EIXIDES I HORA

EIXIDES I HORA

RUTES DESEMBRE

RUTES DESEMBRE

diumenge, 28 de desembre de 2014

EIXIDA A PETRÉS (27/12/2014)

PETRÉS versus PETRÉS

Dia ennuvolat, menys fresc. Prou humitat que ha marcat tot el matí. Puntualitat senyors, resa al començament de la pàgina. 
Des de la Vall: Pedro,Jose,Vicent i Joan, doncs Tomàs tenia faena, hem posat rumb a Petrés.
Hem anat molt tranquils fins que ens hem trobat a David allà per Algimia? Alfara?. No sé mai quin és quin. Avui Pedro tenia ganes de guerra i ha encès la traca competidora, però, com li passa últimament la pólvora la té humida com l'oratge. En taula han acudit Julio i Xavier. La tertúlia molt animada i marcada per la incontinencia verbal de Pedro, ja ho sabeu, la fàbrica, que si açò que si allò. El millor és que hem quedat per acomiadar l'any en fruir i cruspir-nos un all i pebre en aquest bar. 


La tornada viveta i a més molesta ja que el vent bufava de costat i ens feia trontollar. David pel camí de Cabres i nosaltres per la Vilavella. La paradeta al banquet curteta, jo tenia presa i ademés ja era la una i quart. Espere que el dimecres acudim tots com sempre. Va de bo.

Joan

dimecres, 24 de desembre de 2014

EIXIDA A QUART DE LES VALLS (24/12/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Paterna
Lloc de destí: Quart de Les Valls.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Quart de Les Valls (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)

Introducció: Ha pegat la volta i llevat de Joan tots han passat olímpicament de fer la crònica fins que m'ha tocat a mi. Anem-hi.

Crònica: Eixida que presentava una novetat. Anàvem a un lloc de destí nou. Quart de Les Valls. Si bé la ruta és la mateixa el fet de descobrir un nou bar ja és un al·licient. Forma part de l'aportació de Joan que com ja sabeu s'ha proposat buscar variables que ens traguin de la rutina. 
Cal ressaltar que segons jo, per primera vegada en la vida de la Morralla, Joan ha estat el primer al banquet i amb puntualitat. Ell em rectifica que al menys ho ha fet altres cinc vegades. Tan si val. Ha estat un cosa extraordinària.
La marxa s'ha iniciat amb una rasca que ens feia pensar si mereix la pena la matinada. Serà que la vellesa ens va fent efecte. Per tal de que el fred no se'n surti del cos, Vicent de tant en tant ens cantava la lectura del termòmetre. --Senyors tenim 4º -ens anuncia en passar el cementeri. --En un moment hem baixat 4º des de l'eixida. Arribem a Escales. --Ara baixem a 3,7º. La propera lectura és de 3,4º. Arribem a la temperatura mínima. Menys mal que la calor del cos, que ja havia pujat, contrarestava una mica. Qui no es salvava eren les mans i els peus.
L'aparició del sol, el deixar les zones d'ombria i l'entrada en calor del cos ens aporta una sensació més agradable. Obrim el capítol de la xerrameca. Entrem en matèria. La cosa es normalitza. Sols Pedro sembla no entrar en calor. És clar, és el mes vell. L'edat no perdona. Inclòs es baixa de la bici per revestir-se. La fresca li entrava per algunes vies obertes que calia tapar. És més la fredor li havia estimulat la pròstata i es pixava damunt.
Fes-t'ho mirar. 
Com que el poble de Quart és el primer que tenim en arribar a Les Valls i encara es prompte, Joan ens sorprèn amb una visita turística per les rodalies fent primer la ruta dels molins, entrar a Quartell per veure algunes cases senyorials i acabar en Quart pel carrer del "Comandante Altabella", fins arribar al bar La Juventud. La lotera de la ONCE ens rep amb molta amabilitat fins que aconsegueix vendre uns bolets a Joan i Vicent, els més aficionats als jocs d'atzar. Després d'un moment d'indecisió en la ubicació de les bicis entrem al bar. Novament indecisió en quina taula agarrar. La xicona del bar que s'acosta posa ordre. Allí. Top acceptem sense dir ni piu. Sembla que tots ens havíem adonat de la generosa davantera; perquè tots la seguim amb els ulls darrere del mateix objectiu. En agarrar taula es feia difícil demanar els bocates i mirar-li als ulls. Tot i aquest auditiu no ha aconseguit pujar la temperatura. L'ambient fred del bar s'ha apoderat del nostre cos. Els bons bocates ens ha animat a valorar el lloc com un nou punt d'encontre. Els rebentats, una mica dolços per alguns, ens recorda La Paquita. Perfecte ho tenim tot. Però el fred no se'n va de damunt. Vindrem quan faci millor temps. Encendre la calefacció no estaria demés.
Pedro segueix tremolant i refregant-se les mans. Vicent li diu que no te viri. Aquesta expressió dona peu a un record en la memòria de Jose sobre una espècie de verset que sols coneixíem el principi i que deia mes o menys així:
Un viri viri
dos vares vares
un...
Ni Vicent ni Jose aconsegueixen acabar l'estrofa ni a sant de que era; però tots dos coincidien en haver-la escoltada als nostres iaios. Jose queda en averiguar-ho preguntant-li a sa mare.
Doncs aquesta és la informació:
Es tracta d'una endevinalla i diu així
Endevina endevinalla:
Dos viris viris
dues vares vares
un espantamosques
i quatre enfangades
En dir-me que era una endevinalla prompte em va vindre a la memòria. La solució és clara i crec que tots la sabeu. No done la resposta per a que s'escalfeu el cap.
Aquest viri no té res a veure amb el viri del fred. Aquest es refereix a virtut i el de l'endevinalla a verí (mala intenció. El que en castellà seria "veneno"). Si feu una anàlisi textual detallada d'aquests versos populars trobareu de seguida la resposta.

Donem pas a una tertúlia sobre el poder de l'energia protagonitzada per Vicent, que ens sorprèn en un camp desconegut per nosaltres i que aglutina l'interès de tots, obrint-se un debat interessant. Pedro un poc fora de joc ens brinda l'oportunitat de fer una segona ronda de rebentats. Finalment ens converteix en un xupitos que venen acompanyats d'un dolços nadalencs. Açò ho descobrim després de retirar la mirada de l'objectiu. Quan volem donar-li les gràcies ja és massa tard, estava de regrés. Crits de Pedro des de la distància per quedar com toca. Acabem amb la ronda i la conversa i prop de les 12h. alcem taula.
Passem per la barra. 5,50€. Bon preu. Pedro que tira la pedra i amaga la mà no és fa càrrec de la segona ronda. Sempre troba una tapaoreta per arreplegar la seva falta de formalitat. En aquest cas qui s'ha estirat ha estat Jose.
I el fred que segueix dintre. El regrés, amb un sol esplèndid, prompte ens reconforta. Pel camí de costum i portant el ritme propi de les tornades arribem a la Vall. 
Parada al banquet. Passa en el cotxe David i Úrsula. Peguen la volta i es paren a xerrar. Aprofitem per desitjar-nos Bon Nadal i una foto amb bona companyia,


BONES FESTES A TOTHOM QUE LLEGIU AQUESTA CRÒNICA

dilluns, 8 de desembre de 2014

EIXIDA A PETRÉS (6/12/2014)

La Vall d'Uixó 7 de desembre 2014

Estimats morrallers:
Com és habitud cada dissabte, hem eixit des de la Colonia a l'hora en punt. La penya en perfecte ordre de revista, llevat de Tomàs que està fotut de l'esquena i Jose amb motius gastronòmics a Montán. La resta com marcava la ruta, hem pedalat fins Petrés per fruir de la companyia de Julio, Xavi i Toni, i com no d'un bon esmorzar. Gran tertúlia al voltant de la llengua. Problemes vells, mateixes reaccions, ja us ho podeu imaginar. Bé, la sang no arriba al riu, però encén els ànims i fa que escridassem més del que toca. Al final tots contents cap a casa. La tornada sense ensurts: David pel camí Palmeral; Pedro,Vicent i Joan per la Vilavella. Cal dir que avuí també hem fet una xicoteta estona al banquet, és un gran moment que deuriem de fer cada eixida. Companys, amics, crec que no hem deixe res i sense altra cosa que comentar rebeu un fort abraç.

Fins aviat.

Joan

dimecres, 3 de desembre de 2014

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Platja d'Almenara (03/12/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Faura/Paterna
Lloc de destí: Cases de Queralt (Platja d'Almenara).
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Faura: Tony. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Les Valls, Cases de Queralt (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)

Introducció: Pels seguidors del bloc i que haueu notat a faltar les últimes cròniques, no és que la penya havia entrat en estat letàrgic, no, és més bé, que els cronistes encarregats, són uns becats que no han trobat el moment oportú per fer còrrer el ratolí de l'ordinador.
La redacció ja ha pres nota i ja ha cursat l'expedient sancionador als interessants, els quals ja han signat el justificant de recepció.

Crònica: Dia nuvolós, cel tancat; però no plovia, la previsió anunciava que fins la vesprada no hauria pluja. Tots teniem ganes d'eixir després de l'aturada del dissabte i els disponibles i fidels a l'eixida, com un clau, allí que hi estàvem (Tomás absent pels problemes d'esquena).

L'anada ha tingut dos parts ven definides. Una que correspon a l'inici de la marxa on ja des del cementeri ens hem emparellat Pedro i Jose davant i Vicent i Joan darrere. La conversa dels dos primers era irrellevant. Pedro es lamenta dels seus intranscendents problemes que els magnifica en gran manera. Com que Jose no la segueix es deixa caure a seguir la conversa de Vicent i Joan, més substanciosa, i en a que la veu cantant la portava Joan que s'havia alçat en un dia inspirat i en ganes de xerrameca. Un recorregut pels diferents viatges estivals ha centrat la major part de la conversa. Açò ens ha portat fins a Algar. I de sobte, un comentari sobre l'abocament de l'aigua de la sèquia d'Algar al Palància ha provocat la parada en sec de la paraula de Joan per llançar-li al cunyat el primer exabrupte, seguit d'un reguitzell de desqualificacions, produint-se un intercanvi de parelles, els dos cunyat barallant-se i Vicent i Jose inicien una nova i curta conversa per a tot seguit enfilar-nos i calladets fins a la platja d'Almenara.

Estant asseguts en taula arriben, primer Tony i a continuació Quique. Com de costum, elegim la taula de sempre, la de l'entrada. El cambrer de la coleta pren nota, com sempre en pla sarcàstic i tirant-se a Pedro, que volent fer-se el graciós se les té que engolir totes. La tònica de la conversa segueix les pautes de sempre. Una gran part segueix el protagonisme de Pedro i si com en el cas d'avui està Tony, derivem a parlar de vins, convertint-se en un diàleg amb Joan, els únics doctors en la matèria. Ha hagut un temps mort amb l'arribada d'un wasap de Tomàs que des de sa casa no ens treia del cap i que de segur estava fent-se una composició mental de la taula i la situació viscuda en anteriors ocasions presencials. Prompte Vicent s'ha encarregat de transmetre-li la realitat amb missatges i fotos.
Un brindis per a Tomás amb una beguda espiritual per l'ànima
La nova conversa encetada ha estat més interessat tant per no ser repetitiva i pel compromís final que ha derivat. Joan ha reobert una porta tancada. Ha proposat fer un esmorzar-dinar sense bicis que inclogui un tast de vins. No ha costat gaire arribar a un acord. En quant es tracta d'omplir el pap no hi ha discussió. Si a més a més, Vicent s'apropia la iniciativa i diu que ell corre en totes les despeses, o siga que ens convida. Tot a estat més fàcil. Marquem dia, el 17 d'aquest mes i el lloc, el xalet de Vicent en la platja de Moncofa. Tot clar. Ja sabem que algun morraler li entrarà l'enveja; perquè és dimecres; però açò es un muntatge pels jubilats. No us angoixeu, que el Cap d'Any està molt prop i ens toca la concentració d'acomiadament de l'Any.

Eren més de les 12 h. quan hem alçat taula. Els buscadors de la sort han comprat loteria que avui s'ha fet extensiva a més d'un en veure una papereta del barça que cridava l'atenció pel la seva grandària d'un foli.

La tornada, fins a la redona d'Almenara, relaxada on ens hem acomiadat de Quique i Toni. A partir d'ací, a tota pastilla. S'havia fet tard i havíem decidit fer la ruta completa, o siga, anant per La Vilavella. Els relleus han funcionat, uns més que altres; però bé. Una vegada més Pedro se'n va davant en l'última recta de La Vilavella a la Vall. Veu de Joan, --faràs el quart. Mantenint-li la distància arribem a la redona de l'autovia i en la xicoteta pujada agafem a una ciclista. Tots cinc iniciem la pujada del Randero. En arribar dalt, Pedro no ha fet el quart, no, ha fet el cinquè. Després ens ha tractat de poc cavallers. Mira el masclista. Sempre té una manta a punt per tapar-se.
En definitiva ha estat una eixida que ha reunit moltes variants, que l'han treta de la rutina per a convertir-la en molt interessant.