EIXIDES I HORA

EIXIDES I HORA

RUTES DESEMBRE

RUTES DESEMBRE

diumenge, 22 de gener de 2012

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS

Després d'una llarga temporada sense anar a Albalat dels Taronges aquesta setmana ens hem retrobat com a contrapartida de deixar aparcat de moment l'opció de Canet, almenys en el bar habitual i si en el bar del costat que serà el que probarem la propera vegada.
La veritat és que no ens ha anat mal. La primera novetat ha estat que el bar a canviat d'amo i això al principi ens creava una incògnita; però la resposta ha sigut bona. Així que en un dia radiant i amb un sol abellidor ens vam posar al voltant de la taula i en la mateixa plaça: Joan, Pedro, Vicent, Tomás, David, Jose, Mª Pilar, Joan Carles, Julio, Antonio i Toni. Destacar que l'ambient poc sorollós ha permés que tots ens adonàrem i participàrem de les converses. Altra novetat ha estat la presentació dels bocates, partits per la meitat, el que va suscitat alguna idea com la de fer intercanvis per tal de tenir un menú més variat. No és mala idea i es tindrà en compte a l'hora de demanar la propera vegada. També ha segut novetat a l'hora de pagar, ja que no s'ha pagat a preu fet; sinó que cadascú ha pagat segons el tipus de bocata que ha demanat, establint-se dos preus: uns a 5€ i altres a 6€. La diferència, la pebrera que deu ser molt cara. Ja sabeu allò de " ....la pebrerà me fa mal". Per últim Vicent ha convidat al segon carajillo que no ha segut secundat per alguns i que va provocar al final que la tornada fora per grups. Primer es van anar els dos germans Mª Pilar i Joan Carles, després David i Tomás amb la indicació de que "Ja ens agarrareu" i la resta van esperar a que ens ferem el carajillo els que si vam acceptar la invitació de Vicent que va ser com a celebració del seu aniversari. Ha fet 60 anys. Felicitacions. En acabar ens vam acomiadar els de La Vall i els valencianets. Nosaltres vam iniciar una persecució a Tomás i David que va acabar com era d'esperar en esforçar-nos per a res. Ja ho diu el refrany "Si vols veure al teu ruc caminar parat a pijar".

dissabte, 14 de gener de 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER

Com de les rutes tenim poques coses que contar ja que com sabeu últimament portem una marxa relaxada on no fem grans esforços, ni rutes novedoses i Pedro a més a més ha baixat la guardia i no ens provoca ni entra a les provocacions, doncs palarem del esmorzars que és l'única cosa de la qual mantenim la forma. Avuí en recuperat a Toni que feia un llarg temps que no coincidiem. També hem estat Pedro, Vicent, David, Jose, Tomás, Antonio i Julio. Tots ens hem reunit per a cumplimentar lo que Toni a calificat d'encontre ciclista social i que ho ha definit amb exactitud.
Novament tinc que fer menció de la sorprenent actuació del bar de Canet que no estem topetant l'ambient ni el tracte al que estavem acostumat. Jo avuí parlaré del meu cas i que pense coincirà amb la resta. No hi havia suficient menjar, el servici deficitari (ens hem tingut que parar nosaltres la taula, demanar els cacaus, les olives, anar a pel vi...) la atenció del nostre venerat propietari quasi d'ignoració i amb límits de mala educació. Total que si ja l'anterior vegada vaig indicar que caldria replantejar-se el lloc, avuí tinc clar que al menys durant un mes no acudim i que s'ho pense una mica. Per tant recuperem el bar de Albalat dels Tarongers i vejam si tenim millor sort.

dissabte, 7 de gener de 2012

EIXIDA A ESLIDA (07/01/2012

JA FEIA TEMPS QUE NO HI VENIEU!. Així ens ha saludat la Paquita quan s'ha arrimat a la taula per servir-nos. I la veritat és que el nostre santuari ciclista el tenim prou abandonat.
Entrada Bar Paquita
I a més a més és ben cert que ens trobem molt agust, malgrat el preu; però de tant en tant no cou. En una cosa hem coincidit avuí en negatiu i és que els carajillos no han estat el que eren; no sabem el perquè; però malgrat agarrar-lo amb ganes tots ens hem adonat de la seva deficiència. Però havia que repetir igualment i no ha millorat tampoc. Doncs que espavile que el carajillo és el nostre referent i el de molts, que tot siga de pas també hem notat que avui havia afluixat la clientela, no haviem els ciclistes d'altres ocasions. Bé que no siga aquest decaiment un sindrome d'Estocolmo de Canet i que ningú es crega que abdiquem, la Paquita per a nosaltres sempre serà la Paquita.
El nostre raconet preferit
L'eixida d'avui ha tingut dues novetats, l'una la incorporació a la Penya de Maria Pilar i Jose Carlos, la filla i el "nuero" de Joan (benvinguda la jove generació), l'altra ha estat que Tomás ha arribat a la Paquita i no ho feia des de la primavera del 2009, segons ell per diferents circumstàncias a més de la situació última. Poc a poc aniràs recuperant i vivint vells moments. Tots ens alegrem de comparti-los amb tu. Els hem acompanyat Pedro, David, Vicent, Jose i Joan.