EIXIDA A ALMENARA (24/05/2017)

UNA CRÒNICA AMB QUATRE ACTES

1er. ACTE.- Correspon als inicis de la ruta i que no aporta cap cosa rellevant de les altres eixides. Concentració al banquet a les 8:00 hores amb puntualitat tot i el entrebancs de l'entrada dels  alumnes als instituts que impedeixen el pas amb normalitat a Joan i Tomás.

La marxa transcorre amb normalitat i com exclamava Vicent, gaudint del plaer que suposa anar en bici a primeres hores del matí en aquesta època d'una temperatura agradable i percebent els diferents flaires que gratuïtament ens ofereix la fauna al nostre pas. Amb eixa mescla d'aromes em recorregut pels diferents camins de les Valls per arrimar-nos poc a poc al nostre destí d'avui, les Cases de Queralt, no sense contemplar un nou regal de la natura, la Marjal amb tota la seva flora i fauna en el que els aus campen sense pors i deixant-se veure descaradament. Tal és l'abundància d'aigua que no hem pogut resistir d'apropar-nos a la desembocadura de la gola de Quartell, que ofereix un paisatge natural, extensiu fins als humans, ja que es aprofitat tant pels pescadors com els banyistes que a pèl reben els primers raig de Sol i que per tal de no ser catalogats de voyeurs hem fet una taullada ràpida.

La Gola de Quartell

Comportes de la Gola de Quartell

Desembocadura de la Gola de Quartell

Platja Nudista de Corinto

Hem continuat en direcció a les Cases de Queralt per abordar l'esmorzar no sense tenir que escoltar els remucs de Pedro, que no veu mai en bons ulls aquest bar.

2on. ACTE.- Ens acostem al bar i ja damunt, Jose exclama "alguna vegada tenia que ser; però em sembla que està tancat". La en front de la porta ens adonem de que la porta interior està tancada i quan prenem la maneta de la porta exterior es confirma el tancament. O siga que utilitzant una expressió de la situació viscuda en la platja nudista ens ha "deixat amb les vergonyes a l'aire"

Ja pot tapar el cartell de "Abierto todo el año"

3er. ACTE.-  Així que "amb la cua entre les cames" ens hem dirigit cap al bar Alpino d'Almenara previa trucada a Quique per comunicar-li el canvi de plans. I es compleix allò de "no hi ha mal que per bé no vinga" situació molt ben rebuda per Pedro.

I la veritat que el canvi no ens ha vingut mal i no perquè dubtarem del lloc, que de sobra és conegut per ser uns dels millor que es tracten; però és que a més a més avui teniem el dia de cara i l'oferta gastronòmica que ens ha oferit ha tingut l'encert nostre alhora de elegir i s'ha arrodonit en la culminació del ben fer de la nostra amiga o de la mare que està en la cuina, posant tot l'enteniment i traient-nos uns entrepans que en mossegar-los s'esmunyia tota la mescla pel ben farcit que estaven. No en ha faltat la beguda i els cacaus i olives per partida doble així com els carajillos que també han tingut la segona volta, aquesta per deferència de Tomás. MOLTES GRACIES AMIC.

Amb una bona asseguda hem iniciat el retorn a casa, no sense acomiadar-nos uns minuts abans de Quique. Per cert, comentar que hem tingut l'absència de Tony, que per culpa d'un contratemps el dimecres passat en una furgona, té la nova bici al taller; però ell no tens res d'importància, unes simples rascades.

4at. ACTE.- El retorn a la Vall ha seguit la ruta normal de la via de servei vora la A7; però amb el final de les dues últimes eixides, acabar en el jardí d'un colonier de la Moralla, si primer va ser Jose, al que el seguí Vicent, avuí ha estat pedro l'encarregat d'oferir-nos tota la birra que ens ha vingut de gust i amb bones tallades de formatge, sota la cacarejada pèrgola, que definitivament ha aplegat a bon port.