EIXIDA A MONCOFA (30-03-2016)

PAGAR ELS PLATS TRENCATS

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Moncofa (La Tasca de Chumi). 
Bici: B.T.T.

Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Camí de servei carretera d'Algar-Redona d'Escales-Camí Torres, Torres, Camí antic de Terol-Sagunt-Canet-Platja d'Almarda-Platja Corinto-Cases de Queralt- Almenara-Xilxes-Cabres-Bar Monpiedra (tancat)-Moncofa (esmorzar La Tasca de Chumi)-Cami Cabres-Xilxes- Camí de la Cantera-Pujada de Xilxes-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 68 km. 

Passades les festes, se muden les bèsties

Primer és Javi el que es cau de l'eixida, -1; a continuació es despenja Tomás, -2. Arreglo seguit el mateix Tomás recorda que Vicent ja havia abandonat el dissabte, -3. Jose fa una crida al cunyats. Mutis. Hem quedaré sol?. I jo que he baixat aposta de Montán per tal d'eixir i llevar-me el mono de 15 dies sense pedalejar!. Confie que respiren o en últim cas apareguin al banquet. Passades les 9 respira Pedro. De Joan ni glapir. Coneixent-lo no em sorprèn; però de segur que demà serà al lloc. Bona nit Pedro.

Efectivament, hem acudit els tres, encara que un wassap d'emergència de Pedro "estoy, espero", que en un principi pareixia reclamar la nostra presència com si portara una estona esperant-nos; pero en arribar al banquet i veure que no estava ja no enteniem que ha volgut dir. Esperarem. En això que ve don nervioso.

-- He estado a punto de no venir. Mecachis la mar, me he dormido. 

Ja podem desxifrar el missatge. Volia dir "que voy, esperarme".

Amb l'estrena de la nova hora, que suposava una matinada respecte al sol, hem mogut amb un oratge fantàstic. 

Direcció? El bloc deia Monpiedra; però podem fer el que cregam, tal vegada Tony es faci la idea.  

-- Jo havia pensat un bar de Sagunt, el Veranda. --diu Joan

-- Però si vas ser tu el que em vas dir que posara al bloc al Monpiedra que t'havien dit que ja estava obert.-- contesta Jose.

Bé, mantindrem el programa, Al Monpiedra. Però encara que Moncofa queda al costat de casa no penseu que hem arribat de seguida, la volta que Joan ha anat improvisant a colp de reüll de rellotge (quina hora és?, tenim temps, cap a la dreta) junt a les poques ganes de Pedro de remar (està d'obrer i porta cansament, açò explica la sonera) i damunt les noticies d'obertura del Monpiedra han resultat ser falses, estava tancat. Hi ha que buscar un nou lloc. Joan decideix, Moncofa poble, que m'han dit que hi ha un bar que es diu el Pino que està molt ve, en la plaça, al costat de l'església. 10,15h. i el desmai que avisa.

Doncs que remei, podríem haver fet com l'altra vegada, anar a Xilxes; però no, es dia d'aventura, farem de conillets d'indi per a la resta del grup i trobarem una alternativa.

Ja estem a l'entrada de Moncofa, no he vist un poble amb més direccions prohibides, veus el campanar i la plaça; però no et deixen entrar. Peu a terra per orientar-nos, moment que Joan aprofita per preguntar pel bar El Pino. Resposta, això està a la platja.

--Si m'han dit que està al costat de l'església?

--Si; però de l'ermita de la platja.

Bé, cap arrere de cap de les maneres. 10:30h. Anem a la plaça i ens apanyem en el que trobem. Ens saltem les direccions prohibides i fem cap a la plaça, on l'únic bar que hi ha és el bar La Plaça. La fam cridava a entrar a les primeres de canvi; però som gent exigent i la pinta no ens sedueix. 

--Mira, alli hay un toldo, será un bar, vamos a aquel. --diu Pedro.

Li fem cas, ens apropem i ja sense parar donem mitja volta, tampoc se'n acomoda.

--A l'entrar he llegit un bar que deia tapas i comidas para llevar. --diu Joan.

Anem. Altra vegada les direccions prohibides ens va apartant de la nostra direcció mental, circumstància que ens fa passar per un bar on els crits dels clients s'escoltaven des del carrer. Frenem, aqui està ple. D'aquest no passem i farem cas de l'expressió que diu: Donde va Vicente?. Donde va la gente. Son ja les 10:45h i el comptaquilòmetres marca 52km.
Només guaitar l'amo que s'acosta.
--Quants sou.
Elegim taula i en un tres i no res està amanida amb una xicoteta mostra de cacacaus i olives; però una nota diferenciadora, ensalada de tomata amb ceba. Ens fa recodar la Paquita. Pinta bé la cosa. A veure si a la fi es compleix allò de "No hay mal que por bien no venga" expressió que li ha portat un maldecap al ministre d'interior Fernández Díaz; però que en aquest cas és molt apropiada.
Una mirada al mostrador i els ulls se'ns van darrere de la sípia. Els tres coincidim en demanar el bocata de sípia. La beguda de costum, cervesa, llimonada i vi. Segon nota diferenciadora, el vi és d'un gran tonell que majestuosament presideix la barra del bar.
Bocates de bona mida atapeïts de sípia i tercera nota diferenciadora, pa de l'autèntic, del forn, d'eix que cruix al mastegar. La veritat que tots tres coincidim que estàvem esmorzant molt a gust. El més excitat, Pedro. Tan entusiasmat estava que al agafar l'ampolla de cervesa li ha eixit disparada, ha voltat contra el plat i l'ha trencat fent una reguera de cervesa per tota la taula i sobre el seu culot. Al parer te la mà insensible de tant de colpejar amb la maceta les parets de casa. 
No passa res Pedro, com diu la dita tu pagaràs els plats trencats. Al final passes per la barra.

Arriba els carajillos. Quarta nota diferenciadora. L'amo directament, en dir-li que volem carajillos, ens pregunta de si de conyac o rom. Es nota que estem en la Plana Baixa. I quan arriben aqui teniu la mostra.

Si alguna vegada ho entrat a l'enllaç del bloc de El Buen carajillo i sinó ho busqueu aqui al bloc i comprovareu que el d'aquest bar el tenen catalogat. 

CATALOGACIÓN DEL CARAJILLO :

1 Tipo licor (ron, coñac, anís-maría, baileys, otro): Ron 
2 Se ha quemado el licor (si, no): Si,
3 Presentación (vaso cristal, terrina barro cocido): Barro
4 Tiene los tres niveles (licor, café y la espuma): No se definen
5 Tiene espuma y está consistente: Si 
6 Al moverse se mezclan los tres niveles: Indefinido
7 Ingredientes, 2 granos café, limón, canela (si/no): Si
8 Complemento (miel, maría, piel naranja, otros): Ninguno
9 La canela, (es en polvo en rama o no tiene): En polvo
10 El vaso está sucio por fuera de café y azucar: No
11 Precio del carajillo: 1.50 €
12 Puntuación, (0 mínimo, 5 aprobado, 10 máximo) : 6.5
Observaciones:Suave que se deja tomar, aunque para nosotros deberia servirse con vaso de cristal.

Pedro s'arrima a la barra i torna. Muchachos, son 5,50€. El que faltava per arrodonir el cercle. Vagi que ho hem encerat, de pura sort; però ja hem trobat una nova alternativa. La cacera ha estat llarga però a la fi ha merescut la pena.

Inclòs Pedro s'ha brindat a convidar-nos a un repito. No li hem preguntat el motiu ni hem fet cap cara d'estranyesa ni li hem llençat vocables despectius. Simplement ens hem quedat dubtant per finalment agrair-li la convidada i hem passat. Hem pagat, moment que hem descobert el gran tonell sobre la barra i que el vi que ens ha servit procedia d'aquest tonell. Joan li ha fet la bona valoració i ens hem acomiadat endarrerint-se com sempre que es queda content, Pedro i prometent-li que molt prompte tornarà i en més gent. L'amo s'ha crescut i ha aprofitat per oferir-nos les seves especialitats de carrillada i rabo de bou. Fins la propera. Morrallers, tranquils que ho provareu. Si Pedro ha quedat satisfet, totes les setmanes.

Amb la panxa plena i amb el semblant de satisfacció hem emprès la tornada amb tanta eufòria que tenint La Vall a tir de pedra, el senyor Joan s'ha marcat una ruta que ajudés a rebaixar l'esmorzar i retardés l'arribada a La Vall. Amb l'excusa de trobar un camp de taronges lane late per a Pedro, Joan ha anat rebuscant camins que li venien al cap de quan corre i concretament una finca de Segarra que tenia l'anomenada de les millors taronges del terme. Açò ha suposat tindre que fer algunes rampes direcció a la cantera i descobrir que la tan afamada finca havia estat girada. Hem aparegut a peu de la pujada de Xilxes i cap a dalt. Desviament a la dreta per un camí que ens ha portat al polígon Belcaire i en aquest tram Pedro s'ha degut de conformar en unes hernandines i gracies, varietat que és l'única que queda en tot el terme, segurament perquè enguany no ha tingut eixida i s'han quedat penjant.

Ja en la Vall i passant per la Vernicha a Pedro li ha vingut de moment la necessitat de comprar l'afamat formatge de "Hacienda Zorita" que en tan bona estima el té i que no para de donar-li flors. Al banquet t'esperem. Porta un tast.

Ja al banquet i amb el formatge a la mà s'ha establert una conversa entre cunyat de tots coneguda al voltant del formatge i els capritxos de Pedro. La paraula canyot en boca de Joan ha estat present. Per posar ordre a la discussió vos pose l'enllaç de la queseria i descobriu vosaltres mateixa les seves característiques.

http://the-haciendas.com/hacienda-zorita-organic-farm/?lang=es#

http://www.quesoarribesdesalamanca.com/tienda/hacienda-zorita-organic-farm/13-hacienda-zorita.html

EIXIDA A CANET (26/03/2016)

ESMORZAR PASQUER

VA PER TU, GUILLEM

Després de molt de temps sense eixir amb la morralla, he pogut aprofitar aquest dissabte de pasqua per a fer-ho. 

Però aquestes dates, per altra banda, són per a molts de compromisos familiars, i així no he pogut coincidir amb Jose, Vicent, Julio, Tony, Antonio,... La propera vegada serà. 

Així doncs, a les 9'45 h., s'hem assegut a taula Javi, David, Quique, Pedro, Joan i Tomás. Abans hem passat pel taulell per tal de demanar els cantells, avui cadascun diferent i David el séu ja clàssic plat de bacallà.

La conversa, com no, la mort de Cruyff, i això ha esdevingut en què si Guardiola, que si la independència, que si Gibraltar i els anglesos, que si la Guerra de Succesió, que si els Borbons i els Austries, que.... que quin rebentat ens han fet avui a Canet!. Un puntet passat de dolçor però de nota.

Al darrer avi, Tomás, li a vingut de gust fer-se càrrec de la despesa del esmorzar amb repito inclòs per als que han volgut.

Gràcies Tomás, moltes felicitats i a gaudir del nét.

La tornada, en despedir-nos de Javi, tots junts fins Almenara, on David amb una mica de pressa, ha girat per la via de servei de la autovia i Tomás amb ell.

Joan, Pedro i jo, hem continuat per la 340, enfortits pel vent de xaloc, el que ha fet que Pedro volguera anar fins la Vilavella. Al girar, és clar, l'enfortiment a passat a patiment i per a Pedro l'aire més què de xaloc li semblava de migjorn. Però amb tranquil.litat hem arrivat a bona hora.

Fins la pròxima. 

EIXIDA A PUÇOL (16/03/2016)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Benicalap/Faura

Lloc de destí: Puçol (Bar ca El Ratllat). 
Bici: B.T.T.

Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Vicent i Joan.
            Benicalap: Javi 
            Faura: Tony

Ruta: La Vall d'Uixó-Estany d'Almenara- Platja d'Almenara, Platges de Canet d'En Berenguer-Canet d'En Berenguer-Port de Sagunt-Grau Vell de Sagunt- Marjal del Moro- Puçol (esmorzar bar Ca el Ratllat)-Cami de Lliria-Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Pujada de Xilxes-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 70 km. 

Crònica: Ho hem aconseguit. A les 7:45h. hem acudit per aquest ordre: Jose, Joan, Vicent i Pedro. Joan ha complit i li ha faltat poc per escamar als dos que han vingut darrere d'ell. 
Avui ha estat un matí d'oblits, primer ha segut Jose el que s'ha adonat que s'ha deixat les ulleres. En un moment ha tornat a per elles. Ja de camí el que s'ha adonat que li faltava alguna cosa ha segut Pedro. La seva exclamació exagerada no ha passat desapercebuda a la resta.
--¡Me cauen la leche, ahora no me he puesto el puente de la boca! 
Per més que renegava ja no era moment de tornar. Ell no parava de despotricar i lamentar-se que ho passaria mal alhora d'esmorzar. Tot el que soltava per la seva boca ho feia tapant-se-la amb la ma. La situació ens ha fet recordar als entrenadors de futbol quan conversen en els partits per evitar que siguen captats per les càmeres.
Quan ha cregut convenient s'ha calmat i ha deixat de ratllar-nos el cervell. Hem passat a gaudir del paisatge marí que majoritàriament ha format part del trajecte d'anada.
El primer contacte amb l'aigua ha estat en l'Estany d'Almenara.

En passar l'Estany hem vorejat les platges d'Almenara, Queralt, Corinto, El mardà, fins arribar a Canet d'En Berenguer.

El següent pas ha segut arribar al Mar Blau per agafar un camí de terra que travessa un tram de platja verge i que ens trau al port de Sagunt.

Primer pel casc urbà i després pel polígon industrial de l'antic Altos Hornos hem arribar al camí de terra que transcorre primer pel Grau Vell de Sagunt on s'alça un Fortí o Torre baix medieval. i passes per l'únic carrer que es conserva i on la majoria de les cases estan habitades, preferentment a l'estiu i on alguns pescadors celebren les seues reunions gastronòmiques. Encara conserva en bon estat l'ermita on dona cult als veïns.

A continuació hem passat per la Marjal del Moro on l'avifauna voleiava al nostre pas i nosaltres posàvem a prova l'equilibri en la passarel·la que es conduïa pel mig de la marjal.

Al final del recorregut hem deixat a la dreta el Centre d'Educació Ambiental que ens ha fet recordar a més d'algú les visites que hem fet amb els xiquets en la nostra etapa com a docents.

Centre d'Educació Ambiental

Amb bona marxa i menejant plat en la majoria dels trams hem arribat a Puçol sobre les 9:45h. Hem buscat el bar Ca El Ratllat que ja hem fet us en altres ocasions i sortejant alguna falla hem fet cap a la porta. Les altres vegades ens havíem assegut fora; però era en mesos de millor oratge, avui hem entrat dins. Es veia moviment i Joan s'ha avançat a agafar taula. La resta hem nugat les bicis i hem fet una trucada a Javi per veure la seva ubicació. Estava ja prop.

Ha estat una bona decisió no encantar-se, ja que al moment el bar s'ha omplit. La costum del bar és com en Canet, t'has d'arrimar a la barra i elegir el gasto. Ràpidament ho hem tingut clar i asseguts a la taula hem esperat a Javi que per la conversa mantinguda venia en companyia; però no sabíem en qui. Hem fet prediccions repassant noms de qui podria ser i l'arribada ha buidat totes les incògnites, era Tony. La coincidència havia fet que es trobaren en una redona. Han fet el mateix recorregut per la barra i tots ens hem llançat a devorar els grans bocates que ens havien amanit. 

Hem tingut que tornar a aguantar els improperis de Pedro per no poder menjar cacaus i totes les seves dificultats alhora de mastegar.

Alhora dels carajillos novament ens trobem en una cambrera que s'estranya que li demanen cremaets de conyac. Ho tenim clar, ningú ens dissuadeix del nostre desig i es mantenim en la nostra postura ferma. Doncs ho han fet i els ha eixit boníssim. Tant ens han agradat que hem repetit. 

Toca moure i pagar. Perfecte, 6€. i contents de regrés.

Abans d'eixir de Puçol hem fet la visita a Jose, un valler que té oberta una tenda de bicis. Hem xerrat una estona i hem reprès la marxa en direcció del camí de Lliria, lloc on ens hem acomiadat de Javi, agarrant direccions contraries. 

La tornada ha estat maricó l'últim, marcada en gran part per Tony, que en burra lleugera no ha tingut mirament als que anàvem en ferralla. Com indicador dir que en alguns moments hem sobrepassat els 30km/h. La cosa ha funcionat fins que abans d'arribar a Almenara s'ha decidit accedir a La Vall per Xilxes i amb aquesta decisió jo he decidit amainar i preparar-me pel tram final. Què ha vist Pedro! Jose es queda, aquesta és la meua. No ha tingut pietat. Però sembla que tampoc estava per tirar coets i de camí a La Llosa reagrupament. El sentit comú s'ha imposat i ens hem esperat. Ja en la pujada de Xilxes cadascú ha pujat segons les seves forces.

De la baixada de Xilxes a La Vall hem perdut de vista a Pedro, no perquè s'hagi escapat; sinó perquè ha degut parar en algun lloc i no l'hem vist on. Els mals pensament ens han fet pensar que a omplir la motxilla. En arribar al banquet, com no venia, Vicent li ha trucat per telèfon. Amb el telèfon en altaveu tots li hem escoltat en bona veu que s'ha quedat a cagar. Brut!

L'hem esperat i en arribar ens hem acomiadat quedant per al dimecres a Santa Bàrbara de Borriana i el dissabte, els que estiguen disponibles, a Albalat dels Tarongers.

EIXIDA A ALMENARA (12/03/2016)

SALVANT FRONTERES

FRONTERA VALÈNCIA-CASTELLÓ

Per segona vegada en un mes, els morrallers de l'Horta han deixat la seva terreta i han traspassat la frontera provincial per endinsar-se en terres castellonenques, tot just en els límits de la població d'Almenara. El bar Alpino és un bon motiu per a que els nostres amics facin l'esforç d'allargar la ruta més enllà del Camp del Morbedre.   

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/L'Horta/Faura

Lloc de destí: Almenara (Bar Alpino). 
Bici: Carretera

Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan.
            L'Horta: Julio, Javi i Antonio
            Faura: Tony

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres,Torres-Camí vell de Terol-Redona de les Valls-Almenara (esmorzar bar Alpino)-Redona de les Valls- Faura-Camins d'horta-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 65 km. 

Crònica: Segon intent d'eixir a les 7:45h. Després de l'estirada d'orelles a Joan i davant de la seva postura intransigent (aneu davant que jo ja vos agafaré, llançà pel Wassap), la incertesa prevalia en el banquet. Passats un minuts prenem la decisió de fer-li cas, ja ens agafarà; però una reflexió d'última hora l'ha fet aparèixer. La seva resposta a una cridà a l'ordre sempre és la mateixa. Ja vos apanyaré. Es posa davant i tira. Primer l'aguanta Tomás, es despenja. Ara l'aguanta Vicent, també desisteix. La resta mirant des de lluny. Total, que a la redona d'Escales, Joan posa peu a terra i ens espera. Tots reunits seguim a la cita establerta de les 9:30h. hora de trobada amb els nostres companys. Calibrem la distància i el temps que tenim i prenem la determinació de anar pel Camí Vell de Terol. Ho hem clavat, a l'hora marcada hem arribat al punt d'encontre. En menys de 5 minuts apareixen Javi, Julio i Antonio. Reagrupament, salutacions i Julio que aprofita per anar-se'n. No l'hem agafat fins l'entrada a Almenara.
Abans de les 10h. ja estàvem agarrant la nostra taula del racó del bar Alpino. Hi ha cambrera nova. La nostra amiga s'ha agafat festa. Té una cria menuda i els cap de setmana es dedica a ella. Quan estem fent la comanda apareix Tony. Tot el que demanem és servit i apurat en pocs minuts. No ha faltat de res. La nova cambrera amb el seu somriure manifestava la seva sorpresa de com feiem bon compte de tot i més. I el més bo de tot, 5€. Per cert, que entre mitges ha aparegut la xicona del bar amb la seva filla, cosa que ha fet canviar-li el semblant a Pedro, de la que està enamorat.
Antonio ha fet el primer moviment de la taula posant-se el casc i ha marcat l'alçament de la taula de la resta. Novament hem anat a acompanyar-los fins el punt on els havíem agafat. 
A partir d'aquí ells en busca del camí de Lliria i nosaltres pels camins de tarongers i vies de servei, cap a la Vall amb la companyia de Tony.
L'asseguda al banquet ha estat breu, el suficient per quedar per al dimecres a Puçol i deixar l'eixida del cap de setmana amb el dubte de si divendres o dissabte i amb la incertesa dels que eixirem.

EIXIDA A PETRÉS (05/03/2016)

QUI NO SAP D'AVI, NO SAP DE BO

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8:00h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/L'Horta/Faura

Lloc de destí: Petrés (Bar Societat Petresana). 
Bici: Carretera

Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent, Joan i David.
            L'Horta: Julio, Javi i José Luis
            Faura: Tony

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (esmorzar bar Societat Petresana)-Almenara-La Llosa-Xilxes-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 70 km. 

Crònica: Com molt bé es ha qualificat David, aquest matí s'ha alçat del llit trobant-se en una altra "morrellà" i és que un es gita amb una idea i quan s'alça es troba en una altra. I és que últimament som tan "Variable com la lluna de març" Anunciem d'eixir a les 7:45h. doncs no, a Joan li ha rotat que "una merda". A les 8:10h. Que on anem demà? A Almenara. Doncs no, finalment a Petrés. Arribem a Petrés, què, tots pensàvem que al bar de la plaça!; doncs tampoc, Julio havia pres la determinació que al de la punta del cantó, per dissuadir-nos ens diu que el de la plaça està tancat. Però Sant Tomás ja ens havia ensenyat allò de que si no ho veig no ho crec i alguns ens hem arrimat a comprovar-ho. Està obert! Finalment a la plaça.
Tots en taula ens disposem a celebrar l'arribada d'un nou net a la Penya, aquesta vegada el de Javi. I un esdeveniment com aquest, encara que cronològicament arriba en el moment més avançat de la nostra vida és un motiu de celebració perquè no ho oblidem, "un avi és vell per fora però jove per dins".
A l'esmorzar bàsic hi ha que afegir-li els complements que Javi ha tingut a bé obsequiar-nos, començant per un vi d'Estola, dues coques per acompanyar el carajillo i per a finalitzar uns xupitos.
"Guelo" Javi, enhorabona i quan tornis a casa arrimat a veure el teu net, apropa-li la ma, posa el dit en la seva mà i gaudeix de Un dels encaixades de mà més poderós, el del nou nét sobre el dit del seu avi
Movem, i la setmana que bé què? Que vos pareix l'Oronet. Bé, Tomás apunta: I si vol eixir David?. Val, alternativa. Almenara. Doncs ho preguntarem a David. 
AIXÍ QUE DAVID, TU TENS LA PORTA DE L'EIXIDA. PARLA.
En marxa. A l'eixida de Petrés, la redona ens separa. El vent es manifesta com acompanyant de tornada. No sabem a qui beneficiarà o molestarà més; però tractant-se de l'aire, ja se sap, de vegades t'ajuda, de vegades te para. En el cas d'avuí més ens ha frenat que ens ha espentejat. Açò ha provocat una marxa més lenta del de costum; però tot i així en arribar a la redona de Moncofa ens hem fet els valents, hem tret del cap les xixotetes dubtes de girar cap a la Vall i hem seguit per La Vilavella.
En arribar al banquet hem pres la decisió de no esperar la resposta de David. No volem donar motius per a tindre excuses de no eixir. Anirem el dissabte a Almenara; però abans passarem el dimarts per l'Albufera.
AIXÍ QUE DAVID, NO CAL QUE TREGUIS LA CLAU DE LA PORTA QUE ESTÀ OBERTA MIRANT A ALMENARA.

EIXIDA A ALGAR (24/02/2016)

3 + 1

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8:00h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Algar (Bar El Casino). 
Bici:BTT

Equip: Jose, Pedro i Joan (de la Morralla) i Pepe Buils (de la colla de Pedreguer).

Ruta: La Vall d'Uixó-Escales-Carretera Azuebar Soneja-Soneja-Via Verda d'Ojos Negros-Algar (esmorzar bar El Casino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 45 km. 

Crònica: No sé per quina regla de tres el dissabte es va programar tornar a Algar. Igual era perquè els absents de la setmana passada, Tomás i Vicent, pugessin gaudir de la ruta que s'havien perdut. Si era això no ha fet efecte. Novament uns wassaps de la vespra en anuncien que Tomás i Vicent no eixirien. Els motius els mateixos, Tomás de vigia maternal i Vicent d'acompanyament mèdic, en aquest cas amb una variant, ha canviat el malalt.
Doncs per no repetir-nos en la crònica d'avui mencionaré les variacions respecte a la setmana passada.
Quan pensàvem que seriem trio, en el sopar del Barça convidem a Pepe Buils a eixir, que com s'ha comprat una bici nova semblant a la de Joan, està en ganes d'esbravar-la.
Bé ja no som tres, sumem quatre, passem a ser els quatre genets de l'Apocalipsi (Victòria, Guerra, Fam i Mort), com es ha recordat Vicent pel Wassap; però hi han més expressions com: Els quatre elements de la natura (Aigua, Aire, Foc i Terra); les quatre estacions (Primavera, Estiu, Tardor, Hivern); els quatre punts cardinals (nord, sud, est i oest); les quatre fulles del trèvol de la sort; les quatre regles bàsiques de les matemàtiques (Suma, Resta, Multiplicació i Divisió); les quatre fases lunars (Lluna nova, quart creixent, quart minvant i lluna plena); els quatre sabors del paladar (Àcid, Amarg, Dolç, Salat); els quatre pals d'una baralla de naips; representen a la Noblesa (Diamants / Ors), l'Església (Cors / Copes), l'Exèrcit (Piques / Espases) i el Poble (Trèvols / Bastos); els quatre Evangelistes (Sant Joan, Sant Lluc, Sant Marc i Sant Mateu)...
Altra variació ha estat la puntualitat de Joan que per cortesia al convidat no s'ha retardat tant.
La formació de la marxa ha estat canviant en els tres de davant; però no en la cua que s'ha mantingut.
L'arribada a Algar s'ha acurtat en 15 minuts. Ho fem al mateix temps que arriba Tony. Una nova alteració del dia, som un més, passem a:

4 + 1

I que ens aporta el nombre cinc a més de jugar a cinquet com també s'ha expressat pel Wassap. Nombre dels sentits humans (vista, tacte, olfacte, oïda i gust); nombre de les vocals del castellà (a, e, i, o, u); oceans del món (Atlàntic, Pacífic, Índic, Àrtic i Antàrtic); classes de vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers); cinc dits a cada mà i en cada peu...

La novetat de l'esmorzar

En quant a les vitualles, l'única variació ha vingut de Pepe Buils que té costum de menjar en plat i ha demanat un esmorzar ciclista que coincideix 100% en el de la Paquita.
També destacar una alegria per l'amo del bar, tenia més clientela.
En quant a la tornada, per deferència a Tony, l'hem feta directes a la Vall i hem evitat anar per Escales.
Més prompte que mai, 12:15h, estàvem assegut al banquet esperant a Pedro que com a novetat s'ha  parat a omplir la motxilla d'una altra varietat de taronges, avui li ha tocat a les Safor.

DISSABTE 20/02/2016 EIXIDA A PETRÉS

20/02/2016

8:10 h arriba Joan i ens llancem a la carretera (Josep, Pedro, Tomàs, Joan i Vicent), un darrere de l'altre. Joan, al qual tot li és inversemblant, es llença cap endavant i diu allò de "allà vas cabàs" i no para fins arribar a escales. Allí ens reunifiquem i es canvien les tornes: passen davant Josep, Tomàs i Pedro i darrere Joan i Vicent que agarren la vena xerradora i abaixen un poc el ritme. I així passem per Algar, Alfara, Algímia i Torres Torres. Josep fa la volta curta avui, perquè té un soterrament al qual acudir, i se'n va per les Valls cap a casa.

Arribant a Estivella ens reunifiquem Pedro, Tomàs, Joan i Vicent. Abans d'arribar a Gilet es creua amb nosaltres i se'ns uneix "l'auelo Javi". A falta de Julio, que va directe cap a Petrés, ja estem tots.

Arribem a Petrés i directes al bar de la Cooperativa, com sempre. Julio ens ha guardat taula i ens asseiem. Julio pregunta "ve David?", "no ho sabem". El resultat ha estat que no. Esperem que a la propera vinga,........ o a la següent.

L'esmorzar ha estat bé, es va recuperant el nivell. El primer rebentat no ha estat be, el segon si (l'auelo Javi ens ha convidat al segon i ha dut la coca Petressana. Cal dir que el forner li ha preguntat a Javi per Pedro. Per què serà?). Tot i el convit del rebentat i la coca, Javi ens ha dit que ens convida el dissabte que ve en Almenara per haver sigut "uelo". "David, no pots fallar".

El dimarts dia 1 de març tenim l'eixida de l'Albufera. Quan ha eixit el tema de "l'eixida dels càtars" li hem dit a Julio que el recorregut que fem nosaltres és per carretera i dona la sensació que a li abelleix vindre. Pedro quan ho ha sentit ha dit que ell s'ho està pensant.

Eixim de Petrés, ens acomiadem de Javi i Julio i ens enfilem cap a casa. En arribar a la redona del "pontasgo" tenim un doble ensurt, que ens recorda que "per damunt de tot ens hem de fer veure pels cotxes". Vicent ha estat a punt de ser atropellat per un cotxe que en arribar a l'eixida de Sagunt no ha dubtat en eixir de la redona tallant-li el pas. Afortunadament ha tingut reflexos i ha tombat a la dreta a temps per a no ser arrollat pel cotxe. Tomàs ha tingut un episodi similar amb un camió que també ha eixit per la mateixa eixida sense pensar que els ciclistes que tenia a la dreta anaven a continuar per la redona Afortunadament tot ha quedat en dos ensurts. La conclussió continua sent que "els cotxes no ens veuen mai si no ens fem vore. Sobre tot en les redones cal senyalitzar cap on anem i fer-nos vore per a que els cotxes ens respecten. Ah! i Tot i aixina no fiar-nos mai! mai! mai!

Hem continuat per la Vilavella i hem arribat a La Vall a les 13:25 h, totalitzant 70 Km.

Dimecres que ve a Algar i dissabte a Almenara.

Una abraçada

EIXIDA A PETRÉS (20/02/2016)

Fer acte de presència

Em llevo del llit com de costum per a un dissabte. Toca eixida de bici. La rutina de sempre; però de sobte es veu interrompuda per una trucada de telèfon.  Algú de la penya que no podrà eixir, penso. En veure la identificació de la trucada prompte descobreix que no correspon a cap de la Morralla. La cridada ve del meu amic de Montàn, a aquestes hores, males noticies penso. Efectivament m'anuncia la mort de la sogra. De cop i volta se m'obren els dubtes de sortir o no sortir. En comunicar la noticia a la dona quedo en fer una eixida curta i tornar de bon hora a casa. I això és el que he fet avui, fer acte de presència.

ACTE 1

Fem cap al banquet a l'hora estipulada. Salutacions a Pedro i Vicent que són els primers. Els participo de la novetat del matí i de les meves intencions de acompanyar-los sols a l'anada i en un punt del camí girar cap a la Vall. Arriba Tomás i més tard Joan. En els minuts de retard de costum movem per la carretera d'Algar per tal de completar per enèsima vegada la ruta petresana i compartir taula en els companys de l'Horta. 

La fresca matinal no té res a veure a la del dimecres passat. 7º marca el termòmetre,  la sensació de bon estar ho ratifica. Tindrem un bon dia. La cosa comença com va acabar el dimecres, Joan que ix i encapçala el grup i la resta enfilats seguint la seva estela, els nouvinguts Vicent i Tomás prenen posicions i sense soltar paraula pedalem. Joan que porta plat, sense adonar-se conter se'n va, Jose que recupera la segona posició per mantenir l'ordre anterior, Pedro, que amb alegria es retroba amb el seu inseparable Tomás, s'aparella amb ell i Vicent es queda darrere d'observador. No es deu trobar còmode Vicent en l'última posició perquè l'abandona per avançar-se i situar-se en la segona posició amb la intenció d'apropar-se a Joan. En la redona d'Escales Joan s'estrena com rodador de redones, al que li segueix Vicent, el doctorat de les redones, im pass que propicia l'arribada de Jose, Tomás i Pedro. 

Jose dóna ordre a Pedro que és el moment de trencar aquesta formació i que passe al davant i tots portarem el ritme que ell marque. Fa cas. L'ordre ara és el següent: Pedro, Tomás, Jose i darrere els que ara s'aparellen són Vicent i Joan. Aquesta situació és manté fins l'eixida de Torres Torres on jo prenc la determinació que en el desviament de les Valls prendré el camí de tornada. M'acomiade dels meus companys de marxa i res sé dels xarradors de darrere que encara no venien. 

Inicie el meu trajecte en solitari direcció les Valls i pels camins d'hortes he arribat a casa.
Total 45km.

ACTE 2

Ulls que no veuen, caguerà que xafen

Per tant el que ha passat per altres lars ho desconec, així que continueu l'obra vosaltres.

EIXIDA A ALGAR(17/02/2016)

Joan. Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8:00h. Real: 8:15h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Algar (Bar El Casino). 
Bici:BTT

Equip: Jose, Pedro i Joan.

Ruta: La Vall d'Uixó-Escales-Carretera Azuebar Soneja-Soneja-Via Verda d'Ojos Negros-Algar (esmorzar bar El Casino)-Camí d'Escales-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 58 km. 

Crònica: Avui la penya a baixat de cinc a tres. Primer és Tomás el que comunica que ha canviat l'equip de ciclista per la bata verda de cirurgià a l'espera del part de la filla i arreglo seguit és Vicent el que diu que té visita mèdica a Castelló. Així que ens quedem com l'expressió popular que diu:
"Tres eran tres las hijas de Elena, tres eran tres y ninguna era buena". 
Però vull contradir aquest mite. Ser tres no és, com diu Julio allò de "me habéis abandonado o estoy solito" Si fem un repàs a la història trobarem la importància del trio.
Tres són els estats de la matèria (sòlid, líquid i gasós). Tenim la Santíssima Trinitat i els tres Reis Mags, que portaven tres regals (or, encens i mirra). Pere va negar a Crist tres vegades i Crist va ressuscitar al tercer dia. L'Església va establir tres vots: pobresa, castedat i obediència. La Revolució Francesa va establir la tria de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Són tres els ordres de l'art grec: dòric, jònic i corinti. Tenim també les Tres Gràcies, els Tres Mosqueters i els Tres Porquets. 
Ja va dir Pitàgores que el número tres és el perfecte, potser pel triangle. Per a Freud el 3 és un símbol sexual: mare, pare, fill. Els budistes tenen tres deïtats: Buda, Darma i Sanga. Els taoistes el mateix: Tao, Llibre i Comunitat. Els hindús ídem de llenç: Brahma, Visnú i Siva. Recordem les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat. En l'antic règim eren tres els estaments: noblesa, clergat i tercer estat. El dia té tres moments: el matí, la tarda i la nit.  
I per últim hem referiré a les tres classes socials en que la soferta classe mitjana està entre l'alta i la baixa; que és com m'he trobat en tota l'eixida d'avuí, pedalejant entre els dos cunyats.
Des del minut 0 les posicions eren, primer Joan, segon Jose i tercer Pedro i s'han mantingut tant a l'anar com al tornar. Aquest ordre ja ha vingut marcat des de l'inici per l'explosiva eixida de Joan que no ha tingut pietat de la resta de la terna, no sabem si per recuperar la seva tardança, si per confiar en l'estat de forma nostre o perquè està que se surt. La cosa ha estat que prou abans de entrar a la via de servei d'Algar els tres anàvem separats. En entrar a la via de servei Joan a la seva i jo espere a Pedro. Però no anem ni un kiometre quan Pedro es deixa caure. Ja la tenim, li ha entrat la paranoia ixa que li ve quan la marxa o la companyia no se li acomoda. Arribada a la redona del Piñar, Joan ni mirar enrrere, jo dues voltetes a la redona per esperar a Pedro. Li pege un expolsó per animar-lo. La resposta una sèrie de justificacions que no venien al cas, entre les que com no, fer al·lusió a la falta de Tomàs i la falta que li fa en les eixides. Tomàs, menys mal que no estaves perquè la referida expressió cul i merda, amb la diarrea mental que portava Pedro, no sé com t'hauria anat. Tercera estació, redona d'Escales, Joan ni parar, el vegem que ha entrat al camí, dues voltes més de redona i els dos entrem al camí. Es torna a quedar. Definitivament es fa l'interessat, no hi ha altra explicació, tota l'estona a 9 km/h. És per a enviar-lo a fer la mà? Jo crec que si i això és el que faig. En el desviament de l'esquerra que ve a continuació ens està esperant Joan. Agarrem els tres la pujada; però l'ordre es manté. A partir d'ací jo no perc l'estela de Joan i Pedro a distància i a la seva. Passem la finca gran de tarongers on els ulls se'ns van darrere de la varietat de lane late. En passar-la i en arribar a la cruïlla de camins, Joan gira a la dreta i segueix, jo li faig l'observació de esperar a Pedro que igual tira cap a l'altre costat. Esperar-lo!, estarà omplint la motxilla de taronges. Però para i l'esperem. Efectivament, agafa l'altra direcció, Un crit el posa en avís, Reiniciem la marxa; però no s'apropa. A partir d'aci i per trencar aquesta situació fastigosa m'emparelle en Joan per xerrar traient el tema del gol de penal de Messi i així durant un bon quilometratge la marxa ha estat més entretinguda. Pedro seguia observant-nos des de la llunyania. Li comente a Joan que a aquesta marxa deuriem tallar per la presa d'Algar. Però ja sabeu el cabut que és. Es fa el que hem dit, per Soneja, arribem al hora que arribem i Pedro que es foti. I així ho hem fet. En veure-nos xarrar als dos li ha degut despertar l'interès a Pedro per escoltar el que parlàvem, arrimant-se al darrere i despenjant-se a les pujades. Per fi la carretera d'Azuebar a Soneja. Els tres entrem i amb el plat i seguint l'ordre establit es llancem cap a Soneja. Ha estat l'únic trosset que hem anat junts. A la pujada del poble s'ha tornat a quedar. L'esperem a la redona de Soneja perquè ens veiés i no es perdés. Entrem junt a la via verda i tot planejant i amb un ferm prou irregular anem en busca d'Algar. Mirem enrrere, novament no vegem a Pedro. Ho deixem per impossible, ara ja sap el camí. Al bar ens reunirem. I així hem arribat dos davant i uns quants minut més Pedro. No havia eixit de la via verda per on tocava sinó prou abans i per la carretera a Algar. 10:20h. No és massa tard, després d'una eixida amb retard i la marxa que hem portat pensava arribar més tard. Tot el bar per nosaltres, una parella i nosaltres fins que més tard com de costum han arribat els funcionaris de l'Ajuntament, avui en companyia de l'alcalde. 
Ens hem fotut un bons bocates, hem acabat els cacaus, les olives i el vi per partida doble i els dos carajillos amb el bombonet, tot això en bona harmonia fent un repàs a la política de les negociacions i les corrupteles. Hem pronosticat que anem a noves eleccions. Passem per barra i taquilla. El bonus de 10 esmorzars s'ha completat i el beneficiari ha estat el que tenia la mà a la farnera, Joan. Pedro, t`han passat al davant, Seràs el pròxim i per a que quedi constància s'ha rubricat el seu nom en el nou bonus. Seràs el proper beneficiari sinó ve Quique, que és l'únic que no s'ha beneficiat dels habituals.
Tornem cap a casa. Passem el pont i els que no esteu sabeu que a l'esquera s'empina un camí que sempre que passem llancem la següent pregunta: --Anem per ací? i que sempre passem de llarg. Doncs avui l'ha feta Joan; però no ha esperat resposta, ja estava dins, jo tenia ganes de conèixer la ruta; però Pedro ha començat a despotricar. --Vosotros sabeis que estamos recien comidos? No han valgut coples, sinó te la claven a l'entrar te la claven a l'eixir o com avuí en els dos casos. La pregunta de l'eixida perquè Joan havia eixit aquest matí escopetejat ja ho tinc clar, tenia ganes de fotre-nos. Es torna a repetir la situació de l'anada, els tres en fila, el mateix ordre, Joan que se'n va, jo altra vegada entre cunyats i les distàncies cada vegada de més metres. Ni Pedro ni jo havíem anat mai per ací. Des de que agafes el camí tot es cara amunt; però no m'ha semblat pesat, es puja bé. Una cruïlla de camins hem fa dubtar, Joan no ha parat. El sentit de l'orientació hem diu que el de la dreta. I Pedro, que farà. Amaine perquè em vegi. Hem segueix i del fons el sentia que em deia: --¿Tu estàs seguro que es por aquí? -- Igual que tu. 
En arribar dalt veig a Joan, ha parat a pixar. Jo no pare, es l'únic moment que he anat davant. Als pocs metres arribem a la cruïlla que aquest matí Pedro s'enganyà. Si Pedro no s'hagués adonat i hagués continuat hauria arribat a Algar. Joan pren la determinació de tornar per on hem vingut a l'anada i tornar a passar per la finca gran de tarongers i fer-li una gracia a Pedro, que ompli la motxilla de les taronges lane late. I així ho ha fet. Jo tampoc he pogut resistir a la temptació i per tal de provar-les m'he posat un parell a la butxaca. 
Amb la motxilla plena Pedro s'ha transformat, ha agarrat velocitat, podria ser pel pes que és una realitat; però jo crec que és perquè se li havia passat la diarrea mental, de sobte totes les dificultats que hi havien a l'anada anaven aplanant-se. 
--Mira!, però si s'ha posat segon! Si fins i tot ha trencat la formació! 
Durant un bon trajecte hem anat així. En eixir de la via de servei i entrar a la carretera de La Vall ja havíem tornat a recuperar la posició. Ara sembla que les taronges li pesen. Joan poc a poc va augmentant la velocitat, es veu que te ganes de tornar a fotre-nos. Ara el tram és més favorable, jo no em quede darrere. Baixe de pinyos i a roda. Fins a 37 km/h ha arribat a posar la bici i jo no m'he arrugat. I així fins al butà. 
-- Mira enrrere Joan, veus a Pedro?  
-- Al banquet ens veurem.
No ho hem fet massa llarg. 
I igual que he començat acabe dient: "Un, dos, tres: Perico Joan i José" ens acomiadem fins el dissabte a Petrés.

EIXIDA A CÀRRICA (13/02/2016)

La superació personal no és una idea utòpica

Sovint, quan entrem en una llibreria, deixem caure la nostra vista en una determinada secció de la botiga. "Supera't a tu mateix", "4 reptes per a ser millor" o "Desafiaments que posen a prova la teva capacitat personal", podrien ser alguns dels títols imaginaris que ens trobéssim en la nostra recerca.

Però, és possible aprendre a desafiar personalment? És cert que podem complir els reptes que ens proposem, siguin quines siguin? En psicologia, es defineix la paraula resiliència com la capacitat individual per sobreposar-se a períodes de dolor emocional i traumes variats. En altres paraules, el poder de suportar una situació, per difícil que sigui, i aprendre d'ella.

I per què aquesta introducció?, Doncs són ja moltes setmanes què, per una celebració o una altra, els protagonismes de la crònica ha estat d'altres. Però entre elles hem observat la progressió ascendent i el bon esta de forma de Tomàs. Ha ningú se'ns escapa i encara que el tractament és de naturalitat, tots som conscients de l'esperança, la voluntat, el sacrifici, i la força  que has posat i segueixes posant al llarg d'aquests últims anys. 

Disculpa Tomás aquest atreviment; però no volia deixar passar més temps sense fer públic aquest reconeixement merescut i el molt que t'admirem. Moltes vegades ens has agraït les nostres atencions i l'ajut; però nosaltres també volem agrair-te tot el que estem aprenent de tu. 

Bé. igual ara, quan trenques aigües, se't va les forces i totes aquestes floretes es queda en foc d'encenalls.

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8:00h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Càrrrica (Bar Serapios)/Ribesalbes. 
Bici:Carretera

Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan i Vicent (A Càrrica). David (A Ribesalbes)

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorbe-Càrrica (esmorzar bar Serapios)-Segorbe, Soneja, Azuebar-Fondeguilla-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 64 km. 

Crònica: Tic, Tac, Tic, Tac. Les 8 h. Falta Joan. Per ahí ve. Ja estem tots. Ale, anem-se'n. Però Tomás parla.
--En l'aire que fa, penseu que es bona decisió anar a Ribesalbes?.
--Pedro s'agarra de seguida com una pagellida. -- Si, si, vamos a Torres, Torres, al bar del aguelete. Tant que ha malparlat d'aquest bar i ara no vol eixir d'allí. Com gira la truita.
-- Jose, Vicent i Joan, muts
-- Tomàs continua en el seu raonament. --Podríem anar a Càrrica i així si augmenta el vent al tornar el tindrem a favor.
-- Tu que dius, Joan?
-- A mi m'és inversemblant. Aquesta ha estat l'única paraula que hem sentit fins que hem arribat al bar de Càrrica.
-- Si el vent no passarà de 20 km/h. diu Jose.
-- No!, mira la bandera d'Espanya com està.
-- Bandera!, Jo diria banderes; perquè no sé si sabreu; però en el poblet hi han més Consolats que en altra part de La Vall. És el lloc on més banderes per quilòmetre quadrat hi han.
-- Bé, Tomás tu manes. Mou i tots darrere de tu.
Que li hem dit, no sé si perquè es sentia culpable o què, o per el que he comentat al inici de la crònica, el seu bon estat de forma, la cosa és que s'ha posat a tirar i ni vent, ni pujades ni dificultat que es posés al davant, fins a Càrrica no ha amollat i no ens ha deixat amollar. També pot ser que li va picar el qualificatiu de l'altre dia de que ell i Pedro són cul i merda; perquè des de ja que s'ha desenganxat de la merda (Pedro) i no la deixat que s'arrimés. La desmoralització de Pedro era tal, que ha tingut que trobar excuses com les de "me duele la rodilla", "los 70 años pesan".
Entre mitges, Jose li fa un comentari a Tomás. --I David, tu saps algo?. T'ha dit si eixia?. Igual va a Ribesalbes.
-- Què, en cotxe? contesta Tomás.
-- Igual si fins a Betxí i des d'allí a Ribesalbes en bici. --contesta Jose.
La cosa és que es queda així i ningú hem pres la decisió de comunicar-li el canvi, pensant que en aquest oratge no eixiria.
Passant 5 minuts de les 10 h. saludàvem a la propietària del bar Serapios que estava raonant en una veïna a la porta.  
La nostra taula està lliure, els que els agrada el sol al costat de la finestra i la resta a continuació. Ràpidament venen a prendre nota i en temps record ens serveixen. Vicent, recordant-se que ací les "guindilles" són molt bones, en demana i si teniu all-i-oli, també.
Sona el telèfon de Vicent. Jose amb una premonició diu. -- Ja està ahi David.
Efectivament, Vicent llegeix en el mòbil el seu nom. En començar la conversa i per la cara de Vicent, anem descobrint que David a eixit i que ha fet cap a Ribesalbes. Les excuses d'a continuació ho confirmen. Penja i fem el comentari de que hauriem d'haver avisat. Uns segons d'acusacions d'uns als altres de qui hauria d'haver cridat  i fi de la discussió. El que està fet, està fet i el que no té remei, no té remei. 
--¿Todos querran carajillos? -- pregunta la cambrera.
-- Si, si.
-- ¿Quemados y de ron?.
-- Si, quemados; però de conyac.
-- Pedro, tinc una bici que és ideal per a tu. --Li diu Joan. Aquesta oferta dona peu a una conversa de les avantatges de la bici, de la seva idoneïtat, de la gran oportunitat; però Pedro segueix fidel a la seva cartera, la té tancada i ben tancada. 
Ens acabem els carajillos i no ens encantem com altres vegades. No eren les 11:30 h. i ja estàvem de tornada. Girem el calcetí i per on hem vingut tornarem.  Això ha estat el primer pensament fins que en arribar a Soneja, Pedro ens ha proposat anar pel Marianet.
-- Tomás, ¿tu que dices? Nos vamos por el Marianet.
-- Por donde vaya Pepe, que és el que va delante. -- Contesta Tomás.
Pepe, que es dona per al·ludit, amaina la marxa i deixa passar a Pedro passant-li el repte.
-- Bueno què, si me giro a la izquierda ¿me seguireis? Seguit d'una sèrie d'auto qualificacions, no me hareis caso, jo no pinto nada... Tal era la llàstima que donava, que l'he animat a que gire que el seguirem. Ell continuava.
-- Ja veras como no viene nadie.
Arriba a la redona i en el coll girat cap enrere agafa la direcció del Marianet, tots el seguim. Ell continuava en el coll girat assegurant-se que tots el seguien.
-- Vaya, no me lo creo. Me haveis hecho caso. Ahora resulta que mando y todo. 
-- Pedro, després de que el dimecres dius que t'hem deixat, estàvem en deute en tu i no hem volgut contrariar-te.
-- Que poc a necessitat per motivar-se. La seva marxa s'ha convertit en més lleugera. Ha donat el tipus i fins i tot s'ha avançat per agafar aigua en Azuebar. I quan ens ha tornat a agarrar, no ha parat. Aprofitant dos bikeros joves que ens passaven, s'ha posat a roda d'ells i s'ha anat. No l'hem vist fins dalt del Marianet. Sorprenentment, ni ens ha ensenyat el cul, ni ha soltat cap crit despectiu ni res. Molt bé Pedro, tot un cavaller.
Ja tot cara avall i cadascú segons les seves habilitats i riscs hem posat les bicis a tope. 
Eren les 12:30 h, quan en fila hem anat arribant al banquet per fer una llarga aturada. Avui hem fet una cosa bona. El recés de l'esmorzar curt, eixir a bona hora i per tant arribar a bona hora. A la fi mitja hora de banquet. 
-- Joan, on anem el dimecres?
-- A mi m'és inversemblant. Aquesta ha estat la primera paraula d'aquest matí i ara és l'última.
Després de diferents recorreguts geogràfics i sospesant les diferents alternatives, ens hem inclinat per Algar.
A les 13 h. ens hem acomiadat fins el dimecres per anar a Algar entre camins de terra i buscant alguna que altra pujada que ens enforteix les cames. Per al dissabte ens veurem amb els nostres amics de l'Horta en Petrés.