Entrants, arròs i meló, volen el vi ben felló
Pedro, sempre hi ha que veure la part positiva. Com veus el refranyer ja ho diu, has fet el dinar perfecte, així que no sé de que et queixes.
El dia ha començat en fallida. Alhora en punt, 8 del matí hem acudit per fer l'eixida en bicicleta tal com havíem quedat. Acudiríem al lloc i si plovia l'ajornaríem per a demà.
Tot anava com es volia fins que ha arribat D. Joan despotricant i tractant-nos de poc coneixement. Ens adonem que es referia a unes gotetes que començaven a fer acte de presència i que no xopaven res; però ell ha necessitat poc per girar-se i tornar-se a casa. Vicent li ha agarrat la paraula dient que ell si no eixíem tenia coses per a fer i la resta en la boca oberta l'hem seguit amb la cua entre les cames. Sembla que quan un ix a espentes de casa i amb la idea contraria ha segut prou per trencar la baralla.
Li hagyera pogut eixir bé i tot hauria segut felicitacions; però la cosa ha resultat tot el contrari. D'aigua només la senyal de l'eixida, tot el que va de dia amb un sol radiant.
Alhora de dinar hem contrastat que tots hem fet alguna cosa alternativa. Vicent a Castelló, Joan a fer la saó a l'hort o el que li ha rotat, Pedro a omplir la motxilla de taronges, Jose a donar la volta al poble i Tomás de relax a casa.
La segona par del matí començava en el dinar programat de fi de mes, en aquesta ocasió per par de David i que ha segut en el Restaurant Casa Diego de Carmaday. La concentració era a les 13:30h. per fer-nos unes cerveses, cosa que ho hem fet acompanyat d'unes olives i cacaus.
A les 14:00h ens han servit el dinar. Hem començat amb uns entrants de pernil i formatge i unes braves. Tot seguit hem mamprès una paella que l'hem abordada directament sobre el mateix paelló a excepció del finolis de Pedro que ha preferit menjar-se-la en el plat. Tot l'àgape ha estat regat per tres ampolles de vi, una de Ribera del Duero i dues de Ramon Bilbao (aquestes pagades per Tomás i Vicent). Hem rematat amb els postres i els carajillos. Poc abans de pagar l'amo es ha convidat a una ampolla de cava que ens hem begut en la seva companyia i escoltant les seves batalletes. Ha segut com l'encantador de serps. Ens estava preparant per al pagament. No ha tingut cap consideració. 20 lauros sense contar les dues botelles de vi acoquinades per Vicent i Tomás.
Tot queda disfressat per l'agradable tertúlia en bona companyia i entre ella la molt estimable i desitjada de David a més de la distesa passejada pels voltants del Carmaday i les partides del Muntalar i La Vernicha per acabar entrant al poble pel Poblet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada