Tots l'hem garrat en tranquilitat, alguns com David sense dir apenes bon dia se n'anat davant per fer camí com si els demés estavem per a tirar coets. Bé açò a Pedro, com sempre nervioset, ja li ha fet tirar davant "porque hay que cogerlo" Joan i Jose no li han fet cas i quan li ha paregut s'ha esperat i més endavant, quan David no ens veia aplegar a reduit per esperar-nos. Bones decicions de tots dos. A VEURE SI LA MORRALLA S'ENTERA QUE SOM UNA PENYA SERIA I ANEM JUNTS! al menys en el primer tram de l'eixida per tal de recuperar les xarrades i carregades de costum. Després ja vindran les bobaes, com aicí ha ocorregut a la pujada de l'Oronet, com no, Pedro, es clar, "muchachos os veo podridos, cunyadito te veo mal", provocació i adeu, ahi es quedeu. No ha tardat Joan en anar per ell i David i Jose a la marxeta cap a dalt. Prompte hem vist que Joan ha alcançat a Pedro, logicament, no aprén mai. Després de que ens han passat primer a nosasltres i després a ells una ristra de borrieneros, hem arribat dalt de l'Oronet. "Muchachos siete minutios llevamos aquí" Orelles sordes i a fer el tram final fins el bar, moment que ens han alcançat Quique i Toni, Julio ja havia passat i ens estava esperant dalt.
Bon esmorzar, el lloc amb els nous propietaris no desmereix a Raquel, molt de servei, de entre ell, ens ha tocat una joveneta, mirada entretelada de Julio i piropos de Pedro, retret de la taula. "viejos verdes". Bé ens ho hem menjat tot i el carajillo el de sempre, de ron i amb mel a banda, en les tarrinetes de costum.
Tornada a casa, Julio per Serra. i Quique i Toni en els de la Vall fins Algimia junts, on ens hem separat. La baixada amb fred, cadascú la feta segons el seu atreviment, David s'ha adelantat més que els altres, Joan més segur s'endarrerix, amb la companyia de Pedro. Baix arribem agrupats David, Jose, Quique i Toni i fent temps a que arriben Joan i Pedro, cosa que no ocurreix fins la pujadeta del Cementeri d'Alfara on arribaven atacant-se i que torna a perdre Pedro.
Bé, a partir d'ara la pelicula de l'eixida canvia. Pedro, calent d'haver perdut, es torna a posar nervios, es posa davant i torna a caure en la mateixa de fa quinze dies, vol tirar, no arrea massa, es creu que ens castiga, no ens deixa; però ell, cabut que cabut. Tots tranquils darrere d'ell i a la marxeta; però anem arrimant-nos a la redona d'Escales i en l'últim tram, on s'enpina la pujada, no ho pot remediar, esprinta i ahí la torna a cagar, torna a seguir-li José, i se'l deixa facilment, aquest es para per rentabilitzar la distància i ell encara vol aprofitar eixe moment per tornar a atacar i guanyar en l'ultim moment, però no el sorprén, Jose torna a apretar i arriba dalt sense problemes; però com no escarmenta mai, quan arriba a l'altura encara li diu: "es hasta la senyal del ceda el paso" (frase que l'ix entretalla i fonda de l'alé que portava). Si, Pedro, ens veiem en la senyal del ceda el pas de La Vall.
A partir d'ara permitiu-me que parle en primera persona i que me còrrega de gust, Pedro intenta seguir-me però prompte desisteix, jo girant-me de tant en tant, observe que esparea a Joan i David. Joan es posa davant i inicia la persecució, en ixe moment jo torne a apretar i encara que redueixen la distància, arribe en prou ventatge fins la corva del Pinyal, i veig que Pedro es requeda, i va darrere inclós de David. Ara es la meua, pose tot el que tinc i no pare ja fins la Vall, pensant que Joan ja no l'arrastrava i que Pedro ja era cadàver, si m'agarra algú serà Joan, però el meu rival era EL PROVOCADOR DE PEDRO. Ara el meu objectiu era tornar-li la piolota de l'Oronet, recordeu que ens va tirar en cara els set minuts que feia que havia arribat, doncs jo li tinc que treure el màxim de temps que puga i restregar-l'ho. I missió complida, arribe a la Vall, pose el cronòmetre en marxa i passen 3'29". Quan l'ensenye el rellontge la resposta ja l'esperava, "jo te he sacado siete" Ja, mira tu has pujat arrossegat pel teu cunyat i cara amunt i en 20 kilos menys, i jo he estat esperant a David. Ací t`han seguit arrossegant, anant inclós darrere de David. Finalment ho ha reconegut. Fins i tot ha canviat el resultat del R. Madrid-Barça que en tot el matí ha estat dient que guanyarà el R. Madrid 2-1 i ací en la Vall, quan li he dit que ara avui sols hem queda una altra correguda, que guanye el Barca. I respon, "si està como tú tranquilo que gana". GRACIES PITER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada