EIXIDES D'ESTIU (La Vall, Xilxes, Moncofa, Faura, l'Horta)

BannerFans.com

dissabte, 29 de desembre de 2012

EIXIDA A PETRÉS (29/12/2012)

Un vegada més la Morralla s'ha acomiadat de l'any que acaba celebrant-lo com és habitual en un esmorzar, que si bé en el menjar no diferix gaire de la resta de l'any, si que adquireix un caire més emotiu, en quant que tots els morralleros disponibles fan l'esforç d'acudir i aixi s'ha reflectit en una bona taula en el que hi érem: Julio, Joan, David, Javi, Joan Carles, Rubén, Quique, Jose, José Luis, Tomás i Vicent. Les absències de la resta han estat justificades per no estar de viatge o no estar lliures. Així Pedro està per Ibiza, Antonio en Granada i Toni en Irlanda. De Sergi hem sabut per son pare que havia quedat en un amic i Mª Pilar no podia.
En els preliminars Jose ha repartit els carnets de la Morralla adquirint d'aquesta forma un nivell més alt i convertint-nós en una penya seriosa i de qualitat. En aquesta primera remesa hi som un total de 16 socis. La resta de morralleros itinerants, si es considereu membres de la penya i voleu tindre el carnet, ja es posareu en contacte.
Carnet de soci
A més a més la reunió s'ha vist reforçada per la celebració del sant de David, el qual ha aportat les coques d'anous que tan bones saben elaborar ací a Petrés. Aquest dolç s'ha ampliat en una safata de més dolç gentilesa de Quique. Tant de dolç ha provocat la repetició de carajillos i allargar la tertúlia més allà de les 12h.
La bonísima coca d'anous de Petrés
Un carajillo ben elaborat diferenciant-se clarament les seves parts en suspensió
A continuació el reportatge gràfic que immortalitza la celebració:
Jose, José Luis, Tomás, Vicent, Julio, Joan, David, Javi, Joan Carles i Ruben
(El fotògraf, Quique)
Els mateixos però canviant de Quique a Joan com a fotògraf i tirada de l'altre costat
Julio, el soci num: 1 de la penya tant per vell com per fartó
També és el num 1 com a españooooooooooooool!
(El de Javi??????)

dissabte, 22 de desembre de 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (22/12/2012)

EL RETORN DE QUIQUE I L'APARICIÓ DE DAVID
El 2 de setembre, com tots els dissabtes, vàrem eixir en bicicleta en direcció a Canet. Aquell dia com tots recordareu Quique i el seu fill Sergi no van acudir, un fatal accident ho va impedir. Avui, tres mesos després, Quique ha arribat al seu destí, en el camí ha quedat moltes dies per oblidar; però avui ens ha omplit de felicitat el poder trobar-nos i celebrar l'esmorzar de Nadal. Com molt bé diu la publicitat "Vuelve por Navidad" i això és el que ha ocorregut, i com ell, també ha vingut un altre absent; però per motius diferents i que casualment també estava desaparegut durant el mateix temps, es David. Al voltant de tots dos i en una bona taula hem compartit tan agradable companyia: Pedro, Antonio, Julio, Vicent, Tomás, José Luis, Jose, Joan, Toni, Javi, Joan Carles i Rubén. Total 14 morralleros, quantitat que feia molt de temps que no se donava; però l'ocasió ho mereixia i no podia ser d'altra manera. L'aspecte de Quique és molt bo i esperem que prompte recupere la pràctica de la bici i tot torne a ser com abans.
El reportatge fotogràfic expressa gràficament l'esdeveniment.
Ací es troben els damnificats com ha  batejat David
Els tres amfitrions
Tots en taula
Més de prop
Des de l'altre costat
Quique ens va obsequiar amb dolços

Pedro com sempre el més servicial
Pedro mostrant les seves últimes obres de pintura
Igual algun dia ens regala alguna!
Una bona foto de grup
BONES FESTES DE NADAL I UN MILLOR 2013


dimecres, 19 de desembre de 2012

EIXIDA A ALMENARA (19/12/2012)

Un dia magnífic per a fer bici tenint en conter que ja estem a finals de desembre i en el que el temps ens obsequia amb una temperatura agradable, Els tres assidus dels dimecres, Pedro, Tomás i Jose ens hem encaminat cap a Almenara amb la intenció de gaudir d'un lloc que vàrem descobrir aquest estiu per boca de Joan i que ens bé al pèl tant per la ruta com per l'esmorzar i a més a més també pensàvem trobar-nos amb David i en Joan;  però ens han donat carabassa. L'esmorzar ha estat molt bé, en la seva mesura, un bocata d'una mida assequible, els complement adequats i per rematar un carajillo excepcional.
Bar l'Alpino d'Almenara
Com que hi era prompte i el temps havia millorat, la qual cosa propiciava el desig de fer bici, hem tornat per La Vilavella, completant una ruta com si d'un dissabte es tractara.

diumenge, 16 de desembre de 2012

EIXIDA A PETRÉS (15/12/2012)

Ja feia dissabtes que no fèiem una bona taula de morrallleros en Petrés i això que ens vam quedar esperant a Julio. Allí hi érem: Pedro, Joan, Vicent, Tomás, Jose, Toni i Joan Carles (sense bici).  La situació a destacar de l'eixida es produí en la tornada, ja arribant a La Vall, en l'accés a la carretera de Moncofa, quan va punxar Vicent; però açò no és res destacable, el que va ocórrer durant la reparació és el que mereix la pena anomenar, i és que de sobte ens veiem aparèixer per un camí de tarongers a una bona femella (jove, molt jove) amb la roba provocativa que en un principi ens crea el dubte entre si és una xica que encara no s'havia gitat de la nit anterior o el que a la fi va ser, una que es dedica a la prostitució. El primer en posar-se nerviós, Pedro, que intentà fer-se el graciós; Peró com la resta no entrem al drap, més bé manifestem la nostra llàstima pel que podria ser una filla nostra, i al que Pedro ens tracta com a mariques. Tot el que va durar la reparació va estar seguit per la mirada de la xicona que a una distància esperava que algú de nosaltres caiguera als seus encants. Acabem, i educadament ens acomiadem i agafem la direcció cap a casa seguit d'una enfilall de paraules recriminatòries de Pedro.

dimecres, 12 de desembre de 2012

EIXIDA A BENAVITES (12/12/2012)

Amb un dia esplèndid, encara que gris, però en poc de fred hem pegat la volta pel Camp de Morvrede Pedro, Tomás i Jose per acabar esmorzant en el bar de Benavites (no el de la plaça) on insistim, és un lloc que ens encanta esmorzar, un bocata de mitja biena, complementat en olives, cacaus, vitets i ceba en vinagre. La beguda com sempre, vi i llimonà i per acabar un bon carajillo cremat. Apunteu-lo a la vostra agenda de rutes i no deixeu d'escapar-se per allí.
Bar Nou Ambient (Benavites)

dissabte, 1 de desembre de 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (1/12/2012)


Be, una eixida rutinària i tranquil·la com és habitual cada vegada que anem a Canet, que no són poques. Amb un quart de retard hem eixit de la Vall, Pedro, Tomàs, Vicent i Jose, perquè hem estat esperant a Joan que amb un joc de cridades perdudes entre els dos cunyats no hem sabut si eixia o no, i amb eixe dubte ens hem anat. Com que s'ha fet tard a l'altura de Torres Torres hem trencat cap els Valls i en eixe trajecte una altra vegada el joc de les cridades de telèfon am Pedro com a protagonista i una vegada més sense aclarir res. La resposta està en arreglar-se-la de be i manera per a no pagar i que siga l'altre el que pagui. A més a més para i més perduda de temps. Total que a les 10, 15 h. hem arribat. Allí ens estava esperant ja Julio i Toni i el primer que hem descobert és a Julio enfadat perquè el que hi feia les cridades era ell i que Pedro li penja i el deixa en la veu en la boca. També s'encara a mi per a dir-me que a tu també te trucat, comprove en el telèfon i no tinc cap crida. Ho desmentix a Julio de males maneres i aprofite per a dir a Julio que tenia raó, si m'ha cridat; però a que li té que renyir es a telefònica que no hi havia senyal i m'ha enviat un missatge de crida perduda a les 11,30 quan tornàvem cap a casa. Aixi que en nom de telefònica i meu, disculpes. I mentre estàvem en aquestes discussions ha aparegut Joan. I la festa ha continuat una bona estona, ara entre cunyats. Compreneu perquè es diem la Morralla no!
Sinó fora per aquestes situacions quan d'avorrides serien les eixides.
Entrada a Canet per la part de Castelló

dimecres, 28 de novembre de 2012

EIXIDA A TORRES TORRES (28/11/2012)

L'eixida d'avui ha estat d'un oratge pudent on el vent ha estat el protagonista en tota la ruta i en els pocs moments que ens ha afavorit ha servit per posar-nos en perill de tirar-nos a terra. Hem descobert que quan fa ràfegues de vent el millor és anar espai perquè si agafes velocitat la bici pega bandades. El tram del Ventorrillo a Torres Torres, que és en pujada constant, no hem passat de 12/13 km/h.
El més positiu ha estat l'esmorzar en l'emblemàtic bar Martí de Torres Torres, que pels que no sàpiguen la seva història us diré, que si el bar de la Paquita és el bressol de la Morralla, aquest fa vora 30 anys fos el destí de la primera eixida d'alguns components de la Morralla. Es conserva pràcticament igual i continua mantenint el sac de cacaus perquè cadascú es serveixi els que vulgui. Si bé Pedro a l'entrar ha fet fàstics i tot era negatiu, quan ens han servit la taula ha canviat radicalment de pensament. Ens han posat un platerot d'olives mesclades de negres, verdes i trencades. Un bon grapat de cacaus. Tots dos han quedat amb sobres. El vi corresponent amb la llimonada i un mengívol bocata en el pa recent portat del forn del costat amb la mescla cuinada al moment. El que no ha estat a l'altura ha segut el carajillo, prou fluixet. I a l'hora de pagar 5€, no ha estat mal. Pedro no ha parat d'alabar al propietari del bar i dient-li: "volveremos más veces".
Bar Martí

dissabte, 24 de novembre de 2012

EIXIDA A PETRÉS (24/11/2012)

Per unes coses o altres jo ja feia temps que no anava a Petrés. Els que haveu estat últimament havíeu parlat molt bé del esmorzar i la veritat és que jo avui ho he pogut comprovar i efectivament s'esmorza de luxe. A més a més la tertúlia ha estat molt fluida i interessant i els morrallers que avui hem acudit, Tomàs  Joan, Pedro, Vicent, Jose, Julio, Antonio i Javi ens hem sentit molt a gust.
El contratemps d'avui ha vingut de Javi que ha acudit de paisà perquè s'ha tornat a ressentir de la lesió d'esquena i estarà un temps en el dic sec. Et desitgem una ràpida recuperació i que el més aviat estigues recorrent les carreteres habituals de la Morralla. Mentrestant no deixes d'acudir als esmorzar i les tertúlies  encara que siga de paisà.
Bar de Petrés

dissabte, 10 de novembre de 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/11/2012)

Una eixida més sense cap novetat destacable. Hem pedalejat Pedro, Joan, Tomás, Jose, Julio, Javi, Toni i Antonio; o siga que les forces entre València i La Vall han estat equilibrades (4x4). Ah, una cosa! hem recuperat la coca, Julio ja ha tornat a la posició inicial. Podíem destacar si cas la conversa professional de vins mantinguda entre Toni i Joan, la veritat és que s'aprèn gaire sentint-los. Alguna vegada podrien fer una classe pràctica per comprovar que la teoria està en consonància amb la practica.
A partir d'avui jo m'ho pensaria de entrar a Canet per aquest carrer prohibit, igual la policia ens esta esperat

dimecres, 7 de novembre de 2012

EIXIDA A ESLIDA (7/11/2012)

Avuí després d'una llarga temporada, uns més que altres, hem anat a Eslida. La imatge de la Pàquita un dia entre setmana és trista, res que veure als caps de setmana, només estavem Pedro, Tomás i Jose i dues taules més. Això si estaven els principals, la cuinera, els cambrers i com no, el pare, cosa que ha garantitzat uns bons carajillos i com no, amb partida doble. A més a més hem celebrat l'aniversari de Tomàs i l'esmorzar a corregut a conter d'ell. Moltes felicitats i per molts anys Tomás


FELIÇ ANIVERSARI

dissabte, 27 d’octubre de 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER(27/10/2012)

Pocs morralleros ens hem trobat en Canet. Tan sols hem acudit Julio, Javi, Pedro, Jose i Joan (i aquest se n'anat sense esmorzar per compromís d'un bateig). Sabem que Tomás també tenia un compromís i que Vicent ha sofrit un tiró inesperat ahir corrent. De David, res de res, com si se l'haguera tragat la terra.
La novetat d'aquesta eixida ha estat primer que el bar estava saturat i ens ha creat dos problemes: un el de la tardança en atendre-nos i l'altre en tindre poc de gasto per elegir. L'altra novetat ha estat que Julio no ens ha gratificat en l'habitual coca. No és que tinga l'obligació; però ens ha mal acostumat i no direu que no és una gran noticia. Pareix que li dura l'enuig d'algun mal entés anterior per no sé quins malquedes. Bé "pelillos a la mar". Com a compensació durant tot el pont ens veurem dues vegades per comboiar-lo. Igual després ell ens falla i se'n va de turisme amb els seus rotllos falderos.
 Bar Murillo de Canet d'en Berenguer

dijous, 25 d’octubre de 2012

EIXIDA A BENAVITES (24/10/2012)

La ruta placentera a Benavites ha tornat ha estar present aquesta setmana i de la que hem gaudit Pedro, Tomás, Toni i Jose. Serà una bona ruta per a l'hivern a més de que s'esmorza molt bé i barat, 5€.
 Bar Nou Ambient de Benavites

divendres, 5 d’octubre de 2012

EIXIDA A ALMENARA (03/10/12)

Com diu la dita "a la tercera va la vençuda" i després de dos intents d'anar a Almenara, a causa de la pluja no es varen poder fer i avui per fi ha estat possible. A l'hora d'eixida hem acudit Tomas, Jose i Pedro (aquest per tal de donar la nota s'ha presentat en la bici de muntanya i motxilla). No ha vingut David que tenia compromís. Ja en Almenara ha aparegut Toni que com tot sabeu s'està pegant unes traites per tal de gaudir de la nostra companyia. L'esmorzar ha servit per a que ho coneguera Tomàs que no hi havia estat mai i ha donat el vist-i-plau. Potser una bona alternativa per a les eixides de dimecres ja que el recorregut s'adapta molt bé a l'horari i la distància per a la nostra situació jubilosa.

dilluns, 17 de setembre de 2012

EIXIDA A AZUEBAR (15/09/2012)

Una setmana més hem eixit cadascú a la seva. Primer dir que la penya estava sota mínims, ja que Pedro estava per Chulilla, Tomás per Griegos, Vicent de compromís i David desaparegut (després hem sabut que no va poder eixir per un problema de cap i de peus i ja saps si perds els cap i els peus estas perdut, concretament ha perdut el casc i les sabates). Així que els únic que hem acudit a Azúevar han estat Jose, Joan i Toni (el més atrevit per vindre des de Massamagrell). Mencionar que han arribat també en BT Paco, Pagés i alguns més.
Restaurant Espadan (Azuebar)
En quant l'esmorzar, sincerament, el lloc no ens atrau massa, siga que no està en el nostre camp d'actuació, o ne sé què; però no ens hem sentit especialment atrets. A més a més el que havíem comentat quan decidirem venir, a la tornada que fem, per on anar, si vens directament a la Vall, ja saps, 17 km i en un moment en casa, si busques altres rutes et queden dues alternatives, o tornes pel mateix lloc, o siga per Algar; o dones la volta per Xovar/Eslida; totes dues llargues. Aixi que per a una penya poca amant de grans empreses, hem elegit la més curta, directe cap a La Vall. Això si, el incombustible Toni, valent com ell sols, ens ha acompanyat i després tot sols cap a Massamagrell.

dijous, 13 de setembre de 2012

EIXIDA A BENAVITES (12/09/2012)

Els jubilats ja anem agarrant rutes apropiades a la nostra situació o al menys seguim les que fan els Cosaors que ja tenen experiència. Aixi que amb tranquilitat i sense gaire esforç ens hem presentat en Benavites per Algar, Tomás i Jose i per Almenara, David (donat que tenia que agarrar la bici en Moncofa). En Benavites hem saludat a Joan que segueix de guardia en sa mare i anava camí del treball, vora les 10, alguns encara saben viure. També hem saludat en la taula del costat del bar a gent de la Vall. Hem demanat el gasto i ens han servit un bon bocata ben farcit de mescla, el corresponents cacaus, olives i beguda i per acabar com no, el carajillo, que ha estat més que acceptable.
 
Benavites amb la seva Torre
La tornada ja per la general acomiadad-nos de David a l'altura del Simba, perquè tenia que tornar a Moncofa, i nosaltres dos per l'accés de la carretera de Moncofa cap a la Vall.

Comentar també que el dimarts vàrem estar a visitar a Quique a l'hospital La Fe. L'hem trobat molt bé i prou animat. Porta totes les lesions en la part esquerra que és la que ha portat el colp. Tot evoluciona favorablement i si no passa res el divendres definitivament l'operaran de la fractura de peroné. Ja l'hem emplaçat per al sopar de jubilació de Jose i així hem quedat, que només estar recuperat i poder valdre´s, farem el sopar.

dissabte, 8 de setembre de 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (08/09/2012)

Com es de sobra conegut ja, el nostre destí a Canet és una plaça consolidada; però en les dos últimes eixides ha tingut un motiu especial, hem celebrat dos aconteciments en la vida de dos membres de la Penya, la setmana passada la jubilació de Antonio i en aquesta el casament d'una filla de Javi.
Si ve la setmana passada ens vam acomiadar amb la trista noticia de l'atropellament de Quique i la corresponent incertesa que ens va provocar fins saber de la seva situació real , per a passar durant la setmana a les bones noticies de la favorable recuperació i acabant avui en l'agradable noticia de que a Sergi li han donat l'alta i ja es a casa i Quique està a l'espera d'operar-se i ja hem parlant amb ell i es troba molt animat.
Els que hem segut particips d'aquestes bones noves hem segut: Pedro, Tomás, David, Vicent, Jose, Julio, Javi i Toni.
I ja que estem de celebracions, comentar que la propera serà la de Jose que també està jubilat. Aquesta la farem a La Vall amb un sopar. La idea és esperar a que Quique estiga en condicions de fer vida normal i celebrar-ho tot junt. Així que Quique, ja tens una motivació per agarrar forces.
Avuí en el esmorzar hem alçat la ma els jubilats i dels vuit que erem a la taula, l'hem alçada set. Ja vejeu, som majoria, la Morralla envellix, però l'aspecte i la vitalitat de tots és inmillorable, així que ja sabeu que el dimecres hi ha una nova eixida que ja és fixa, valencianets, aneu enganxant-vos. Aquest dimecres a Benavites.

dijous, 6 de setembre de 2012

EIXIDA A SANTA BÁRBARA (06/09/2012)

Cavallers, després d'uns anys en que la penya, malgrat haver membres jubilats, mai havien instaurat eixides entre setmana i en temps d'activitat; però ara s'ha fet realitat i avui ha estat la primera eixida de La Morralla amb components jubilats i algun prejubilat.

Concretament hem eixit cap a Santa Bárbara: Pedro, David, Tomás, Jose i Paco. La ruta, doncs la més apropiada per a la tercera edat, tot planet, vies de servei, carrils bici i bastants zones de carretera amb molt de trànsit. Açò ens ha fet pensar que em d'escollir rutes més segures, doncs la circulació de la setmana no té gens a veure amb la d'un dissabte.

La concentració ha estat en la redona de Moncofa-La Vall, allí hem acudit des de la Vall, Tomás i Jose, des de Moncofa, David i Paco i des de Xilxes, Pedro. Hem seguit la ruta per Nules direcció Borriana fins arribar al pont del Millars i agafant el camí de la desembocadura del Millars hem accedit a Santa Bárbara. El bar no ha estat el de sempre perquè estava tancat i hem anat a un altre que ha estat molt bé en quant al aspecte gastronòmic, bon bocata, cacaus, olives, la beguda que volem i excel·lent carajillo, de l'aspecte econòmic ja se sap, en Castelló pujadet, 6, 50€. Però el positiu es que regnava un ambient d'eufòria, tots estàvem percebent una sensació d'alliberament, joia...La veritat ens sentíem molt bé.
 
                         Carretera de Santa Bárbara

La tornada i seguint el subconscient de David, al que t'has descuidat ha agarrat la direcció de vora mar i per als de la platja magnífic; però els de la Vall hem tingut que pujar, tot i aixo cap problema,  ha estat un trajecte agradable rebent la brisa de la mar i comprovant la tranquil·litat de la zona vuit dies després de l'acabament de l'estiu.

dissabte, 1 de setembre de 2012

EIXIDA A CANET (01/09/2012)

Bé, avui tinc que fer la crònica que no desitjaria; però aquest bloc es el referent de les nostres eixides i malauradament avui tenim que comentar que dos membres de la nostra Penya, Quique i el seu fill Sergi han estat atropellat quan tots dos venien a reunir-se amb la penya des de Xilxes; però ho poden contar i encara que la cosa es greu, des d'ací confiem que els metges ho trauran avant i que prompte es recuperaran i estaran rodant. Per les poques noticies que disposem sabem que Quique te fractures en peroné i costelles i Sergi és el que s'ha emportat la pijor part amb traumatisme craneal i que està en observació. Ha estat un final d'eixida desconcertant per a la Penya quan ens hem assabentat de la noticia donat la intranquil·litat que ens havia creat ja en l'esmorzar quan no arribaven. Damunt Pedro també s'havia equivocat de lloc i havia anat a l'Oronet i tampoc hi arrivaba. Ha estat una eixida de despropòsits.
Ja al arribar a casa i comentar el tema hem trobe en la coincidència de la vida, ja que ha donat la quasualitat que la primera que els ha atés i han cridat a l'ambulància ha estat la meva filla María que passava en eixe moment amb la bici de muntanya en companyia de dos més i s'han pillat l'atropellament i per ella sè que en tot moment han estat desperts i contestaven a le preguntes que li feien per tal de que estigueren desperts.

Una reflexió per acabar i que no serveix ni descusa ni de justificació, perquè les coses quan tenen que passar en un tris tras ocorren; però a partir d'ara, en les eixides, si podem anar tots junts i eixir des del lloc al mateix temps, millor.

ULTIMA HORA: Quique ha parlat amb Pedro i ens transmeteix tranquilitat. Tot evoluciona bé tant a ell com al seu fill. Ens envia salutacions i agraeix el nostre interés i preocupació.
És la millor noticia que podem rebre i la que voliem escoltar. Anim i a recupera-se prompte.

 

SOPAR DE XILXES (30/08/2012)

El dijous 30  i seguint la tradició dels últims anys, establerta per Joan, hem celebrat el sopar d'acomiadament de les vacances en la caseta de Joan en la platja de Xilxes. Com ha vingut sent en els altres anys, a conter de Joan en l'aspecte culinari i el servilisme de Pedro com a responsable de la infraestructura i atenció als comensals.

Els que allí vam poder acudir fórem: Joan, Pedro, Tomás, Jose, David, Paco, Julio, Toni, Quique, Joan Carles, Jose Carlos, Rubén i David.

Tots vàrem gaudir d'un excel·lent sopar cuinat per Joan en quant al plat fort, un guisat de peix, on predominaven les clòtxines, amb creïlles i en un sentit picant, prèviament uns entrants de formatge i pernil, unes bones amanides de tomata i uns plats de pebrera. Tot regat amb cerveses, vi de tots els colors i classes i dolç per acompanyar els cafès i licors.

Una bona sobretaula on  la conversació es va monopolitzar en Toni contant-nos les peculiaritats de com aconseguir el títol de sumiller i sobre la una vam alçar taula i fins l'any que ve en Xilxes; perquè aprofite la situació per a comunicar-vos que la propera serà a La Vall i no molt tard, si és possible en el mes de setembre, per tal de celebrar la meva jubilació.

dissabte, 18 d’agost de 2012

EIXIDA A CANET

Avui li hem donat una alegria a Julio anant al santuari de Canet després de que l'altra setmana s'havia quedant plorant per deixar-lo sols. Al fixes de Joan, Mª Pilar i Jose Carlos s'han unit avuí, Jose, David, Quique i Sergi. El turista de Pedro segueix sagnant als bons amics d'Eivissa. La ruta ha estat la de costum però allargant-la una mica anant pel Juncar, cosa que ha alegrat a Mª Pilar que no hi havia anat maai per ahí, donat que sempre trencem per Alfara. El nou tram per a ella li ha provocat una motivació extra quan al final de la pujada del pont s'ha llançat amb companyia de Jose Carlos i amb l'intenció d'alcançar al grup de Conesa que uns moments abans ens havien passat a més del dels Cosaors que ho havien fet en la incorporació a la carretera d'Algar a l'altura de la redona d'Escales. No li ha costat gaire i abans del Juncar s'han fet en ells, millor dit Mª Pilar si, Jose Carlos ha renunciat.
El grup com és costum ha anat agrupant-se durant el trajecte. En la redona d'Algar ho han fet Joan, Mª Pilar, Joise Carlos i Jose. En el trrajecte d'Estivella a Gilet ens hem creuat amb Quique i Segi. De Petrés al camí de Lliria ha aparegut Julio i ja en el bar per un error de càlcul, ha arribat David, que havia volgut trobar-se en Julio abans, entrant pel camí de LLiria; però ho ha fet poc després de passar nosaltres i no ens ha topetat.
Entre altres coses de les conversacions preses a l'hora de l'esmorzar cal destacar la novetat que ha aportat David al felicitar a Julio per ser abuelo, cosa que li ha pillat de sorpresa per la seva situació; però abuelo per primera vegada al fi i al cas. ENORABONA JULIO.

EIXIDA A AYODAR (16/08/2012)

Una eixida clàsica d'estiu s'ha convertit en una excursió familiar per absència de la majoria de components de la Morralla. Sols varen eixir Joan, Mª Pilar i Jose Carlos. Pel que m'han contat en el que respecta a l'esmorzar no van quedar massa contents tant en el menjar que no va ser res de l'altre món com a l'hora de pagar que els van estacar 7,60€. O siga, que el racó il·lidic, amb eixa vista al riu, no compensa el tracte. Sols ens queda la ruta, que segueix ahí i on la carretera dona un traçat amb desnivells atractius per a peladejar. Estudiarem si eixa ruta ofereix un altre lloc per l'esmorzar.

diumenge, 12 d’agost de 2012

EIXIDA A ESLIDA (11/08/2012)

Al crit de "vallerets" ens ha rebut la Paquita en eixa alegria que la caracteritza. Aquest estiu La Morralla està sota mínims donat que els seus components estan desperdigolats pels diferents llocs d'estiuaje (Moncofa, Xilxes, Montán, Griegos), viatges (Ibiza, Alemanya) o canvi de burra (hem refereix als bikero0). Aixi que avuí sols hem acudit Joan, Joan Carles i Jose.  El més destacat ha estat que a les 9,15 ja hi erem a la taula i amb una atenció exclusiva de dos cambrers, prompte hem liquidat el bocata i el carajillo. Com encara no eren les 10 hem demanat un altre carajillo en l'espera de que apareguereu algú, cosa que no ha ocorregut i hem plegat veles i cap a La Vall. Eren poc més de les 11h. quan enfilavem l'accés a la redona abans del Randero, quan a punxat Joan Carles i ens hem aturat, cosa que ha fet que arribàrem sobre les 11:30. Tot un record d'arribada a la Vall; però per contra, pocs kilòmetres. Ha estat una eixida dels origen de la Morralla, quan anavem i tornavem a Eslida pel camí curt. L'únic que ha fet més camí ha segut Joan que venia des de les Valls on te cura de sa mare.

dimarts, 7 d’agost de 2012

EIXIDA A CANET (4/8/2012)

A les 8 vàrem eixir desde la platja de Xilxes, Pedro, Sergi i Quique. Angel i Felipe finalment no varen acudir. Mª Pilar va passar cap a la Vall en busca de Jose Carlos. Nosaltres tres anàrem en busca de Julio per Sagunt i camí de Lliria fins a Puçol. Ja junts, pegàrem la volta amb l'esglai de Pedro que al girar va caure al eixir-se'n del camí. Arribant a Sagunt es creuarem amb David que feia el mateix recorregut que nosaltres. Els cinq s'encaminàrem a Canet. Allí varen anar acudint la resta. Primer Javier queixant-se de que Julio no l'havia esperat, després Mª Pilar i Jose Carlos, més tard Toni. Tots junts vàrem esmorzar i David va celebrar el seu aniversari aportant el dolç.
Allí ens acomiadarem, separant-nos els de València cap un lloc i els de la Vall cap un altre.

EIXIDA A RIBESALBES (1/8/2012)

Amb 10 minuts de retard, arrivàrem a La Vilavella Pedro, Sergi i Quique desde Xilxes. Allí ens esperaven puntuals Angel i Felipe, que havien acudit desde Moncofa.
Els 5 junts ens vàrem dirigir al punt de destí, tot i els intents per part de Pedro de camviar el lloc de l'esmorzar. Finalment i com no sabiem si acudiria algú més, vàrem decidir anar on tocaba.
Allí vàrem comentar de fer la visita estiuenca a Jose en Montàn. En principi, cas de ferla, es va proposar  d'anar la setmana del 13 al 18, després Angel i Felipe hauràn volat. Jo la semana anterior estaré en Venècia, així que els que esteu per ací quedeu encarregats d'organitzar  l'eixida a Montàn.
D'esprés d'un esmorzar relaxat i passar per caixa, 6'70 euros per cap, vàrem pegar la volta per l'embassament, que tot i no estar plé, presentaba una imatge molt agradable. Acompanyarem als moncoferos i desde allí a Xilxes. Total 91 Km.

dilluns, 30 de juliol de 2012

EIXIDA A L'ORONET (28/07/2012)

Després de molt de temps hem tornat a l'Oronet a esmorzar dalt, en el bar el Chaparral. Poc a poc els que han decidir acudir han anat arribant als lloc de la cita, aquesta vegada amb algunes baixes perquè alguns, un poc enganxat a la bbt, han fet una ruta alternativa a Eslida, aquestos han estat Vicent, Paco i David que en poc té l'excusa per canviar. Els altres, Jose, Pedro i Ángel, el francés, que puntualment per aquestes dates sol incorporar-se a les nostres eixides aprofitant la seva estància estiuenca a Moncofa s'han trobat en la redona de la carretera d'Algar. Amb tranquilitat i en temps de sobra hem fet el recorregut pel Juncar i ja al peu del port hem fet l'acens amb pausa i indicant a Àngel les característiques del port, ja que no l'havia pujat mai. Pedro i Ángel a mesura que pujaven s'han animat i han tirat cap avant i Jose gaudint de la nova bici i acostumant-se als nous canvis ha seguit amb el seu ritme que no li ha suposat cap esforç i inclòs anar passant alguns ciclistes atascats.

Port de l'Oronet
Ja dalt de l'Oronet, han anat acudint Quique, Sergi, Julio, Javier, Quique i Toni. L'esmorzar i escoltant el sentir general, no ha obtingut el beneplàcit en quant a la qualitat i la rapidesa en el servei i és que ens queda en el record la bona atenció dels anteriors administradors i en especial la de la nostra estimada Raquel. És una pena, perquè l'atractiu és el pujar l'Oronet i la ruta és una clàssica que cal fer i mantenir i que el bar no compleixi amb les expectatives de l'itinerari. Haurà que pensar alguna alternativa per a després de pujar l'Oronet quin bar anar.
Bar el Chaparral

La tornada i a peu de l'Oronet s'ha dividit en dos grups: cap a l'esquerra i en direcció València han girat Julio, Quique i Javi i cap a la dreta i en direcció la Plana han girat Jose, Pedro, Quique, Sergi, Ángel i Toni que com es normal en ell necessita més canya i busca la companyia que li proporciona més kilòmetres. Ens ha acompanyat fins la cruïlla d'Algimia d'Alfara on ell ha seguit direcció València i nosaltres hem sequit en direcció La Vall fins l'encreuament del butà on  Jose ha entra cap el poble i Pedro, Quique i Sergi han seguit en Ángel per la carretera de Moncofa per acompanyar-lo fins la N-340 on s'han separat per dirigir-se cap a la Platja de Xilxes.

dimecres, 25 de juliol de 2012

EIXIDA A LUDIENTE/ARGELITA (25/07/2012)

Bé, el que tenia que ser una eixida a Ludiente s'ha convertit en un "querer y no poder" i m'explicaré. Per començar l'hora d'eixida plantejada és un quart d'hora tard i si a més a més no s'és puntual encara pitjor. Damunt si et trobes amb un Pedro negat i en l'enronia de que "eso queda lejos", yo a las 10 me paro a almorzar" i que si patatin que si patatan, envés d'anar cap avant pareixia que pedalejava cap enrrera. Total que Joan i Jose tiraven cap endavant i deseguida veies que no venia Pedro i la neboda Mª Pilar i Jose Carlos, més considerats l'esperaben. Per contra no sabiem si David que havia dit d'eixir amb el cotxe fins a Betxí aniria per davant o per darrere. Així que al arribar a la font de la Salut de Vallat, passades les 9:30h. hem parat per fer honor a la parada de rigor i beure i omplir bidonets.
Font de la Salut (Vallat)

Ací hem fet el comentari de que David aniria per davant i això ha motivat a Pedro de que l'entrara les ganes d'alcançar-lo i hem agarrat un ritme més viu; però el temps ja no perdonava i en el camí haviem decidit parar en Argelita i averiguar que era de David. L'hem tocat i en efecte, David ja era a Ludiente, i amb una discussió de si seguir o fer-lo tornar, finalment ha prosperat la de que David tornara, pensant que es faria tard i després havia que tornar. La desilusió ha estat a càrrec de Jose Carlos i Mª Pilar que tenien ganes de arribar a Ludiente i passar pel tram més bonic que quedava, que és el d'Argelita a Ludiente. Una altra vegada serà, o com a joves que són, que tornen un altre dia pel seu comte.
Argelita
Torre redona i placa explicativa (al costa del bar)


Parlem de l'esmorzar. Primer anavem en l'incertea de si el bar estaria obert o no, donat que una vegada ja ens havia passat. L'altra era que d'haver bar el preu no seria barat, cosa que va ocòrrer un altre any que vàrem esmorzar. Doncs hem demanat  els bocates, molts bons per cert, amb bon pa i mescla considerable, la beguda la que hem volgut (ahí ja algú havia fet l'observació que ens contarien tot a la carta i que cada jarra de cervesa la pagariem), l'acompanyament fluix, dos platerets d'olives i el carajillo molt bo. Ha vingut l'hora de pagar i no ha fallat, 7,50 lauros. Pedro s'ha posat a protestar i l'hem deixat sols, per no ser partícips de la conversa, amb una dona mosquejada. Yo les cobro lo que se han tomado, piensen que han pedido otra jarra, (el que haviem comentat ha eixit). La resposta és clara, on hi ha preu fixe els esmorzars són més barats i on es fa el conter cosa per cosa consumida, es dispara. En aquestos poblets, han d'aprofitar-se d'aquestes situacions. Un bar en el que només estaven nosaltres i una altra taula, el marge de benefici és molt limitat i han de treure el que puguen. No cal calfar-se el cap.
Hem tornat cap a cas i pel camí hem anat dispersnt-nos, primer en Onda David que tenia el cotxe i Mª Pilar que se n'anat a Castelló. Ja en La Vilavella, Pedro i Joan cap a Xilxes i Jose i Jose Carlos cap a La Vall. L'arrivada, passades les 13:30 h. i amb vora de 90 km. Es clar que aquestes eixides requereixen matinar més i portar un ritme més espabilat.

dissabte, 21 de juliol de 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (21/07/2012)

Per deferència als morrallers Vicent i Jose que per si venien cansat tingueren una eixida relaxant i per tal de que soltaren músculs, s'ha decidit anar al sntuari de La Morralla, Canet. L'eixida en aquesta època de l'estiu, on cadascú acampa per diferents llocs,  ve marcada per la falta de puntualitat. Resulta complicat fer coincidie als moncoferos i xilxeros en el loc de trobada a més si alguns decideixen anar pel seu conter. Bé la dula ha estat formada de la següent manera: De Xilxes, Pedro, Joan y Mª Pilar en una tanda i Quique i Sergi per una altra banda. De Moncofa, Vicent en bici de muntanya fins al lloc de trobada, Paco Falcó en cotxe fins la Vall per agarrar la bici de muntanya i David per lliure. De la Vall Jose i Jose Carlos. Des de València i rodalies, Julio, Javi, Quique i Toni.
L'arribada a Canet, també per torns; però a les 10 h. erem tots a la taula. Una hora llarga d'esmorzar amb la coca repartidora de Julio, ja que Pedro no ha volgut estirar-se i aportar una altra coca.
Abans d'acomiadar-nos hem marcat les dues rutes d'aquesta setmana. Dimecres a Ludiente i el dissabte a l'Oronet.
Cadascú hem seguit les diferents rutes que ens ha portat al nostre cau.

divendres, 20 de juliol de 2012

EIXIDA A DONEZTEBE (16,17,18/07/2012)

Introdueix aquesta eixida en el blog de La Morralla perquè dos dels seus membres, Vicent i Jose han participat en el que ha estat una experiència altament gratificant i plenament satisfactòria en tots els aspectes, tant en la vessant física, com de la gastronòmica i com no de la camaraderia.
El llloc elegit com a punt de concentració ha estat el poble de Doneztebe (Navarra)

http://www.turismo.navarra.es/esp/organice-viaje/recurso/Localidad/2047/Doneztebe-Santesteban.htm

http://www.doneztebe.es/upload/docs/camilo_jose_cela_santesteban.pdf

i l'hostatge en l'hostal Santamaria.



Durant aquestos tres dies s'han fet 4 rutes:

1ª ruta. Via verda de Plazaola. Dia 16 per la vesprada. 45 km. L'ha fa interessant la quantitat de túnels que has de travessar, un d'ells de 3 km. Calia portar fanalets per il·luminar-nos.
http://www.leitzaran.net/via-verde-plazaola/

A l'eixida del Túnel Uitzi el més llarg (2,6 km.)
Vicent i Jose en l'àntiga estació de Plazaola


2ª ruta. Señorio de Bertiz. Dia 17 pel matí. 40 km. Una etapa de menys a més partint d'un nivell del mar a 120m i amb una pendent constant s'arriba a vora 600 m. on els últims 4 km són molt exigents, per acabar en una baixada forta fin aplegar al nivell d'eixida. Ha estat la ruta més espectacular no sols pel desgast físic que suposa, sinó per la bellesa paisatgística. És un parc natural verge, on la vegetació i la fauna és intocable, En dir que l'ombra és la que predomina en tot el seu recorregut.
http://www.parquedebertiz.es/
Vicent i Jose en ple esforç pujant a l'alt del Señorio de Bertiz
Posant tots d'alt

3ª ruta. Voltants de Doneztebe. Pels que no tenen mai prou. 17 per la vesprada. 30km i entrar en gana per a sopar.
Vicent, Paco i Jose amb l'eixida exigent del matí i després del copiòs dinar amb el xupito d'orujo decidiremfer una bona migdiada i a continuació un relaxant passeig seguint el marge del riu Bidasoa.



4. ruta. Via verda (Tren Txikito). Doneztebe-Irún-Doneztebe. 80 km. Molt plaent seguint el curs del riu Bidasoa fins la desembocadura en Irún i tornar. La dificultat el ritme fort imposat, sobretot a la tornada. En dir que l'anada era pràcticament cara avall i la tornada, lògicament, cara amunt, i s'ha fet en menys temps la tornada que l'anada.
http://www.viasverdes.com/ViasVerdes/Itinerarios/Navarra%20-%20Pa%EDs%20Vasco/Navarra-Guipuzcoa/V.V.%20del%20Bidasoa/Descripci%F3n
Seguint el riu Bidasoa
Aturada. També hi han avaries. El retratiste retreatat

Algunes fotos per donar una idea gràfica de la vesant gastronòmica i camaraderia:
En la taula
Vicent a per l'entrecot
Voleu d'aquest abaejo (res que veure amb el de Canet, David)
Açò si que és una quallada per a dos i amb mel a orri
Així queda una ració de quallada amb mel
 Açò si que és un xupito d'orujo

Relaxant-nos amb une birres