EIXIDA A LUDIENTE (20/07/2011)

Companys de la penya, avuí, com diu el rei, és un motiu d'alegria i satisfacció comunicar-vos que la Penya s'està retrovant-se amb el passat per diferents motius: Un per recuperar llocs meravellosos que feia anys estaven oblidats i que els que ho vingut sabeu al que em refereix, eixe recorregut d'Argelita a Ludient és espectacular, el seu paissatge és comparable a qualsevol dels Pirineus. L'altre motiu és que hem sobrepassat la barrera dels 100Kms, exactament des de La Vall, 102. I l'últim és que ens trobem bé, la veritat que no portem una cadència tan alegre com abans; (Joan i jo hem comentat que el motiu és perquè ens hem acomodat a un ritme de sempre Canet, Petres, Albalat, a més de l'edat per supost) però matinant ho podem fer dins del temps d'abans i arribar sobre la 1,30h.
Açò no ho podrà dir Pedro, ja que s'ha esquallat i no ha eixit, no sé quina milonga li ha contat a Joan; però la veritat ha estat que al punt d'encontre de La Vilavella només han estat puntuals Joan i Jose.
Joan ha dit que a les 8h. eixirien Joan Carles, Manolito Herrero y un agregat que per les referències que ha anat dien Joan he descobert que era un veí meu del Poblet que viu a tres cases de la meva i que quan ens han alcançat arribant a Ludient, s'ha presentat com a Luis. Aquests ens han comunicat que darrere venia David, que segons ens ha dit a l'arribar al bar havia deixat el cotxe en Betxí. Ja veus Pedro hi han de més valents que tu!

Ludiente

L'emorzar ha estat tot de meravella fins a l'hora de pagar. No sé per quin motiu els de Castelló es passen en el preu i quan s'arrimem a l'interior ens la claven. Estem parlant d'un esmorzar bàsic 7,80€. Ací Pedro quan ho sapiga es refregarà les mans i per ahí se n'eixirà per una vora i justificara la no eixida. Però ja ho diu el refraner castellà "Sarna con gusto no pica" i després del plaer viscut avuí, açò és pecata minuta.
I per a mostra aquesta foto ho diu tot.

Esmorzar al bar de l'entrada

La tornada l'hem feta en dos grups, ja d'eixida s'han avançat els tres joves i els de la tercera edat ens hem endarrerit al nostre aire i fins i tot hem sortejat els tres pujades abans del Salvador sense massa patiment. Ja en Betxí ens hem acomiadat de David i a partir d'ací si que aquest últim tram fins a casa ha estat més pudent perque encara que el vent sempre ha estat de cara en aquest tros al estar obert pegava més de valent i a unes cames cansades dificultava una mica el portar una cadència de pedalada més lleugera.
El dimecres que bé Joan no estarà perquè se'n va a la France; però no més tornar i passar la Setmana Gran, la Penya queda emplaçada per accedir a La Barona. Si, ara que estem calents, anem a veure si lo del retrovament va en serio i aquest estiu va de bo. Mentres els que estigam ens perdrem el proper dimecres en Eslida per Alcudia de Veo i l'altre dimecres a Navajas. Els caps de setmana continuarem per la València i aixi acompanyarem a Julio i recuperarem la butxaca.