SOPAR JUBILACIÓ DE JOSE (05/09/2013

El sopar de jubilació de Jose, pendent des de l'any passat, finalment s'ha celebrat aquest dijous 5 de setembre.El lloc de concentració ha estat al jardí de sa casa. L'organització ha estat magnífica. El plat fort era l'empedrao, un plat típic de La Vall i molt apropiat per aquest tipus de sopar, on ens trobàvem tanta gent de La Vall, coneixedors del plat com els de València, que alguns no ho coneixien i ens serveix per donar-lo a conèixer i veure les cares d'estranyesa que posen en veure una presència tan basta. L'empedrao ha estat possible gràcies al nostre cuiner David i actuant com ajudant, Paco.

Procés d'elaboració de l'empedrao

A poc a poc la gent anava acudint i la tendència natural era acostar-se al voltant del paelló. Estàvem en els preliminars i que millor que contemplar l'empedrao fent un aperitiu. Un dels ingredients principals de l'empedrao és la careta de porc. Doncs bé, com que hi havia de sobra, amb uns trossets a la planxa, el fetge, uns cacaus i ametlles l'aperitiu estava servit. Unes bones cerveses fresques i a esperar el sopar.

No està mal per escalfar

Arriben els últims i l'empedrao està a punt. Tots a la taula. Sota el gran pi, la taula està ja amanida, una varietat d'entrants ens espera. L'amanida de tomata, del tomatar del germà de Joan, dues castanyes, que pesarien vora 1hg cadascuna. Safates de pernil, formatge i embotit. Els complements típics de cacaus, ametlles, olives, papes i coentets de pebrera.

Fent bon compte dels entrants

A continuació i fent cas a la petició de Toni, Sara, la dona de Jose, ens va treure uns "montaditos" de botifarra, llonganissa i xoriç, del mataporc de Montan, i que Toni estava desitjos de tastar. Fins ací havíem avortat la primera part del sopar. Mentre, en la tele, L'Espanya de bàsquet se les veia amb Eslovenia. Els que la tenien de cara deien que anava guanyant ajustat.

Els "montaditos" d'embotit del pataporc

Tan entretinguts estàvem que havíem deixat abandonat en le paeller l'empedrao. Doncs anem a per ell i a servir toca. Que passà, que deixar un empedrao reposar més de mitja hora és un error i quan vam anar a escudellar allò s'havia convertit en una pastera de material d'obrar. Però que és això per a una gent tan galofre. Vinga plats cap ací i cap a dins. No es va deixar ningú res. Quan un plat porta el que ha de portar i es fa com deu ser no pot estar roí i la mostra era que el seu bon sabor el va fer igual de mengívol. Un complemet que no va faltar era la seba tendra i la llima.

Que ningú es quede en fam. Plat fondo i ben complit

L'aportació de beguda no va ser menys. Entre uns i altres van aportar les ampolles de vi suficients per a què no estigueren els gots mai buits. Sis ampolles de les diferents bodegues van caure. Hi havia de Rioja, Ribera del Duero i Jumilla. Pels que volien un beure més refrescant, cervesa i llimonada. D'aigua, ningú en va demanar. Segona part del sopar al clot. Per l'altre costat, Espanya ja no anava massa bé, Eslovenia ens havia passat i tot apuntava a què anàvem a perdre. A la gran majoria ni ens immutava, bastant teníem nosaltres en jugar el partit gastronòmic.

La Penya La Morralla al complet: Pedro, Joan, Tomás, David, Jose, Vicent, Paco, José Luis, Rubén, Joan Carles, Quique, Julio, Toni, Javi i Antonio

Iniciem la tercera part. El dols, cafès i infusions, licors i espumosos. Quant al dolç gaudirem amb unes galetes farcides, coca d'ametlla i coca d'arandalos (aquesta portada per Tomàs). Totes tres a quina millor.

Per suavitzar la gola alguns continuaven esgotant el vi que quedava. Els cafès i el poliol casolà de Montàn ajudaven a espentar i per fer la digestió l'orujo de Vicent va ser l'estrella a més a més d'una ampolla de whisky Cardhu. Per aquells moments Espanya ja havia caigut enfront d'Eslovenia. Cap ens vam apenar. Quan estàvem en un recés, apareix Jose amb una ampolla de sidra que havia portat d'Astúries la seva filla la setmana passada. Algú vol "escanciar". Dit i fet, Jose treu el got i un aplic per l'ampolla que facilita l'abocament. Joan comenta que açò es beu amb formatge de cabrales. Jose l'escolta i al moment el formatge està en taula. El pac d'Astúries venia en dues ampolles de sidra, el got i el formatge. Havíem quedat com a Déu.

Julio va ser el més atrevit o millor, amagava que és un especialista.

Amb tanta varietat de beguda i en amb la desviació professional de Toni, és inevitable copar gran part del sopar amb totes les observacions, curiositats i propietats dels vins i aquesta vegada s'ha estès al whisky, concretament s'ha encebat amb el Cardhu. fent una classe sobre el procès de la malta i on segons ell els espanyols estem enganyats pel que fa al Cardhu i que no bevem la qualitat que diu, ja que l'etiqueta enganya. En aquestes converses estàvem quan va eixir la idea de què la Penya la Morralla podria fer un Tour vitivinícola per Requena-Utiel aprofitant la professionalitat de Toni. I entre estira i estira i manifestant La Morralla el que és, que mai concreta res i tot ho deixa enlaire. A la fi es va quedar que almenys 10 morralleros aniríem, concretament el dissabte 5 d'octubre. Toni farà les gestions i ja ens dirà el preu definitiu. Per finalitzar, es trau una ampolla de cava d'un litre i mig i fa acte de presència l'aigua.

Agraïments: Gràcies a tots per l'assistència. Felicitacions al cuiner i tots els que haveu aportat alguna cosa per fer més complet aquest sopar. I es de llei resaltar el gran treball que ha fet Sara, la verdadera culpable de què aquest sopar tingués tot el que us mereixeu.

NO ESTARIA DE MÉS QUE EN ACABAR DE LLEGIR AQUESTA CRÒNICA FÉREU ALGUN COMENTARI  EN L'APARTAT QUE HI HA EXPRESSAMENT AL PEU DE L'ESCRIT.