EIXIDES

BannerFans.com

dissabte, 25 de març de 2017

EIXIDA A SAGUNT (25/03/2017)

Malalt que menja no es mor
i
Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo
Aquest remei és el que he pres, quan aquest matí he tingut que renunciar a agarrar la bici degut a la calipàndria que he arreplegat; malgrat que el dimecres, que ja tenia símptomes, vaig fer la teoria de Pedro: Constipat suat, constipat curat eixint en bici; però que a mi no m'ha funcionat i la cosa ha anat a més fins deixar-me tombat. 
Per tant he agafat el cotxe i m'he presentat al bar Wizard de Sagunt, que a la fi ha estat el elegit, degut a que el de la Panaderia Trenco estava ple. En arribar ja estava esperant Tony i mentre comprovàvem que tots dos bars estaven plens i que se'ns presentava un problema com no es fera lloc, han arribat la resta, El pilot era nombrós: Antonio, Javi, Quique, Tomás, Vicent, Pedro i Joan, que s'han sumat a Tony i Jose que hi esperaven ja. 
PER UNA MICA NO HEM FET PLE, ja que jo he intentat fer-me en David perquè vingués en mi en el cotxe, però no m'ha agafat el telèfon (després ha cridat per excusar-se i manifestar que si tenia intenció de vindre, doncs es troba molt bé) i  per l'altre costat encara en tenim algú que està esperant a veure qui entona el mea culpa
Quines circumstàncies ben diferents! per aferrar-se a una bona amistat.
QUASI COM EN ELS VELLS TEMPS
Teniem objeccions per tornar al bar Wizard, no pel menjar, ni tan sols pel tracte, ja que de tots dos vam quedar satisfets; sinó per l'ubicació de les taules que queden al mig de la corrent; però com que l'altre estava ple i en aquest coincidia que deixaven una taula lliure, no hem tingut més remei que entrar en aquest. Però era el dia de sort, ja que la taula que s'ha quedat lliure era l'única que quedava a un racó i per tant fora de la corrent d'aire.
A mesura que anàvem acoblant-nos ens venia a la memòria l'operativa d'aquest bar, com que hi havia que anar a la barra a demanar i que els bocates eren descomunals. Aquesta última circumstància ha fet que la majoria demanés mig bocata. Tot i així continuaven sent de bona mida i tots ells ben farcits. La beguda l'habitual i sense falta. El més fluis els cacaus i olives i el que més ens dol, la guinda, els carajillos que no estan a l'altura de les nostres pretensions.  No els fan cremats de conyac, sols de rom. En definitiva, pel qui vulgui estalviar-se un dinar, és ideal, et fas el bocata complet i et quedes més que satisfet.
De les peripècies de la ruta i de les seves converses no puc dir res. El bloc sempre està obert a tots i així deuria de ser.
Jo en acabar l'esmorzar he agarrat de nou el cotxe i cap a casa amb l'única intenció de que el que diu els refranys del títol de la crònica faci efecte i sinó a confiar en les medicines.
Jo per si de cas la teoria de Pedro si funciona, el dimecres ho tornaré a intentar i eixiré amb bicicleta per a sura i covar el constipat i veure si a la segona va la vençuda. Eixida que per a la minipenya, hem quedat serà al bar La Muralla de Faura.
I per a la quasi macropenya, hem quedat al bar Tròpic de Gilet, el primer que hi ha a l'esquerra en la carretera a Sant Esperit.

dimecres, 15 de març de 2017

EIXIDA A BENAVITES (15/03/2017)

Qui és bo per pla, que ho siga per la muntanya

Que poc dura l'alegria en casa del pobre, si el dissabte estàvem que si fora roba o no, avui el temps ha posat les coses al seu lloc, tots hem acudit d'hivern. Val més passar calor que patir fred. I sinó que li ho deguin a Pedro, que, com no li dona importància a les coses ni res, ha vingut lamentant-se de "que me he constipado, la garganta, la nariz, no he dormido, estoy pintando y estas calores, sudo, luego me enfrio; no deberia haber salido; pero he pensado que una sudada i una buena ducha me vendrá bien. Uff! estoy grave, i bla, bla bla, i escolta'l i aguanta una i altra vegada la mateixa cantinela i quan sembla que se li ha oblidat el sents tossir i fer gorgoritos i més sonsonete. Què suplici. Si tinguera un mal greu no sé que seria d'ell.
Bé anem al tema que ens ocupa, l'eixida d'avui. Com diu el títol, la ruta que hem fet Jose, Joan, Vicent i Pedro, és una mescla de pla i de muntanya. Una primera part per vora mar i una segona part de sorpresa i imprevista. Venint de la mar cap a el pla de la Vall de Segó i en les rodalies de Les Valls, a l'altura de la N-340, Joan ens solta que: 
--Vosaltres podríeu anar per la N-340 fins el pontazgo i venir després pel camí de les Valls fins a Benavites, mentre jo m'allargaré a la finca a mirar una cosa". 
-- Anirem on tu vagis. Contesta Vicent.
-- Prepareu-vos per a suar. Respon Joan.
Això és el que li fa falta a Pedro per curar-se el constipat. 
Així que ens hem encaminat a Benifairó entre camins d'horts plens de lane late, en alguns trams negats per l'avinguda d'aigua de la font de Quart, i fent una entrada al poble per l'antiga muralla que sostenia l'antiga casa on ha viscut Joan i que donava peu al palau.
Direcció al cementeri amb lleuger ascens, a partir d'aqui la pendent augmenta i amb tot els pinyos hem anat escalant, per acabar en tot el alt passant per un tram de terra i acabar al peu d'una figuera capolada per Joan. La suada anunciada sa produït. L'hort de Joan és un balcó o terrassa mirant a la mar. Sota els seus peus s'estén tot el Vall de Segó. Orientada cara el Sol. És un lloc que et transmet pau i sensació de llibertat. Hem pegat una ullada a l'hortet que te plantat en dos llocs diferents, en un s'aprecien cebes, escaroles, lletugues de roure i en l'altre, cops, tomates, pimentons, etc.
La baixada en pendent pronunciada tallant l'aire i notant en el cos la sensació del frescor que produïa el assecar-se la suor acumulada. Sensació que no li ha agradat gens a Pedro, que li ha fet recordar que està constipat i ha tret novament tot el reguitzell per expressar el perjudici que açò li anava a fer.
Amb aquestes lamentacions hem arribat al bar de Benavites, on ja ens estava esperant Quique. Avui no ha aparegut Tony, no sabem el motiu; però igual ha topetat alguns irlandesos fallers que han anat de vins.
Hem demanat els bocates, tots ho teniem clar i hem demanat el mateix i com no, el llomello en tomata i pebrera (pisto= samfaina). A més a més ha tingut un efecte curatiu, A mesura que Pedro anava empassant-se'l notava una milloria i en acabar-se'l ha llançat l'expressió: 
--"Ja estoy curado, mirad ja estoy bien, me ha vuelto la voz...
-- Tu no estaves constipat, tu el que tenies és fam. 
Per tal de evitar una recaiguda li hem insinuat la conveniència de que demanés una segona ronda i ens convidés. 
-- ¡Calla, que quereis que me ponga más malo! Además solo llevo 10€
Aleshores Jose li dona la solució.
--Dóna'm els 10€ i jo pagaré els dos esmorzars i assumiré la diferència.
"No me l'encendràs". 
Últim intent de Jose. Crida al cambrer.
-- Vinga demaneu!, que Pedro m'ha fet l'ullet en senyal de que assumeix la proposta d'anar a mitges.
-- ¡Calla, tu de que vas!
Ni cas, demanem i assaborim la segona tanda amb xarreta plaent i allargant el temps més enllà de les 12h, amb la mirada de rellotge de Quique, que submisament aguantava tot i que açò li produïa un endarreriment important per arribar en hora a Paterna.
Alhora de pagar, Jose s'avança per cobrir els extres i deixar a la resta el pagament únic del seu esmorzar i deixar tancat el que havia estat una càrrega a Pedro, no sense rematar-lo dient-li que em deus la meitat.
El regrés pels camins de costum. La parada de Pedro per proveir-se de fruita; però que avui tenia un sentit saludable, ja que estava necessitat de vitamina C per curar-se. 
Ho té tot pensat. En arribar al banquet no s'ha esperat. El preceptiu en aquests casos és anar directes a la dutxa i que la suor no es geli. I això és el que ha fet. Si que sap cuidar-se.
La resta hem raonat una llarga estona deixant còrrer el rellotge més enllà de les 13:30 h.
Un tema de discussió ha estat l'origen de la paraula "Vernicha" Que si era el nom d'una font. Que si està relacionat amb la paraula cementeri per allò de que s'utilitza l'expressió de portar a un a la Vernicha quan el soterren. O també que és el nom d'una partida. I així s'ha quedat la cosa.
Però casualitats de la vida, escoltant el programa del Cafè de Pipa que s'emet totes les vesprades en la Ser de La Vall, un dels col·laboradors del programa, Jose Enrique Pujol, ha entrevistat a Jordi Julià per parlar de la muntanya de Pipa i en parlar de l'origen de la toponímia de Pipa, la qual no es té coneixement, han parlat d'altres i entre ells ha eixit La Vernicha. L'explicació que ha donat Jodi com a possible és que tinga que veure a les plantacions de viña que hi havia en el terme i concretament que en aquesta zona hi hagués plantat una varietat que es deia "Vernacha".
Com la Penya té especialistes vitivinícoles, que segueixin la pista i el esbrinin.

dissabte, 11 de març de 2017

EIXIDA A PETRÉS (11/03/2017)

En tot el mes de març, no et lleves ni un pedaç

Ni fred ni calor o els dos alhora, què em poso en aquests dies bojos?

El refrany t'aconsella no fiar-te; però no pots evitar quedar-te davant de la roba ciclista i començar a dubtar, em pose de curt, o curt per baix i manega per dalt, o faig servir maniguets i així quan avance el mati me'ls puc treure, o continue d'hivern per fora i alleugere roba per dins.
Quan els matins i les nits segueixen sent fredes però els dies comencen a ser calorosos no és fàcil triar un "look" que, sigui capaç de resistir aquestes temperatures.
I amb aquest dubtes ens hem vestit cadascú com ha cregut convenient i així ens hem presentat. El més valent Vicent, completament de curt i en l'equip de l'estiu, es clar per baix folrat i maniguets pels braços. Pedro d'entretemps amb un equip nou de les rebaixes de Decathlon i mitges de la dona per les cames. Joan i Jose han decidit mantenir l'equip d'hivern; però amb samarreta de manega curta dins.
Amb aquest equipament policromat hem pres la marxa en direcció Petrés per retrovar-nos en Javi després  d'alguns mesos sense eixir per la seva molesta i reincident esquena.  Per cer, que al qui tenim de nou varat, és Tomás, ara per problemes en un genoll. Però la cosa no té més importància i en breu s'incorporarà. I Antonio ha fet un impàs per viatjar.
El bar de La Societat Petrenense torna a estar en auge, es nota que la nova direcció li ha pegat en el viu i està recuperant la vella clientela. Nosaltres mai havíem abandonat el vaixell; però no ha estat el cas d'altres penyes ciclistes, com per exemple, els cremaets que avui han tornat. Tony tampoc ens ha abandonat i ha aparegut a punt de pegar-li mos als bocates de bona mida que ens acabaven de servir. Tal vegada fluix de cacaus i olives i els carajillos gelats; però com el que es tracta és de passar un bon matí en bona companyia, la veritat és que en aquest lloc ens trobem a gust.
Estant prenen els carajillos ha aparegut Ximo Agut, un company de bici de BTT que acudeix puntualment amb l'altra colla de bikeros i que ha compartit taula fins el final.
Javi, amb l'exclamació típica de la penya "me voy solito pa València" ha pres una direcció i la resta cap a la Vall en la companyia de Tony. 
I els uns darrere i els altres davant, hem anat anant fins el banquet.

dimecres, 8 de març de 2017

EIXIDA TORRES TORRES (08/03/2017)

DESPRÉS D'UN TEMPS, UN ALTRE EN BÉ

¡Jose!, ¿què passa en el bloc?. ¡És un bloc fantasma!. 
Des de el dia 22 de febrero no tiene vida.

Amb aquestes expressions es em dirigia aquest matí, Tony d'una manera airosa, per denunciar la poca activitat que mostrava aquest bloc durant les darreres setmanes. S'entén el seu malestar si tenim en compte que aquest mitjà és l'única manera que té per assabentar-se de l'activitat de les nostres eixides, ja que no disposa de Wassap.
La resposta que se li ha donat no podia ser altra que l'única que és. Si jo no ix, el bloc està mort. Ja ho de manifestat altres vegades, la conveniència de que davant de la meva absència en alguna eixida, fos qualsevol altre dels participants que fera la crònica. Però com les intencions són nul·les, doncs això és el que hi ha. 
Per tant després d'un temps inactiu un altre nou esdevé i reprenem l'activitat. Activitat que per a la crònica d'avui té molt de que parlar, o al menys un fet inèdit a la rutina habitual que es sol donar en les nostres eixides.
De sobra és conegut l'ambivalent moment pel que passa la nostra penya alhora de mantenir un nombre estable en quant als seus participants en les eixides. Quan no en falla  un en falla un altre, i quan no en són dos o tres. 
En l'eixida d'avui sols hem eixit Pedro, Joan i Jose. Vicent i Tomás estaven de viatge. Els que si són fidels setmana a setmana són Quique i Tony, que puntualment apareixen a la cita del bar.
Des de l'eixida tot seguia amb normalitat fins arribar prop d'Escales, quan Jose ha punxat. Durant les darreres eixides, Jose està utilitzant la BTT del gendre que li ha prestat mentre aquest està de viatge. El que hagués d'haver estat una reparació normal, pel fet de produir-se en una bici que no porta càmera, s'ha convertit en tota una odissea. Aquest nou sistema de fer servir els  "tubeless" el que per a molts diuen que les rodes sense aire per a la teva bicicleta t'estalviaran problemes, en el cas d'avui s'ha demostrat que no. Segons Joan, per desconeixement del tema i no anar preparat per solucionar els escassos contratemps que es poden presentar en aquests tipus de neumàtics. La realitat ha estat que per treure el neumàtic ens ha costat més de mitja hora; perquè en llevar-li tot l'aire que li queda, el neumàtic fa el buit i en el líquid enganxós que el conté s'apega de tal manera que hem necessitat la força de les mans de Joan i Jose i la mirada expectant de Pedro, que ens servia de ben poc. Quan ho hem aconsseguit, hem posat una càmera a la vella ultrança i a rodar.

Un quart d'hora per alliberar el neumàtic de la llanta
Ara hi havia que desenganxar la botifarra en que s'havia quedat la càmera
Un altre quart d'hora

Mireu el recurs que ha fet servir el cap moblat de Joan 
per desenganxar la càmera.
Fi de l'odissea. Açò ja ho sé fer
Amb tant de temps perdut no hem tingut més remei que dirigir-nos directament al bar de Torres Torrres per no fer esperar a a Quique i Tony.
El bar Martí estava ple i hem tingut que esperar una estona a que quedés una taula lliure. Per no perdre temps hem fet la comanda de bocates i anar avançant. 
Ja tots assegut en taula hem pegat un bon repàs a l'àpat.


Pedro els té bocabadats. Que els dirà

Doncs ahi el teniu, en plena intervenció.El que diga el dit

Alhora dels carajillos, Jose s'ha allargat al forn del costat i ha portat un rotllos de pasqua. La fornera s'ha estranyat que no hagués anat Pedro a comprar i en quan ha tingut un temps lliure s'ha arrimat al bar a saludar-nos.

Ja estava prop les 12 h. quan hem alçat el camp. Quique ha tornat per l'Oronet. A la seva estela Tony que l'ha acompanyat durant un tram i tornaria, Nosaltres tres per Algar direcció a La Vall. 
Asseguda al banquet i xarradeta, rebent la visita de Manolo Tollina que venia de caminar.