EIXIDES

BannerFans.com

dissabte, 29 de març de 2014

LA NO EIXIDA A PETRÉS (29/03/2014)

ESMORZAR BAR EL GUANO 
(Placeta Samarra-La Vall d'Uixó)
Encara que dies enrrere hem manifestat que el vent no ens acovardia, avui tenim que dir tot el contrari. Tomás i Jose, els més matiners, o els més poregosos, a les 7:30h. ja havien establit contacte pel wassap per plantejar la no conveniència de l'eixida. Com que la resta no s'havia adonat de la conversa nosaltres prenguerem la decisió de no eixir i quedar a les 10h. al bar el Guano. Sols a punt de les 8h. Vicent ha donat el vist-i-plau. La resta, Pedro, Joan i Julio, com especialistes en la no comunicació, no digueren res. Si s'ha colat per mofar-se, David. Ja prop de les 8:30h. ha donat senyals de vida Pedro per a tratar-nos de "personajillos". Sense comentaris.
Bé, donant-li fiabilitat a la convocatòria del wasap hem acudit al bar per gaudir del que amb tota seguretat seria un gran esmorzar, com sol ser sempre que acudim en els dies on l'eixida es suspèn.Doncs algun com Joan que té el mòbil de embalum, li ha sortit el sant de cara, quan havia decidit anar en cotxe a esmorzar a Petrés i en el rellotge s'ha topetat amb Jose, que a peu anava de camí al Guano i li ha evitat el viatge.
En principi a les 10 hi érem al bar Vicent, Pedro, Joan i Jose. Estranyament no havia arribat Tomás i gens sorprenent, que no estigués David. Els que hi érem hem demanat a la barra el gasto i ens hem assegut en taula. Com el pensament de David està present moltes vegades, la majoria hem coincidit en demanar abaetjo i all-i-oli. Vicent per tal d'empipar-lo li ha enviat algunes imatges pel wassap i que tots haureu rebut.
Si David, encara que borrós, això son dos trossos d'abaetjo amb creïlles i pebrera
I que millor que una bona mullada d'all-i-oli
A punt de mamprendre la vitualla ha aparegut Tomás amb una bossa de plàstic que prompte hem reconegut com a portadora d'una coca. Açò explicava el retard. Es clar estaria al forn i hauria cua. -- No, es que he tingut que esperar a que la traguessin del forn ens ha contestat. El sorprenent ha estat quan jo he agagat la bosa i m'ha paregut reconèixer que era de Petrés. Evidentment, el gran Tomás s'ha desplaçat a Petrés per comprar la coca i tapar-li la boca a David que en el wasap havia fet un comentari dient-nos que tardaríem en menjar coca de Petrés. David, coneixent a Tomás, deuries saber que en ell poques bromes.
Què, la reconeixeu. No ha vingut per Seur. L'artífex, el gran Tomás
Pels que sou com Sant Tomás. Ací teniu la prova evident
Amb aquesta foto ja no hi faltem ningú dels comensals
Tomás havia complit en el dolc amb nota, per tant es feia imprescindible fer algun extra per acabar d'empassar el segon tros de coca i com sempre les puntades anaven per a Pedro que no s'adonava per al·ludit ni recordant-li les promeses del dimecres sobre una profia entre cunyats de cara al partit Sevilla-R. Madrid. Com que el temps corria i per eixe camí picàvem en pedra, Jose tanca la discussió oferint un "xupito" per no repetir de carajillo. Així que ens hem fet uns "xupitos d'orujo" blanc.A les 12h. ens hem alçat de taula i seguint una bona costum de sempre que venim al Guano, hem fet una passejada per seguir raonant i que ens ha portat fins al mateix banquet de les eixides.

dimecres, 26 de març de 2014

EIXIDA A ALMENARA (26/03/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Vicent, Tomás I Joan. Des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: Bar Alpino. Es manté en la bona línia i seguim sentint-nos molt a gust. La xerrameca és molt fluida i el temps ens passa molt de pressa. Avui quan ens adonat del temps ja era les 11:30h. És l'etern dilema, fem més bici i menys sobretaula o a l'inrevés. Sembla que està clar, la tònica de la Morralla és gaudir de la companyia i la bici és la millor excusa per propiciar aquest bon ambient. Seguirem com ara.






Ressenya: El nostre amic inseparable en les últimes eixides, el vent, ha tornat avui a acompanyat-nos. No ens espanta. Estàvem més preocupats per si plovia i no mencionàvem que qui ens anava a colpejar seria el vent. Estem tant conscienciats que ja no ens preocupa. El que si hem fer es acurtar una mica la volta i no hem anat pel Juncar. 
A les 8h. hem eixit Pedro, Tomás, Vicent i Jose, ja que Joan, com de costum no diu res; però no l'hem esperat. Ens quedem en una ordre que ens va dir dies enrrere on manifestà que quan vulgues eixir ho diria. Després ha aparegut pel seu comte amb la bici de muntanya. 
La ruta ha seguit el curs de les últimes eixides on la marxeta és la tònica i compaginant les pedalades amb la xarreta.
Un tema de la conversa ha estat en el dubte que teniem Vicent i Jose sobre la diferència entre Autopista i Autovia i que en arribar a la porta del bar li hem tramés a Tomás i Pedro. De totes les opinions el que més s'ha apropat ha segut Tomás. Consultat a internet ací està la diferència legal:
La diferència fonamental entre autovia i autopista, a Espanya, és que aquesta última està especialment projectada, construïda i senyalitzada per l'exclusiva circulació d'automòbils. A aquest efecte, un automòbil és un vehicle motor que circula sense rails i sense connexió a una font exterior d'energia, excloent-se de tal qualificació dels ciclomotors, cotxes de minusvàlids i els tractors i altra maquinària agrícola que, per tant, al costat dels cicles, tenen prohibit circular per les autopistes. 
Les autovies actuals, anomenades de tercera generació, disposen també de restriccions a aquells vehicles, igual que les autopistes (sense necessitat de senyalitzar), encara que la norma es pot tornar no aplicable, si aquests no disposen d'una alternativa pavimentada, amb la sola excepció d'animals de càrrega i tractors, que poden circular per camins de servei. De la mateixa manera, si no hi ha d'aquests, tindran per força de circular per l'autovia
Altres diferències són:
Les autovies són carreteres amb calçades separades per als dos sentits de la circulació, les entrades i sortides no se sotmeten a les exigències de seguretat de les autopistes, com és que l'accés als immobles confrontants, amb l'autopista no es realitza directament des de la mateixa, sinó que s'han de disposar per a això de vies de servei, si bé les autovies també poden disposar d'elles. 
Per això, tècnicament, la diferència entre una autopista i una autovia depèn bàsicament del disseny: 
Les autopistes estan dissenyades per circular a una velocitat màxima constant, amb corbes de radis amplis que, per norma general, no obliguin a reduir la velocitat (llevat d'excepcions inevitables pel terreny on s'ubiquen), i disposició de carrils d'acceleració i desacceleració prou llargs, condicions que poden tenir també algunes autovies sense ser obligatori.
Avui incorporem l'enllaç de la pàgina de Wikiloc on Vicent ha penjat la ruta que ha enregistrat en el seu mòbil i que de seguir així serà l'instrument que utilitzarem per tenir una mostra gràfica de les nostres rutes i que a mesura que sapiguem els seu funcionament i les aplicacions que aporta ho anirem millorar. Vicent has iniciat una bona alternativa per a enriquir aquest bloc i que esperem no ho deixes de la mà.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6431691 



Vicent jo ja he fet els deures i he esbrinat com penjar la informació al bloc- Tu ara esbrina dins de Wikiloc com completar la informació.
Per veure el mapa i llevar el perfil feu clic a la fletxa del perfil i es desplaça a la dreta. Per recuperar-ho torneu a fer clic a la fletxa.

dilluns, 24 de març de 2014

EIXIDA A CÀRRICA (22/03/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Pedro i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Joncar-Sogorb- Càrrica-Sogorb-Joncar-Algar- La Valld'Uixó.
Ressenya:
Dissabte 22, a les 8:00h. acudim Tomàs, Pedro i Vicent. Jose se n'anava de boda a Bètera, i Joan, no havia dit res i ja passaven 10 minuts de les 8. Vam decidir eixir i ja voriem. Tomàs proposa anar a Càrrica per allò de que segurament esmorzariem més a gust. A Pedro i a Vicent ens va semblar perfecte i assentim. Comuniquem el canvi, al grup de what's app i a Toni, i marxem. Sense presses però sense parar, a les 9:58 h arribàvem a Càrrica.
Com a novetat hem de dir que hi havia una xiqueta de 8 mesets, molt simpàtica, amb un taca-taca pegant voltes pel bar (la neta de l'ama).  L'esmorzar, com sempre molt bo (favetes amb cansaladeta i truita d'allets amb favetes) Després dels dos rebentats cremaets i del cafè, ens alcem, de tornada a les 11:05 h i tranquilets, però sense parar (no cal dir que Pedro, com sempre, quan ha acumulat calories està que se n'ix), tornem cap a la Vall. A les 12:20 h aproximadament ens assèiem al banquet de la Colònia. Vam fer la xerradeta  i vam quedar per anar dimecres a Almenara i dissabte a Petrés.
Km totals: 65km.
Cronista: Vicent.

dimarts, 18 de març de 2014

EIXIDA INÈDITA A FAURA (18/03/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall
Lloc de destí: Faura (Casa Toni).
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Camí de Sagunt-Redona de Petrés-Faura de les Valls (Esmorzar, Casa Toni)-La Vall.


EIXIDA INÈDITA DE LA MORRALLA
Ressenya: En tots els any que té La Morralla mai hem fet una eixida com la d'avui, no en el recorregut, que ha estat el habitual, sinó alhora de l'esmorzar. Per primera vegada hem esmorzat en casa d'un component de la Penya en ruta (l'any passat es va fer en casa de Jose; però era al final de l'eixida, no en ruta), En aquest cas ha estat a casa de Toni en el piset que s'ha llogat a Faura, molt coquetó i on el bocamoll de Pedro, que no sap estar callat li ha abocat que "aqui lo que hace falta es una mujer" o "en aquel rincón es donde te traes a..."
Fent un poc d'història i tal com es va indicar en la crònica del dissabte passat el motiu de vindre a casa de Toni ha estat per agarrar una invitació de Toni a provar alguns dels seus vins. Així que el diumenge es creuem una sèrie de missatges pel wasap i que conclouen en que Joan portaria l'avituallament i Toni els vins. 
Amb un poc d'incertesa hem iniciat la marxa cap a Faura sense saber si finalment la cosa acabaria com havia circulat pel wasap, fins i tot Jose s'ha atrevit a carregar insinuant si havíem agafat algun bocata.  Bé a les 10h. guiat per Pedro ens hem presentat a la porta de Toni. Tocata de timbre i no respón. Cridada de telèfon a Toni i diu que enseguida venia. Arriba i ens diu que ve del bar, no sabia assabentat massa bé de l'operativa i en dir-li que anem a sa casa li canvia la cara contestant que"jo en mi casa no tengo nada de comida preparada". Tranquil que la porta Joan. Trucada a Joan per telèfon. Primer Pedro, sense resposta. Després Vicent, tampoc. Ja amb el riure tonto i el nerviosisme a flor de pell, apareix amb la bici Joan. On és el menjar? Mira, porta motxilla! Respirem, la cosa a la fi ix com estava previst. Sols faltava comprar el pa; però el forn està al costat. Tot controlat. Al moment tenim el pa i la coca. Tot està a punt. Guardem les bicis a la cotxera de Toni i pugem al pis.
Com veieu, mai La Morralla ha anat de pícnic. Sols faltava fer els bocates, els més decidits es posen a la cuina a ajudar a Joan que agafa el paper de cuiner. Tomás fa d'ajudant.

No faltava de res. Bocates amb pimentó torrat, pernil i formatge. De complements, cacaus, olives i all-i-oli. I com no, el vi de Toni, expressament escollit per l'ocasió i que ha estat a l'altura. 

L'especialista fent el tast
Hem apurat les tres. I sense llimonà que volia Pedro 
 (O no por favor que horror poner gaseosa a este vino, expressió de Toni)
Primer un Juan de Juanes: Un bon vi negre petit verdot
Després dues ampolles de Pago de los Balagueses: Vi negre, un merlot impecable
Fem un descans per escoltar a la guitarra a Toni davant la insistència de Pedro.
Ens ix pel clàssic interpretant una peça de 
Johann Sebastian Bach
Bé ens hem de fer la coca i cafè no hi ha, i al bar no tenim ganes. Solució, Toni tens whisky? Hombre, por favor un irlandés como no! Mentre tallem la coca s'inicia la conversa sobre els millors whiskys. Amb copetes de disseny de cristall de bohèmia 100% i amb continuades advertències de que tinguem cura de no trencar-les hem anat pegant-li al trinqui. 
Aquesta ha estat la primera. 
El whisky de gra reservat per Bushmills Original és de lenta maduració d'un mínim de cinc anys en bótes de roure americà abans de la barreja amb whisky irlandès Single Malt per produir aquesta barreja original. 
Graduació: 40% Vol Capacitat: 100cl.
 
Després li ha tocat a aquesta
Whisky de malta escocès on és més palpable el característic olor de torba dels Single Malt d'Islay en una jove versió oficial no filtrada per fred que enllaça amb la tradició. Graduació: 46% vol. Capacitat: 70cl.

La conversa pujava de to i algú diu la paraula conyac. No, és brandy. Que dices lo mejor es el armagnac contesta exaltat Toni. S'alça i treu l'ampolla d'armagnac.


Armagnac, França. 7 anys d'envelliment. Elaborat respectant la seva mètode tradicional provinent del Segle XV i que té l'honor d'haver estat el primer "eux-de-vie.
Equilibrat i harmònic, amb una certa complexitat: aromes de fruita fresca, espècies i vainilla. Graduació: 40% Vol Volum: 70 cl.
Arribats a aquest punt sembla que anem prou cabuts i hi ha que tornar. Com Tomás s'està privant de beure quedem que ell conduirà el grup.
Ja en peu i agraint-li a Toni el seu acolliment, Pedro veu la guitarra elèctrica i li torna a demanar-li que toque per Santana.
No està mal la parença
El retorn a casa ho hem fet pels camins com aquell que fuig dels controls d'alcoholèmia. Ded tant en tant ens venia el sentit de fum. No veges el que dura aquell whysky.
En arribar a la Vall hem fet una estona de xarreta al banquet.


Km totals: 53 km.

FI D'UN GRAN DIA ON LA BICI HA ESTAT L'EXCUSA PER GAUDIR D'UNA BONA COMPANYIA

dissabte, 15 de març de 2014

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (15/03/2014)

CRÒNICA DES DE LA DISTÀNCIA
Font d'informació: Vicent i Piter

Com que jo no he eixit no puc fer la crònica en viu; però si puc fer referència a la informació que m'ha arribat primer via wasap i després amb la visita a casa que m'han fet Piter i Vicent al regrés de l'eixida per saludar-me.
Del wasap penjo la foto que ha enviat Vicent per tal de fer-nos enveja de l'esmorzar que s'estaven pegant i utilitzant com a referent el plat d'abaetjo que amb cara de satisfacció es disposava a mamprendre Julio i dirigit expressament a David, un habitual d'aquest plat.
De la visita a casa reb la informació dels que han eixit: 
Des de La Vall: Pedro, Vicent, Joan. Mª Pilar i Jose.
Des de València: Julio i Javi (En cotxe)
Des de Faura: Toni
Em comenten que Joan patia amb la bici ja que es ressentia del dolor del braç que encara perdura i que segueix donant-li pel cul. Va cap a dos mesos. Quina caiguda més tonta. Així que a l'altura d'Algimia han decidit tornar-se a casa, fent el mateix la filla i Jose.
També m'han comentat un mal entès que ha hagut amb Toni arrel d'una conversa en l'esmorzar del dimecres passat a Benifairó quan parlant de vins sembla que Toni va convidar a anar a sa casa a provar uns vins i que no ho van interpretar així pensant que la convidada seria per a algun dia i no per a eixe mateix dia. Per tant, a fi de resoldre el greuge, s'ha decidit tornar aquest dimarts a Benifairó, esmorzar en el bar i en acabar arrimar-se a casa de Toni i fer una prova de vins.
En la conversa també hem parlat del meu viatge a Castilla-León i en tocar la gastronomia he tret un plat de formatge per tal de fer un aperitiu i fer més agradable la xerrada sota l'ombra del pi i gaudint d'una climatologia agradable.
Bé, ja que avui és el dia de fer dentetes, penjo una foto de la mostra del formatge junt a un vi de Toro del que formava part el lot del tast feta a l'empresa Chillón de Toro.


dissabte, 8 de març de 2014

EIXIDA A PETRÉS (08/03/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura/valència
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i Joan (de paisà). 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Ressenya
Divendres 7, a les 17:30h. arriba un wassap de Tomàs. Estic de boda, demà sinó estic a l'hora no m'espereu. A les 18:30h., trucada de Vicent. Demà no puc eixir. Passa el divendres, Joan no dóna senyals de vida. Tampoc ix. Jo m'ho estic pensat. De Julio no sabem res, està per València o s'ha perdut. Igual Pedro es queda sols i no s'ho mereix. Bé, penso que dec eixir, que no diga que l'hem deixat tirat.
Dissabte 8, a les 8:00h. acudim Pedro i Jose. No cal entretenir-se. Sense res que parlar emprenem el camí. Sense preses però fent camí i entre xarreta i xarreta ens acostem a Gilet i a l'eixida, al·leluia!, Julio que ve de cara. Ni besos, ni abraçades, res de res, ha estat un retrobament més bé gelat. Hem arribat al Bar de Petrés amb la motivació de veure que tal és l'esmorzar amb la nova administració actual que no és altra que la germana i nebodes de Joan. Els tres ens hem posat a rosegar els cacaus i a esbrinar sobre unes imatges de la tele on es veien un bulbs que no sabíem desxifrar. Sembla que no sabíem que dir-nos. En això que han arribat Joan i Toni i la cosa ha agafat un altre rumb i la presència de Joan ha despertat la camaraderia i la cosa s'ha normalitzat una mica. Arribat l'hora dels carajillos no podíem començar una nova etapa sense la coca petresana. Així que aquesta vegada ha estat Jose el que s'ha brindat a comprar-la i amb la col·laboració de Pedro a fer de correu, hem pogut gaudir d'una coca farcida de panses i atipada de nous, que com hi havia per a més d'un tros ha provocat que Joan s'estirara amb el segon carajillo i poder-la empassar tota.
La tornada fins a Xilxes hem anat Pedro, Jose i Toni, on aquest ha girat en direcció a Faura i nosaltres dos, ja en poques ganes de bici, en arribar a Moncofa, en trencat cap a casa.

Km totals: 65km.

dimecres, 5 de març de 2014

EIXIDA A ALMENARA (05/03/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Jose, Pedro, Vicent I Tomás (de paisà)
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: Tal com havia marcat Pedro, avui havia que repetir al bar Alpino d'Almenara per tal de fer tracte amb un resident d'aquest poble que estava interessat en la compra d'una taula de so que té penjada a Internet. Però resulta que el contacte s'havia avançat al dia d'ahir i de moment no ha hagut acord i Pedro es va callar com un puta i no ha manifestat la no necessitat de vindre ací, entre altres coses, o bé per no fer us del telèfon o que ací es més barat. Bé, sigui el motiu que sigui una cosa no li hem perdonat, que complira la seva paraula de convidar-nos i veges per on no s'ha fet de pregar, sembla que la memòria no li fallava i encara que ha intentat convèncer-nos de que ell no s'havia compromès a res, la prova ha estat que portava un bitllet de 20€.
PEDRO HA PAGAT UN CARAJILLO!!!!!!!!!! MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!
PD. Abans d'arribar a Almenara, Pedro ha rebut un wasap de Joan que no ha pogut llegir fins arribar al bar i que deia que no estava en condicions encara per anar en bici i que a més a més no tenia cotxe per poder arrimar-se a esmorzar. Pedro li ha contestat que "jodeison". De sobte ens ha vingut al cap que Tomás venia en cotxe a esmorzar. Novament Pedro es posa en contacte en Joan (aquesta vegada fent us de la trucada, quin esforç fer una despesa) per tal de dir-li que es pose en contacte amb Tomas. Massa tard, Tomás ja entrava per la porta del bar. Nou wasap amb el text "doble jodeison". I joan, ja veus també t'has perdut el carajillo del cunyat. Ara soc jo el que et dic: "triple jodeison"

Ressenya: Benvingut al nostre amic inseparable, el vent. Que manera enguany. No recordem cap situació d'aquestes. Tot i això no sabem ja si és perquè ja ens hem familiaritzat amb ell, la cosa és que no ens ha afectat gaire. Ha hagut moment de cara i altres a favor; però a la fi amb la bona forma que mostrem ens hem presentat abans de les 10h, a Almenara i amb 40km. a les costelles.
VICENT AMB UN PAR DE COLLONS!!!!!!!!!!! La tornada ha esta de bojos, sembla que la beguda fa que perdem l'enteniment (esperem que la Guardia Civil no llegeixi aquest bloc) i la bona forma la resta. L'eixida d'Almenara ha estat suau perquè estàvem ocupats deliberant entre si havíem d'anar per dins del poble o fent la volta d'extraradi que és la que estàvem fent. En ixes estàvem quan a Pedro li ha vingut la sobtada necessitat de pixar i entre decidir-se a parar hem passat La Llosa i a l'altura de la venda de taronges abans de Xilxes ha parat perquè l'home no podia més. En la bufa buida i amb unes quantes voltes de Vicent i Jose a la redona de Xilxes, ha arribat. A partir d'ací la cosa ha girat 180º, Vicent s'ha posat davant i amb unes camotes amb 30 km damunt de les eixides per la muntanya s'ha posat a tirar i Pedro i Jose prou hem tingut per seguir-lo, l'hem deixat fer i de tant en tant Pedro es queixava; però jo l'animava dient que ja es cansaria, tu aguanta que no tindrà tanta corda. No sé si ens escoltava o què; però res d'amollar, al contrari pujava. Novament a Pedro li ve a la memòria la companyia de Tomás; Pedro aguanta que açò és l'últim cartutx. No res, que passa per la redona de Moncofa i ni preguntar si girem cap a La Vall, ell sense reduir recte per La Vilavella. Com Pedro alegrement havia dit al eixir del bar que si havíem fet 40km abans de l'esmorzar, si tornàvem per La Vilavella faríem 80km; això li deuria passar pel cap i tot i que ja era més de les 13h. (se'ns havia fet les 12h, en el bar) havia que fer kilòmetres. No ha donat respir, en cap moment ha baixat la velocitat, ni ha manifestat perduda de força i la nostra esperança de que tard o prompte amainaria no ens ha funcionat i el punt d'honor ens ha mantingut a roda. Arribem a Nules i li dic a Pedro, vinga que ara et toca a tu, aquest tram del recorregut es el teu, espavila. Però avui Vicent estava fora de si, ell a la seva, entrem en l'accés de Nules on marca 40km/h a 37 km. Vicent que saltaràs el radar!. I Pedro, "que me voy a poner yo delante!" "Miralo, che Vicent, que te pasa!" I Vicent a la seva, ni girar-se, Entra al camí i ni clots ni res, ací que sempre aprofitem per anar tranquils, ni per ixes, fins arribar al stop no ha parat. Ahí parit, Això és tindre collons. Que satisfet t'has quedat. 
PD. En aquest moment m'acaba de donar una enrampada.
Per fi Vicent li diu a Pedro, vinga posat davant, tot teu. Perfecte, al tran tran anem bé. Pedro no farem els 80km! "Como que no! Vamos a dar la vuelta por el Carbonaire". Vagi l'última tonteria, tu el que vols és deixar-te veure pel poble. I allà que anem. No sé quants anys fa que no entre a La Vall per baix i molt menys anar pel Toledo i el Carbonaire, jo crec que mai; però avui teniem el dia bobo i tots els pensaments eren ordres. Al final el comptaquilòmetres no ha arribat a 80, ens hem quedat en 71km.

Km totals: 71km.

dissabte, 1 de març de 2014

-veo veo -¿qué ves? -una cosita -¿qué cosita es? -empieza por "A" ALCUDIA no, no, no, esa no, es AHIN -veo veo -¿qué ves? -una cosita -¿qué cosita es? -empieza por "E" ESLIDA si, si , si (01/03/2014)


FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall.
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Jose, Pedro, Vicent i Tomás.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Aetana-Eslida-Tunel d'Ahin-Eslida (Esmorzar, Bar Paquita)-Artana-La Vilavella-Nules-Moncofa-Xilxes-La Llosa-La Vall.

Ressenya
Amb la intenció d'anar a Alcudia de Veo hem eixit; però el negat de Pedro a les primeres de canvi ja rumiava dient "que ganas de ir" que se nos ha perdido allí" "que ricos estais de querer pagar 7€". El segon dubte s'ha presentat alhora de decidir quina ruta agafaven, si la d'Onda o la d'Eslida. En aquesta qüestió la decisió li l'ham endossat a Tomás, com a l'indicador de l'estat de forma de la penya. La resposta ha estat la típica en ell; o siga plantejant-te una nova qüestió: -"El que vulgueu; però una cosa si us dic, que tornar per Onda" Davant d'aquesta resposta decidim anar per Eslida al temps que se'ns obria una finestra de que al passar per Eslida ens aturarem, com a la fi ha ocorregut.

EsmorzarAçò és com una droga, qui es resisteix a passar de llarg i donar l'esquena a la nostra mare. Ja en taula, Pedro torna a treure la vena remugadora: "Esto ya no es lo que era" "El pan no vale nada" "Donde está aquel aceite que inundaba la ensalada" i bla, bla, bla... Però és que ha agarrat la verba i no l'ha soltada fins La Vall. Quina plomada que ens ha pegat, pareixia que li havien donat corda, fins i tot ens ha fet alguna confessió pujada de temperatura i que ha quedat en taula.
El segon carajillo gentilesa de Vicent a més de dues ampolles de vi Macameu ha contribuït a donar-li més a la llengua.
Alhora de pagar ens hem trobar amb un regalet, la Paquita que de tant en tant té la costum de fer alguna peca ciclista ens ha obsequiat amb uns calcetins. El semblant de Pedro ha canviat i ja ha soltat la frase "mira por donde al final la cosa no ha salido tan mal" fins i tot ha piropejat a  la Paquita dient-li lo jove que està i resaltant-li els seus ulls blaus.

Ve, si vegeu que la posi de Jose es forçada es deu a que no vol arrimar-se a Pedro perquè com haureu observat va d'estrena de maillot i resulta que li destenyeix. De fet portava tot el culot de color taronja com si haguera tocat alguna planta i s'ha omplit de pol·len. Sembla que és un regal de Julio que se la tret de sobra i Pedro que tot ho agarra no ha dubtat en posar-se'l. A més a més és un model amb caputxa i li senta la mar de graciós. Per a que us feu la idea podeu decidir entre un arlequí o una peça de roba penjada en una perxa. Crec que si s'ho pensa bé després d'avui el deu llançar al fem.

Km totals: 65km.