2 x 1
La falta de costum d'escriure cròniques degut a la llarga aturada fa que se m'oblidi publicar-ne algunes de les que ja hi he fet en les meves progressives aparicions.
Per tan avui agruparé en una crònica les dues eixides d'aquesta setmana.
EIXIDA A MASCARELL
DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dimecres 02/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó (Banquet Poblet) i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: MASCARELL
Components: Pedro, Joan, Tomás,Jose i Tony.
Esmorzar: Bar Cele.
Crònica.- Matí fresc. Recorregut d'anada inèdit en la major part. Joan, el nostre guia ens ha portat pel camí fondo, trajecte dels més gelats de la comarca, segons Pedro, el termòmetre marcava el 3º.C. Aquest camí ens ha tret a la carretera d'Almenara i a pocs metres hem agarrat el camí de La Llosa, creuant-la pel mig per seguir per camins d'horta diferents al d'altres vegades fins a la platja de Moncofa en la que ja hem seguit el recorregut habitual fins Mascarell.
A l'entrada de la porta de la Muralla de Ponent ens esperava Tony i tots cinc ens hem encaminat fins el Bar Cele que està tots just en passar aquest portal. Aquest bar com hem dit en una altra ocasió s'ha convertit en l'única alternativa després de tancar el Casino. No hi ha cap altre bar en Mascarell. Açò fa que se'ns plantegi una disjuntiva, per un costat, Mascarell com lloc de destí ens entusiasma; però com a lloc d'esmorzar, no tant. Tot i que som una colla que tenim bona barra i no fem oig a res (bé a excepció de Pedro, que no està conforme en res) hem de reconèixer que és molt fluix.
Però com he dit que tenim bona barra hem fet compte de tot el que ens ha pogut oferir i fins i tot hem repetit de xupitos, aprofitant que aquest dia estava d'oferta (0,50€).
El que no canvia són les llargues sobretaula que les apurem fins prop de les 12h. Per això les tornades són directes a cas i des de Mascarell a La Vall no hi queda res. Tony ens ha acompanyat fins passar Nules i nosaltres pel camí del Pou a casa, no sense abans fer una aturada al Vallpala per fer-se unes birres i gaudir de les últimes bocanades d'aquest bar que a final de mes tanca.
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER
DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dissabte (05/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó (Banquet Poblet), Benicalap i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: CANET D'EN BERENGUER
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Javi i Tony.
Esmorzar: Bar Mississippi.
Crònica.- Seguim en la setmana de matins freds. Hem tingut la grata tornada de Vicent, que ha estat un mes sense eixir per fer d'ajudant d'ogres a casa seva. I jo que amb l'eixida d'avui sembla que torne a la normalitat (esperem no cantar victòria gaire aviat).
La ruta d'anada venia condicionada pel punt d'encontre amb Javi en el Pontazgo. A la vista de l'hora (8:15h) i la distància per a seguir la ruta habitual de Torres Torres, hem optat per anar per Xilxes i seguir la N-340 fins a Sagunt i d'allí anar en busca de Javi. No ha pogut ser més exacte el càlcul, tots hem arribat al lloc al mateix temps, menys Pedro que fruit de la seva incertesa, i volent seguir el senderi de Tomàs, davant de la consulta de quina bici elegir, al no rebre la resposta de Tomás, que avui no ha eixit, ell ha aparegut en la de muntanya, quan Jose i Vicent ho han fet en la de carretera i això li ha fet baixar la moral i junt a que se l'entorta la perola, ha decidit retardar-se i anar-se'n pel seu compte.
Al final i ja prop del Port de Sagunt tots ens hem agrupat i hem fet cap al Bar Mississippi a esmorzar. Per minuts se ens ha anticipat una penya ciclista de Castelló amb més de 15 components i han copat tota l'oferta gastronòmica del mostrador tenint que conformar-nos nosaltres amb el que quedava.
Al moment de servir-nos han arribat Paco Impala amb Alejandro i hem ajuntat la taula del costat per tal d'esmorzar junts. Tots sabem que Pedro és el centre de tota conversa i acapara l'atenció en tot moment, doncs ja vos podeu imaginar com ha pujat el seu protagonisme si a més a més hi ha gent forana. Els dos nouvinguts s'han dedicat a observar i per dins segurament hauran tret les seves pròpies conclusions.
De l'esmorzar destacar, a banda el bocata o plat principal, els seus complements variats, amb coentets, ceba en vinagre, olives de tota classe i els cacaus, sense mesura. Els cremaets ben elaborats. I com a regal, polvorons, encara que han arribat després de que Jose hagués comprat uns pastissets de boniato al forn d'enfront. Sols ens hem quedat una mica desorientats quan a l'hora de pagar ha fet compte fixe sense distingir mig bocata de bocata ni de plat, tots a 6€. L'únic que s'ha quedat pagat, Pedro; perquè sempre es queixa de que els que demanen mig bocata, la grandària no varia més que un dit i ens cobren 0,50€ menys i avui com tots hem pagat el mateix estava content i se'n ria dels del mig bocata. "GENIO Y FIGURA, HASTA LA SEPULTURA"
La Tornada tots junts menys Javi, que en solitari s'ha dirigit cap a València. És d'agrair l'esforç que fa per estar amb la resta i més com avui que li falla la companyia de Antonio (es troba en Etiopia).
La tornada ha seguit amb tranquil·litat i amb la solidaritat de Paco i Alejandro, que sent grans marxadors, han volgut seguir el nostre ritme i fins i tot el Pedro que a l'anada renegava i no ha volgut seguir-nos, ara i dins de la seva aparença per destacar ha estat davant amb ells fins que la BTT no li ha donat per a més i ha passar de donar una nota de Sol sostingut a sol bemol i de anar de gallito a fer la de cacauero. I és que hui ha per enviar-lo a..... Es despenja i el seu cap comença a pensar únicament pensa amb ell. La resta ja tots pendents, els que estem més a prop l'esperem, els que van davant es perden. Jose, que acaba d'incorporar-se en la bici després de l'operació de menisc li fa l'observació que per a no seguir el ritme ho podria haver dit al passar per Almenara i jo i ell hagueren trencat per allí que és el que més li convenia. Va anem per La llosa. No aguantaré hasta Moncofar. Però arribant a Xilxes diu: Me voy por Chilches. Es requeda i metre Vicent i Jose comenten de pujar pel cami de Cabres. En això que Joan se n'adona que no veníem i es para abans de Xilxes per esperar-nos i seguim els tres i de cara tornaven Tony, Paco i Alejandro. Vicent gira per avisar a Pedro de pujar per Cabres i Jose i Joan continuen i prenen la determinació de pujar pel cementeri de Xilxes.
El lio estava armat. Jose i Joan parats a l'entrada del camí i ningú venia. Trucada de telèfon a Vicent i es descobreix tot l'embolic. Vicent no troba a Pedro i li truca per telèfon i descobreix que Pedro definitivament si es tira a La Vall per Xilxes però ho fa pel camí que va a la platja i des de dalt del pont girar a l'esquerra cap a La Vall saltant-se el codi de circulacció, doncs està prohibit, el natural i correcte era anar per baix on pensava veure'l Vicent. Tony, Paco i Alejandro també marejats. Tots quatre tornen cap a Xilxes i an arribar a l'altura de Jose i Joan, Vicent se'n va amb ells i els altres tres segueixen per La Vilavella.
Tot el que Pedro pensava que era per facilitar les coses es va convertir en una pèrdua de temps i deixant una còmica imatge de la Morralla de cara a Paco i Alejandro.
RES, UNA MÉS I NO SÉ QUANTES EN VAN.
Ja en La Vall, Pedro s'ha arrimat al banquet per tal de justificar-se i donar una resposta que el cobrira; però com ha resposta ha rebut un espolsó i no deixar-lo que s'escusara on no hi havia cap justificació.
