EIXIDA A ALMENARA (12/03/2016)

SALVANT FRONTERES

FRONTERA VALÈNCIA-CASTELLÓ

Per segona vegada en un mes, els morrallers de l'Horta han deixat la seva terreta i han traspassat la frontera provincial per endinsar-se en terres castellonenques, tot just en els límits de la població d'Almenara. El bar Alpino és un bon motiu per a que els nostres amics facin l'esforç d'allargar la ruta més enllà del Camp del Morbedre.   

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/L'Horta/Faura

Lloc de destí: Almenara (Bar Alpino). 
Bici: Carretera

Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan.
            L'Horta: Julio, Javi i Antonio
            Faura: Tony

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres,Torres-Camí vell de Terol-Redona de les Valls-Almenara (esmorzar bar Alpino)-Redona de les Valls- Faura-Camins d'horta-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 65 km. 

Crònica: Segon intent d'eixir a les 7:45h. Després de l'estirada d'orelles a Joan i davant de la seva postura intransigent (aneu davant que jo ja vos agafaré, llançà pel Wassap), la incertesa prevalia en el banquet. Passats un minuts prenem la decisió de fer-li cas, ja ens agafarà; però una reflexió d'última hora l'ha fet aparèixer. La seva resposta a una cridà a l'ordre sempre és la mateixa. Ja vos apanyaré. Es posa davant i tira. Primer l'aguanta Tomás, es despenja. Ara l'aguanta Vicent, també desisteix. La resta mirant des de lluny. Total, que a la redona d'Escales, Joan posa peu a terra i ens espera. Tots reunits seguim a la cita establerta de les 9:30h. hora de trobada amb els nostres companys. Calibrem la distància i el temps que tenim i prenem la determinació de anar pel Camí Vell de Terol. Ho hem clavat, a l'hora marcada hem arribat al punt d'encontre. En menys de 5 minuts apareixen Javi, Julio i Antonio. Reagrupament, salutacions i Julio que aprofita per anar-se'n. No l'hem agafat fins l'entrada a Almenara.
Abans de les 10h. ja estàvem agarrant la nostra taula del racó del bar Alpino. Hi ha cambrera nova. La nostra amiga s'ha agafat festa. Té una cria menuda i els cap de setmana es dedica a ella. Quan estem fent la comanda apareix Tony. Tot el que demanem és servit i apurat en pocs minuts. No ha faltat de res. La nova cambrera amb el seu somriure manifestava la seva sorpresa de com feiem bon compte de tot i més. I el més bo de tot, 5€. Per cert, que entre mitges ha aparegut la xicona del bar amb la seva filla, cosa que ha fet canviar-li el semblant a Pedro, de la que està enamorat.
Antonio ha fet el primer moviment de la taula posant-se el casc i ha marcat l'alçament de la taula de la resta. Novament hem anat a acompanyar-los fins el punt on els havíem agafat. 
A partir d'aquí ells en busca del camí de Lliria i nosaltres pels camins de tarongers i vies de servei, cap a la Vall amb la companyia de Tony.
L'asseguda al banquet ha estat breu, el suficient per quedar per al dimecres a Puçol i deixar l'eixida del cap de setmana amb el dubte de si divendres o dissabte i amb la incertesa dels que eixirem.