OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dimecres, 17 de febrer del 2016

EIXIDA A ALGAR(17/02/2016)

Joan. Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. Real: 8:15h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Algar (Bar El Casino). 
Bici:BTT
Equip: Jose, Pedro i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Escales-Carretera Azuebar Soneja-Soneja-Via Verda d'Ojos Negros-Algar (esmorzar bar El Casino)-Camí d'Escales-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 58 km. 

Crònica: Avui la penya a baixat de cinc a tres. Primer és Tomás el que comunica que ha canviat l'equip de ciclista per la bata verda de cirurgià a l'espera del part de la filla i arreglo seguit és Vicent el que diu que té visita mèdica a Castelló. Així que ens quedem com l'expressió popular que diu:
"Tres eran tres las hijas de Elena, tres eran tres y ninguna era buena". 
Però vull contradir aquest mite. Ser tres no és, com diu Julio allò de "me habéis abandonado o estoy solito" Si fem un repàs a la història trobarem la importància del trio.
Tres són els estats de la matèria (sòlid, líquid i gasós). Tenim la Santíssima Trinitat i els tres Reis Mags, que portaven tres regals (or, encens i mirra). Pere va negar a Crist tres vegades i Crist va ressuscitar al tercer dia. L'Església va establir tres vots: pobresa, castedat i obediència. La Revolució Francesa va establir la tria de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Són tres els ordres de l'art grec: dòric, jònic i corinti. Tenim també les Tres Gràcies, els Tres Mosqueters i els Tres Porquets. 
Ja va dir Pitàgores que el número tres és el perfecte, potser pel triangle. Per a Freud el 3 és un símbol sexual: mare, pare, fill. Els budistes tenen tres deïtats: Buda, Darma i Sanga. Els taoistes el mateix: Tao, Llibre i Comunitat. Els hindús ídem de llenç: Brahma, Visnú i Siva. Recordem les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat. En l'antic règim eren tres els estaments: noblesa, clergat i tercer estat. El dia té tres moments: el matí, la tarda i la nit.  
I per últim hem referiré a les tres classes socials en que la soferta classe mitjana està entre l'alta i la baixa; que és com m'he trobat en tota l'eixida d'avuí, pedalejant entre els dos cunyats.
Des del minut 0 les posicions eren, primer Joan, segon Jose i tercer Pedro i s'han mantingut tant a l'anar com al tornar. Aquest ordre ja ha vingut marcat des de l'inici per l'explosiva eixida de Joan que no ha tingut pietat de la resta de la terna, no sabem si per recuperar la seva tardança, si per confiar en l'estat de forma nostre o perquè està que se surt. La cosa ha estat que prou abans de entrar a la via de servei d'Algar els tres anàvem separats. En entrar a la via de servei Joan a la seva i jo espere a Pedro. Però no anem ni un kiometre quan Pedro es deixa caure. Ja la tenim, li ha entrat la paranoia ixa que li ve quan la marxa o la companyia no se li acomoda. Arribada a la redona del Piñar, Joan ni mirar enrrere, jo dues voltetes a la redona per esperar a Pedro. Li pege un expolsó per animar-lo. La resposta una sèrie de justificacions que no venien al cas, entre les que com no, fer al·lusió a la falta de Tomàs i la falta que li fa en les eixides. Tomàs, menys mal que no estaves perquè la referida expressió cul i merda, amb la diarrea mental que portava Pedro, no sé com t'hauria anat. Tercera estació, redona d'Escales, Joan ni parar, el vegem que ha entrat al camí, dues voltes més de redona i els dos entrem al camí. Es torna a quedar. Definitivament es fa l'interessat, no hi ha altra explicació, tota l'estona a 9 km/h. És per a enviar-lo a fer la mà? Jo crec que si i això és el que faig. En el desviament de l'esquerra que ve a continuació ens està esperant Joan. Agarrem els tres la pujada; però l'ordre es manté. A partir d'ací jo no perc l'estela de Joan i Pedro a distància i a la seva. Passem la finca gran de tarongers on els ulls se'ns van darrere de la varietat de lane late. En passar-la i en arribar a la cruïlla de camins, Joan gira a la dreta i segueix, jo li faig l'observació de esperar a Pedro que igual tira cap a l'altre costat. Esperar-lo!, estarà omplint la motxilla de taronges. Però para i l'esperem. Efectivament, agafa l'altra direcció, Un crit el posa en avís, Reiniciem la marxa; però no s'apropa. A partir d'aci i per trencar aquesta situació fastigosa m'emparelle en Joan per xerrar traient el tema del gol de penal de Messi i així durant un bon quilometratge la marxa ha estat més entretinguda. Pedro seguia observant-nos des de la llunyania. Li comente a Joan que a aquesta marxa deuriem tallar per la presa d'Algar. Però ja sabeu el cabut que és. Es fa el que hem dit, per Soneja, arribem al hora que arribem i Pedro que es foti. I així ho hem fet. En veure-nos xarrar als dos li ha degut despertar l'interès a Pedro per escoltar el que parlàvem, arrimant-se al darrere i despenjant-se a les pujades. Per fi la carretera d'Azuebar a Soneja. Els tres entrem i amb el plat i seguint l'ordre establit es llancem cap a Soneja. Ha estat l'únic trosset que hem anat junts. A la pujada del poble s'ha tornat a quedar. L'esperem a la redona de Soneja perquè ens veiés i no es perdés. Entrem junt a la via verda i tot planejant i amb un ferm prou irregular anem en busca d'Algar. Mirem enrrere, novament no vegem a Pedro. Ho deixem per impossible, ara ja sap el camí. Al bar ens reunirem. I així hem arribat dos davant i uns quants minut més Pedro. No havia eixit de la via verda per on tocava sinó prou abans i per la carretera a Algar. 10:20h. No és massa tard, després d'una eixida amb retard i la marxa que hem portat pensava arribar més tard. Tot el bar per nosaltres, una parella i nosaltres fins que més tard com de costum han arribat els funcionaris de l'Ajuntament, avui en companyia de l'alcalde. 
Ens hem fotut un bons bocates, hem acabat els cacaus, les olives i el vi per partida doble i els dos carajillos amb el bombonet, tot això en bona harmonia fent un repàs a la política de les negociacions i les corrupteles. Hem pronosticat que anem a noves eleccions. Passem per barra i taquilla. El bonus de 10 esmorzars s'ha completat i el beneficiari ha estat el que tenia la mà a la farnera, Joan. Pedro, t`han passat al davant, Seràs el pròxim i per a que quedi constància s'ha rubricat el seu nom en el nou bonus. Seràs el proper beneficiari sinó ve Quique, que és l'únic que no s'ha beneficiat dels habituals.
Tornem cap a casa. Passem el pont i els que no esteu sabeu que a l'esquera s'empina un camí que sempre que passem llancem la següent pregunta: --Anem per ací? i que sempre passem de llarg. Doncs avui l'ha feta Joan; però no ha esperat resposta, ja estava dins, jo tenia ganes de conèixer la ruta; però Pedro ha començat a despotricar. --Vosotros sabeis que estamos recien comidos? No han valgut coples, sinó te la claven a l'entrar te la claven a l'eixir o com avuí en els dos casos. La pregunta de l'eixida perquè Joan havia eixit aquest matí escopetejat ja ho tinc clar, tenia ganes de fotre-nos. Es torna a repetir la situació de l'anada, els tres en fila, el mateix ordre, Joan que se'n va, jo altra vegada entre cunyats i les distàncies cada vegada de més metres. Ni Pedro ni jo havíem anat mai per ací. Des de que agafes el camí tot es cara amunt; però no m'ha semblat pesat, es puja bé. Una cruïlla de camins hem fa dubtar, Joan no ha parat. El sentit de l'orientació hem diu que el de la dreta. I Pedro, que farà. Amaine perquè em vegi. Hem segueix i del fons el sentia que em deia: --¿Tu estàs seguro que es por aquí? -- Igual que tu. 
En arribar dalt veig a Joan, ha parat a pixar. Jo no pare, es l'únic moment que he anat davant. Als pocs metres arribem a la cruïlla que aquest matí Pedro s'enganyà. Si Pedro no s'hagués adonat i hagués continuat hauria arribat a Algar. Joan pren la determinació de tornar per on hem vingut a l'anada i tornar a passar per la finca gran de tarongers i fer-li una gracia a Pedro, que ompli la motxilla de les taronges lane late. I així ho ha fet. Jo tampoc he pogut resistir a la temptació i per tal de provar-les m'he posat un parell a la butxaca. 
Amb la motxilla plena Pedro s'ha transformat, ha agarrat velocitat, podria ser pel pes que és una realitat; però jo crec que és perquè se li havia passat la diarrea mental, de sobte totes les dificultats que hi havien a l'anada anaven aplanant-se. 
--Mira!, però si s'ha posat segon! Si fins i tot ha trencat la formació! 
Durant un bon trajecte hem anat així. En eixir de la via de servei i entrar a la carretera de La Vall ja havíem tornat a recuperar la posició. Ara sembla que les taronges li pesen. Joan poc a poc va augmentant la velocitat, es veu que te ganes de tornar a fotre-nos. Ara el tram és més favorable, jo no em quede darrere. Baixe de pinyos i a roda. Fins a 37 km/h ha arribat a posar la bici i jo no m'he arrugat. I així fins al butà. 
-- Mira enrrere Joan, veus a Pedro?  
-- Al banquet ens veurem.
No ho hem fet massa llarg. 
I igual que he començat acabe dient: "Un, dos, tres: Perico Joan i José" ens acomiadem fins el dissabte a Petrés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada