EIXIDA A ALMEDIJAR (30/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura.
Lloc de destí: Almedíjar.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás i des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Soneja-bufador d'Almedijar-Almedijar (esmorzar/bar Carmen Viñado)-bufador d'Almedijar-Azuébar-Marianet-Fondeguilla-La Vall.

Esmorzar: Com tots sabeu, internet s'ha convertit en un gran caixó d'informació i ja són poques les coses que se l'escapen. Abans de fer l'eixida he replegat informació sobre el bar que habitualment anem i he descobert que ara es diu Carmen Viñado, en substitució del nom d'Asun que es deia abans. Sembla que açò bé a conseqüència d'un canvi d'estratègia comercial i una clara adaptació al turisme rural que tan prolifera en aquest poble, majoritàriament senderistes, bikeros i gent del bon yantar. Per arrodonir la investigació amb una xicoteta entrevista amb Carmen, la regentadora del bar, hem sabut que el nom de Asun venia pel nom de la propietària i inauguradora del bar i que Carmen no és la propietària i el regenta en caràcter de lloguer. Aquell tracte agre de l'amo ha desaparegut i inclòs es fa el graciós, a més a més ha contractat cuineres i el servici va molt ràpid. El gasto seguint sent el mateix; però aquest ja ho era bo i al que hi ha que ressaltar el vi, collita pròpia del poble i amb tap de suro de denominació d'origen, Almedijar.

Foto feta per Toni

Ressenya: Amb prou de fresca que ha provocat que a més d'un se li hagin pegat els llençols, hem iniciat, passades les 8:15h., la ruta cap a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca del bloc, no s'anava des d'abril (com a crònica) si que sembla que alguns de la penya han estat dues vegades; però com jo no vaig anar i ja es sap, si Jose no ix, no hi ha crònica. Per tant, malgrat que alguns de la penya, per perera, han insinuat de canviar la ruta per tal de fugir del fred, no ha causat efecte i entre altres coses per respectar que algú com Quique o Toni, seguint la convocatòria del bloc, aparegueren i es trobàrem sols, cosa que així ha ocorregut en el cas de Toni, que quan estàvem esmorzant ha entrat per la porta del bar. Amb calma, el cap catxo i tractant d'assimilar el fred, hem anat avançant poc a poc i sense gaire entusiasme. Ens ha tret de la monotonia David, l'especialista en acurtar el camí i en arribar a la redona on s'agafa la carretera d'Algar ell ha plantejat que se'n va per la carretera principal i no vol passar per Algar que la distància a Almedijar era llarga i el temps se'ns havia tirat a sobre. I en el cabut que és, sabíem que faria el que havia dit, i hem pres la decisió de seguir al darrere i no crear polèmica; però és que la veritat tots volíem avançar. Evidentment, eren les 10:10h. quan hem arribat a Almedijar. Però abans hem de tornar a retreure més del mateix, com sabreu els que hi aneu per allí, abans d'arribar a Almedijar hi ha una pujadeta en dues tongades i que sempre ha convidat a fer les típiques escaramusses, i malgrat que ja Pedro havia dit per activa i per passiva que no anava a intentar-ho més, sigui l'aire de la serra, o el que és més normal, que sempre li pica el cul, la cosa és que en arribar a eix punt, Tomás s'ha posat davant i ha despertat el cuquet de Pedro i Jose, doncs també. Joan i David s'han quedat a la mira. El primer tram l'hem fet tots tres seguint la roda de Tomàs i portant el seu ritme; però en el segon tram, Tomás s'ha apartat i han quedat davant Jose i Pedro. Si, la història es torna a repetir i el que complint la seu paraula, deuria d'estar quiet, es posa a pujar el ritme, així que Jose ho te clar, tens ganes de lluita, doncs vols llenya, doncs pren llenya, s'ha posat davant i si pots seguir el ritme vine i sinó ja t'apanyaràs i aprèn una vegada més, cosa que així ha ocorregut. Després ha manifestat que si el cor, doncs més motius, estàs vellet i t'has de cuidar. Fins i tot li ha passat Tomás.
A la tornada, com sempre és típic en la penya i alhora de pagar, creem bulla i sent el sac de les trompades, Pedro. En aquest cas la broma ha vingut del seu cunyat Joan, que aprofitant eix moment de pagar, li ha agafat les ulleres de vista i se les ha posat a la butxaca. En la porta del bar em manifesta la seva intenció de dir-li més endavant de que li ham trucat del bar preguntant si algú s'havia deixar unes ulleres. Bé en eixes movem i anem fent camí. Per tant no s'ha adonat de les ulleres. Passant Azuébar m'ha arrimat a Joan preguntant-li que hi ha de la trucada i li dic que si vol inici jo la festa. Bé, fers-ho. Em acosto a l'altura de Pedro i Tomás que anaven xerrant i amb veu alta per a que em senti Pedro em dirigeix a Tomás preguntant-li si quan en el bar li ha caigut els pegats de les punxades no li havien caigut també unes ulleres. Es palpa i diu que ell les porta i Pedro de seguida salta, "a ver si soy yo". En el nerviosisme que el caracteritza es palpa la butxaca i al primer objecte que palpa és prou per a dir que ell també les té. La resta espectant al que feia i sabedors de que no les portava li hem tingut que fer pensar que el que hi havia tocat no eren les ulleres; sinó el mòbil. Efectivament, torna a palpar i descobreix que era el mòbil, segueix palpant i no hi havien més objectes. "Me cachis ja me las he dejado encima de la mesa, mira que lo sabía". Jose pren la paraula per aleshores abocar el de la trucada telefònica, dient que ha rebut una trucada del bar comunicant la troballa i que en cas de que fora d'algú de la nostra penya li trucarem per confirmar-ho. Així que Pedro, agafa el telèfon i truca, que són les teves ulleres i tu ets l'interessat, per tant gastat tu els diners. Li entren el dubtes, "que como te han llamado, que como saben tu telefono; pero si tu no has parado a hablar" Abusant de la seva inocència, he insistit que tinc els telefons perquè estava interessat en fer un esmorzar de senderistes i per tal d'estar en contacte ens els hem intercanviat. Bé, la resposta ha colat i seguix dient "que ya subirà el martes; pero que el no llama" Jo insisteix dient que ella espera la trucada de confirmació i jo he quedat amb ella que li trucaries; així que para i et doni el nombre. Ell parlar per telèfon, ni per fer-lo morir. Deixem la discussió i com teves són les ulleres, ja t'apanyaràs. En arribar a prop de La Vall, s'arrima Tomás i m'indica que parem en la redona que bé que Joan vol passar-me les ulleres i que com a partir d'aquest punt jo segueix en la seva companyia i la resta entra en el poble que faci jo en elles el que cregui i que acabi la història a la meva manera. La parada ha estranyat a Pedro i li ha servit per retraure que nosaltres teniem les seves ulleres i que li les donàrem. Paraules de dissuasió i distracció, moment que Joan m'ha passat les ulleres. Abans d'iniciar la marxa Pedro s'acosta a Joan i li palpa la butxaca i comprova que allí no hi eren i abans que vingui a palpar-me a mi reprèn la marxa i tots ens anem. Així que em quedo jo i ell sols i el meu cap comença a cavil·lar com faig l'entrega. Per esgotar la via encetada de la trucada li torni a insistir de que la del bar espera la seva trucada i li torni a fer la reflexió que li havia fet abans i que si tu no li truques, jo per educació li tindré que trucar i això no té eixirà debades, algun carajillo em deuras; perquè maleïda sigui la gràcia que un problema teu em tingui que costar diners a mi. Pensa el que pensa i reconeix que té que trucar, "Ahora me ducho y luego voy a tu casa a por el número; porque ahora me tengo que quitar los guantes" Vingui no el facis tan llarg, a la redona d'entrar al Poblet parem i et doni el nombre. Accepta, ho he aconseguit, definitivament se l'ha begut. Ens aturem i espero a que es llevi els guants i es tragui el telèfon i aleshores em posi la ma a la butxaca com si fos a treure'm el meu mòbil i li doni les ulleres. "Ves maricones como las tenias vosotros" De maricons res, tens que estar agraït de que les tinguem nosaltres; perquè te les havies deixat damunt de la taula i gràcies a que el teu cunyat les ha agafat ara les pots recuperar. Per tant no te n'aniràs de rosetes. Hem deus un carajillo. "Vale, tranquilo, el próximo dia te invito" Et pren la paraula, adéu.
Joan, ja saps, sinó llegeix aquesta crònica i vols aprofundir en la història i aprofitar-te d'un carajillo, quan el vegis dona-li canya.

Kilòmetres totals: 53km.