EIXIDES I HORA

EIXIDES I HORA

RUTES DESEMBRE

RUTES DESEMBRE

dissabte, 28 de desembre de 2013

EIXIDA A ESLIDA (28/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Jose, Pedro, Vicent i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Artana-Eslida (Esmorzar, Bar Paquita)-Artana-La Vilavella-Nules-Moncofa-La Vall d'Uixó.


EsmorzarTot ha estat com sempre fins al segon carajillo que ha demanat David per a convidar-nos i que després d'una espera de tres quarts sense servir-nos hem decidit alçar-nos de la taula i no esperar més. Ja en la barra Vicent i el cambrer s'han acusat l'un a l'altre de que Vicent no tenia la nota i el cambrer que si li la deixada. La Paquita ha eixit de la cuina a posar pau i a demanat disculpes i dient que tot es deu a un dia molt atrafegat per la quantitat de gent que hi havia. Si ho voliem enseguida ens ho servia allí mateix a la barra. No gracies, ens anem. Bon any. Així que ens hem quedat sense i no sabem si amb la intenció de David de convidar-nos es pot considerar com a valida la convidada o tindrem una segona oportunitat. És curiós; però l'anterior vegada que vam estar, ja va ocórrer una cosa semblant. El que va convidar al segon carajillo va ser Pedro. Aquesta vegada si els van servir; però alhora de pagar Joan va formular la queixa a Vicent de que el primer carajillo no havia valgut res i no va cobrar el segon. Total que a Pedro li va eixir debades la convidada i fins avui no ho ha tornat a intentar, ja que ell diu que amb la intenció ja val. Si després de que anem de tant en tant eixim a embolic per visita no sé com quedarem amb la nostra estimada Paquita.


Ressenya: Ruta relaxada, amb una mica de vent lleuger a l'anada i més fort a la tornada. Sempre és una satisfacció apropar-se a la Serra Espadà i recordar que la carretera en alguns llocs té desnivell i que de tant en tant cal castigar les cames que s'han habituat massa al pla i ens trobarem que hi haurà dia que una petita pujada se'ns atragantarà.
Coll d'Artana
Km totals: 54km.

dissabte, 21 de desembre de 2013

EIXIDA A PETRÉS (21/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás. Vicent, David i Jose Carlos. Des de València: Julio. De paisà: Joan i Javi.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: La grata sorpresa ha vingut de Javi que s'ha arrimat a compartir taula amb la penya. No ha hagut massa mal de cap alhora de demanar els bocates, tots ens hem repartit entre els de calamars (amb all-i-oli/pebrera) i de puntilles amb all-i-oli. El bar estava de gom a gom i el servici ha costat gaire, per tant els cacaus, olives i vi amb llimonada per un tub han ajudat en l'espera. En els carajillos hem tingut la coca que ha portat Joan.

Ressenya: Per segon dissabte consecutiu no hem eixit alhora. Aquesta vegada per culpa d'un mal entès entre els dos cunyats. Pedro ha arribat alhora; però en arribar ens anuncia que Joan vindrà més tard i prou. Així que ens quedem esperamt fins prop de les 8:30h. En el temps d'espera més d'una vegada li hem preguntat a Pedro que és el que havia parlat amb Joan i que tanta tardança no era normal . La resposta sempre era la mateixa, esperava a la filla i que es retardaria una mica. En eixes hem quedat i hem mogut. Quan ens veiem en Joan ja eixirem de dubtes. Per recuperar el temps perdut hem acurtat sense passar per Algar, no sense tenir que anar arreant a Pedro, que mostrava certa mandra després de que la nit anterior havia estat de sopar familiar. En passar per Algimia ha omplit aigua de la font i qual medicina miraculosa, s'ha despertat i ha començat ha fer arrencades i allà on la carretera s'empinava llençava un atac. Jo per decisió amb mi mateixa he optat per no demostra-li més vegades que no té res a fer i me quedat al darrere però pegat al cul. Avuí s'han animat Vicent i inclòs Tomàs que totes les vegades han acabat passant-lo i tirant-li per part de Tomás la frase: "Cuatro primeros y dos segundos"

En arribar al bar i aparèixer Joan tots a una ens hem encarat per retreure-li el mal queda; però ell ràpidament s'ha defensat tirant-li totes les culpes a Pedro que no sap escoltar amb la frase: Tens sordesa testicular, perquè et passes pels collons el que escoltis.
La tornada sense sobresalts fins el tram de Moncofa a La Vall, on Jose Carlos, que tota l'estona ha estat seguint-nos (tornava a la penya després d'una llarga temporada), s'ha posat davant i s'ha despertat, imposant un ritme més viu i que tots hem suportat menys David que ja al final ha decidit deixar-se caure.

Km totals: 63km.

dimecres, 18 de desembre de 2013

EIXIDA A TORRES, TORRES (18/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Joan, David i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Nules-Xilxes-Almenara-El Ventorrillo-Les Valls-Torres Torres (Esmorzar, Bar Martí)-Algimia d'Alfara-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.

Esmorzar: El típic d'aquí. Bocates de truita amb pernil i formatge. L'anècdota l'han protagonitzat Pedro i Jose en demanar un bocata a mitges degut a que tenien dinar de taula i mantell i volien anar amb la panxa lleugera per complir amb els respectius compromisos. La novetat ha estat en David, que després de molts anys s'ha retrobat en aquest lloc. La gràcia ha vingut per part de Tomàs que alhora dels carajillos ens ha obsequiat en uns panets que han tingut gran acceptació; sobre tot per part de Jose i Pedro als que els ha ajudat a matar la fam que el mig bocata els havia deixat.

Ressenya: Per tal de fugir del fred de la baixada de Xilxes hem seguit la direcció per La Vilavella al temps que allargàvem la tuta i arribar a Torres, Torres sobre les 10h. Açò ha fet, que en arribar al Ventorrillo, davant de les dos alternatives de si seguir per Petrés o pujar per les Valls, optàrem per la segon; malgrat que Joan opinava que aquesta encara que més curta era més exigent per la pendent continuada fins a Torres, Torres, com així ha segut a la fi.
L'esmorzar ha ajudat a reposar forces i afrontar la volta a casa pel Juncar fent aquest primer tram amb la mateixa o més pendent que portàvem des del Ventorrillo; però era la millor alternativa per allargar el camí i no arribar de seguda a La Vall.
Algú estareu pensant que no parle de Pedro. Bé us contaré la distracció que ha tingut en la tornada. Com tots sabeu des d'un temps aquí La Morralla, en el tram de La Vall a Algar i viceversa, circula pel camí rural paral·lel. Doncs bé, en la redona d'Escales s'ha confós i ha agarrat l'eixida del camí d'Escales en comptes de la de La Vall. Una cosa normal i que li pot ocórrer a tots; però que en el cas de Pedro no se li deixa passar i el primer en carregar-li com no, el seu cunyat. A veure Pedro, tu on tenies el dinar, en un restaurant o era una paella en una caseta de la muntanya d'Escales. Ja ja! Açò ens ha animat fins La Vall.
Ja en La Vall, i com venint fent últimament quan entrem per la carretera d'Algar, ens hem parat al banquet de l'eixida a enraonar una estona.

Km totals: 63km.

dissabte, 14 de desembre de 2013

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (14/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David, Vicent i Tomás. Des de València: Julio. Des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Ventorrillo-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

EsmorzarTrucant les 10 en el rellotge del campanar arribàvem a la porta del bar. Pel carrer de la part de Castelló entràvem els vallers i pel carrer de la part de València, Julio. Toni arribà una mica més tard. El bar estava de gom a gom i en un racó hem pogut trobar taula. Avuí els bocates han estat millor que altres vegades, anaven ben farcits i el pa estava mengívol. Els carajillos segons l'opinió de la majoria estaven molt millorats. Sembla que la nova xicona que controla de moment la barra i a la qual l'amo li ha donat carta blanca està tenint el seu fruit. A veure el que dura. Els cambrers tampoc anaven estressats i l'amo no crida tant.
No hem tingut coca. Que vol dir açò! Les properes setmanes ho sabrem.

RessenyaMoltes vegades hem dit que la majoria de les cròniques venen carregades pel protagonisme de Pedro; però és impossible no fer-ne menció. Si bé per a nosaltres ja forma part d'una persecució sistemàtica, ell també s'ho busca i dona peu a ficar-se amb ell. Diguem que Pedro és l'ànima de la Penya i sense ell aquesta seria molt diferent.
I perquè començo amb aquest comentari?. Doncs perquè ja des de el punt d'eixida s'ha convertit en el centre, al haver aparegut 20 minuts tard i després de que Vicent li toqués per telèfon i descobrirem que estava dormint. El xicot s'ha excusat; però l'espolsó no se l'ha tret ningú. Minorada la tempesta hem seguit amb un ritme lleuger; però el retard de l'eixida impedia anar per Sagunt. En el desviament de Torres, Torres s'ha iniciat una discussió entre cunyats sobre el tema de sempre, que si Julio ens esperarà, que si truca-li per telèfon, que deuries anar a buscar-lo, que si patatim que si patatam. En encarar-nos cap a les Valls i en posar les bicis fins a 50 km es va acabar la discussió. No sense escoltar la veu de Pedro, enemic de la velocitat, de "que estamos locos". 
A la tornada hem tingut la companyia de Toni, el nou xic del Camp de Morvedre, que per no arribar de seguida a Faura ha seguit fins La Llosa. A partir d'aquí s'ha acabat la xerrameca i ens hem enfilat primer tirant Vicent, a continuació José i després Joan. Així hem arribat a la redona de Moncofa, punt on sempre es llença la mateixa pregunta. --Seguim per La Vilavella o pugem a La Vall? Aquesta vegada la resposta ha estat. --El que digui Tomás! I Tomàs en comptes de contestar puja el ritme de la marxa, passa al davant i tots pensem, no diu res, que farà? Alguns en una ràpida especulació ens inclinem a pensar allò de que el que calla atorga i que la direcció que agarrarà serà la de La Vilavella. Bingo! ho hem encertat, ens dirigim cap a La Vilavella. El ritme es baixa i seguim relaxadament per fer l'últim tram de la ruta. Així hem seguit no sense tenir que deixar de mencionar a Pedro; però que anem a fer, les coses venen com venen i les cròniques estan per a reflectir el que passa i les coses que li passen a Pedro o no li passen a la resta o si li passen a ell la té clara. Tot ha ocorregut a partir de La Vilavella, primer ens adonem que no venia, que li passa, tornem enrrere, ja ve, --que t'ha passat? "Me se ha salido la cadena, y con estos guantes, no queria mancharme y al final caca" Tot normal, no li hem donat canya, li pot passar a qualsevol. Algú li recorda que és el dia que ens fa arribar tard en més d'una ocasió, primer ha estat aquest mati en l'eixida, esperant-lo 20 minuts, alhora de l'esmorzar el seu bocata s'ho han servit l'últim i esperant la resta més de 5 minuts i ara la cadena. En eixes estàvem quan ens acostem a la pujada del Randero. Ja us esteu imaginant el que ve. Efectivament ve el que passa sempre; però avui té una vessant graciosa, una del TBO. Resulta que quan iniciem la pujada, veiem una tartana que havíem passat en Nules, ella havia anat per la carretera de Nules-La Vall i nosaltres per La Vilavella. En seguida em giro per a dir-li a Pedro que fins les tartanes ens passen per culpa de la teua cadena. Anàvem Vicent i jo, davant i avancem a la tartana. Però és passar-la i ens veiem que ens avança una moto scooter 125 i al rebuf Pedro. Ningú reacciona; però jo que tinc una topetia eterna en ell, em faig l'ànim i encara que penso que és una mica tard i damunt la moto, salte en la seva persecució. La cosa s'estava posant difícil i veia que no arribava, eixa moto li estava ajudant molt. Hi ha que prémer, quedava poca carretera, ell es gira i veu que vaig, error, es descontrola, surt del rebuf, es meu ell i la moto, caput una vegada més. Després l'excusa de que "el humo de la moto casi me tira al suelo, me ha revuelto todas las tripas" I de la trampa que, això no ho dius. Menys mal; perquè sinó ara encara s'estaria rient. Una més i no serà l'última.
Vegeu, perquè és precís parlar de Pedro.

Km totals: 73km.

dimecres, 11 de desembre de 2013

EIXIDA A CÀRRICA (11/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar, Bar Serapios)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: Bon esmorzar com és costum en aquest bar i excel·lent tertúlia que ha allargar l'esmorzar més del que deuríem i si a més a més ha hagut repeteixo de carajillo, la cosa es complica. Ja he fet més d'una vegada la reflexió d'acurtar el temps de l'esmorzar; però sembla que estem tant a gust xerrant que no reparem en el temps. Com diu Joan, hi ha que gaudir d'aquests moments.

Ressenya: El que en un principi creava dubtes de si l'elecció a Càrrica hauria estat un bon encert pel fred d'aquest dies, després del dia núvol que s'ha presentat ha resultat una marxa sense gens de fred i hem fet un recorregut plaenter. Les anècdotes del dia les han protagonitzat Vicent i Pedro. 
Vicent perquè s'ha fet totes les redones de la ruta més d'una vegada. De segur que el seu comptaquilòmetres ha marcat més d'algun quilòmetre que la resta.

Redona de Sot de Ferrer
Redona de Soneja
Redona de Geldo
Redona del Juncar
Redona d'Escales
Redona del Pinyal
Crec que no me'n deixat cap.
I Pedro, perquè ha deixat pel camí part del seu equipament, cansat de suportar les crítiques del seu cunyat que sempre li està tirant en cara que va vestit igual que "el tio Farra". Així que en un contenidor que hi ha en l'entrada a la discoteca La Masia ha llençat els guants i al tornar no ha volgut parar a llençar el culot per no llevar-se les sabates; però si que l'ha destrossat i ha assegurat que en arribar a casa el llença al fem.
Contenidor on Pedro ha llençat els guants

Km totals: 67km.

dissabte, 7 de desembre de 2013

EIXIDA A PETRÉS (07/12/2013)

LA FITXA ESTÀ BUIDA A FALTA DE QUE 
ELS QUE HO EIXIT EM FEU ARRIBAR LA CRÒNICA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida
Lloc de destí: Petrés.
Equip
Ruta:  

Esmorzar:

Ressenya

Km totals

dimecres, 4 de desembre de 2013

EIXIDA A BENAVITES (04/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna/València.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, David, Vicent i Tomás i des de Paterna: Quique. Des de València: Julio. De paisà, a peu i des de Benifairó: Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Ventorrillo-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall. 

Esmorzar: Ja són dos les setmanes que comptem amb la companyia de Julio. Donat la bona propaganda que fem dels esmorzars d'entre setmana dient que superen als dels cap de setmana, li ha despertat el cuquet i està assaborint insitú els bons entrepans, a més a més de la bona tertúlia que s'estableix, amb calma, pausada i sense soroll. Com diu Joan, l'eixida dels dimecres és per a gaudir de la tranquil·litat de la ruta i del raonament de la taula.
Els entrepans han estat repartits en dos tongades, els que mantenim el clàssic llomello amb pisto i els innovadors que els agrada investigar nous sabors i han canviat el pisto per la sobrassada. Aquests han quedant ben servits de sobrassada, els han omplit el pa amb una bona llesca de sobrassada com si fos una tallada més de llomello. El més remugador, Pedro, que quan no per falta de gasto, que quan no per massa, com ha estat el cas d'avui, sempre treu pegues. La resta hem engolit sense cap objecció ajudant-nos de la ceba i picants en vinagre i el vi fres o calent que acompanyat de la llimonada a arrodonit el menú. Per acabar en els carajillos i dels que Pedro no ha complit el compromís adquirit el dissabte, de pagar-los a Jose (almenys) i a Joan. Ja se sap, "donde digo Diego digo digo". 

Ressenya: Des del lloc d'eixida la polèmica estava servida. Jose tenia un missatge de Juilio dient-li que havia quedat amb Pedro en no se quina redona de dalt de no sé quin pont per on passa el riu Palancia. O siga, embolics de Pedro que mai troba una identificació apropiada per a cada lloc. Tan fàcil que és quedar en El Ventorrillo, Rotonda de Petrés, Opel de Sagunto, etc, etc. No ell ben complicat. Total ja eixim despotricant i pegant-li la vara. Seguim al nostre aire i a l'altura d'Alfara Pedro s'avança per tal de complir la seva cita, els demés continuem al nostre ritme i pensant que alguna cosa eixirà i que Julio és una persona adulta, amb molt de món i que no li resultarà difícil arribar al lloc, a més a més ja hi havia estat alguna vegada i collons, és del terreny, no estem en la "Conchinchina". La cosa al final no ha tingut sorpreses. Tots hem anat al encontre de Julio amb una diferència de 100 metres, a més a més Julio venia ja acompanyat de Quique que ha fet de granera i tots junts, mantenint les distàncies, hem fet cap al bar, on Joan ja estava a la guaita.
La tornada, com sempre, amb el cap catxo i fora de parlar, pedalejar i més pedalejar i per Moncofa cap a La Vall.

Km totals: 62km.

dissabte, 30 de novembre de 2013

EIXIDA A ALMEDIJAR (30/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura.
Lloc de destí: Almedíjar.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás i des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Soneja-bufador d'Almedijar-Almedijar (esmorzar/bar Carmen Viñado)-bufador d'Almedijar-Azuébar-Marianet-Fondeguilla-La Vall.

Esmorzar: Com tots sabeu, internet s'ha convertit en un gran caixó d'informació i ja són poques les coses que se l'escapen. Abans de fer l'eixida he replegat informació sobre el bar que habitualment anem i he descobert que ara es diu Carmen Viñado, en substitució del nom d'Asun que es deia abans. Sembla que açò bé a conseqüència d'un canvi d'estratègia comercial i una clara adaptació al turisme rural que tan prolifera en aquest poble, majoritàriament senderistes, bikeros i gent del bon yantar. Per arrodonir la investigació amb una xicoteta entrevista amb Carmen, la regentadora del bar, hem sabut que el nom de Asun venia pel nom de la propietària i inauguradora del bar i que Carmen no és la propietària i el regenta en caràcter de lloguer. Aquell tracte agre de l'amo ha desaparegut i inclòs es fa el graciós, a més a més ha contractat cuineres i el servici va molt ràpid. El gasto seguint sent el mateix; però aquest ja ho era bo i al que hi ha que ressaltar el vi, collita pròpia del poble i amb tap de suro de denominació d'origen, Almedijar.
Foto feta per Toni
Ressenya: Amb prou de fresca que ha provocat que a més d'un se li hagin pegat els llençols, hem iniciat, passades les 8:15h., la ruta cap a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca del bloc, no s'anava des d'abril (com a crònica) si que sembla que alguns de la penya han estat dues vegades; però com jo no vaig anar i ja es sap, si Jose no ix, no hi ha crònica. Per tant, malgrat que alguns de la penya, per perera, han insinuat de canviar la ruta per tal de fugir del fred, no ha causat efecte i entre altres coses per respectar que algú com Quique o Toni, seguint la convocatòria del bloc, aparegueren i es trobàrem sols, cosa que així ha ocorregut en el cas de Toni, que quan estàvem esmorzant ha entrat per la porta del bar. Amb calma, el cap catxo i tractant d'assimilar el fred, hem anat avançant poc a poc i sense gaire entusiasme. Ens ha tret de la monotonia David, l'especialista en acurtar el camí i en arribar a la redona on s'agafa la carretera d'Algar ell ha plantejat que se'n va per la carretera principal i no vol passar per Algar que la distància a Almedijar era llarga i el temps se'ns havia tirat a sobre. I en el cabut que és, sabíem que faria el que havia dit, i hem pres la decisió de seguir al darrere i no crear polèmica; però és que la veritat tots volíem avançar. Evidentment, eren les 10:10h. quan hem arribat a Almedijar. Però abans hem de tornar a retreure més del mateix, com sabreu els que hi aneu per allí, abans d'arribar a Almedijar hi ha una pujadeta en dues tongades i que sempre ha convidat a fer les típiques escaramusses, i malgrat que ja Pedro havia dit per activa i per passiva que no anava a intentar-ho més, sigui l'aire de la serra, o el que és més normal, que sempre li pica el cul, la cosa és que en arribar a eix punt, Tomás s'ha posat davant i ha despertat el cuquet de Pedro i Jose, doncs també. Joan i David s'han quedat a la mira. El primer tram l'hem fet tots tres seguint la roda de Tomàs i portant el seu ritme; però en el segon tram, Tomás s'ha apartat i han quedat davant Jose i Pedro. Si, la història es torna a repetir i el que complint la seu paraula, deuria d'estar quiet, es posa a pujar el ritme, així que Jose ho te clar, tens ganes de lluita, doncs vols llenya, doncs pren llenya, s'ha posat davant i si pots seguir el ritme vine i sinó ja t'apanyaràs i aprèn una vegada més, cosa que així ha ocorregut. Després ha manifestat que si el cor, doncs més motius, estàs vellet i t'has de cuidar. Fins i tot li ha passat Tomás.
A la tornada, com sempre és típic en la penya i alhora de pagar, creem bulla i sent el sac de les trompades, Pedro. En aquest cas la broma ha vingut del seu cunyat Joan, que aprofitant eix moment de pagar, li ha agafat les ulleres de vista i se les ha posat a la butxaca. En la porta del bar em manifesta la seva intenció de dir-li més endavant de que li ham trucat del bar preguntant si algú s'havia deixar unes ulleres. Bé en eixes movem i anem fent camí. Per tant no s'ha adonat de les ulleres. Passant Azuébar m'ha arrimat a Joan preguntant-li que hi ha de la trucada i li dic que si vol inici jo la festa. Bé, fers-ho. Em acosto a l'altura de Pedro i Tomás que anaven xerrant i amb veu alta per a que em senti Pedro em dirigeix a Tomás preguntant-li si quan en el bar li ha caigut els pegats de les punxades no li havien caigut també unes ulleres. Es palpa i diu que ell les porta i Pedro de seguida salta, "a ver si soy yo". En el nerviosisme que el caracteritza es palpa la butxaca i al primer objecte que palpa és prou per a dir que ell també les té. La resta espectant al que feia i sabedors de que no les portava li hem tingut que fer pensar que el que hi havia tocat no eren les ulleres; sinó el mòbil. Efectivament, torna a palpar i descobreix que era el mòbil, segueix palpant i no hi havien més objectes. "Me cachis ja me las he dejado encima de la mesa, mira que lo sabía". Jose pren la paraula per aleshores abocar el de la trucada telefònica, dient que ha rebut una trucada del bar comunicant la troballa i que en cas de que fora d'algú de la nostra penya li trucarem per confirmar-ho. Així que Pedro, agafa el telèfon i truca, que són les teves ulleres i tu ets l'interessat, per tant gastat tu els diners. Li entren el dubtes, "que como te han llamado, que como saben tu telefono; pero si tu no has parado a hablar" Abusant de la seva inocència, he insistit que tinc els telefons perquè estava interessat en fer un esmorzar de senderistes i per tal d'estar en contacte ens els hem intercanviat. Bé, la resposta ha colat i seguix dient "que ya subirà el martes; pero que el no llama" Jo insisteix dient que ella espera la trucada de confirmació i jo he quedat amb ella que li trucaries; així que para i et doni el nombre. Ell parlar per telèfon, ni per fer-lo morir. Deixem la discussió i com teves són les ulleres, ja t'apanyaràs. En arribar a prop de La Vall, s'arrima Tomás i m'indica que parem en la redona que bé que Joan vol passar-me les ulleres i que com a partir d'aquest punt jo segueix en la seva companyia i la resta entra en el poble que faci jo en elles el que cregui i que acabi la història a la meva manera. La parada ha estranyat a Pedro i li ha servit per retraure que nosaltres teniem les seves ulleres i que li les donàrem. Paraules de dissuasió i distracció, moment que Joan m'ha passat les ulleres. Abans d'iniciar la marxa Pedro s'acosta a Joan i li palpa la butxaca i comprova que allí no hi eren i abans que vingui a palpar-me a mi reprèn la marxa i tots ens anem. Així que em quedo jo i ell sols i el meu cap comença a cavil·lar com faig l'entrega. Per esgotar la via encetada de la trucada li torni a insistir de que la del bar espera la seva trucada i li torni a fer la reflexió que li havia fet abans i que si tu no li truques, jo per educació li tindré que trucar i això no té eixirà debades, algun carajillo em deuras; perquè maleïda sigui la gràcia que un problema teu em tingui que costar diners a mi. Pensa el que pensa i reconeix que té que trucar, "Ahora me ducho y luego voy a tu casa a por el número; porque ahora me tengo que quitar los guantes" Vingui no el facis tan llarg, a la redona d'entrar al Poblet parem i et doni el nombre. Accepta, ho he aconseguit, definitivament se l'ha begut. Ens aturem i espero a que es llevi els guants i es tragui el telèfon i aleshores em posi la ma a la butxaca com si fos a treure'm el meu mòbil i li doni les ulleres. "Ves maricones como las tenias vosotros" De maricons res, tens que estar agraït de que les tinguem nosaltres; perquè te les havies deixat damunt de la taula i gràcies a que el teu cunyat les ha agafat ara les pots recuperar. Per tant no te n'aniràs de rosetes. Hem deus un carajillo. "Vale, tranquilo, el próximo dia te invito" Et pren la paraula, adéu.

Joan, ja saps, sinó llegeix aquesta crònica i vols aprofundir en la història i aprofitar-te d'un carajillo, quan el vegis dona-li canya.

Kilòmetres totals: 53km.

dimecres, 27 de novembre de 2013

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (27/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Benifairó de les Valls.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, David i Joan. Des de València: Quique i Julio
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benifairó de les Valls (Esmorzar, Bar Flash)-Almenara-La Vall.


Esmorzar: Avui hem tornat a l'antic bar Baco ara anomenat bar Flash. Per tant anàvem a un lloc conegut; però a descobrir un nou amo i la seva cuina. Les altres novetats ha estat que ha vingut Julio i que Quique ho ha fet acompanyat d'uns ciclistes de Paterna. Per tant hem omplit una taula amb 11 integrants.  La dinàmica alhora de escollir bocates és la mateixa que la de Canet, t'apropes a la barra i demanes del que hi ha de mostrari. Segons el sentir general, tant els bocates, com els complements, la beguda i els carajilllos també mantenen la tònica de Canet. I fins i tot el preu, 4,50€. En definitiva, un nou lloc per alternar amb els altres; però sense res especial. Per a una ruta d'hivern i amb fred com avui, on la bici no abelleix gaire, és ideal.
L'altra cosa digne de menció ha estat que Julio, avui es trobava eufòric i ha iniciat un debat sobre la política actual on ha intentat mostrar la seva sensibilitat envers la classe mitjana/baixa i replicant al bombardeig per part de la resta de la taula que rebia i que sorprenentment ha suportat sense enuig. Quan més ofuscats estàvem, els de Paterna han plegat veles, invitant Quique a Julio de tornar amb ells; però era tant l'estat d'eufòria que ho ha desestimat i en acomiadar-nos s'ha oferit a pagar part del repeteixo de carajillos, donat que restat l'esmorzar no li arribava per a tots. Jose, veí de taula, li ha agarrat el guant i hem demanat el segon carajillo, mentre tant el debat ha continuat pujant d'intensitat; però en harmonia. 
Alhora de pagar, Jose ha assumit tot el cost del segon carajillo, malgrat la insistència de Julio de complir amb el pactat; però Jose ja ho tenia decidit.
Ens hem acomiadat de Julio, que amb cara de llàstima partia amb la clàssica frase: "Y yo solito pa mi casa"
Ressenya: El fred del mati i el retard dels que per causa de l'entrada a l'institut, ho ve peguen la volta per evitar-ho o bé perquè esperen a que passin 10 minuts, ha fet que sortim més de les 8:15h. Per tant ens hem dirigit per la ruta de costum: però fent el camí més curt. A més a més Pedro ha punxat dins de Faura i encara ha retardat més l'arribada al bar. La reparació de la punxada ha estat del més divertida. Feia temps que no em reia tant, veient la pintoresca manera de fer la feina, amb eix nerviosisme que el caracteritza, a més a més de la curiosa infraestructura que porta en eixa adaptació d'un botellí com a bossa d'eines amb una càmera amb pegat mig desapegat i una altra nova, creant-se-li la difícil decisió de si posar la vella o la nova, alhora que la resta advocàvem per la nova i ell, gorromino com pocs insistia per la vella, i per tal de trencar la discussió, Jose ha agafat la càmera i li ha desapegat el pegat. Tot això amb la càrrega del cunyat que feia més divertit la situació. Total que una punxada de no res ens ha portat més d'un quart. Però el bé que ens ho hem passat ha merescut la pena. S'ha produït aquella dita castellana que diu "En mi casa no comermos (en aquest cas, no esmorzem); pero nos reimos más"
Hem emprés la marxa i en el primer cantó hem vist arribar a Julio i en arribar al bar ja ens estava esperant Quique amb una colla de ciclistes de Paterna.
La tornada directe a la Vall i seguint a l'amic David, el rei de les travesses, no de futbol sinó de camins. Travessia que ens ha tret a la carretera d'Algar i entrar a La Vall pel mateix lloc de l'eixida, circumstància que ens ha fet recordar la proposta de Vicent de parar al banquet i fer un poc de raonament, cosa que hem fet fins les 13h. moment en que ens hem dirigit al pessebre.

Km totals: 50km.

dissabte, 23 de novembre de 2013

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (23/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás. Des de València: Quique, Julio, Antonio (i dos més que no recorde els seus noms i que si m'ho feu arribar els posare. L'un ja havia vingut una altra vegada i l'altre es nou i sé que és el secretari de l'Ajuntament de Xilxes/el món és molt menut) .
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres (en aquest punt la penya es torna bífida: tres anem per les Valls i dos pel Port de Sagunt)
Opció 1: Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet 
Opció 2 Les Valls-Ventorrillo-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall.

Esmorzar
Un poc més tard de costum degut al contratemps que hem patit tan els de La Vall amb la punxada de David i els de València que han sortit més tard. Açò ha provocat el que ens trobéssim el bar ple i la barra a les últimes. Aquesta circumstància ha obert un debat sobre si deuríem de canviar de bar i anar a un que es troba a les afores al que acudeixen els Cosaors. Decidim, ja que estàvem davant preguntar si hi havia lloc i sinó ens aniríem. Doncs bé, com a bon clients que som, prompte ens han fet lloc. Hem demanat el de costum i els deu que ens hem concentrat en taula hem establit dues o més converces alhora, cosa que treu de polleguera a Julio i reforça la teoria de que en una taula més xicoteta i ben estrets ens assabentem tots.
Al carajillos, Julio ha tret la coca catenense,, i sembla que l'hem recuperada. GRACIES JULIO, TOTS SABEM QUE NO TENS CAP OBLIGACIÓ; PERÒ ALHORA  HAS CREAT TOTA UNA TRADICIÓ I LA QUAL COSA ET RECONEIXEM I VALOREM.
Aci tenim la coca catenense
Ressenya: Amb poca puntualitat, un aire en contra, molta xerrameca i com a colofó la punxada de David hem fet una marxa d'anada que ens hem engolit el temps fins el punt que eren les 9:35 h quan estàvem en Torres Torres i sols ens quedava la preocupació de que si Julio venia al encontre no ens trobaria, amb el conseqüent enuig i a més a més Pedro no li volia trucar, ja se sap no solta el telèfon ni a la de tres, per contra ha preferit anar ell amb Joan al seu encontre i Jose, Tomás i David, amb el rellotge en la mà i considerant que el temps és el que és i no es podia estar a les 10h. en Canet. Solució, la Penya es parteix en dos, tres per les Valls i dos per Sagunt. A la fi Julio venia en retard i no s'han vist i evidentment eren més de les 10:10 h, quan hem anant arribant a Canet.
La tornada ha estat sense contratemps, tan sol la costum que ha incorporat Pedro en aquest tram de parar a pixar davant de l'hotel Simba i el dubte de si anar per Moncofa o La Vilavella i que prompte s'ha aclarit en quan David ha dit que ell anava per Moncofa i la reflexió de Tomás dient que com no porta càmera de recanvi hi ha que acompanyar-lo.

Km totals: 66km.

dimecres, 20 de novembre de 2013

EIXIDA A ALMENARA (20/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall//Paterna.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan i Tomás. Des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: A l'entrada a Almenara i prop del Bar, donat el vent que feia, se ens presenta el dubte de si esmorzar dins o fora en la terrassa. De seguida, els mes antics manifestem que l'any passat fera l'oratge que fera, sempre havíem esmorzat en la terrassa, doncs no es parli més, a la terrassa.  Després una xicoteta discussió entre cunyats per veure quina taula era la més adient ens hem assegut en la del racó. Però en eixir la cambrera al carrer tota tapada, en cara de fred i cridant: -Què no teniu fred?. Davant d'aquesta xixona en cara de llàstima qui no es solidaritza amb ella i atenent la seva mirada compassiva, hem entrat dins del bar. Sembla que aquesta acció ha causat en la cambrera una sensació d'alleujament, la qual cosa s'ha vist compensant en una atenció desmesurada, i si el concepte que teniem d'aquest bar era immillorable, avui s'ha acabat de confirmar. Hem estat molt ben tractats, ens han servit uns entrepans com en cap lloc i en arribar els carajillos han tirar la resta, ha tret uns carajillos en el que els ingredients es mantenien en suspensió, que és la millor mostra de que aquest carajillo no podia estar dolent i efectivament, tots li hem aplaudit la seva cura en l'elaboració. La mostra ha estat que ha hagut repeteixo. Aquest últim després d'una llarga conversa al voltant del cotxe de Pedro i en el fragor de la discussió li hem tret que pagués el segon. La sobretaula ha arribat fins les 12h. El temps ha donat per a moltes converses. 
Així que els integrants de la taula podeu fer us del l'apartat de comentaris d'aquesta noticia i aportar cadascú el comentari amb els diferents temes de la conversa que considereu mencionar.
La cara ho diu tot. Sembla que ho estem passant mal?
Per a mostra un botó
L'anècdota final ha esta una vegada més alhora de pagar. Tots hem pagat l'esmorzar bàsic deixant a Pedro la resta, tal com havíem quedat; però sorpresa! Pedro sols portava 5€. Una vegada més Tomás ha eixit al rescat i li ha pagat els segons carajillos. No vos ve a la memòria una cosa semblant en Eslida fa unes setmanes. Allí en Eslida ja no va pagar perquè el del bar va convidar i avui ha estat Tomás. Ve ha promès que li tornarà els diners. La cosa és que ja ha passat un mes de la compra del cotxe i la butxaca segueix queta.

Ressenya: Ja tenim el fred sobre. L'equipació és d'allò més variada. Tan sol tres component, Joan, Tomás i Quique porten l'equipació d'hivern de La Morralla, Pedro i Jose uniformats d'ALDI. Aquest ha estat el primer tema de conversa de la ruta que ens ha servit per passar el primer cop de fred i rebre les ratxes de vent, company inseparable fins l'hora d'esmorzar. Aquest ha provocat el segon tema de conversa, d'on bufava i hem repassat tota la Rosa dels Vents i fins i tot Joan ens ha recitat la primera estrofa de la poesia VELES E VENTS d'Ausiàs March:
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Malgrat aquesta agradable sorpresa, no ha servit per calmar el vent, tot el contrari, ha anat en augment i amb ell hem seguit amb l'esperança d'arribar a Torres Torres i en girar cap a Les Valls trobar-lo a favor. I si, ens ha ajudat fins l'extrem, que en el descens cap Les Valls i a una velocitat respectable ens hem creuat de cara amb un camionet que ha provocat una ràfega que ens ha bandejat les bicis. Hem reduït la velocitat i poc a poc ens hem encarat cap el pessebre d'Almenara. 
La tornada, ja sense vent, molt tranquil·la i gaudint del bon estar que feia. Parada de Pedro a l'urinari de la N-340, volteta a la redona de Moncofa per saludar a la fulana que havia aparegut després d'una llarga estona i que especulant sobre la seva aparició l'hem atribuïda a que actua en l'època de la recollida de taronja. Hem continuat per La Vilavella i novament apareix la discussió de si circulem ve pel tram entre l'eixida 954 i 956 i on està la 955. Igual escric un correu a tràfic a veure si em contesten i donen la solució com en el cas de la senyal de la carretera de Moncofa. Hem encarat la carretera de La Vall i en arribar al Randero, fita mítica de La Morralla per fer mostres de força, el que avui ha manifestat el seu estat de forma ha segut Tomás, encapçalant el grup i posant un bon ritme. Sembla que es troba de nou en tota la seva salsa.

Km totals: 62km.

dissabte, 16 de novembre de 2013

EIXIDA A PETRÉS (16/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i David. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Albalat dels Tarongers-Petrés (Esmorzar, Bar Unión Petrenense)-Redona de Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: La pluja ha canviat el destí de l'esmorzar i el que en un principi era a Albalat s'ha traslladat a Petrés per dues circumstàncies. L'una que la pluja ens ha trastocat la marxa i a sorprendre'ns a l'altura de Torres Torres hem decidit entrar directament a Albalat, menys Pedro que ha seguit en busca de Julio. L'altra, que a conseqüència de la fugida de Pedro, se ens ha creat a David i a mi el dubte de a veure si Julio no ve i estem aci esperant-lo. Total que he trucat a Julio i em contesta dient que encara està en Puçol i afegeix perquè no anem cap a Petrés i esmorzem allí. Com que la pluja no era gaire forta acceptem la proposta, només quedava contactar amb Pedro, així que paga germà, agafa el telèfon i truca-li; però el senyor que no l'agafa; doncs la festa està servida, un dia plujós i a més a més a la recerca de Pedro. A la fi la sort ens ha somrigut i en l'entrada de Petrés des d'Albalat hem vist a Pedro que venia i tots tres ens hem encaminat al bar de la plaça de Petrés. Al poc a arribat Julio.
NOTICIA D'ÚLTIMA HORA
JULIO APAREIX EN EL BAR DE PETRÉS AMB LA COCA PETRESANA
Julio for president. La solució a la coca ha segut molt més ràpida que la de Fabra en Canal 9. O que la mateixa decisió del ministre Gallardón en els dies moscosos dels funcionaris de justícia. Estem salvats. Hem recuperat la coca.
On estàveu avui morralleros, com no haveu vingut, els quatre que erem hem eixit a 1/4 de coca. Hem quedat ben enfitats.

Benvinguda senyora coca amb nous i panses 
Ressenya: A les 8h. passades hem acudit Pedro, Jose i David. Tomás estava un poc indispost, Vicent segueix amb els examens del Valencià i Joan amb la guàrdia de sa mare.
Hem aparegut ven protegits per al fred i ens hem trobat en que aquest era menys que el que ens havíem gitat; però per contra ens hem trobat en l'amenaça de pluja, cosa que com ho llegit dalt ha succeït. Fins l'hora d'esmorzar ja sabeu el que ha passat. La tornada s'ha iniciat amb una pluja que si bé no era intensa si que mullava i de no ser que a mesura que avançàvem minvava i en arribar a Almenara ha parat, la calada hauria segut bona. En aquesta bona noticia estàvem quan anant per la via de servei d'Almenara, la qual havíem agafat per acurtar, donat el mal temps, David en una maniobra semblant a la que va fer quan anàvem a Castelló, va hi punxa. Ha inflat la roda a veure si li aguantava i hem pogut arribar fins la redona de Xilxes on ja hem tingut que parar. Allí l'hem canviada i per sort ja no plovia. En arreglar-la hem continuat i a l'altura del Carmaday i per tal d'evitar els tolls d'aigua i el tràfic, a David se li ha ocorregut anar pel vial d'enfront de la Mina i a mi me ve a la memòria que per ací Pedro l'última vegada va punxar i que havíem atribuït al cristalls dels botellosn i ja no passàvem. A més a més em faig gran dient que jo des de que tinc aquesta bici no he punxat mai. Mal comentari, a l'altura del camp de futbol ja tenia la roda en terra. Pel que em quedava he continuat fins a casa en el cul enlaire per no carregar pes.


Km totals: 57km.

dimecres, 13 de novembre de 2013

EIXIDA A TORRES TORRES (13/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Benifairó/València.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás  i Vicent. Des de Benifairó: Joan. Des de València: Quique i Toni
Ruta: La Vall d'Uixó-Xilxes-Almenara-Petrés-Gilet-Estivella-Torres Torres (Esmorzar, Bar Martí)-Algimia d'Alfara-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.

Esmorzar: Avui havíem programat l'esmorzar en el bar Martí de Torres Torres, més que res, perquè recuperaren la història en bicicleta els nous jubilats, Vicent, David i Joan, ja que com molts sabeu, aquest bar fos santuari dels inicis en bici. Malgrat els remucs de Pedro, la resta sigui per sentiments o sigui perquè ens resulta atractiu un ambient tan casolà i que sembla està aturat en el temps, quasi res pareix haver canviat en tots aquest anys, hem estat molt a gust. Hem fet bon compte de tot el que ens han tret, principalment dels cacaus i el vi del que no hem necessitat el cambrer per abastir-nos. 
Açò és la mostra del que és un bon plat d'olives i ceba
Toni també era la primera vegada que estava i segons comentari de Quique venia un poc preocupat per allò de tenir que entrar a la cuina a fer-se el bocata, cosa que evidentment ni hi era així; però com li costa assimilar les ironies de la penya sembla anar prou despistat. Al final de l'esmorzar com la taula del vi de la collita pròpia estava buida li hem preguntat a l'amo si no en tenia vi d'aquell i ens ha dit que enguany la cosa de fer vi no ha anat massa be, que si volíem li quedava un cul del de l'any passat; però que estava un poc picat. No res, com estigui i cap a dins. Sembla que a Toni no li ha convençut gaire. Tan si val, hem complit en el protocol de l'esmorzar típic d'aquest bar i tots satisfets hem eixit com sempre cridant i fent broma. La llàstima ha estat que David no ha pogut eixir i s'ho ha perdut. No et preocupes David, tots els nous incorporats han coincidit que aquest bar deu figurar en les rutes de La Morralla. Així que Pedro, deixa de remugar més, o acceptis aquesta situació i calles o no surtis el dia que decidim venir ací.

Ressenya: La ruta d'avui ha estat totalment nova. Com per anar a Torres Torres, si es seguia la ruta d'Algar, s'arribava massa ràpid, hem fet la volta al revés. Açò ha tingut l'al·licient de que el paisatge, malgrat ser el mateix, vist des d'aquesta perspectiva, sembla diferent i hem pogut adonar-nos de vistes que de l'altra manera queden a l'esquena i no les veus. El més cridaner, observar la Serra d'Espada des de la vessant valenciana, on destaca clarament entre altres, l'observatori d'Eslida i el pic Bellota. També s'aprecia que la pendent des de Petrés fins Torres Torres és major per aquest costat. Per donar un atractiu més, en passar prop de la presa d'Algar, ens hem desviat per tal d'arrimar-nos al pont sobre la dita presa; però ens hem trobat que una porta impedia el pas. Hem seguit el camí que ens porta directament al poble d'Algar, el qual travesses pels seus estrets carrers.
La novetat del final de la ruta ha estat, a suggeriment de Vicent, el parar al banquet de l'eixida i fer una estona de raonament. I això és el que hem fet Pedro, Vicent i Jose, Tomás ha continuat perquè tenia una empresa que fer i que li requeria urgència. 

Km totals: 62km.

dissabte, 9 de novembre de 2013

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (09/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar
LES RETALLADES ARRIBEN TAMBÉ A LA PENYA LA MORRALLA  
Doncs si, companys de La Morralla, ja es pot confirmar la noticia. Ha arribat a l'esmorzar de La Morralla les retallades. Ha caigut del menú les coques petresanes i caneteres. Els motius ho deixarem a que cascú cascú tregui les seves pròpies conclusions.
Aquesta imatge és història
Bé, pel que fa a la resta, tot ha estat segons la línia del Bar i els costums de cadascú. La novetat és que la barra ha canviat una mica d'aspecte i l'oferta i la presència sembla s'ha millorat. El carajillo d'avui molt bo, en ha estranyat i la resposta deu ser que avui en la barra no estava el dessalat de l'amo.

Ressenya: Amb puntualitat, tots els integrants habituals de La Morralla hem acudit al punt d'eixida (inclòs David, que ja crec que es podem atrevir a confirmar, que açò serà ja una continuïtat). Vicent no ha eixit perquè està fent exàmens de la Junta Qualificadora del Valencià, cosa que li ocuparà quatre dissabtes (Sembla que les retallades, de moment, no han arribat a aquesta oferta). Tots agrupats i assossegats hem fet camí sense sobresalts, tan sols citar una anècdota en una de les ja anomenades lluites entre Pedro i Jose i que avui s'ha tornat a produir en la xicoteta pujada a Estivella on l'esprint ha merescut el qualificatiu d'esprint rejoneador, per la forma en que Jose ha portat a Pedro, ja que Jose davant ha mesurat les seves forces i la velocitat a les de Pedro mantenint-li en tot moment la distància suficient per a que no el passara a més a més de que Jose serpentejava amb la bicicleta donant la mateixa impressió que es veu quan un rejoneador va davant del bou i d'ahi el qualificatiu que David ha tret.  A les rodalies de Gilet ens hem creuat en Julio. A partir d'aci, Julio ha passat al davant i ha llançat el grup fins arribar a una velocitat límit de 47 km/h. A l'entrada del poble de Canet, en la redona, el grup es divideix en dos, els que agafen la ruta de circulació correcta i els infractors, que agafen la drecera per direcció prohibida.
La tornada ha seguit la ruta de costum amb l'excepció de que com Tomás es troba eufòric, donat el bé que està agafant la recuperació, hem seguit per La Vilavella (ací David ens ha fallat i no ha continuat, s'ha excusat per feines urgents; però que a veure si gestiones millor les eixides per gaudir de tot el recorregut i no perdre't alguna bogeria o conversa que sempre apareix al final del recorregut). Avui Pedro tenia la lliçó ben apresa i en el Randero s'ha comportat i no ha fet cap bogeria. Sembla que poc a poc va assumint la seva baixa forma, que no és tal; sinó que simplement els anys no perdonen i per molta ullera fashion l'edat no perdona.

Km totals: 75km.

dimecres, 30 d’octubre de 2013

EIXIDA A BENAVITES (30/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, Vicent i Tomás i des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benavites (esmorzar)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vilavella-La Vall.


Esmorzar: Bons entrepans. Alguns hem seguit la tradició d'aquest bar i hem demanat el llomello amb tomata, la resta un de cada classe. Tots hem fet bon compte del gasto i en un pis pas ha volat. La gràcia de la cuina d'aci és que ho fan tot molt mengívol. El carajillo també és del nostre gust. El centre de la conversa majoritàriament ha girat al voltant de la gastronomia. Concretament ha vingut arrel de que Joan ens ha dit que aquest cap de setmana es va a fer una ruta històrica per la zona de Viella, llac Sant Maurici i voltants i del bé que es menja per eixos llocs. Vicent ha retret Don Esteve com el lloc estrella del menjar bo i en quantitat, la proba és que acaba de vindre d'allí amb la seva dona en viatge de plaer i celebrant la recent jubilació. Jose i Joan que també han estat i ho coneixen han aportat la seva visió corroborant el que ens contava Vicent. La nota discordant com no podia ser d'altra manera la donat Pedro quant tira per terra que menjar tant no és res bo i que ell no pot en tant de menjar i que si patatín que si patatàn. A partir d'ací s'ha convertit en el centre, com a ell li agrada, i tots contra ell acusant-lo de rar i de que no és d'aquest món. 

Ressenya: Amb puntualitat hem anat arribant segons la distància que ens separa de casa i els lloc d'eixida. En estar tots, a falta de David, que mai se sap si ix o no i si ho fa si passarà per ací o anirà pel seu conter (DAVID, NO ESTARIA DE MÉS UNA TRUCADA), Joan ens ha fet una petició sobre l'hora d'eixida. Proposa eixir a 8:15. De seguida Jose li replica que t'estàs fent-te major. La contrarèplica ha estat que ens diu que doncs a les 7:45. A la fi ens diu que el motiu del canvi d'hora ve determinat per la coincidència de l'entrada dels alumnes de l'institut i els grans taps que es creen al carrer i voltants que impedeixen la circulació amb normalitat i el conseqüent perill de caure. La solució a la que hem arribat és que l'eixida es manté a les 8 i que ell pot fer el mateix que fa Tomás, fer una ruta alternativa que eviti el passar per davant dels instituts o que es retardi fins que passi l'hora d'entrada, que l'esperarem fins que arribi.
David no ha arribat i ens hem posat en marxa. Tot el trajecte xerrant i sense pressa hem arribat a Les Valls; però abans d'arrimar-nos al bar Pedro ens planteja que anem a veure el cotxe que s'ha comprat  i que casualment era d'un concessionari d'aci. SIIIIIIIIIIIIIII S'HO HA COMPRAT, després de pegar-li voltes al nano s'ha decidit. 
Nuevo Ford Fiesta (3 Puertas - Trend - 1.25 Duratec 60cv - 5 Velocidades)
Aquest és el cotxe de Pedro
A la tornada hem anat junts fins la redona de la N-340, on Quique ha girat cap a Paterna i nosaltres cap a casa, direcció Almenara. Com es propi de la Morralla, la tornada ja no ha estat tan plaent. S'ha posat Jose davant i amb una velocitat que tots podíem tolerar, no passar de 30 km. hem arribat a la redona de Moncofa i sorprenentment Tomás ha llançat la veu de que per La Vilavella, Jose no s'ha parat a esbrinar si anava en serio o de broma, la cosa és que com anava davant ha seguit cap a Nules. En arribar a la primera eixida de Nules Jose ha dit que no entrava en el poble i que seguia per la N-340 en demostració al raonament de Joan que l'altre dia, quan ell anava davant, ens va tirar per dins de Nules al·ludint que en eixe tram estava prohibit per a bicis i que Jose li rebatia, dient-li que això era a partir de la següent eixida i que el cartell de prohibició així ho indicava. Doncs bé, Jose ha senyalat la senyal de circulació on veritablement s'ha pogut llegir el que sostenia, prohibit des de l'eixida 956, o sigui, la propera. En eixe debat estàvem quan Pedro en anuncia que havia punxat. De seguida "esto és por venir por aquí" S'ha parat en un lloc perillós, malgrat la recomanació de que seguís un poc més endavant fins trobar un lloc segur; però que tu tia. Joan, el cunyat cascant, com a bon familiar ha girat a tirar-li una mà, mentre la resta, amb una mica de remordiment, ens hem quedat al marge; però és que el lloc no era per estar cinc ciclistes ocupant una zona realment perillosa. Una vegada arreglada i amb una càmera reparada (cosa que ja no s'estila; però que tractant-se de Pedro, és normal) i a més a més utilitzant un pegament dels xinos, hem continuant amb l'amenaça de que en uns metres perdria l'aire. Per sort ha aguantat i sense més sorpreses hem arribat a La Vall.

Km totals: 65km.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

EIXIDA A PETRÉS (26/10/2013)

CRÒNICA DE TOMÁS
Fitxa descriptiva 
Hora d'eixida:  8:30
Llocs d'eixida:  La Vall d'Uixó i València
Lloc de destí: Petrés
Equip: Vicent, David, Pedro i Tomás des de La Vall. Antonio i Julio ho han fet des de València.
Ruta: La ruta d'avui ha estat en part determinada per l'hora d'eixida. Joan no podia eixir, Vicent en teoria estava de viatge, Jose havia d'estar present al soterrament d'un familiar de Sara i, donat que a les 8:15 encara es de nit, Pedro, David i Tomás decidiren fixar l'hora a les 8:30.Puntuals, a l'hora prevista arribem al lloc de trobada i allí estava Jose per dir "bon dia" i aprofitar per fer companyia a Vicent que havia avançat la tornada del viatge i, desconeixedor del canvi d'horari per part nostra, estava al lloc des de les 8:15. Li demanem disculpes.Una vegada en marxa és quan ens preguntem per on ens convé més anar (ja que tenim el tems justet). Decidim agafar el camí a Les Valls i una vegada arribar a la carretera que va de Les Valls a Torres Torres, girar en direcció Sagunt; és un camí que coneixem perquè l'hem agafat alguna vegada quan la carretera estava en obres per Estivella.
Hem arribat massa prompte a Petrés. Algú proposa anar a esperar a Julio i... això fem. Arribem a la carretera que ve de Gilet i quan mirem per veure si ve algú al STOP , veiem dues bicis que baixen a mil per hora. Són ells, Julio i Antonio que passen sense dir res i que després saluden en Petrés dient-nos que no ens havien vist. Bé, durien brutes les ulleres 

Esmorzar: Agradable sorpresa que ens ha donat Javier que ha vingut a esmorzar i està prou bé. La primera situació a resoldre, saber si cal utilitzar dues taules o només una com vol Julio (pensem que en som 6 i Javier). Com sempre, ha estat un temps agradable, sense que ningú carregara massa les tintes sobre Pedro -s'ha notat que no estava Joan-. Els entrepans han estat en la línia de sempre i també com de costum el preu, 5 €. 

La tornada a casa molt tranquil·la amb un ritme que tots puguerem aguantar i que hem gaudit.

Kms totals: 57

dimecres, 23 d’octubre de 2013

EIXIDA A ALMENARA (23/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Benifairó/Paterna/Massamagrell.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i Tomás. Des de Benifairó de les Valls: Joan. Des de Paterna: Quique i des de Massamagrell: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall.


Esmorzar: En la terrassa del Bar Alpino d'Almenara ens estaven esperant Quique i Toni. El temps encara ens respecta i esmorzem al carrer. Encara que sinó recorde mal, sempre que venim a aquest bar, ho fem en la terrassa, inclòs en pur hivern, ja que està coberta i ben protegida del vent. Hem arribat per tongades, com he dit primer Quique i Toni, a continuació Pedro i Jose i finalment Tomàs i Joan (aquests en mitja hora de retard). Només arribar Joan començà la baralla dialèctica entre cunyats acusant-se l'un a l'altre. Per tant hem esmorzat en dos torns. Tots hem quedat satisfets del entrepans on l'ingredient estela ha estat la pebrera, predominant la de color roig a requeriment de Toni que diu que és millor que la de color verd. No sé, mai m'ha preocupat aquesta diferència; però si ell ho diu i en el meticulós que és, serà veritat. La tertúlia ha girat en la major part al voltant de la compra del cotxe de Pedro que porta dues setmanes pegant-nos la pallissa de que si se'l compra o no. Al final l'hem amenaçat que si d'aci al dissabte no ha tancat el tracte no se li acudeixi treure de nou el tema, tan sol l'escoltarem per dir-nos que l'ha comprat i en aquest cas que porte diners que tindrà que convidar-nos. 

RessenyaA les 8h. en punt Jose ha eixit de casa a la palpa, era nit tancada encara, el cel estava nuvolat i amagava l'eixida del sol i com aquest dissabte es canvia l'hora no volem retardar l'eixida, doncs en el canvi, a le 8h serà de dia. En aplegar al lloc de trobada he rebut un missatge de Tomás dient que des de sa casa ho veia tot fosc i esperaria fins que es fera clar. Pedro, que com Jose viu a 100 metres de l'eixida ha aparegut entre dos clarors. Els dos en hem assegut al banquet mentre es feia de dia i en eixes que ha arribat Tomás. S'havien fet les 8;15h. En arribar observem que Tomás s'entreté pegant voltes a la roda de darrere, nosaltres dos en adonar-nos de la maniobra li preguntem que fa i ens contesta dient-nos que se'n va a casa que no té la roda per a eixir. Ens comenta que ahir la tenia en terra i la va canviar, aquest matí estava una altra vegada en terra i l'ha tornat a inflar per venir i ja havia perdut una mica. A més a més la roda deu tenir un bony perquè va botant en un punt. Total que ha d'anar al mecànic i aquest no obri fins les 9h. Decisió final, Tomás se'n torna cap a casa per anar al taller i en arreglar-li la roda vindrà directe a Almernara. Pedro i Jose inicien la marxa sobre les 8:30h. a trobar-se en Joan que eixia des de Benavites. Doncs aci es crea un segon contratemps, el l'eixir tard i que Joan pensara que aniríem pel Juncar, ha fet que no ens creuarem. Joan ha trucat a Pedro en arribar dalt del Juncar i no veure-nos aplegar. Nosaltres ja estàvem arribant a Les Valls. Açò explica l'arribada a l'esmorzar per tongades. Tomás ha fet el que havia dit i ha apaaregut al temps que Joan. Tomás ens ha explicat que el problema de la roda ha estat un bri del fil d'aram que estava incrustat a la coberta i no havia vist, cosa que Paquito, el mecànic, ha descobert de seguida. En quant al bony era degut que en el canvi de càmera no l'havia posat bé i estava enroscada en la zona de la vàlvula.
La tornada, en dos grups, uns cap a València i altres cap a la Vall, l'hem feta tots junts sense problemes.

Km totals: 54km.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

EIXIDA A CÀRRICA (19/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Paterna/Massamagrell
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent, Joan i David. Des de Paterna: Quique i des de Massamagrell: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar, Bar Serapios)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: L'esmorzar l'hem fet en dos torns, ja que quan havíem acabat han aparegut prop de les 11h. Quique i Toni que havien tingut un problema de coordinació en el lloc de trobament. Sorprenentment hem esmorzat encara al carrer ja que el bon temps ens respecta i sona estrany que a aquestes altures, en Càrrica, faci tan bon oratge.
En quant al menú com sempre, ben atesos i molt bo, inclòs el carajillo. El preu ha pujat 50 cent. Ara són 6€.

Ressenya: Aquesta eixida, de les de la la zona de Castelló, és una de les més tranquil·les per anar en bici. Tot el recorregut és per àrea de servei. Definitivament i per a que tota La Morralla ho sàpiga, no tocarem la carretera d'Algar. El traçat és l'ideal per fer cama, ja que sempre vas picant cap amunt i sense massa desnivell llevat d'algunes pujades curtes. La ruta ens ha aportat una bona informació sobre el preu de la gasolina. Hem descobert que en Soneja està la més barata de la contornada. També està bé de preu la del Juncar.
A la tornada sempre hi ha un tram que des de sempre brinda a les provocacions, és el que accedeix a la gasolinera del Juncar i que comença del pont de l'antiga carretera nacional Sagunt-Burgos fins a dalt amb una pendent exigent. 
Pont d'inici de la pujada del Juncar
Us recordeu que en l'última ressenya de l'eixida anterior Pedro ja va fer alguna de les seves i que després de  la derrota deia que "no más", "no puedo" "ya no soy el que era". Doncs sabeu qui ha començat en les proximitats del pont, on comença la pujada, ho heu encertat, es clar Pedro. Ja un parell de kilòmetres abans s'havia avançat amb Vicent i ja  intuíem les seves intencions. Hem arribat a l'entrada del pont a pocs metres de Pedro i Vicent. En passar el pont Pedro se'n va, Vicent lleva llast i no el segueix. De darrere s'arrimen a Pedro Jose, Quique i Joan. Girada de coll de Pedro i assumeix l'arribada dels tres. Seguim tots junts i ningú amolla. A dues-cents metres de dalt, Quique i Joan tensen la cadena, Jose aguanta i Pedro en veure's  sobrepassat pensa el que pensa i calcula que a Quique i a Joan no els pot guanyar, per tant es tractava de no fer l'últim i l'enemic que li quedava era Jose, així que baixa pinyó, alça el cul i demarra; els tres només tenim que prémer una mica per enxampar-lo i en veure's novament sobrepassat i especialment per Jose es desbrafa com una llimona i solta com l'altre dia la frase "Nada que no puedo". Serà aquesta l'ultima de l'escarment o l'intentarà una altra vegada. Coneixent-lo de segur.
Fi de la pujada. Al fons la gasolinera del Juncar
Km totals: 67km.