A la fi
per fi
al cap de
al cap i a la fi
al remat
gracies a Déu
ja era hora!
Açò es el que estaran dient tots aquells que d'alguna manera són addictes a aquest bloc i més d'alguna vegada hauran pensat si hem abandonat la pràctica del ciclisme.
Res d'això. Sols ha segut una crisi estiuenca.
La penya ha estat partida entre la platja i la muntanya. Els costaners han degut quedat adormits per alguna picada del mosquit tigre i els muntanyencs desconnecten de les noves tecnologies.
Damunt com tots gaudim de la nostra jubilació no tenim hora per tornar a les nostres residències i ens hem estirat fins el mes de setembre.
Ara ja tots al lloc, intentarem reprendre l'actualització d'aquest bloc.
Els morrallers costaners, que no han deixat de trobar-se, han fet revisió de rutes incorporant algunes i qüestionant d'altres. Una de les qüestionades és la de Canet d'en Berenguer. Ja fa temps que el sentir majoritari de la Penya és abandonar. Però el sector valencià i Julio al cap, sembla que és un trajecte idoni per a d'ells. Com la penya és respectuosa amb tots els seus companys i prestem molta atenció a la vessant valenciana, com un clau hem acudit a la cita Pedro, Tomás, Vicent, Joan i Jose per trobar-se en Julio que han estat a la fi els que hem compartit taula en el bar Murillo de Canet.
Avui i sense que serveixi de precedent i que no ens aparta de la idea que tenim del bar, diré que no tenim queixa ni del menjar, ni del carajillo, ni del preu. Però si es manté el que sembla és el negatiu, l'estretor i el soroll. Bé ja veurem com queda el dilema.
En quant a la ruta ha estat molt plaent, relaxada i amb conversa permanent. Per a mi, que feia un mes que no tocava la bici, ideal.
A la tornada, Pedro, en voler unflar la roda, s'ha carregat la vàlvula i ha tingut que canviar la càmera, Jo com tenia un compromís social ho he esperat i he prés el camí de tornada.
Salutacions a tots els lectors del bloc
Jose
Res d'això. Sols ha segut una crisi estiuenca.
La penya ha estat partida entre la platja i la muntanya. Els costaners han degut quedat adormits per alguna picada del mosquit tigre i els muntanyencs desconnecten de les noves tecnologies.
Damunt com tots gaudim de la nostra jubilació no tenim hora per tornar a les nostres residències i ens hem estirat fins el mes de setembre.
Ara ja tots al lloc, intentarem reprendre l'actualització d'aquest bloc.
Els morrallers costaners, que no han deixat de trobar-se, han fet revisió de rutes incorporant algunes i qüestionant d'altres. Una de les qüestionades és la de Canet d'en Berenguer. Ja fa temps que el sentir majoritari de la Penya és abandonar. Però el sector valencià i Julio al cap, sembla que és un trajecte idoni per a d'ells. Com la penya és respectuosa amb tots els seus companys i prestem molta atenció a la vessant valenciana, com un clau hem acudit a la cita Pedro, Tomás, Vicent, Joan i Jose per trobar-se en Julio que han estat a la fi els que hem compartit taula en el bar Murillo de Canet.
Avui i sense que serveixi de precedent i que no ens aparta de la idea que tenim del bar, diré que no tenim queixa ni del menjar, ni del carajillo, ni del preu. Però si es manté el que sembla és el negatiu, l'estretor i el soroll. Bé ja veurem com queda el dilema.
En quant a la ruta ha estat molt plaent, relaxada i amb conversa permanent. Per a mi, que feia un mes que no tocava la bici, ideal.
A la tornada, Pedro, en voler unflar la roda, s'ha carregat la vàlvula i ha tingut que canviar la càmera, Jo com tenia un compromís social ho he esperat i he prés el camí de tornada.
Salutacions a tots els lectors del bloc
Jose
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada