FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:40 h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Pedro, Vicent, Jose i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Artana-Eslida (Esmorzar en casa Paquita)-Artana-La Vilavella-Nules-Moncofa-La Vall d'Uixó.
Com indica la fitxa descriptiva, ni l'hora ni el destí coincideixen en el programat. I a que s'ha degut? Tot comença el dia abans. Pel Wasap, Javi anuncia que no ix, tot seguit és Tomás el que es cau de l'eixida. Tan sol Vicent contesta dient que a les 8 h. al banquet. Ningú més diu res, per tant ens gitem amb dos baixes.
Hora d'eixida, al banquet a les 8h. sols acudeixen Vicent i Jose. De seguida entren Wasaps. Primer és Pedro dient que a les 8:15h. acudirà. Tot seguit és Joan dient que ell li sembla bona hora acudir a les 9:30h. Que el dia pinta molt negre. Què penseu Vicent i Jose? Quin "cachondeo" és açò!. Contesta Vicent que ja estem al banquet. Baixe en 5 minuts. Com bé havia dit Pedro, apareix a les 8:15h. En canvi els 5 minut de Joan s'allarguen més d'un quart. En l'espera entra un altre Wasap, és Julio. "De aqui no salimos nadie". La gent que passava ens mirava estranyats i pensarien, què fan ixos bobos asseguts en un banquet xerrant i en aquest oratge!. Vicent insinua que ja no tenim cap necessitat de anar a Petrés. Jose no s'ho pensa dues vegades. Anem a Eslida. Vicent Ok. Envia un wasap anunciant el canvi de ruta. Pedro renega i ho intenta de totes les maneres de convencer-nos en que retirem la idea. Esta decidit. Arriba Joan i sense demanar-li opinió li diem que anem a Eslida. Accepta sense xitar. Paraules de Pedro: "Paquita, cuatro que te han caido" Iniciem la marxa i la radio de Pedro no para, renec, darrere d'un altre i despotricant es passa una bona estona. Jose davant no gira cap, ritme constant, res de xerrar. Així i mantenint l'ordre arribem a la cruïlla d'Artana. De sobte Pedro deu pensar que aquest és el meu terreny, vaig a fer patir a Jose i des de baix de la pujada d'Artana es posa davant i marca el ritme que creu deu posar per despenjar a algú. Res d'això passa: però la veritat siga dita que ens ha fet patir a més d'algú. A més a més en vista hi havien dos ciclistes i el agafar-los el motivava més. El que no volia vindre a Eslida per moments es retrobava en èpoques anteriors i fins i tot estava gaudint. Arribem dalt i no queda prou satisfet, a tir de pedra estaven els dos ciclistes, es llança a per ells i no sols els agafa sinó que generosament es posa davant i tira d'ells. El grup ara és de sis. Així arribem a Artana. En la gasolinera ells entren pel poble i nosaltres per la circumval·lació. Comentari de Pedro. "Nos tienen miedo". Nosaltres en la redona de la piscina, lògicament eixim al davant i els traiem uns dos-cents metres. Ara és Vicent el que té ganes de guerra i s'avança uns metres. Tots fem l'esforç d'enganxar i amb un ritme més viu tirem cap a Eslida. Sorpresa, en Maria Cristina s'uneixen els que Pedro havia infravalorat. D'edat, com la nostra i un d'ells prou engreixat. No sols ens agafen sinó que volen tornar-nos la cortesia de Pedro i es posa davant el doble de Magín (per la semblança en el metge Magín). Ja sense parar fins el bar de la Paquita.
Segona part de la pel·lícula. Pedro inicia tots els qualificatius despectius que li venen al cap en contra del lloc, del menjar...La resta fen bon compte del que ens trauen i passem dels comentaris. Toquem diferents punts de conversació mentre ens fem dos rebentats i passa el temps volant. Un dels temes va ser el referent a les visites que té aquest bloc i en concret vam ressaltar que un fidel seguidor és Rafa Larubia. Tots els que estàvem en taula vam coincidir que han estat moltes les vegades en que se li ha convidat a que surti en la bici amb nosaltres i inexplicablement no sabem perquè aleshores d'ara mai s'ha produït. Per tant Rafa, quan llegeixis aquesta crònica, estàs novament convidat a compartir amb nosaltres totes aquestes eixides i gaudir en viu del que ara sols fas per la lectura en aquest bloc. No ens falles.
Són més de les 11:30h. quan alcem taula. Anem a pagar i per intercessió de Joan, embolica a Vicent i aconsegueix tarifa normal, el segon rebentat no se'ns cobra. Pedro i Jose reclamen els calcetins que no tenien i cap a casa.
Tornada ràpida en l'aire a favor fins la cruïlla de Moncofa on gira l'aire en contra i amb esforç arribem a La Vall.
OBJECTIUS
EIXIDES DIMECRES I DISSABTE
dissabte, 31 de gener del 2015
dimecres, 28 de gener del 2015
EIXIDA A L'ALBUFERA (27/01/2015)
E L P A L M A R (segona edició)
Aquesta crònica per unanimitat la farem entre tots (ningú, quan es va plantejar, va dir res en contra, per tan qui calla atorga).La ha iniciat Joan. L'ordre establert és: Quique, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose.
També convidem als nostres amics Paco, Xavier, Vicent i Jose ha col·laborar en la crònica aportant les seves opinions sobre l'eixida.
JOAN
Com l'any passat,per aquesta data, hem realitzat esta eixida convidats pels nostres amics i companys: Borràs, Falcó, Pagés i Mangrinyan.
Des de la Vall hem anat: Pedro, David, Vicent, Jose,
Després de convenir els autos per a viatjar en lloc, eixim de la Vall a les vuit i prompte arribem al Palmar on ja ens espera Quique........
 |
| Pàrquing on hem deixat els cotxes |
En baixar les bicis i acabar de muntar-les arriben els amics del terratrèmols amb bota de vi inclosa. Pedro, que acabava de fer-se un entrepà, aprofita per estrenar-la i s'ofereix per a dur-la.
Tots plegats ens dirigim al restaurant per a reservar taula i fer-nos un cafè abans de començar la ruta. Així doncs, Pedro completa el seu esmorzar.
 |
| Restaurant la casota |
En començar la ruta ens topetem amb el que uns cartells avisaven en la carretera direcció al Palmar: LA PERELLONADA.
 |
| Agafem una ruta que acaba en camí tallat. Tornem enrrere |
VICENT (CONTINUACIÓ)
 |
| Port de Catarroja |
Aprofitem per fer-nos unes fotos.
Salutacions: Vicent
diumenge, 25 de gener del 2015
EIXIDA A CANET (24/01/15)
Un soneto me manda hacer Violante
y en mi vida me he visto en tal aprieto
catorce versos dicen que es soneto
burla burlando van los tres delante
.
.
.
Després entendreu el per què del poema.
Bé, a la feina. Són les 8:15 i ens posem en marxa cap a Canet encara que podiem pensar que Joan va de compres a una fàbrica de neveres segons es desprén de la ràdio de Pedro que va dient continuament les diferents temperaturas, informació confirmada per Vicent (hem arribat a 1,5 ºC.)
El matí comença bé, fred i la companyia d'un quasi membre de la penya, el vent (quina alegria més gran). Però no importa, continuem cap a Algar amb intenció de no perdre massa temps i per afavorir aquest objectiu trobem a l'eixida d'Algimia un camió (que semblen dos en un) creuat a la carretera fent maniobres i nosaltres aturats observant amb atenció---> més temps perdut. Després marxa normal fins arribar a Canet on ja ens esperen els amics de València llevat de Julio.
Per arribar tard ens han castigat a esmorzar al lloc dels fumadors, al pati. Res que destacar pel que respecta al menjar, només l'anècdota del cambrer que ha dut un entrepa que no era nostre i poc li ha faltat per obligar-nos a dir que si.
Avui aquest cronista ha recordat els animalets que poden girar el cap o mirar davant i darrere amb independència de moviment dels ulls. Jo he hagut de parar orella a les dues bandes de la taula, on han destacat dos assumptes; Pedro ha tret el tema de la rondalla, de l'acompanyament amb la guitarra i a partir d'ací... ; per l'altra banda Joan, Antonio i Jose Luis es preocupen més de la qüestió política, de tot el que estem perdent i que tant ens ha costat aconseguir i de si és just jubilarse amb 60 o no (avui ha estat una conversa sense crits ni pèrdues de papers).
Ja de tornada a casa. S'ha fet una mica tard i no hem tornat per la rodona de Moncofa. Arribem a La Vall i fem la visita al banquet per acomiadar l'eixida. Avui hem aprofitat per recordar que dimarts anem a l'Albufera i que a les 7:30 Joan, David i Tomás carregaran les bicis a la plaça del mercat; Vicent arreplegarà a Pedro i Pepe.
Per allò de fer alguna vegada una eixida nostra de més d'un dia que podría ser en juny,
Una marcha me encarga don Vicente
y en la vida me he visto en tal aprieto
varios dias de marcha en bicicleto ** (este palabro lo usa mi suegro)
que recuerde con agrado la gente
y en mi vida me he visto en tal aprieto
catorce versos dicen que es soneto
burla burlando van los tres delante
.
.
.
Després entendreu el per què del poema.
Bé, a la feina. Són les 8:15 i ens posem en marxa cap a Canet encara que podiem pensar que Joan va de compres a una fàbrica de neveres segons es desprén de la ràdio de Pedro que va dient continuament les diferents temperaturas, informació confirmada per Vicent (hem arribat a 1,5 ºC.)
El matí comença bé, fred i la companyia d'un quasi membre de la penya, el vent (quina alegria més gran). Però no importa, continuem cap a Algar amb intenció de no perdre massa temps i per afavorir aquest objectiu trobem a l'eixida d'Algimia un camió (que semblen dos en un) creuat a la carretera fent maniobres i nosaltres aturats observant amb atenció---> més temps perdut. Després marxa normal fins arribar a Canet on ja ens esperen els amics de València llevat de Julio.
Per arribar tard ens han castigat a esmorzar al lloc dels fumadors, al pati. Res que destacar pel que respecta al menjar, només l'anècdota del cambrer que ha dut un entrepa que no era nostre i poc li ha faltat per obligar-nos a dir que si.
Avui aquest cronista ha recordat els animalets que poden girar el cap o mirar davant i darrere amb independència de moviment dels ulls. Jo he hagut de parar orella a les dues bandes de la taula, on han destacat dos assumptes; Pedro ha tret el tema de la rondalla, de l'acompanyament amb la guitarra i a partir d'ací... ; per l'altra banda Joan, Antonio i Jose Luis es preocupen més de la qüestió política, de tot el que estem perdent i que tant ens ha costat aconseguir i de si és just jubilarse amb 60 o no (avui ha estat una conversa sense crits ni pèrdues de papers).
Ja de tornada a casa. S'ha fet una mica tard i no hem tornat per la rodona de Moncofa. Arribem a La Vall i fem la visita al banquet per acomiadar l'eixida. Avui hem aprofitat per recordar que dimarts anem a l'Albufera i que a les 7:30 Joan, David i Tomás carregaran les bicis a la plaça del mercat; Vicent arreplegarà a Pedro i Pepe.
Per allò de fer alguna vegada una eixida nostra de més d'un dia que podría ser en juny,
Una marcha me encarga don Vicente
y en la vida me he visto en tal aprieto
varios dias de marcha en bicicleto ** (este palabro lo usa mi suegro)
que recuerde con agrado la gente
dimecres, 21 de gener del 2015
EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Almenara (21/01/2015)
El dimecres, La Morralla ha canviat de bici i convertits en biqueros hem eixit cap a les cases de Queralt. El recorregut de l’anada (encara que Joan la tingut que retallar; perquè algun despertador no ha tocat) ha estat d’allò més interessant. Des d’Almenara hem vist molt del terme de Quart. Destacaré la finca d’estil “piramidal”, tota ribassada de pedra seca de rodeno que a tots ens ha impressionat. Després, ja cara a la mar tots juntets per a les 10 en punt al lloc. (no s’ha perdut ningú).
Encara no estaven a la taula hem tingut la sorpresa de Quique i Toni que ja torna a ser valencià.
El lloc, l’esmorzar i la tertúlia també han estat interessants. Hem decidit que el proper dimarts anirem a L’Albufera per repetir una eixida que ja l’any passat han fet en companyia d’alguns terratremols.
I si l’anada era curiosa, la tornada de cine. Sempre per vora mar i per “passarel·la” de fusta on Pedro dia que anava en avió, fins a Xilxes. D’allí al camí de Cabres i cap a casa per la bassa i el polígon de La Mezquita. Una bona excursió, m’agradat molt.
David
Encara no estaven a la taula hem tingut la sorpresa de Quique i Toni que ja torna a ser valencià.
El lloc, l’esmorzar i la tertúlia també han estat interessants. Hem decidit que el proper dimarts anirem a L’Albufera per repetir una eixida que ja l’any passat han fet en companyia d’alguns terratremols.
I si l’anada era curiosa, la tornada de cine. Sempre per vora mar i per “passarel·la” de fusta on Pedro dia que anava en avió, fins a Xilxes. D’allí al camí de Cabres i cap a casa per la bassa i el polígon de La Mezquita. Una bona excursió, m’agradat molt.
David
dijous, 15 de gener del 2015
EIXIDA A BORRIANA (14/01/2015)
La Vall d'Uixò 14 de gener de 2014
MORRALLA
Un títol molt sugerent. Tots sabem d'aquest substantiu per quantes vegades l'hem utilitzat referint-nos a les actuacions, maneres de fer, maneres d'entendre etc. Açò, Pedro, David, Vicent, Jose, Tomàs i Joan ho subscriuen, crec, en l'etapa d'avuí. Eixida mogudeta després d'aclarir la ruta, destí Burriana. Que si per ací, que si per allà, a la fi diguem: anem per la Vilvella, Betxi, Alqueries, carril bici per Sta.Bàrbara a Burriana i allí ja vorem on esmorzar. Pedalem prou tranquils fins Betxi on pareix ser hi ha un malentés i Pedro no sabem com agarra una eixida equivocada i com podeu imaginar ja tenim tema. Gràcies a Vicent, després de cridar-li unes quantes vegades, quedem en vores a l'entrada de Burriana. En això estem quan de sobte, camí d'Alqueries, David ens agarra ja que havia eixit després de nosaltres ,i Pedro?. Be per fer-ho curt ens hem reagrupat a l'entrada de Burriana. Ja en la ciutat preguntem on esmorzar i un home amablement ens indica un lloc que està a l'altra punta anomenat bar Maria, crec, on esmorzarem agust. Xino,xano, arribem al bar que té un rètol que diu bar el Garbó (abans Taverna María). Un cavaller que està allí fora ens convida a deixar la bici dins d'un casal faller que hi ha enfront, això no passa sempre: gran Burriana!. Gràcies Fausto pel detall. El bar és molt casolà i ple de gent gran com nosaltres. La dona que està al càrrec en una estona ens serveix els cantells que hem triat a més de cacaus, olives, i vi en frasca. L'esmorzar multitemàtic, si bé alguns interessants, que com sempre s'han quedat sense concretar, ja vorem el dissabte. Dos reventats. Tocant la trompa el xic, Pedro, per segona vegada desapareix, però esta eix davant de tots i el seu repertori:" que salgo último, que tengo tos, ja, ja, jo, jo.... Vicent i Tomàs esperant i ell per davant. Això si ho contes no s'ho creu ningú. Arribem a la Vall i cada mussol a la seua olivera, ni banquet ni res.
REFLEXIÓ: És veritat que ser morraller tots ho entenem, però, tot no val amics. Devegades eix alguna espina i punxa, no és agradable, encara que després tot s'oblida. Supose que tot, quasi tot, és normal. Bé morrallers i morralleres, bon rotllo i fins el dissabte que ja vorem el que passa.
Tout est pardonné Pierre.
Joan
dimecres, 14 de gener del 2015
ES MILLOR TORNAR ENRERE QUE PERDRE'S EN EL CAMÍ
Pedro es perd amb molta facilitat i no s'explica perquè.
La seva preocupació es tal que ha pres accions per posar-hi remei.
La primera cosa que li ha vingut a la memòria és el fet ocorregut a Petrés fa unes setmanes, quan es va perdre el gos de la cambrera, i el nostre amic Pagés, fent us del seu poder diví, el va fer aparèixer.
D'aquell miracle s'ha aixecat una capelleta amb l'advocació a Sant Pagés, el salvador dels gossos perduts. Això ha degut pensar Pedro, quan en arribar a casa, el primer que ha fet és anar en busca de la imatge i encomanar-se a ell. Si ho ha aconseguit en un gos; perquè no en mi. Algú que l'han vist ens ha fet arribar el moment d'èxtasi.
Bé, esperem que alguns d'aquests remeis o els dos servesquin. Per si de cas estarem tots a la mira i si hi ha que portar-lo en una cordeta ho farem.
Tot açò ve a compte perquè l'eixida d'avui a Borriana, el que en un principi deuria d'haver segut la recerca del polp i la sèpia, s'ha convertit en la recerca de Pedro.
dissabte, 10 de gener del 2015
CANET D'EN BERENGUER (10/01/2015)
10-1-15
CANET D'EN BERENGUER
Avui han
participat:
Des de
València: Javi i Julio
Des de la Vall: David,
Pedro, Joan, Jose i Vicent.
Eixida normal a les
8 h, si fa o no fa, i amb una temperatura de 8º C. Jose, Pedro, Joan i Vicent (aquest es
col·loca el darrer del grup amb el far davanter i el pilot de darrere encesos,
donat que la claror encara no és massa dominant a l'ambient).
Pel camí, de la
mateixa manera que la temperatura ambient era més prompte geladeta (8, 7,
i varem arribar a 6º C), ho era també
entre els ciclistes, donat que no n'hi havia molta conversa. A poc a poc la
temperatura va anar pujant i així també l'ambient anava calfant-se i apareixia
alguna conversa, sobre tot entre Jose i Vicent, també amb Joan; no així amb
Pedro que tot era dir que no es trobava bé (fins i tot hem hagut d'esperar-lo,
cosa que no és normal, en ell, abans d'esmorzar).
En arribar més
enllà de Gilet els esperava Javi, que comunica que Julio se n'havia anat davant
per reservar taula i David (que havia eixit més tard ell a soles) anava fent camí. Efectivament, amb David s'agrupen ja
arribant a Canet i Julio estava com un "senyor feudal" defensant el
seu castell (la taula). Cadascú va demanar, com sempre en la barra i
acompanyats dels cacauets (am corfa però sense sal), les olives, cervesa,
"llimonà" i vi, van prendre possessió del castell tan ben custodiat i
es van asseure. Van esmorzar, com sempre molt a gust (n'hi havia
"abaejo" amb tomaqueta que van demanar David i Vicent). Van parlar,
entre d'altres, del tema d'actualitat que era la matança del "Charlie Hebdó"
i....... tan a gust estaven que van repetir de rebentat. L'amo de l'establiment,
estranyat, va anar a la taula a veure si passava alguna cosa (cridaven bastant,
pel que es veu) donat l'hora que era i que encara estaven allí (van eixir
damunt de les 12 h). Van quedar que el proper dimecres aniran a Borriana per
allò del polp i la sípia.
Julio i Javi cap a
València. La tornada va ser prou normal. Peter ja estava com sempre. David es
va desviar pel camí Cabres i la resta (Jose, Joan, Pedro i Vicent) per la Vilavella.
Després de la Vilavella es van ajuntar amb el grup d'Alboraia i Poldo "el
gallo", amb els que han coincidit altres vegades. Bona gent. Amb ells han
arribat fins la Vall.
Hom ha fet la
xerradeta al banquet de la Colònia com ja va sent prou normal.
Kilometratge 76 km
Una forta abraçada
a tots. Vicent
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/01/2015)
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.Llocs d'eixida: la Vall/València
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Pedro, David, Jose i Joan. Des de València Javi i Julio.
Km. 75.
Crònica: ???????? Igual està baixant carrer a Vall, no Vicent?
Us agrada el modelet
 |
| De perfil |
dilluns, 5 de gener del 2015
EIXIDA A PETRÉS AMB LES DONES (05/01/2015)
OBRINT NOVES TENDÈNCIES
Seguint en la mala costum de que els cronistes de La Morralla s'amaguen. Una més en blanc.
PEDRO. I VAN TRES.
En tan majors que són i sembla que no han anat a escola i això que molts són mestres.
Agafen el camí fàcil i, aprofitant les noves tecnologies, en fer fotos queden desocupats.
 |
| A escola si han anat. Dones per un costat, homes per l'altre |
 |
| Tanta feina i la meitat d'entrepans |
 |
| Això vol dir que t'ha tocat pagar? |
dissabte, 3 de gener del 2015
EIXIDA A PETRÉS (03/01/2015)
A l'espera que el cronista de guarda faci el relat de l'eixida farem una mostra fotogràfica de dos fets rellevants que s'han produït en el bar de Petrés.
1. Fet de gran ressò.
2. Fet inèdit. L'aparició d'un gos
1. Fet de gran ressò.
PEDRO HA CONVIDAT A COCA
 |
XAVIER HA FET UN MIRACLE O MÀGIA O FÍSICA QUÀNTICA
dijous, 1 de gener del 2015
ACOMIADAMENT DE L'ANY
PETRÉS
31/12/2014
A l'espera de que el company Julio faci la crònica, vagi per davant un avanç gràfic del que ha estat l'esmorzar tradicional de la nostra Penya per acomiadar-nos de l'any 2014.
 |
| Una taula menys nodrida que en altres ocasions |
 |
| Enguany l'all i pebre ha estat la novetat |
diumenge, 28 de desembre del 2014
EIXIDA A PETRÉS (27/12/2014)
PETRÉS versus PETRÉS
Dia ennuvolat, menys fresc. Prou humitat que ha marcat tot el matí. Puntualitat senyors, resa al començament de la pàgina.
Des de la Vall: Pedro,Jose,Vicent i Joan, doncs Tomàs tenia faena, hem posat rumb a Petrés.
Hem anat molt tranquils fins que ens hem trobat a David allà per Algimia? Alfara?. No sé mai quin és quin. Avui Pedro tenia ganes de guerra i ha encès la traca competidora, però, com li passa últimament la pólvora la té humida com l'oratge. En taula han acudit Julio i Xavier. La tertúlia molt animada i marcada per la incontinencia verbal de Pedro, ja ho sabeu, la fàbrica, que si açò que si allò. El millor és que hem quedat per acomiadar l'any en fruir i cruspir-nos un all i pebre en aquest bar.
Joan
dimecres, 24 de desembre del 2014
EIXIDA A QUART DE LES VALLS (24/12/2014)
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Paterna
Lloc de destí: Quart de Les Valls.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Quart de Les Valls (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)
Introducció: Ha pegat la volta i llevat de Joan tots han passat olímpicament de fer la crònica fins que m'ha tocat a mi. Anem-hi.
Crònica: Eixida que presentava una novetat. Anàvem a un lloc de destí nou. Quart de Les Valls. Si bé la ruta és la mateixa el fet de descobrir un nou bar ja és un al·licient. Forma part de l'aportació de Joan que com ja sabeu s'ha proposat buscar variables que ens traguin de la rutina.
Cal ressaltar que segons jo, per primera vegada en la vida de la Morralla, Joan ha estat el primer al banquet i amb puntualitat. Ell em rectifica que al menys ho ha fet altres cinc vegades. Tan si val. Ha estat un cosa extraordinària.
La marxa s'ha iniciat amb una rasca que ens feia pensar si mereix la pena la matinada. Serà que la vellesa ens va fent efecte. Per tal de que el fred no se'n surti del cos, Vicent de tant en tant ens cantava la lectura del termòmetre. --Senyors tenim 4º -ens anuncia en passar el cementeri. --En un moment hem baixat 4º des de l'eixida. Arribem a Escales. --Ara baixem a 3,7º. La propera lectura és de 3,4º. Arribem a la temperatura mínima. Menys mal que la calor del cos, que ja havia pujat, contrarestava una mica. Qui no es salvava eren les mans i els peus.
L'aparició del sol, el deixar les zones d'ombria i l'entrada en calor del cos ens aporta una sensació més agradable. Obrim el capítol de la xerrameca. Entrem en matèria. La cosa es normalitza. Sols Pedro sembla no entrar en calor. És clar, és el mes vell. L'edat no perdona. Inclòs es baixa de la bici per revestir-se. La fresca li entrava per algunes vies obertes que calia tapar. És més la fredor li havia estimulat la pròstata i es pixava damunt.
Fes-t'ho mirar.
Com que el poble de Quart és el primer que tenim en arribar a Les Valls i encara es prompte, Joan ens sorprèn amb una visita turística per les rodalies fent primer la ruta dels molins, entrar a Quartell per veure algunes cases senyorials i acabar en Quart pel carrer del "Comandante Altabella", fins arribar al bar La Juventud. La lotera de la ONCE ens rep amb molta amabilitat fins que aconsegueix vendre uns bolets a Joan i Vicent, els més aficionats als jocs d'atzar. Després d'un moment d'indecisió en la ubicació de les bicis entrem al bar. Novament indecisió en quina taula agarrar. La xicona del bar que s'acosta posa ordre. Allí. Top acceptem sense dir ni piu. Sembla que tots ens havíem adonat de la generosa davantera; perquè tots la seguim amb els ulls darrere del mateix objectiu. En agarrar taula es feia difícil demanar els bocates i mirar-li als ulls. Tot i aquest auditiu no ha aconseguit pujar la temperatura. L'ambient fred del bar s'ha apoderat del nostre cos. Els bons bocates ens ha animat a valorar el lloc com un nou punt d'encontre. Els rebentats, una mica dolços per alguns, ens recorda La Paquita. Perfecte ho tenim tot. Però el fred no se'n va de damunt. Vindrem quan faci millor temps. Encendre la calefacció no estaria demés.
Pedro segueix tremolant i refregant-se les mans. Vicent li diu que no te viri. Aquesta expressió dona peu a un record en la memòria de Jose sobre una espècie de verset que sols coneixíem el principi i que deia mes o menys així:
Un viri viri
dos vares vares
un...
Ni Vicent ni Jose aconsegueixen acabar l'estrofa ni a sant de que era; però tots dos coincidien en haver-la escoltada als nostres iaios. Jose queda en averiguar-ho preguntant-li a sa mare.
Doncs aquesta és la informació:
Es tracta d'una endevinalla i diu així
Aquest viri no té res a veure amb el viri del fred. Aquest es refereix a virtut i el de l'endevinalla a verí (mala intenció. El que en castellà seria "veneno"). Si feu una anàlisi textual detallada d'aquests versos populars trobareu de seguida la resposta.
Donem pas a una tertúlia sobre el poder de l'energia protagonitzada per Vicent, que ens sorprèn en un camp desconegut per nosaltres i que aglutina l'interès de tots, obrint-se un debat interessant. Pedro un poc fora de joc ens brinda l'oportunitat de fer una segona ronda de rebentats. Finalment ens converteix en un xupitos que venen acompanyats d'un dolços nadalencs. Açò ho descobrim després de retirar la mirada de l'objectiu. Quan volem donar-li les gràcies ja és massa tard, estava de regrés. Crits de Pedro des de la distància per quedar com toca. Acabem amb la ronda i la conversa i prop de les 12h. alcem taula.
Passem per la barra. 5,50€. Bon preu. Pedro que tira la pedra i amaga la mà no és fa càrrec de la segona ronda. Sempre troba una tapaoreta per arreplegar la seva falta de formalitat. En aquest cas qui s'ha estirat ha estat Jose.
I el fred que segueix dintre. El regrés, amb un sol esplèndid, prompte ens reconforta. Pel camí de costum i portant el ritme propi de les tornades arribem a la Vall.
Parada al banquet. Passa en el cotxe David i Úrsula. Peguen la volta i es paren a xerrar. Aprofitem per desitjar-nos Bon Nadal i una foto amb bona companyia,
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Paterna
Lloc de destí: Quart de Les Valls.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Quart de Les Valls (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)
Introducció: Ha pegat la volta i llevat de Joan tots han passat olímpicament de fer la crònica fins que m'ha tocat a mi. Anem-hi.
Crònica: Eixida que presentava una novetat. Anàvem a un lloc de destí nou. Quart de Les Valls. Si bé la ruta és la mateixa el fet de descobrir un nou bar ja és un al·licient. Forma part de l'aportació de Joan que com ja sabeu s'ha proposat buscar variables que ens traguin de la rutina.
Cal ressaltar que segons jo, per primera vegada en la vida de la Morralla, Joan ha estat el primer al banquet i amb puntualitat. Ell em rectifica que al menys ho ha fet altres cinc vegades. Tan si val. Ha estat un cosa extraordinària.
La marxa s'ha iniciat amb una rasca que ens feia pensar si mereix la pena la matinada. Serà que la vellesa ens va fent efecte. Per tal de que el fred no se'n surti del cos, Vicent de tant en tant ens cantava la lectura del termòmetre. --Senyors tenim 4º -ens anuncia en passar el cementeri. --En un moment hem baixat 4º des de l'eixida. Arribem a Escales. --Ara baixem a 3,7º. La propera lectura és de 3,4º. Arribem a la temperatura mínima. Menys mal que la calor del cos, que ja havia pujat, contrarestava una mica. Qui no es salvava eren les mans i els peus.
L'aparició del sol, el deixar les zones d'ombria i l'entrada en calor del cos ens aporta una sensació més agradable. Obrim el capítol de la xerrameca. Entrem en matèria. La cosa es normalitza. Sols Pedro sembla no entrar en calor. És clar, és el mes vell. L'edat no perdona. Inclòs es baixa de la bici per revestir-se. La fresca li entrava per algunes vies obertes que calia tapar. És més la fredor li havia estimulat la pròstata i es pixava damunt.
Fes-t'ho mirar.
Com que el poble de Quart és el primer que tenim en arribar a Les Valls i encara es prompte, Joan ens sorprèn amb una visita turística per les rodalies fent primer la ruta dels molins, entrar a Quartell per veure algunes cases senyorials i acabar en Quart pel carrer del "Comandante Altabella", fins arribar al bar La Juventud. La lotera de la ONCE ens rep amb molta amabilitat fins que aconsegueix vendre uns bolets a Joan i Vicent, els més aficionats als jocs d'atzar. Després d'un moment d'indecisió en la ubicació de les bicis entrem al bar. Novament indecisió en quina taula agarrar. La xicona del bar que s'acosta posa ordre. Allí. Top acceptem sense dir ni piu. Sembla que tots ens havíem adonat de la generosa davantera; perquè tots la seguim amb els ulls darrere del mateix objectiu. En agarrar taula es feia difícil demanar els bocates i mirar-li als ulls. Tot i aquest auditiu no ha aconseguit pujar la temperatura. L'ambient fred del bar s'ha apoderat del nostre cos. Els bons bocates ens ha animat a valorar el lloc com un nou punt d'encontre. Els rebentats, una mica dolços per alguns, ens recorda La Paquita. Perfecte ho tenim tot. Però el fred no se'n va de damunt. Vindrem quan faci millor temps. Encendre la calefacció no estaria demés.
Pedro segueix tremolant i refregant-se les mans. Vicent li diu que no te viri. Aquesta expressió dona peu a un record en la memòria de Jose sobre una espècie de verset que sols coneixíem el principi i que deia mes o menys així:
Un viri viri
dos vares vares
un...
Ni Vicent ni Jose aconsegueixen acabar l'estrofa ni a sant de que era; però tots dos coincidien en haver-la escoltada als nostres iaios. Jose queda en averiguar-ho preguntant-li a sa mare.
Doncs aquesta és la informació:
Es tracta d'una endevinalla i diu així
Endevina endevinalla:
Dos viris viris
dues vares vares
un espantamosques
i quatre enfangades
En dir-me que era una endevinalla prompte em va vindre a la memòria. La solució és clara i crec que tots la sabeu. No done la resposta per a que s'escalfeu el cap.Aquest viri no té res a veure amb el viri del fred. Aquest es refereix a virtut i el de l'endevinalla a verí (mala intenció. El que en castellà seria "veneno"). Si feu una anàlisi textual detallada d'aquests versos populars trobareu de seguida la resposta.
Donem pas a una tertúlia sobre el poder de l'energia protagonitzada per Vicent, que ens sorprèn en un camp desconegut per nosaltres i que aglutina l'interès de tots, obrint-se un debat interessant. Pedro un poc fora de joc ens brinda l'oportunitat de fer una segona ronda de rebentats. Finalment ens converteix en un xupitos que venen acompanyats d'un dolços nadalencs. Açò ho descobrim després de retirar la mirada de l'objectiu. Quan volem donar-li les gràcies ja és massa tard, estava de regrés. Crits de Pedro des de la distància per quedar com toca. Acabem amb la ronda i la conversa i prop de les 12h. alcem taula.
Passem per la barra. 5,50€. Bon preu. Pedro que tira la pedra i amaga la mà no és fa càrrec de la segona ronda. Sempre troba una tapaoreta per arreplegar la seva falta de formalitat. En aquest cas qui s'ha estirat ha estat Jose.
I el fred que segueix dintre. El regrés, amb un sol esplèndid, prompte ens reconforta. Pel camí de costum i portant el ritme propi de les tornades arribem a la Vall.
Parada al banquet. Passa en el cotxe David i Úrsula. Peguen la volta i es paren a xerrar. Aprofitem per desitjar-nos Bon Nadal i una foto amb bona companyia,
BONES FESTES A TOTHOM QUE LLEGIU AQUESTA CRÒNICA
dilluns, 8 de desembre del 2014
EIXIDA A PETRÉS (6/12/2014)
La Vall d'Uixó 7 de desembre 2014
Estimats morrallers:
Com és habitud cada dissabte, hem eixit des de la Colonia a l'hora en punt. La penya en perfecte ordre de revista, llevat de Tomàs que està fotut de l'esquena i Jose amb motius gastronòmics a Montán. La resta com marcava la ruta, hem pedalat fins Petrés per fruir de la companyia de Julio, Xavi i Toni, i com no d'un bon esmorzar. Gran tertúlia al voltant de la llengua. Problemes vells, mateixes reaccions, ja us ho podeu imaginar. Bé, la sang no arriba al riu, però encén els ànims i fa que escridassem més del que toca. Al final tots contents cap a casa. La tornada sense ensurts: David pel camí Palmeral; Pedro,Vicent i Joan per la Vilavella. Cal dir que avuí també hem fet una xicoteta estona al banquet, és un gran moment que deuriem de fer cada eixida. Companys, amics, crec que no hem deixe res i sense altra cosa que comentar rebeu un fort abraç.
Fins aviat.
Joan
dimecres, 3 de desembre del 2014
EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Platja d'Almenara (03/12/2014)
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Faura/Paterna
Lloc de destí: Cases de Queralt (Platja d'Almenara).
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Faura: Tony. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Les Valls, Cases de Queralt (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)
Introducció: Pels seguidors del bloc i que haueu notat a faltar les últimes cròniques, no és que la penya havia entrat en estat letàrgic, no, és més bé, que els cronistes encarregats, són uns becats que no han trobat el moment oportú per fer còrrer el ratolí de l'ordinador.
La redacció ja ha pres nota i ja ha cursat l'expedient sancionador als interessants, els quals ja han signat el justificant de recepció.
Crònica: Dia nuvolós, cel tancat; però no plovia, la previsió anunciava que fins la vesprada no hauria pluja. Tots teniem ganes d'eixir després de l'aturada del dissabte i els disponibles i fidels a l'eixida, com un clau, allí que hi estàvem (Tomás absent pels problemes d'esquena).
L'anada ha tingut dos parts ven definides. Una que correspon a l'inici de la marxa on ja des del cementeri ens hem emparellat Pedro i Jose davant i Vicent i Joan darrere. La conversa dels dos primers era irrellevant. Pedro es lamenta dels seus intranscendents problemes que els magnifica en gran manera. Com que Jose no la segueix es deixa caure a seguir la conversa de Vicent i Joan, més substanciosa, i en a que la veu cantant la portava Joan que s'havia alçat en un dia inspirat i en ganes de xerrameca. Un recorregut pels diferents viatges estivals ha centrat la major part de la conversa. Açò ens ha portat fins a Algar. I de sobte, un comentari sobre l'abocament de l'aigua de la sèquia d'Algar al Palància ha provocat la parada en sec de la paraula de Joan per llançar-li al cunyat el primer exabrupte, seguit d'un reguitzell de desqualificacions, produint-se un intercanvi de parelles, els dos cunyat barallant-se i Vicent i Jose inicien una nova i curta conversa per a tot seguit enfilar-nos i calladets fins a la platja d'Almenara.
Estant asseguts en taula arriben, primer Tony i a continuació Quique. Com de costum, elegim la taula de sempre, la de l'entrada. El cambrer de la coleta pren nota, com sempre en pla sarcàstic i tirant-se a Pedro, que volent fer-se el graciós se les té que engolir totes. La tònica de la conversa segueix les pautes de sempre. Una gran part segueix el protagonisme de Pedro i si com en el cas d'avui està Tony, derivem a parlar de vins, convertint-se en un diàleg amb Joan, els únics doctors en la matèria. Ha hagut un temps mort amb l'arribada d'un wasap de Tomàs que des de sa casa no ens treia del cap i que de segur estava fent-se una composició mental de la taula i la situació viscuda en anteriors ocasions presencials. Prompte Vicent s'ha encarregat de transmetre-li la realitat amb missatges i fotos.
La nova conversa encetada ha estat més interessat tant per no ser repetitiva i pel compromís final que ha derivat. Joan ha reobert una porta tancada. Ha proposat fer un esmorzar-dinar sense bicis que inclogui un tast de vins. No ha costat gaire arribar a un acord. En quant es tracta d'omplir el pap no hi ha discussió. Si a més a més, Vicent s'apropia la iniciativa i diu que ell corre en totes les despeses, o siga que ens convida. Tot a estat més fàcil. Marquem dia, el 17 d'aquest mes i el lloc, el xalet de Vicent en la platja de Moncofa. Tot clar. Ja sabem que algun morraler li entrarà l'enveja; perquè és dimecres; però açò es un muntatge pels jubilats. No us angoixeu, que el Cap d'Any està molt prop i ens toca la concentració d'acomiadament de l'Any.
Eren més de les 12 h. quan hem alçat taula. Els buscadors de la sort han comprat loteria que avui s'ha fet extensiva a més d'un en veure una papereta del barça que cridava l'atenció pel la seva grandària d'un foli.
La tornada, fins a la redona d'Almenara, relaxada on ens hem acomiadat de Quique i Toni. A partir d'ací, a tota pastilla. S'havia fet tard i havíem decidit fer la ruta completa, o siga, anant per La Vilavella. Els relleus han funcionat, uns més que altres; però bé. Una vegada més Pedro se'n va davant en l'última recta de La Vilavella a la Vall. Veu de Joan, --faràs el quart. Mantenint-li la distància arribem a la redona de l'autovia i en la xicoteta pujada agafem a una ciclista. Tots cinc iniciem la pujada del Randero. En arribar dalt, Pedro no ha fet el quart, no, ha fet el cinquè. Després ens ha tractat de poc cavallers. Mira el masclista. Sempre té una manta a punt per tapar-se.
En definitiva ha estat una eixida que ha reunit moltes variants, que l'han treta de la rutina per a convertir-la en molt interessant.
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Faura/Paterna
Lloc de destí: Cases de Queralt (Platja d'Almenara).
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Faura: Tony. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Les Valls, Cases de Queralt (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)
Introducció: Pels seguidors del bloc i que haueu notat a faltar les últimes cròniques, no és que la penya havia entrat en estat letàrgic, no, és més bé, que els cronistes encarregats, són uns becats que no han trobat el moment oportú per fer còrrer el ratolí de l'ordinador.
La redacció ja ha pres nota i ja ha cursat l'expedient sancionador als interessants, els quals ja han signat el justificant de recepció.
Crònica: Dia nuvolós, cel tancat; però no plovia, la previsió anunciava que fins la vesprada no hauria pluja. Tots teniem ganes d'eixir després de l'aturada del dissabte i els disponibles i fidels a l'eixida, com un clau, allí que hi estàvem (Tomás absent pels problemes d'esquena).
L'anada ha tingut dos parts ven definides. Una que correspon a l'inici de la marxa on ja des del cementeri ens hem emparellat Pedro i Jose davant i Vicent i Joan darrere. La conversa dels dos primers era irrellevant. Pedro es lamenta dels seus intranscendents problemes que els magnifica en gran manera. Com que Jose no la segueix es deixa caure a seguir la conversa de Vicent i Joan, més substanciosa, i en a que la veu cantant la portava Joan que s'havia alçat en un dia inspirat i en ganes de xerrameca. Un recorregut pels diferents viatges estivals ha centrat la major part de la conversa. Açò ens ha portat fins a Algar. I de sobte, un comentari sobre l'abocament de l'aigua de la sèquia d'Algar al Palància ha provocat la parada en sec de la paraula de Joan per llançar-li al cunyat el primer exabrupte, seguit d'un reguitzell de desqualificacions, produint-se un intercanvi de parelles, els dos cunyat barallant-se i Vicent i Jose inicien una nova i curta conversa per a tot seguit enfilar-nos i calladets fins a la platja d'Almenara.
Estant asseguts en taula arriben, primer Tony i a continuació Quique. Com de costum, elegim la taula de sempre, la de l'entrada. El cambrer de la coleta pren nota, com sempre en pla sarcàstic i tirant-se a Pedro, que volent fer-se el graciós se les té que engolir totes. La tònica de la conversa segueix les pautes de sempre. Una gran part segueix el protagonisme de Pedro i si com en el cas d'avui està Tony, derivem a parlar de vins, convertint-se en un diàleg amb Joan, els únics doctors en la matèria. Ha hagut un temps mort amb l'arribada d'un wasap de Tomàs que des de sa casa no ens treia del cap i que de segur estava fent-se una composició mental de la taula i la situació viscuda en anteriors ocasions presencials. Prompte Vicent s'ha encarregat de transmetre-li la realitat amb missatges i fotos.
 |
| Un brindis per a Tomás amb una beguda espiritual per l'ànima |
Eren més de les 12 h. quan hem alçat taula. Els buscadors de la sort han comprat loteria que avui s'ha fet extensiva a més d'un en veure una papereta del barça que cridava l'atenció pel la seva grandària d'un foli.
La tornada, fins a la redona d'Almenara, relaxada on ens hem acomiadat de Quique i Toni. A partir d'ací, a tota pastilla. S'havia fet tard i havíem decidit fer la ruta completa, o siga, anant per La Vilavella. Els relleus han funcionat, uns més que altres; però bé. Una vegada més Pedro se'n va davant en l'última recta de La Vilavella a la Vall. Veu de Joan, --faràs el quart. Mantenint-li la distància arribem a la redona de l'autovia i en la xicoteta pujada agafem a una ciclista. Tots cinc iniciem la pujada del Randero. En arribar dalt, Pedro no ha fet el quart, no, ha fet el cinquè. Després ens ha tractat de poc cavallers. Mira el masclista. Sempre té una manta a punt per tapar-se.
En definitiva ha estat una eixida que ha reunit moltes variants, que l'han treta de la rutina per a convertir-la en molt interessant.
dissabte, 15 de novembre del 2014
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (15/11/2014)
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.Llocs d'eixida: la Vall/Faura/València
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose i Joan. Des de Faura: Tony. Des de València Javi i Quique.
Crònica:
El fet rellevant de l'eixida d'aquest dissabte ha estat l'espantada de gran part dels components de la penya, totes elles justificades per motius distints. Tomás ha fet una escapada a Griegos, Vicent un compromís d'última hora, David, ja se sap, és imprevisible i no saps mai si ve o no ve, cada mati desfulla la margarida i aquesta vegada li ha eixit que no, Julio i Antonio també han canviat de ruta i de burra, han preferit anar a fer la via verda (un Wasap de Julio des d'Algimia ho testifica).Doncs bé, els que hem mantingut el programa hem fet el recorregut previst i hem acudit puntuals al bar de Canet. Els dos cunyats i jo hem iniciat el recorregut en companyia dels dos bikeros amics, Paco i Xavier, que es deixen veure a l'eixida per saber on anem i afegir-se a l'hora de l'esmorzar. Avui el lloc no es venia de cara i cadascú hem seguit el nostre programa.Les converses d'anada s'han iniciat amb el maldecap que es provoca Pedro en la seva compravenda de bicicletes i contractes de mòbils. De fet avui ha vingut en la Macario per ensenyar-la i fins i tot li ha posat un cartell de venda en el quadre a la porta del bar (450 €). Prompte hem tallat aquesta conversa enquistada, moment que he aprofitat per interessar-me per la situació de la mare de Joan, la qual cosa ha derivat en una llarga conversa de tots dos sobre la seva situació i la meva envers de llurs mares. La afinitat de la problemàtica ens ha ocupat un bon tros de la ruta; però sense amainar. Finalment ens hem posat a ritme i a les 10h. com un clau a la porta del bar on ja estaven instal·lats Javi, Toni i Quique. Ells havien preparat una bona taula en previsió de més gent; però en vista de la minva hem llevat una taula i en temps record hem tingut davant els bocates. De fet a les 10,30h. ja haviem despatxat l'esmorzar i si haguérem volgut moure ja estàvem lliures per fer camí. Com he dit abans, Pedro ha posat el cartell de venda en la bici i novament ha monopolitzat la conversa en la seva oferta i la supeditació de la compra de la Pinarello a la venda de les dues bicis i bla bla bla. I nosaltres enviant-lo a fer la mà i ell tira-li que tira-li. L'hem pogut fer callar enviant-lo a comprar una coca no sense estar quasi un quart discutint qui la pagava. A la fi ha anat i ens l'hem menjada en sec, els rebentats ja portaven més d'un quart al garrons i el repte del segon o algun xupito no ha segut agafat per ningú. Trago d'aigua i preparats per a la marxa. Això pensàvem. Vos recorde que Pedro ha vingut en la Macario i no ho he comentat abans, en l'anada tot era remugar de la bici, "que el manillar queda más bajo y me duele la espalada", A la pujada de Torres Torres s'ha quedat i "este plato es mas grande y yo no puedo seguiros" després no enganxava i "llevo las ruedas desinchadas y no os puedo seguir". I tornem a la porta del bar. A Pedro li ve al cap que "tengo que hinchar las ruedas que las llevo flojas" Es posa a unflar mentre la resta quedàvem pel dimecres i el dissabte i de sobte, sorpresa, la roda es desinfla, el soroll fa que tots girem els cap en direcció a la roda, Pedro barallant-se amb la bomba intentant desenganxar-la de la vàlvula. "Don nervioso" a la fi ho aconsegueix; però portant-se darrere la vàlvula. Risotes i més risotes, els de València fan fugina i Joan, Tony i jo, ens quedem a que canvi la càmera. Traiem la primera càmera i el "parxe" despegat, menys mal, porta una segona i està nova (serà..... prefereix anar amb càmeres velles abans de gastar la nova!). Per fi movem i ja d'una tirada seguim i amb molta estona en l'aire a favor (avui ha estat la companya desagradable de la tornada) a més a més de la companyia del grup d'Alboraia, als que hem coincidit en la redona del Ventorrillo i que ha servit per accelerar la marxa, primer posant-nos a roda d'ells, després fent jo un relleu, i deixant-me la capçalera des de Almenara fins el Simba. Ningú s'apiadava de mi, i fins aci vaig, me deixe caure darrere i és Tony el que agafa el cap i augmenta el ritme (traïdor). Tots s'enfilen, jo ho intente, Pedro també; però primer ell i després jo els deixem anar. En passar Nules, els cossaors tiren per dins i ja Tony i Joan ens esperen. Ens reunim en l'eixida de Nules cap a La Vilavella i ja en l'aire en contra fins la Vall. Cinc minuts de enraonar al banquet i cap a casa.
Km totals: 74 km
dimecres, 12 de novembre del 2014
EIXIDA A BENAVITES (12/11/2014)
Crònica de Joan:
LLEBEIG
Vent del sud-oest també anomenat garbí.
Quasi ha segut la tònica del matí, un matí esplendorós que hem compartit amb el nostre amic Vicent Borràs (el pedreguer).En el punt d'eixida, Pedro, Jose, Vicent Cabos, Tomàs i Joan hem iniciat la ruta programada a Benavites. L'anada no ha tingut ninguna cosa destacable, sols la "marxeta" i les xerrameques que hem mantés per parelles unes, i altres com a oients. El bar de Benavites de gom a gom, però, seguidament hem trobat taula i donat compte dels cantells que ens han servit i a més a més del nivell esperat. Durant l'esmorzar Pedreguer ens ha fet un xicotet màster de m,t,b,: tallatge, geometria, ús..
Km totals: 63 km.
LLEBEIG
Vent del sud-oest també anomenat garbí.
Quasi ha segut la tònica del matí, un matí esplendorós que hem compartit amb el nostre amic Vicent Borràs (el pedreguer).En el punt d'eixida, Pedro, Jose, Vicent Cabos, Tomàs i Joan hem iniciat la ruta programada a Benavites. L'anada no ha tingut ninguna cosa destacable, sols la "marxeta" i les xerrameques que hem mantés per parelles unes, i altres com a oients. El bar de Benavites de gom a gom, però, seguidament hem trobat taula i donat compte dels cantells que ens han servit i a més a més del nivell esperat. Durant l'esmorzar Pedreguer ens ha fet un xicotet màster de m,t,b,: tallatge, geometria, ús..
Km totals: 63 km.
dissabte, 8 de novembre del 2014
EIXIDA A PETRÉS (08/11/2014)
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.Llocs d'eixida: la Vall/Faura/València
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Tomàs, Jose, Vicent, Joan, Paco i Xavier. Des de Faura: Tony. Des de València Javi, Julio, Antonio i Quique.
Crònica:
Escalonadament anem arribant al punt d'eixida. El més endarrerit, Joan. En l'espera passen Paco i Xavier que paren a raonar i interessar-se del lloc de l'esmorzar. En assabentar-se que anem a Petrés confirmen que aniran. En això que arriba Joan i tots junts iniciem la marxa. En el camí del Corral Blanc els dos bikeros s'adintren pels camins i la resta seguim per l'esfalt per la ruta de costum. Avui agafem un ritme més alegre i recuperem la tardança, aplegant a Algar a les 9h. Estem en hora. Possibilitat de pujar fins el Juncar. Finalment girem cap a Alfara i si arribem prompte anirem a l'encontre dels valencians pel camí de LLiria. No ha fet falta, en la redona de Petrés ens hem trobat. Cap al bar i les 9:45h. ja estem en el bar. En taula ja ens esperava Quique. Tot i ser mes matiners la tardança en servir-nos es manté. No acaben d'agafar el fil. Açò provoca que en l'espera begam més del compte i acabem en les existències de cacaus i olives (alguns més que altres, amb les pertinent protestes del més inconformista). Si sirviren mes aviat s'estalviarien tot aques gasto de més. La taula ha estat més concurrida que mai i les converses anaven per sectors. Pedro en el centre de la taula intentava posar cullerada en totes les converses mentre de tant en tan li pegava ullades al nou cambrer.
Alcem taula, passem per la barra, mateix preu, ultimes paraules en la porta, quedem per al dissabte que ve a Canet i muntants en les bicis anem eixint per tongades amb el convenciment que tots sortiem. Per davant Julio, Javi, Antonio, Jose i Tony, a continuació Vicent i Quique i els últims, Pedro, Joan i Tomás. En la rodona els valencians s'acomiaden i la resta seguim. Jose i Tony xerrant de vins i del seu futur laboral, de si Barcelona si, Barcelona no (ja du unes quantes setmanes rondant-li pel cap aquesta idea, no sé com acavara). Tan entusiasmat anavem que no ens adonem que la resta no venia, tan sol a una distància es veia a Vicent, al que esperem i ens diu que la resta no ve, que ell ha eixit junt en Quique i que la resta semblava que venien. Amainem la marxa i en la redona de La Llosa tornem en la seva busca. No els trobem fins a l'altura de l'estació de tren d'Almenara. Joan anava una mica davant i Pedro i Tomás més darrere. Les explicacions en diuen que Tomás ha "punxat" només eixir. Tots entenem les causes i complim en la ruta programada, tenim temps d'anar per La Vila Vella. Arribem a la Vall a les 13h.
Km totals. 73 km.
dijous, 6 de novembre del 2014
EIXIDA ESTANY D'ALMENARA (05/11/2014)
ESTANY D'ALMENARA
Avui, dimecres, hem
participat en l'eixida: Jose, Pedro, Tomàs, Joan, Toni i Vicent
8:05. La Vall
d'Uixó. Eixim amb "tranquilitat". A l'altura de la zona
"d'Alonso", passant la redona d'Escales, sembla que el ritme comença
a allaugerir-se i a poc a poc augmenta la velocitat (sense passar-se'n, però).
Arribem a Algímia i en Torres Torres ens desviem cap a les Valls i ens enfilem
cap a Almenara. Arribem a l'Estany a les 10:15 h, una mica fora de temps. Cal
dir que Toni ens esperava amb impaciència i ja cridant per telèfon.
L'entrada al
paratge una miqueta desordenada: alguns per l'entrada oficial (de terra i no
massa adient per a bicis de carretera) i d'altres saltant per damunt de la
barrera "quita-miedos" i hi ha hagut qui ha punxat, la roda de
davant, per això (tot i que hi ha qui assegura que algun malintencionat ha fet
la malifeta).
L'esmorzar
especial: un plat per a cadascú amb "panxaeta", embotit a la brasa
(llonganissa, xoriç i botifarra de ceba), i all-i-oli. Per a començar cacauets
peladets i fregidets i olivetes trencadetes, de l'any, barrejades amb olives
amanides a la manxega (boníssimes). Vi, "llimonà" i aigua. El
rebentat estava d'allò més bò. El cafè i el tallat també. Tot plegat hem eixit
a sis euros per cap. Que us sembla?
Encara que algú
s'ha quedat en fam. El mateix que ha punxat. Pot ser hi ha alguna relació?
Segurament que no.
A les 12:15 eixíem
de l'estany d'Almenara (una miqueta tard i damunt ni cas del paratge natural que ens envoltava. Potser tots el
coneixem massa bé i per això.......). En arribar a la Llosa ens desviem cap a
laVall i arribem sobre les 13 hores a casa.
Com sempre, ha
estat una bona eixida.
Val la pena!
Kilometratge 57 km
Una forta abraçada
a tots. Vicent
divendres, 31 d’octubre del 2014
EIXIDA AL GRAO DE CASTELLÓ 29/10/20014
Crónica: Tomás
Sí ya sé que més d'un ha estat esperant des de fa dos dies la publicació d'aquesta crónica, però, com per raons "x" no ho he fet abans, ara vaig a fer-lo encara que siga en forma reduïda.
Hora d'eixida, les 8 (com sempre). Passem llista: Vicent! - Si; Joan! -Si; Pedro! -Si; Tomás -Si, ací estic. Jose no pot vindre i David... sembla que tampoc. Després han vingut Quique i Toni.
Ens anem cap al Grao de Castelló. Protestes per recorregut perillós (ja us imagineu per part de qui). Arribada al Grao de Castelló. Proposta d'anar a esmorzar al lloc on Pedro tocava; no s'accepta y fem cap a un restaurant. MASSA CAR SERÀ !!! QUE NO PEGAREM A FUGIR??? Decidim quedar-nos (al final 10 €); sense comentaris.
Durant la tertúlia hem concertat una excursioneta per al mes de juliol (ara falta que no ens gelem)
Al tornar s'escolta la cançoneta "qué mañana tan buena, qué paisaje tan bonito, como el de Petrés, pero el doble de caro, ja, ja, qué gracia me hace" (ja podeu endevinar qui la cantava).
Pedro fa de guía --->> Nules, carretera Moncofa, La Vall, "mi caaaasa".
Cal dir que el recorregut no ha estat encertat, perquè jo he arribat a casa amb dolor en la zona lumbar i, segons Pedro, és per culpa de tantes rodones i tants stops.
Kms. totals 65 i poquet
EL DISSABTE 1 DE NOVEMRE ANEM A CANET
dimarts, 21 d’octubre del 2014
EIXIDA A ALMENARA (21/10/2014)
Crónica de Pedro:
En busca del Almuerzo a Almenara.
Recorrido por Algar. Tema INSTALACIÓN GAS en la población de La Vall y presupuestos, con la voz cantante de Jose i la parte atenta de Tomás y Pedro. Juan i Vicent, tocando otro tema por la parte delantera, y sin sofocarse. Llegada al destino con una calma total.
La vuelta la tengo con Tony para ir a recoger mi coche a Quartell. Regreso por el mismo recorrido de mis compañeros en su busca.
Unas palabras de libro:
PD.
Jo, Jose, administrador d'aquest bloc, done fe, de que aquesta crònica es obra de Pedro i que s'ha escrit tal qual l'enviada l'autor.
Davant de la temptació de la seva censura, he decidit publicar-la en pro de la llibertat d'expressió.
Que lluny estàs de Podemos
En busca del Almuerzo a Almenara.
Recorrido por Algar. Tema INSTALACIÓN GAS en la población de La Vall y presupuestos, con la voz cantante de Jose i la parte atenta de Tomás y Pedro. Juan i Vicent, tocando otro tema por la parte delantera, y sin sofocarse. Llegada al destino con una calma total.
La vuelta la tengo con Tony para ir a recoger mi coche a Quartell. Regreso por el mismo recorrido de mis compañeros en su busca.
Unas palabras de libro:
Mi Pais, Mi Patria
Es este aire caliente que intoxica,
es esta regla golpeando las puntas de los dedos,
es este amaos los unos contra todos
con un fondo de capuchas y tricornios
y un boom de turistas, soledad que desespera
PD.
Jo, Jose, administrador d'aquest bloc, done fe, de que aquesta crònica es obra de Pedro i que s'ha escrit tal qual l'enviada l'autor.
Davant de la temptació de la seva censura, he decidit publicar-la en pro de la llibertat d'expressió.
Que lluny estàs de Podemos
diumenge, 19 d’octubre del 2014
EIXIDA A PETRÉS (18/10/2014)
Cronista: Joan
Pedro, Vicent, Jose, Tomàs i Joan, la Morralla; en el banc de la fàbrica a les vuit hores, puntual, equipada i llesta per a l'etapa. Fa un dia esplendid i fresquet,no molesta. Com és costum les xerrades ens acompanyen pel camí i fan d'allò més agradable el pedalar eixí com contemplar el paisatge, a cadascú com vol, com requereix el moment. Allà pel pla de Pinyal ens veiem amb Falcó i els seus companys, van a fer la volta de Quart. Ja a l'altura del pont del Palancia (Algar) sentim:"estais podridos". David anava per la carretera i ens adelanta. També cal dir que la ruta ha segut moguda, doncs, hem i ens han acompanyat una gentada: biquers, rodadors com nosaltres, xe! un fum de ciclistes. Arribant a Gilet ens hem creuat amb Xavi, Julio i Joan Carles i a Petrés tots junts hem arribat. L'esmorzar avuí de tots els colors, relaxat fins i tot lent, massa lent. Els reventats per no desentonar també de colorins, però, això sí, xupitos a dojo. La tornada lo habitual, més" nyerviosets", parada técnica inclosa....La Vall, és la una del migdia.
Quilòmetres: 69.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh,que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-m'en,
nord enllà,
on diiuen que la gent és neta
i noble, culta, rica,lliure,
desvetllada i feliç..................
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada patria.
Salvador Espriu
Pedro, Vicent, Jose, Tomàs i Joan, la Morralla; en el banc de la fàbrica a les vuit hores, puntual, equipada i llesta per a l'etapa. Fa un dia esplendid i fresquet,no molesta. Com és costum les xerrades ens acompanyen pel camí i fan d'allò més agradable el pedalar eixí com contemplar el paisatge, a cadascú com vol, com requereix el moment. Allà pel pla de Pinyal ens veiem amb Falcó i els seus companys, van a fer la volta de Quart. Ja a l'altura del pont del Palancia (Algar) sentim:"estais podridos". David anava per la carretera i ens adelanta. També cal dir que la ruta ha segut moguda, doncs, hem i ens han acompanyat una gentada: biquers, rodadors com nosaltres, xe! un fum de ciclistes. Arribant a Gilet ens hem creuat amb Xavi, Julio i Joan Carles i a Petrés tots junts hem arribat. L'esmorzar avuí de tots els colors, relaxat fins i tot lent, massa lent. Els reventats per no desentonar també de colorins, però, això sí, xupitos a dojo. La tornada lo habitual, més" nyerviosets", parada técnica inclosa....La Vall, és la una del migdia.
Quilòmetres: 69.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh,que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-m'en,
nord enllà,
on diiuen que la gent és neta
i noble, culta, rica,lliure,
desvetllada i feliç..................
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada patria.
Salvador Espriu
dijous, 16 d’octubre del 2014
EIXIDA A LA BARONA (16/10/2014)
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h.Llocs d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: La Barona.
Equip: Tomás, Pedro, Vicent, Jose i Joan.
Crònica: Jose
Vicent agafa la davantera i posa un ritme que sembla un peliu alt. Igual el pensar que el destí està lluny li feia anar més despresa per tal d'arribar abans. En passar La Vilavella Pedro i Tomás posen ordre i establim un ritme calmós però sense pausa. En arribar a Betxí agafem el carril bici que no deixarem fins la redona d'accés a Sant Joan de Moró, En aquest tram Joan manifesta que sent un flaire diferent, es nota que estem per la Plana de Castelló i que es percep ben clarament els diferents aromes de l'entorn, cosa que no es troba per la zona valenciana. Avís a navegants. Aquest tram ho fem molt tranquils, el desnivell és pla i ens traguem els quilometres prou despresa.Deixem el carril bici i entrem en la carretera secundaria de Sant Joan de Moró, direcció Vilafamés i finalment La Barona. Ha estat el tram més dur; perquè majoritàriament tot era costerut amb dos cotes exigents per al nostre nivell. Amb una mica d'esforç hem anant sortejant primer Sant Joan de Moró, a continuació Vilafamés i poc més endavant l'arribada a La Barona. 10:50h. ha estat l'hora d'arribada. 2:45h. el temps d'anada.
El Restaurant Casa Julian ens espera per gaudir d'eix esmorzar dinar que anava a caure entre panxa i esquena per reposar forces i assaborir un menú diferent. Com Avui Joan tenia el nas molt sensible als aromes i la vista molt lleugera enseguida ha descobert en l'entrada un vinet de les Useres que coneixia, Clos d’Esgarracordes, dels Cellers i Vinyes Baró d'Alba. Negre criança que, situat en les millors guies, ja ha aconseguit tres guardons internacionals: medalla de bronze al Challenge Internacional du Vin 2010, medalla de plata al Concours Mondial Bruxelles 2011 i una altra medalla platejada a l'International Wine Challenge Catavinum 2012 Tot un honor per a un celler familiar i petita, que disposa de 22 hectàrees de vinya i produeix 70.000 ampolles l'any
L'aroma li venia del llar, les brases enceses llençaven l'olor a carn torrada. Tots li hem seguit. Una safata de dues xulles de carn, una llonganissa, una botifarra i un tros de careta de porc. Unes amanides de tomata i ceba amb bona cosa d'olives trencades d'aquest any, tot ben regat d'oli, també del terreny. El pa torrat amb tomata i una bona morterada d'all-i-oli ha fet el conjunt idoni per completar una bona taula. Havíem arribat al clímax, teniem en aquest moment tot el que ens havíem proposat des de que vam decidir fer l'eixida.
Pedro, el malastruc, se li passa pel cap anomenar-nos. "muchachos, vosotros sabeis que hay que volver" No ens preocupava ni miqueta, el que teniem davant era el que desitjàvem, i aquest moment no ens ho treu ningú. Així que a l'atac.
Sense pressa i assaborint cada mos i trago de vi ha anat empassant tot el que ens han presentat.
La inspiració de Joan d'avui no acabava en els sentits olfactius i visuals, no també li ha eixit la vena poetica i ens ha recitat algunes estrofes d'un poema de Salvador Espriu
Indesinenter
Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
ón seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
Després d'aço, que millor que passar als postres, si, avui era un dia especial i anàvem a tirar el resto. Una quallada amb mel ens va semblar a tots l'idoni per suavitzar la gola. Finalment hem passat als rebentats, si en plural, perquè han estat dos, naturalment; però més que uns rebentat semblaven uns cremaets, tot era conyac i un pèl de cafè. Dues hores ha durat la asseguda. Ens ha semblat tant bé l'experiència que allí mateix hem agafat el compromís de repetir-ho una vegada al més i ja s'ha posat data per a la següent. Serà el 26 de novembre a Cabanes. Ja hem marcat tendència. A la vellesa verola. Hem pagat, no cal dir el preu; però ha estat acord al que ens hem menjat. A més a més ja es diu, la satisfacció no es paga amb diners. Fins Pedro ha eixit conforme. Aixó ho diu tot. La tornada ha estat millor de l'esperada. Hem decidit tornar pel mateix lloc per ser la ruta més plana. Una punxada que he tingut ha retardat una mica la marxa i uns intents de rampes a partir de La Vilavella m'han recordat que les distàncies passen factura si no estàs acostumat.
Km. Totals: 111.
Amb rigorosa puntualitat estàvem tots al lloc d'eixida, sembla que més d'un tenia el cuquet a la panxa, jo en particular tenia la impressió de com si fora a un examen.
Sense més demora partim en el que anava a ser per a més d'un, superar una prova de foc, (penseu que des de fa uns quant anys la mitja de quilometratge és de 86 km.)Vicent agafa la davantera i posa un ritme que sembla un peliu alt. Igual el pensar que el destí està lluny li feia anar més despresa per tal d'arribar abans. En passar La Vilavella Pedro i Tomás posen ordre i establim un ritme calmós però sense pausa. En arribar a Betxí agafem el carril bici que no deixarem fins la redona d'accés a Sant Joan de Moró, En aquest tram Joan manifesta que sent un flaire diferent, es nota que estem per la Plana de Castelló i que es percep ben clarament els diferents aromes de l'entorn, cosa que no es troba per la zona valenciana. Avís a navegants. Aquest tram ho fem molt tranquils, el desnivell és pla i ens traguem els quilometres prou despresa.Deixem el carril bici i entrem en la carretera secundaria de Sant Joan de Moró, direcció Vilafamés i finalment La Barona. Ha estat el tram més dur; perquè majoritàriament tot era costerut amb dos cotes exigents per al nostre nivell. Amb una mica d'esforç hem anant sortejant primer Sant Joan de Moró, a continuació Vilafamés i poc més endavant l'arribada a La Barona. 10:50h. ha estat l'hora d'arribada. 2:45h. el temps d'anada.
El Restaurant Casa Julian ens espera per gaudir d'eix esmorzar dinar que anava a caure entre panxa i esquena per reposar forces i assaborir un menú diferent. Com Avui Joan tenia el nas molt sensible als aromes i la vista molt lleugera enseguida ha descobert en l'entrada un vinet de les Useres que coneixia, Clos d’Esgarracordes, dels Cellers i Vinyes Baró d'Alba. Negre criança que, situat en les millors guies, ja ha aconseguit tres guardons internacionals: medalla de bronze al Challenge Internacional du Vin 2010, medalla de plata al Concours Mondial Bruxelles 2011 i una altra medalla platejada a l'International Wine Challenge Catavinum 2012 Tot un honor per a un celler familiar i petita, que disposa de 22 hectàrees de vinya i produeix 70.000 ampolles l'any
La inspiració de Joan d'avui no acabava en els sentits olfactius i visuals, no també li ha eixit la vena poetica i ens ha recitat algunes estrofes d'un poema de Salvador Espriu
Indesinenter
Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
ón seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
Després d'aço, que millor que passar als postres, si, avui era un dia especial i anàvem a tirar el resto. Una quallada amb mel ens va semblar a tots l'idoni per suavitzar la gola. Finalment hem passat als rebentats, si en plural, perquè han estat dos, naturalment; però més que uns rebentat semblaven uns cremaets, tot era conyac i un pèl de cafè. Dues hores ha durat la asseguda. Ens ha semblat tant bé l'experiència que allí mateix hem agafat el compromís de repetir-ho una vegada al més i ja s'ha posat data per a la següent. Serà el 26 de novembre a Cabanes. Ja hem marcat tendència. A la vellesa verola. Hem pagat, no cal dir el preu; però ha estat acord al que ens hem menjat. A més a més ja es diu, la satisfacció no es paga amb diners. Fins Pedro ha eixit conforme. Aixó ho diu tot. La tornada ha estat millor de l'esperada. Hem decidit tornar pel mateix lloc per ser la ruta més plana. Una punxada que he tingut ha retardat una mica la marxa i uns intents de rampes a partir de La Vilavella m'han recordat que les distàncies passen factura si no estàs acostumat.
Km. Totals: 111.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)