EIXIDA A ALMEDIJAR (27/04/2016)

Qui és bo per pla, que ho siga per la muntanya

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Almedijar (Bar Asun). 
Bici:BTT

Equip: Jose, Pedro, Tomás i Joan.

Ruta: La Vall d'Uixó-Fondeguilla-Marianet-Azúebar-Camí de La Mosquera-Almedijar (esmorzar bar Asun)-Soneja-Carretera Azuebar-Camí d'Escales-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 62 km. 

Crònica: La pluja és per a demà, no hi ha excusa per escaquejar-se. Els quatre components de habituals de La Morralla ens hem disposat per anar a Almedijar, un poble que últimament el tenim oblidat. Avui ha estat l'ocurrència de Joan. Així que esperem que arribe. Sabem el destí; però no sabem per on ens portarà. L'expectació era evident. Jo penso en l'opció més difícil. Si volem estar preparats pels Càtars no ens podem encantar. Tomás confia en l'opció fàcil. En arribar Joan es buida la incògnita. Sense baixar de la bici i a la pregunta de per on anem, no s'ho pensa. Dona mitja volta a la bici i a la veu de pel Marinet (Marianet), sense temps a remugar el seguim. Així que com diu el refrany. "Qui és bo per pla, que ho siga per la muntanya". És el que toca. Enfilats per vora riu hem sortejat La Vall i ens hem encarat a la població veïna de Fondeguilla i en passar el poble hem afrontat la primera dificultat, la pujada al Marienet pel camí antic. És una pujada que va de menys a més i on l'últim tram s'agarra una mica i quan ho superes en accedir a la carretera del Marianet encara et queda l'últim kilometre. Tot de baixada i trencant la frescor de l'aire ens llancem cap a la població d'Azuebar. Hem pose en paral·lel amb Tomás i li comente que abans d'arribar al poble hi han dos possibilitats de rutes, la coneguda de seguir fins a Soneja i la de agafar el camí de la dreta per la Mosquera. Aquest últim no ho conec; però he sentit parlar d'ell a la meva filla. Joan dirà. La impaciència es em s'apodera i apropant-nos al desviament li pregunte a Joan si anirem pel camí de la Mosquera. La resposta és ràpida. Si. Ordre de gir a la dreta i per un camí asfaltat durant la primera part i de terra la segona part ens endinsem primer per una zona de cultius i descoberta i sortejant de tant en tant trams empinats; però que amb el ferm asfaltat no suposava gran dificultat. Superem aquest tram en la primera cota i entrem en el camí de terra. El primer tram per dins del barranc, deixant els camps de cultiu i travessant primer zones de matolls i finalment el bosc, on majestuosament destacaven les alzines sureres representant a un dels indrets més emblemàtics de la C. Valenciana en quant a població surera. El magnífic paisatge no ens feia oblidar que el camí cada vegada pujava de desnivell i més d'un maleint les peripècies que estàvem sofrint. Les 10h. i sense arribar al port d'Almedijar. Per fi coronem i una baixada d'un kilòmetre ens porta a l'eixida al port d'Almedijar. Entrem a la carretera i tot cara baix fins al poble.

Accés del camí de La Mosquera al port d'Almedijar

 

Sobre les 10:30 h. estem a la porta del Bar Asun. En entrar reconeixem en una taula a gent vallera senderista que comparteix taula en una gent gran de Fondeguilla amb el seu capellà. Després de les pertinents salutacions agarrem la nostra taula que està lliure, la del costat de la finestra. Notem a faltar al dessalat, el graciós, el simpàtic, qualificatius que li atribuïm a l'amo del bar. La dona si està darrere la barra i qui ens aten és una dona de mitjana edat, que després de demanar ens té durant més de cinc minuts castigats sense beurem, cosa que excita a Pedro i fa varis intents d'anar en busca de la beguda; però no ho aconsegueix perquè Joan li tanca el pas. La solució, pegar braçades i cridar l'atenció de la cambrera. Qui percep les manotades és l'ama, que en acostar-se i descobrir el nostre contratemps ho soluciona immediatament amb les disculpes pertinents. Pedro treu pit i es vanaglòria dient allò de "quien no llora no mama" Seguit d'una sèrie d'expressions reivindicatives del dret del client en reclamar. Al moment ve la cambrera amb els entrepans de bon aspecte i en clavar la dent, de millor sabor, amb un pa ben cuit i destacant en la mescla el formatge, que segons Tomás, és elaborat en el mateix poble, recordant a estades anteriors en xiquets quan acudien a la granja escola. També el vi era del lloc. Ha estat doncs un esmorzar típic rural.

Preparats per tirar-li mos a l'entrepà

A més del formatge, un altre ingredient era el pernil. Doncs ell ha segut el causant de la primera conversa de la taula al recordar-nos Pedro que va comprar una paletilla de Mercadona que era d'allò més i rebent la resposta del cunyat que està a la que salta i retrucar-li que això és "caca de la vaca". Tomás ens participa també de la seva compra de pernil en Flor, una peça de 7 kgs i saborós. Joan aporta el seu hàbit en la compra del pernil en la que prefereix comprar al detall i així tot el que compra és comestible i evita que fer en la cona i l'ós. 

La discussió continua en aportacions de diferents arguments que són interromputs per un gest exagerat de Pedro que en la mà en alt i amb veu de sorpresa dirigia la mirada a la porta i que ens provoca a la resta que girem el coll. Tota aquesta manifestació d'alegria venia donat perquè acabava de veure entrar per la porta al dessalat, el simpàtic, el graciós. Tan exagerat ho ha fet que el primer que ha fet, és venir directe a la taula al temps que ens llençava la primera escopetada. "Cuanto tiempo sin veros, pensaba que os habrias muerto por esas carreteras, como ahora hay tantos atropellos, igual a vosotros os havia ocurrido alguno" Contundent entrada. Resposta irònica de Tomàs, "Para que no tengas malos pensamientos, por eso hemos venido". Després d'aquest recibiment la conversa ha estat més distendida i s'ha mostrat de bon talant i més comunicatiu que altres vegades. El curiós de Pedro li ha tret que la seva absència era perquè es dedica també a taxista i venia de fer un servici a l'hospital. 

Hem aprofitat la seva aplegada per demanar-li els carajillos i que ens faci una foto. No sols s'ha prestat a fer-la sinó que ha tret el seu, l'ha ensenyat i ens ha donat una classe tecnològica de les grans prestacions que té el seu mòbil amb un vocabulari depurat que jo no sé usar. Jo pensava, aquest home està desconegut.

El simpàtic ha tret aquesta foto. Els carajillos bastant bons

Els carajillos han donat part a la segona conversa temàtica del matí. Hem viatjat a Florència, Milàn i Toledo. Qui ha agarrat la paella pel mànec ha estat Joan, com a més documentat en temes històric ens ha donat un repàs al renaixement destacant les preciositats d'aquest estil i pujant en un pedestal a tots aquells genis de l'època. Els demés només hem tingut que seguir les seves explicacions i delectar-nos-nos de les seves aportacions.

Entre mitjanes Pedro anava tirant una puntada de repeteixo de carajillo. Al primer intent no ha hagut resposta efectiva; però al segon intent si ha quallat. 

Total que la cosa s'ha allargat fins les 12h. Paguem que ha bona hora arribarem avuí. Alhora de pagar s'ha comportat en el preu i d'un cop de ploma li hem llevat tot elmal concepte que teniem fins ara. Que fàcil som de conformar. Tornarem més aviat.

Tornem pel bufador i en aplegar a la carretera de Soneja a Algar, Pedro volia anar per Algar a veure si passava per un camp de nespres i carregar la motxilla; pera agafem la direcció contraria. A mesura que ens apropaven al camí que va a Escales, novament s'obri dues alternatives. Per on anem. La resposta és la de sempre. Qui va davan decideix. En aquest cas el primer era Jose i com deuria estar "gallofo", trenca per Escales. Murmuracions de fons i a l'aventura. Al final més arròs i ha convertit l'etapa d'avui com una autèntica eixida d'alta muntanya on el 90% del camí l'hem fet per zones de desnivells respectables i seguint un fer irregular. Una ruta ideal per a preparar-nos per a la fita estiuenca. A arrastrons hem arribat quasi a les 14h. a La Vall. No hem fet banquet.