en quantitat). Després de dubtar un moment hem agafat la carretera de Torres Torres i en passar el Centre de Recuperació de Drogoaddictes, hem girat a la dreta ja en direcció a Algímia. la orientació ens ha traït i hem fet cap a Alfara, on hem serpentejat un poc pels seus carrers i hem eixit per la carretera que va a Algar, on hem arribat a les 10:15 h aproximadament. David ens ha enviat un missatge en el que deia que no eixia en bici perquè estava plovent i no ho trobava adient per al seu debut. Cal dir que dels ruixadets que ens han alegrat pel camí, el darrer (quan arribàvem a Algar) ha estat el més important. Tot i aixina no ha sigut res de l'altre món.
L'amo del bar de la plaça del poble, molt amable, ens ha deixat guardar les bicis en una casa del costat per a que no es banyaren. És la tercera vegada, que jo recorde, que esmorzem en aquest bar i totes han estat molt bé. Cacaus (amb repetició) i olives, cervesa, llimonà i vi i els entrepans molt ben presentats i complets. El rebentat bo i hem repetit però sense cafè, és a dir "un cremaet" al qual he convidat jo per allò de que ha segut "Sant Vicent" fa uns dies (per allò de la tradició, perquè jo no practique cap religió).
Ales 12:00 h, desprès de que el del bar ens diguera alguna "directa" alcem el vol cap a la Vall on arribem tres quarts d'hora més tard i ens asseiem al banquet uns minuts i ens acomiadem fins el dissabte no sense que Joan ens encoratge i ens convide a que eixim cada dijous a les cinc de la vesprada des de la Pista d'Atletisme amb el seu grup (Vicent, Juanjo, etc,...).

Total km: 55 km


Una abraçada a tots: Vicent

diumenge, 19 d’abril de 2015

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (18/04/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Albalat dels Tarongers.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. Des de València: Javi, Antonio i José Luis.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Estivella-Gilet-Petrés-Albalat dels Tarongers (esmorzar) Petrés-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Crònica: La novetat en l'eixida ha estat el canvi d'hora d'eixida. Hem avançat un quart d'hora posant-la a les 7:45. Sorprenentment hem segut conseqüents i a falta de cinc minuts per les vuit ja estàvem en ruta. Es veu que la vellesa a tots ens fa efecte i el llit ens pica. Al principi alguns hem comentat les seqüeles que ens havia produït la pujada al Coll de la Vella del dijous en forma d'agulletes; però que a la fi havia servit com a bon entrenament ja que de seguida ens vam posar en filera i sense parlar ni raonar res de res la marxa anava in crescendo. Així que a les 9:45 ja estàvem al bar d'Albalat.
La plaça d'Albalat és un racó encantador, tranquil i sota el cobert que ha muntat el del bar gaudeixes d'una temperatura ideal. El lloc està prou concorregut i això, afegit a que els que porten el bar són novells, el servici ha estat lent (Pedro els ha facilitat la feina fent de cambrer, no ha quedat clar si perquè estava en pla servicial o que anava darrere de la cambrera); però al final de la correguda ho ha compensat. L'atenció bona, els bocates  de categoria internacional (el pa una mica cru; però ja se sap, des de que es passa dels forns i s'opta pel precongelat, és el que hi ha), la beguda la que hem necessitat, els cacaus i olives molt ben presentats en recipients de disseny; però que entren pocs i gracies als viatges de Pedro no han faltat. En plena feina estàvem quan ha aparegut David amb una coca petresana en la ma. Coca que hem fet bon compte acompanyant als rebentats que estàven a bon nivell i per acabar i en compensació a l'ajuda de Pedro, els que hem volgut, ens han convidat a un xupito.
La tornada com l'anada, en filera, si bé Pedro estava una mica inquiet i s'interposava entre mig volent entaular conversa en Tomás (su amigo del alma i director espiritual), creant alguna situació de perill amb la provocació d'alguna enganxada. Désprés es va descobrir d'on li venia el ball de Sant Vito, s'estava cagant. Tal era el que li apretava, que a la fi va parar i tant que va aconseguir trencar el grup. 10 minuts d'espera, no se quantes voltes a les redones de Famoti i les dues de Moncofa per acabar tornant a La Vall per Moncofa i deixar La Vilavella per a quan el cos de Pedro estiga menys necessitat. Pedro tu l'altre dia hem vas cridar l'atenció per anomenar en el wassapp la paraula cul. Doncs Pedro, sàpigues que per una qüestió de cul i a més a més brut, ens has trencat la marxa.

Km. totals: 62km.

dissabte, 18 d’abril de 2015

EIXIDA A CASES DE QUERALT (15/04/2015)

Dijous de pasqua 15 d'abril de 2015

Eixida en mtb. En lloc de fer-la dimecres la passàrem a aquest dia, meta: la mar de Queralt. Bikers: Pedro, Jose, Vicent, Tomàs i Joan. Avuí fem camí cap al Marianet i d'immediat al mateix peu del "mariano"agarrem el desviament a l'aljup de la Vella, pujada exigent, però, que després s'encarrila tota una baixada per Escales a la cruïlla de la carretera de Sogorb i rectes com un fil fins a la de Quart,Torres Torres, per cert en Quart hem fet unes girigonces; m'havia despistat. El dia acompanyava, i per la segadora de Quartell hem arribat a la mar de Queralt.
L'esmorzar en aquest bar és correcte, malgrat algú que s'està tornant fi. La tornada per la passarel·la enfustada de la platja d'Almenara; és un plaer pel rodar i per a la vista. Finalment, pel camí Cabres, hem arribat a la Vall.
El temps pareix que va cap amunt,bon oratge!
Joan

dimecres, 8 d’abril de 2015

EIXIDA A ALMENARA (08/04/2015)

Tres cavalquen junts

Després d'una setmana de bon temps en el que alguns ens havíem alleugerat de roba, avui ens hem trobat amb un matí fresc que ens ha recordat que ens faltava tapa. Damunt només erem tres a la carretera. Esperem que sigui excepcional i que tornem a ser més de sis a la carretera.
Per la ruta de costum hem tirat cap a Almenara, lloc acordat la vespra i en un temps record, avantatges de ser sols tres. Tot i que durant el camí, Pedro, especialista en el desconcert, ha intentat canviar de lloc, argumentant erròniament els inconvenients del bar Alpino, quan tots sabem que el tenim catalogat entre el primer o segon lloc de la zona del Camp del Morvedre. Evidentment no hem canviat.
L'anada ha transcorregut en una marxa calmosa, i en moltes ocasions anant en paral·lel tots tres, participant de la mateixa conversa i donant repàs a les nostres estades pasqueres (Jaen, Grigos i Montán). En comú una activitat, la recol·lecció de vegetals, u d'ells està clar, el l'estrella del moment, els espàrrecs (Jose i Pedro) i l'altre les ortigues, que per l'altura abunden molt en Griegos (ha estat un encàrrec).
Sense gaire sufocacions hem arribat al bar Alpino d'Almenara. No cal esperar massa, amb veu  afònica s'acosta la xicona per servir-nos els cacaus (fregits, únic lloc on ho fan) i olives i preguntar-nos per la beguda i els bocates. Els tres hem optat per ser carnívors. Per no eixir-nos del règim pasquer. Amb una bona untada d'all-i-oli ha empassat en un tres i no res. 
La conversa central ha derivat en la gent gran, la seva dependència, les cures adients, si en casa o en residència. Opinions diferenciades; però en la mira en el propi mèlic, no debades és la propera etapa de la nostra vida i com diu el refranys "Quan vegis les barbes del teu veí afaitar, posa les teves a remullar" Mal tema; però reial. 
Com sol passar, eren prop de les 12 i havia que moure. Paguem els 5 lauros i agafem el camí a La Vall trencant pel polígon d'Almenara i despistar-nos entre carrers empinats per tal d'eixir fora. Ja en la 340 el trio es converteix en 1 + 2. Pedro acapara a Tomás en una conversa que els fa requedar-se i Jose anar-se'n davant. Ha estat la composició fins La Vall. Jo fent de bici llançadora i els altres dos a la seva. Sols hem faltava el pilot intermitent d'emergència. No vull contar el que ha tingut que passar pel meu cap en aquest trajecte en solitari. Dona temps de contar senyals, saludar a ciclistes, mirar esparregueres, llegir els noms de les fàbriques de Nules, repassar redones...
Bé, de cara al dissabte que bé, no sé quants cavalcaran; però pel que hem comptat serem pocs. Pel que estiga hem decidit anar al santuari Petresà. Igual és un duo.

P.D. Com que al llegir el títol us haurà vingut al cap que és el títol d'una pel·lícula. Aquí la teniu.
Libros de segunda mano: TRES CABALGAN JUNTOS EDITORIAL CICLON - Foto 1 - 42726595 

dijous, 2 d’abril de 2015

CRÒNICA D'UNA EXCURSIÓ ANUNCIADA

1/04/2015
Ja feia un parell de setmanes que Joan ens va proposar fer una visita a la zona del Clot en Borriana i fer un tipus d'eixida que siga una mica diferent a les últimes que hem fet per muntanya encara que el vehicle siga el mateix.

Després d'uns dies de pluja ha arribat el sol que recorda que hem d'aprofitar el bon oratge i no quedar-nos en casa (recordem que tots els animals que dormen durant l'hivern ja eixen dels seus caus).

Així Jose, Joan, Vicent, Pedro i jo hem iniciat la marxa cap a la mar de Moncofa continuant per la mar de Nules per arribar sempre per la zona marítima a Borriana i al nostre lloc de destí que hem trobat en procés de reparació perquè les aigües superficials han deixat la seva empremta. Esperàvem veure un ventall d'animalets representants de la fauna d'aquest indret i hem trobat uns altres una mica més grans  (hem hagut de fer peu a terra per tal de poder travessar la zona de barranc que està ple de pedres i allí és on hem trobat la plana major de la Diputació d'excursió però sense bicis).







Una vegada feta la visita hem desfet camí per dirigir-nos a Mascarell que ha estat el lloc triat per fer un bon esmorzar. És ací on s'han afegit a la taula Toni i David. 

La tornada per Nules cap al camí del pou i a casa. Avui no hem tingut xerradeta al banc, eixe temps hem estat al taller acompanyant a Jose.

No sabria dir quin ha estat el millor moment del matí, per un  costat ja sabem que l'esmorzar per a la nostra penya és fonamental (cosa que no és el més normal en altres grups) i que és el moment de la tertúlia dels dies d'eixida el que estem esperant durant tota la setmana. D'altra banda, estem descobrint el món de la BTT que fins ara la majoria no hem practicat suficientment i que suposa una experiència molt agradable per les possibilitats de la contemplació de natura, de tranquilitat en no haver tant de trànsit, i el canvi de postura en la bici que sembla que no anem tan encorsetats. Al menys per a mi, que estic ara iniciant-me, és un plaer i més en eixides com la d'avui que ha estat dissenyada amb eixa intenció.

Fins a la pròxima
Tomás