OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dissabte, 21 d’abril del 2012

EIXIDA A ALMEDIJAR (21/04/2012)

Avuí ens hem encaminat fins a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca d'aquest blog no feiem des del 4 de juny de l'any passat i que ha estat possible per la determinació de la Penya de recuperar rutes de l'oblit. A més a més ha estat una volta més de rosca per a Tomàs i que novament ha sortejat amb èxit, jo diria que amb bona nota perquè inclos s'ha atrevit a trencar la ruta marcada en un principi, la de anar i tornar per Algar per tal d'evitar el Marianet; però el calentament de l'esmorzar i les provocacions ha determinat la profia de tornar pel Marianet i així ho hem fet.
L'esmorzar ha estat bé en quant a la part del pa, que amb una definició de Vicent desconeguda per la totalitat de la taula dient que estava "bufolenc", el qual ha fet que amb l'ajuda del all-i-oli hem pogut empassar-ho a falta de mescla. En la taula estavem en un principi Joan, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose i als carajillos em tingut la visita de Paco Falcó i Pagés que havien fet la ruta en la bici de muntanya i que la tornada l'hem feta junts fins que s'han desviat per la pista en passar Azuevar.
Anomenar alguna peculiaritat de la penya, que no sé si es propi de l'edat o què; pero són moltes les vegades que el grup va disgregat i anem a tandes, alguns individuals, altres per parelles, etc. Avuí ha ocorregut tant a l'anada com a la tornada, pareixem més que una penya, un tancament de bous, d'eixos de Pamplona, de que quan la manada arriva a la corva de l'Ajuntament es trenca i cada bou va al seu aire. No tinc clar encara quins fan de mansos i quins de bous, ho seguiré per tal de treure alguna conclusió. Si que puc dir que en el d'avui a l'entrada del carrero (Sant Josep) dos morlacos (Pedro i Jose) s'han adelantat a la manada i han iniciat una embestida; però pareix ser que algun rodador ha distret al primer (Pedro) i s'ha requedat, situació que ha permés el pas del segon (Jose) i entrar davant a la plaça. No es preocupeu, al final ens hem reunit tots en el corral.

dissabte, 14 d’abril del 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (14/04/2012)

Avui hem eixit des de La Vall Pedro, Joan, Vicent, Jose i David (aquest com de costum al seu aire, més tard i pel camí del llop, el curt), nosaltres hem agafat el de la Caputxeta, el llarg, donant la volta per Algar, fins al Port de Sagunt i arribar a Canet. Des de l'inici, i per culpa d'un tractor, que a l'eixida de La Vall s'ha posat darrere i per tal de no suportar el seu molest soroll hem posat un ritme viu i que ens ha calfat i no hem, deixat fins que Pedro, com no a fet la bogeria del dia, sense més ni menys a l'altura de la primera redona se n'ha eixit per accedir a la carretera i deixar la ruta del camí que seguim sempre, maniobra que ha provocat que quasi s'enganxem Jose i Vicent i Joan pegara una volta a la redona per tornar a reprendre el camí. A partir d'aquest moment Pedro ha anat sols per la carretera i la resta hem continuat la ruta de costum fins que a la redona d'Escales, que és la que normalment s'usa per accedir a la carretera, ens hem agrupat. En el camí ens hem anant reunint amb la resta, primer amb Toni que venia sols, al poquet, Quique i el seu fill Sergi, que venien de Xilxes per Petrés, i finalment, passant Gilet, Julio. Tots en grup ens hem encaminat fins a Canet amb un ritme més viu.
L'esmorzar com sempre, tertulieta, la coca i cap a casa. En la tornada a l'altura de la redona del Ventorrillo ens hem unit a un grup que passava i David que d'amagat va fent la seva preparació ha estat per enganxar-se a roda, a continuació Pedro i que remei, tots al darrere. Açò a motivat al grup que al veure els intrusos han augmentat el ritme i així hem seguit com hem pogut, que ha resultat que estàvem millor que alguns d'ells i en arribar al tram d'Almenara i la pujada de l'estació els més majors d'aquells han anat despenjant-se i poc a poc el ritme ha anat regulant-se i els que hem quedat hem seguit fins a la redona de la Punta on David, amb una maniobra inesperada ha agarrat el camí per evitar l'aire que s'havia alçat, segons explicà. Finalment hem sortejat sense dificultats l'accés a la carretera de Moncofa (el punt més perillós que hi ha i que fa pensar-se agafar aquesta alternativa). El poc que quedava per arribar s'ha fet pudent, perquè en agarrar la carretera d'Agar l'aire ha augmentat, i tot de cara, que dificultava l'avanç d'alguns amb les forces limitades.

dijous, 12 d’abril del 2012

EIXIDA A ALCUDIA DE VEO (07/04/2012)


Crònica de Tomás

Les 8 del matí. Puntuals com un rellotge arriben al punt d'eixida Tomás i Vicent i, quasi immediatament, Joan seguit de David.
Qui arriba a les 8:15 ? Efectivament, és Pedro que, malgrat tindre un mòbil amb internet, GPS i que li fa el dinar, no el fa servir i no sap quina és l'hora de l'eixida.

Després de la marxa controlada per dins del poble i passar per innumerables rodones, iniciem l'etapa en eixir de La Vall.
Arribem a Vilavella i passem per Betxí sense cap incidència, però... entre Betxí i Onda Pedro rep una telefonada de Quique que està en Vilavella amb el seu fill. Està a punt la 1ª anècdota.
Joan avisa dient que: ... tècnica. Pedro ens diu que el seu cunyat "va a hacer una parada técnica" i li contesta: "¿No has podido hacer eso en casa? Recordem a J. Mota ¡¡¡ TE PAECERÁ BONITO!!! ¡¡¡ AHÍ AGACHAO EN UN NARANJO!!!. Arribem a Onda i Joan encara no ve però Pedro diu que no ens preocupem, l'arreplegarà Quique i per tant seguim endavant.
Pujant a Alcúdia els més forts tirem del pilot (de quatre) i rebentem l'etapa; la bici de David no pot més i queda ferida quasi sense aire de la roda de davant, però aguanta. Ja en Alcudia de Veo arriba Joan i completa el que havia dit abans: AVARIA TÈCNICA i mamprén al cunyat que l'ha deixat tirat amb la bici punxada. Arriba Quique.
Alcudia de Veo

Entrem al bar i el trobem ple de gom a gom, cosa que ens sorprén favorablement encara que segons Pedro "eso será porque la dueña s'ha quitao'l grano".


Hostal Pico Espadán
L'esmorzar ha estat prou bé i els carajillos bons encara que podien haver estat una mica més carregats de café. La veritat és que hem estat a gust i hem recordat visites anteriors. El preu, el que és normal en Castelló (7 lauros).
La tornada ha estat tanquil·la i sense cap incidència digna de comentar-se.

APRENENTATGE:
El malentés entre Joan i Pedro en fa pensar que potser seria convenient dur unes pistoles de bengales com les que s'usen als vaixells per demanar auxili.
No pot faltar com cada setmana una xicoteta referència a Tomás. Ha arribat molt bé a Alcudia i encara millor a casa, sempre vigilat pels seus fidels guardaespatlles.
Us estime. Fins dissabte.
"Yo"

diumenge, 1 d’abril del 2012

EIXIDA A RIBESALBES (31/03/2012)

Dins de la nostra tendència d'anar recuperant eixides que feis temps no fèiem i per tal d'evitar que caiguen en l'oblit, aquesta setmana hem anat a Ribesalbes. Hem acudit tots els disponibles, o siga, Joan, Pedro, David, Tomás, Jose i Mª Pilar, Vicent tenia compromís i no ha eixit. La ruta ha seguit el recorregut de La Vilavella, Betxí, Onda i Ribesalbes. Encara que em faci reiteratiu, vull tornar-ho a destacar, aquestes rutes a més de la recuperació dels llocs tracten també com a prioritari la gradual reincorporació de Tomás que està sent un èxit i al que hi ha que afegir els bons resultats obtenguts en l'última revisió mèdica que han segut altament satisfactoris el que ens plena de satisfacció i ens motiva a compartir la seva alegria i a continuar marcant rutes que permeten seguir amb aquesta grata vivència.
Embasament del Sitjar (Ribesalbes)
L'esmorzar ha estat discret en lo bàsic i bo en el carajillo. El preu, tractant-se de Castelló, ja se sap, caret, 6,40€.
La tornada l'hem feta en dos grups, per un costat Tomás, David i Jose hem tornat pel mateig lloc; però Joan, Pedro i Mª Pilar han donat la volta per l'embasament del Sitjar per tal de que Mª Pilar coneguera aquesta magnífica ruta d'un paisatge esplèndid i d'una panoràmica encisadora.
De cara al proper cap de setmana i coincidint que la gent de la penya té compromisos vacacionals de Setmana Santa i de la conversa mantinguda durant l'esmorzar d'anar treien rutes a recuperar, es va decidir anar a Alcudia de Veo del que alguns deien feia més de cinc anys que no anem. L'altra ruta barallada fos la d'Almedijar. Serà, doncs, per a la propera ocasió.

Ruta en bici 1490385 - powered by Bikemap