FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Paterna
Lloc de destí: Quart de Les Valls.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Quart de Les Valls (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)
Introducció: Ha pegat la volta i llevat de Joan tots han passat olímpicament de fer la crònica fins que m'ha tocat a mi. Anem-hi.
Crònica: Eixida que presentava una novetat. Anàvem a un lloc de destí nou. Quart de Les Valls. Si bé la ruta és la mateixa el fet de descobrir un nou bar ja és un al·licient. Forma part de l'aportació de Joan que com ja sabeu s'ha proposat buscar variables que ens traguin de la rutina.
Cal ressaltar que segons jo, per primera vegada en la vida de la Morralla, Joan ha estat el primer al banquet i amb puntualitat. Ell em rectifica que al menys ho ha fet altres cinc vegades. Tan si val. Ha estat un cosa extraordinària.
La marxa s'ha iniciat amb una rasca que ens feia pensar si mereix la pena la matinada. Serà que la vellesa ens va fent efecte. Per tal de que el fred no se'n surti del cos, Vicent de tant en tant ens cantava la lectura del termòmetre. --Senyors tenim 4º -ens anuncia en passar el cementeri. --En un moment hem baixat 4º des de l'eixida. Arribem a Escales. --Ara baixem a 3,7º. La propera lectura és de 3,4º. Arribem a la temperatura mínima. Menys mal que la calor del cos, que ja havia pujat, contrarestava una mica. Qui no es salvava eren les mans i els peus.
L'aparició del sol, el deixar les zones d'ombria i l'entrada en calor del cos ens aporta una sensació més agradable. Obrim el capítol de la xerrameca. Entrem en matèria. La cosa es normalitza. Sols Pedro sembla no entrar en calor. És clar, és el mes vell. L'edat no perdona. Inclòs es baixa de la bici per revestir-se. La fresca li entrava per algunes vies obertes que calia tapar. És més la fredor li havia estimulat la pròstata i es pixava damunt.
Fes-t'ho mirar.
Com que el poble de Quart és el primer que tenim en arribar a Les Valls i encara es prompte, Joan ens sorprèn amb una visita turística per les rodalies fent primer la ruta dels molins, entrar a Quartell per veure algunes cases senyorials i acabar en Quart pel carrer del "Comandante Altabella", fins arribar al bar La Juventud. La lotera de la ONCE ens rep amb molta amabilitat fins que aconsegueix vendre uns bolets a Joan i Vicent, els més aficionats als jocs d'atzar. Després d'un moment d'indecisió en la ubicació de les bicis entrem al bar. Novament indecisió en quina taula agarrar. La xicona del bar que s'acosta posa ordre. Allí. Top acceptem sense dir ni piu. Sembla que tots ens havíem adonat de la generosa davantera; perquè tots la seguim amb els ulls darrere del mateix objectiu. En agarrar taula es feia difícil demanar els bocates i mirar-li als ulls. Tot i aquest auditiu no ha aconseguit pujar la temperatura. L'ambient fred del bar s'ha apoderat del nostre cos. Els bons bocates ens ha animat a valorar el lloc com un nou punt d'encontre. Els rebentats, una mica dolços per alguns, ens recorda La Paquita. Perfecte ho tenim tot. Però el fred no se'n va de damunt. Vindrem quan faci millor temps. Encendre la calefacció no estaria demés.
Pedro segueix tremolant i refregant-se les mans. Vicent li diu que no te viri. Aquesta expressió dona peu a un record en la memòria de Jose sobre una espècie de verset que sols coneixíem el principi i que deia mes o menys així:
Un viri viri
dos vares vares
un...
Ni Vicent ni Jose aconsegueixen acabar l'estrofa ni a sant de que era; però tots dos coincidien en haver-la escoltada als nostres iaios. Jose queda en averiguar-ho preguntant-li a sa mare.
Doncs aquesta és la informació:
Es tracta d'una endevinalla i diu així
Endevina endevinalla:
Dos viris viris
dues vares vares
un espantamosques
i quatre enfangades
En dir-me que era una endevinalla prompte em va vindre a la memòria. La solució és clara i crec que tots la sabeu. No done la resposta per a que s'escalfeu el cap.
Aquest viri no té res a veure amb el viri del fred. Aquest es refereix a virtut i el de l'endevinalla a verí (mala intenció. El que en castellà seria "veneno"). Si feu una anàlisi textual detallada d'aquests versos populars trobareu de seguida la resposta.
Donem pas a una tertúlia sobre el poder de l'energia protagonitzada per Vicent, que ens sorprèn en un camp desconegut per nosaltres i que aglutina l'interès de tots, obrint-se un debat interessant. Pedro un poc fora de joc ens brinda l'oportunitat de fer una segona ronda de rebentats. Finalment ens converteix en un xupitos que venen acompanyats d'un dolços nadalencs. Açò ho descobrim després de retirar la mirada de l'objectiu. Quan volem donar-li les gràcies ja és massa tard, estava de regrés. Crits de Pedro des de la distància per quedar com toca. Acabem amb la ronda i la conversa i prop de les 12h. alcem taula.
Passem per la barra. 5,50€. Bon preu. Pedro que tira la pedra i amaga la mà no és fa càrrec de la segona ronda. Sempre troba una tapaoreta per arreplegar la seva falta de formalitat. En aquest cas qui s'ha estirat ha estat Jose.
I el fred que segueix dintre. El regrés, amb un sol esplèndid, prompte ens reconforta. Pel camí de costum i portant el ritme propi de les tornades arribem a la Vall.
Parada al banquet. Passa en el cotxe David i Úrsula. Peguen la volta i es paren a xerrar. Aprofitem per desitjar-nos Bon Nadal i una foto amb bona companyia,
BONES FESTES A TOTHOM QUE LLEGIU AQUESTA CRÒNICA
