EIXIDA A ALMENARA (20/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall//Paterna.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan i Tomás. Des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: A l'entrada a Almenara i prop del Bar, donat el vent que feia, se ens presenta el dubte de si esmorzar dins o fora en la terrassa. De seguida, els mes antics manifestem que l'any passat fera l'oratge que fera, sempre havíem esmorzat en la terrassa, doncs no es parli més, a la terrassa.  Després una xicoteta discussió entre cunyats per veure quina taula era la més adient ens hem assegut en la del racó. Però en eixir la cambrera al carrer tota tapada, en cara de fred i cridant: -Què no teniu fred?. Davant d'aquesta xixona en cara de llàstima qui no es solidaritza amb ella i atenent la seva mirada compassiva, hem entrat dins del bar. Sembla que aquesta acció ha causat en la cambrera una sensació d'alleujament, la qual cosa s'ha vist compensant en una atenció desmesurada, i si el concepte que teniem d'aquest bar era immillorable, avui s'ha acabat de confirmar. Hem estat molt ben tractats, ens han servit uns entrepans com en cap lloc i en arribar els carajillos han tirar la resta, ha tret uns carajillos en el que els ingredients es mantenien en suspensió, que és la millor mostra de que aquest carajillo no podia estar dolent i efectivament, tots li hem aplaudit la seva cura en l'elaboració. La mostra ha estat que ha hagut repeteixo. Aquest últim després d'una llarga conversa al voltant del cotxe de Pedro i en el fragor de la discussió li hem tret que pagués el segon. La sobretaula ha arribat fins les 12h. El temps ha donat per a moltes converses. 
Així que els integrants de la taula podeu fer us del l'apartat de comentaris d'aquesta noticia i aportar cadascú el comentari amb els diferents temes de la conversa que considereu mencionar.

La cara ho diu tot. Sembla que ho estem passant mal?

Per a mostra un botó

L'anècdota final ha esta una vegada més alhora de pagar. Tots hem pagat l'esmorzar bàsic deixant a Pedro la resta, tal com havíem quedat; però sorpresa! Pedro sols portava 5€. Una vegada més Tomás ha eixit al rescat i li ha pagat els segons carajillos. No vos ve a la memòria una cosa semblant en Eslida fa unes setmanes. Allí en Eslida ja no va pagar perquè el del bar va convidar i avui ha estat Tomás. Ve ha promès que li tornarà els diners. La cosa és que ja ha passat un mes de la compra del cotxe i la butxaca segueix queta.

Ressenya: Ja tenim el fred sobre. L'equipació és d'allò més variada. Tan sol tres component, Joan, Tomás i Quique porten l'equipació d'hivern de La Morralla, Pedro i Jose uniformats d'ALDI. Aquest ha estat el primer tema de conversa de la ruta que ens ha servit per passar el primer cop de fred i rebre les ratxes de vent, company inseparable fins l'hora d'esmorzar. Aquest ha provocat el segon tema de conversa, d'on bufava i hem repassat tota la Rosa dels Vents i fins i tot Joan ens ha recitat la primera estrofa de la poesia VELES E VENTS d'Ausiàs March:

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d'ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tremuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Malgrat aquesta agradable sorpresa, no ha servit per calmar el vent, tot el contrari, ha anat en augment i amb ell hem seguit amb l'esperança d'arribar a Torres Torres i en girar cap a Les Valls trobar-lo a favor. I si, ens ha ajudat fins l'extrem, que en el descens cap Les Valls i a una velocitat respectable ens hem creuat de cara amb un camionet que ha provocat una ràfega que ens ha bandejat les bicis. Hem reduït la velocitat i poc a poc ens hem encarat cap el pessebre d'Almenara. 
La tornada, ja sense vent, molt tranquil·la i gaudint del bon estar que feia. Parada de Pedro a l'urinari de la N-340, volteta a la redona de Moncofa per saludar a la fulana que havia aparegut després d'una llarga estona i que especulant sobre la seva aparició l'hem atribuïda a que actua en l'època de la recollida de taronja. Hem continuat per La Vilavella i novament apareix la discussió de si circulem ve pel tram entre l'eixida 954 i 956 i on està la 955. Igual escric un correu a tràfic a veure si em contesten i donen la solució com en el cas de la senyal de la carretera de Moncofa. Hem encarat la carretera de La Vall i en arribar al Randero, fita mítica de La Morralla per fer mostres de força, el que avui ha manifestat el seu estat de forma ha segut Tomás, encapçalant el grup i posant un bon ritme. Sembla que es troba de nou en tota la seva salsa.

Km totals: 62km.