EIXIDA A AZUÉBAR (04/11/2015)

ENTRE ELS BARRANCS D'ESCALES I LOS PINOS

Una mescla de conreus de regadiu (tarongers) 

i de secà (oliveres, garroferes i vinya)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Azuébar

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan 

Ruta: La Vall d'Uixó-Redona d'Escales-Camí d'Escales-Recorregut entre els barrancs d'Escales i los Pinos- Carretera CV. 230 direcció Azuébar- Azuébar (esmorzar bar de la carretera)- Marianet-Fondeguilla-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 39 km. 
Crònica: Ruta d'anada programada pels camins de la zona d'Escales direcció Azuébar. En el banquet replantejament de la ruta programada el dissabte que incloïa el pas per un barranc i que degut a les pluges del dilluns. Pedro, Tomás, Vicent i Jose s'emparen a Joan, coneixedor del terme. Una lleugera modificació de la ruta per evitar el barranc i sense problemes arribarem al lloc. Doncs en marxa.  Ja és la segona vegada que eiximamb el cap catxo i sense parlar. No se si ja ens hem incrustat el gip Catar o que; però sembla que volem estar en forma i a aquest pas ens eixirem. Calma, doncs no queda d'aci al juliol!.

Això ha degut pensar Tomás, que ha afluixat i una espera de dues voltes a la redona d'Escales ha servit per reagrupar-nos. Ja entre camins de tarongers joves, uns collits i altres collint-los hem anat assaborint el paisatge sense deixar de mirar de reüll el terra per sortejar els tolls d'aigua que ha deixat la pluja i alguna que altra regata produïda per les escorrenties de l'aigua. Hem passat pel costat de la caseta Los Pinos, que tan bons records ens queda de l'esmorzar d'aquest estiu i que ha despertat una nova cita per fer un empedrao. Estarem a l'espera de que es consolidi la convocatòria. Una pujada exigent i ja tot cara avall fins la carretera d'Azuébar. En pocs kilòmetres arribem al poble i en el trajecte decidim, que al estar tancat el restaurant de fora i que anem sempre, si elegir el de l'entrada o el del costat de la Cooperativa. Ens han parlat que l de l'entrada ho ha agarrat un de la Vall. Provem. I això és el que hem fet. Remuc de Pedro; però un cartell anunciador de esmorzar 4,50, li ha tapat la boca. La barra oferia varietat i en no res teniem els bocates a punt. Hem saludat a Macià de la Vall i en sentir-nos parlar ha aparegut el valler que porta el bar. Tots l'hem reconegut. Era Ximo Rovira, no el presentador. Aquest és el fill de la Reineta. Hem estat molt ben servits, el gasto té una qualitat acceptable i els rebentat de 10. Lògicament hem repetit amb pastissets de moniato inclòs. Joan s'ha anat abans; perquè tenia un compromís irrenunciable al migdia. Açò ha despertat la curiositat del cunyat, que li rossegava la panxa de no saber que és el qui li ocupava. Jose, de "farol" li llança un moriu. "A ver Pedro, ¿que puede tener tu cunyado, en la Vall i a estas horas?. No son horas de correr y de comilona tampoco, ya ha comido. En la Vall y a mediodia se suele quedar en la notaria". Ah, eso serà; porque, bla, bla, bla. Joan, ja estem al dia.
Nosaltres hem fet una estona més de tertúlia i hem xerrat en un altre valler que ha aparegut, Baldayo. Hem alçat taula prop de les 12h. Dubtem si anar, com ens havia dit Joan pel camí dÈscales però seguint una altra ruta o per la carretera directes a la Vall. Aquesta última opció és l'escollida. En tres quarts d'hora arribem a La Vall. No sense que Pedro caiga una vegada més en la mateixa pedra. Avui no hi havia Randero, havia Marianet, segurament deuria pensar que aquest desnivell s'adaptava millor al seu figurí i Jose que anava a la seva i provant d'aguantar el plat, anava pujant, cosa que a Pedro, degué pensar, "yo a este me lo cargo". "Mira Pedro que voy con plato" Ell continuaria pensant, "mejor que mejor, igual peta". Doncs, cabut que cabut. " ¿Esto ya es lo último?" "No, el penúltimo". ¿Cómo que el penúltimo, es el último". Baixa pinyo i ale. " Em pose al costat i li dic: "No te he dicho que llevo plato". Ahi et quedes Pedro. "No puedo contigo"