QUI NO SAP D'AVI, NO SAP DE BO
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/L'Horta/Faura
Lloc de destí: Petrés (Bar Societat Petresana).
Bici: Carretera
Bici: Carretera
Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent, Joan i David.
L'Horta: Julio, Javi i José Luis
Faura: Tony
L'Horta: Julio, Javi i José Luis
Faura: Tony
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (esmorzar bar Societat Petresana)-Almenara-La Llosa-Xilxes-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 70 km.
Crònica: Com molt bé es ha qualificat David, aquest matí s'ha alçat del llit trobant-se en una altra "morrellà" i és que un es gita amb una idea i quan s'alça es troba en una altra. I és que últimament som tan "Variable com la lluna de març" Anunciem d'eixir a les 7:45h. doncs no, a Joan li ha rotat que "una merda". A les 8:10h. Que on anem demà? A Almenara. Doncs no, finalment a Petrés. Arribem a Petrés, què, tots pensàvem que al bar de la plaça!; doncs tampoc, Julio havia pres la determinació que al de la punta del cantó, per dissuadir-nos ens diu que el de la plaça està tancat. Però Sant Tomás ja ens havia ensenyat allò de que si no ho veig no ho crec i alguns ens hem arrimat a comprovar-ho. Està obert! Finalment a la plaça.
Tots en taula ens disposem a celebrar l'arribada d'un nou net a la Penya, aquesta vegada el de Javi. I un esdeveniment com aquest, encara que cronològicament arriba en el moment més avançat de la nostra vida és un motiu de celebració perquè no ho oblidem, "un avi és vell per fora però jove per dins".
A l'esmorzar bàsic hi ha que afegir-li els complements que Javi ha tingut a bé obsequiar-nos, començant per un vi d'Estola, dues coques per acompanyar el carajillo i per a finalitzar uns xupitos.
"Guelo" Javi, enhorabona i quan tornis a casa arrimat a veure el teu net, apropa-li la ma, posa el dit en la seva mà i gaudeix de Un dels encaixades de mà més poderós, el del nou nét sobre el dit del seu avi
Movem, i la setmana que bé què? Que vos pareix l'Oronet. Bé, Tomás apunta: I si vol eixir David?. Val, alternativa. Almenara. Doncs ho preguntarem a David.
AIXÍ QUE DAVID, TU TENS LA PORTA DE L'EIXIDA. PARLA.
En marxa. A l'eixida de Petrés, la redona ens separa. El vent es manifesta com acompanyant de tornada. No sabem a qui beneficiarà o molestarà més; però tractant-se de l'aire, ja se sap, de vegades t'ajuda, de vegades te para. En el cas d'avuí més ens ha frenat que ens ha espentejat. Açò ha provocat una marxa més lenta del de costum; però tot i així en arribar a la redona de Moncofa ens hem fet els valents, hem tret del cap les xixotetes dubtes de girar cap a la Vall i hem seguit per La Vilavella.
En arribar al banquet hem pres la decisió de no esperar la resposta de David. No volem donar motius per a tindre excuses de no eixir. Anirem el dissabte a Almenara; però abans passarem el dimarts per l'Albufera.
AIXÍ QUE DAVID, NO CAL QUE TREGUIS LA CLAU DE LA PORTA QUE ESTÀ OBERTA MIRANT A ALMENARA.
Tots en taula ens disposem a celebrar l'arribada d'un nou net a la Penya, aquesta vegada el de Javi. I un esdeveniment com aquest, encara que cronològicament arriba en el moment més avançat de la nostra vida és un motiu de celebració perquè no ho oblidem, "un avi és vell per fora però jove per dins".
A l'esmorzar bàsic hi ha que afegir-li els complements que Javi ha tingut a bé obsequiar-nos, començant per un vi d'Estola, dues coques per acompanyar el carajillo i per a finalitzar uns xupitos.
"Guelo" Javi, enhorabona i quan tornis a casa arrimat a veure el teu net, apropa-li la ma, posa el dit en la seva mà i gaudeix de Un dels encaixades de mà més poderós, el del nou nét sobre el dit del seu avi
Movem, i la setmana que bé què? Que vos pareix l'Oronet. Bé, Tomás apunta: I si vol eixir David?. Val, alternativa. Almenara. Doncs ho preguntarem a David.
AIXÍ QUE DAVID, TU TENS LA PORTA DE L'EIXIDA. PARLA.
En marxa. A l'eixida de Petrés, la redona ens separa. El vent es manifesta com acompanyant de tornada. No sabem a qui beneficiarà o molestarà més; però tractant-se de l'aire, ja se sap, de vegades t'ajuda, de vegades te para. En el cas d'avuí més ens ha frenat que ens ha espentejat. Açò ha provocat una marxa més lenta del de costum; però tot i així en arribar a la redona de Moncofa ens hem fet els valents, hem tret del cap les xixotetes dubtes de girar cap a la Vall i hem seguit per La Vilavella.
En arribar al banquet hem pres la decisió de no esperar la resposta de David. No volem donar motius per a tindre excuses de no eixir. Anirem el dissabte a Almenara; però abans passarem el dimarts per l'Albufera.
AIXÍ QUE DAVID, NO CAL QUE TREGUIS LA CLAU DE LA PORTA QUE ESTÀ OBERTA MIRANT A ALMENARA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada