DE GÀTOVA A BENAVITES
UN BON CANVI D'AIRES
No és la primera vegada que canviem de pensament a última hora. En aquest cas ha segut un canvi com la nit al dia. Si, volíem anar a Gàtova i hem acabat en Benavites. La cosa és ben diferent, com del cel a la terra.
La cosa tot a partit de que tenim arrencada de cavall i parada de burro. Els nostres pensaments encara somnien com si tinguessin 10 anys menys; però alhora de la veritat ens arruguem i si a més a més, la penya està sota mínims, la motivació cau en picat. L'accidentat de Tomás un, l'aguelo de Vicent en Zurich, dos, mister Piter que li ha vingut de perles la convocatòria d'esmorzar de la Rondalla per fer fugina, tres i dels que estàvem en circulació, alguns com a Jose per La Vall i Julio per l'Horta ens han vingut els dubtes. En eixos pensaments estàvem, quan arriba un wassap de Tomás, que si bé el seu cos està fora de la carretera, el seu pensament no, i a la primera absència, ja li rosegava el cervell. Com si fos la veu de la consciencia ens envia la següent pregunta: --Malgrat estar sota mínims, manteniu l'eixida a Gàtova?
Jose és al primer que si l'obrin els ulls i planteja que la seva motivació no està molt allà i que si Joan i els de València no tenen inconvenient ell abdicaria. Al moment sembla que més d'algun veu les portes del cel; perquè en el espai més breu de la història de La Morralla va haver acord i consens en acceptar la proposta de Jose d'anar a Benavites.
I això és el que hem fet.
Des de La Vall hem eixit Joan i Jose.
Des de Xilxes, Quique i.
Des de l'Horta, Julio i Javi.
Així que, Jose i Joan, tots dos, han agarrat les bicis ansa per ansa, han iniciat el camí i com les companyies de dos són les millors poc a poc ens han anat calfant i animant-se a arribar al pont de Sarajevo abans que els valencians, cosa que així ha ocorregut. A les 9:20h. estaven dalt del pont i ni rastre per davant ni per darrere. Han continuant direcció del "pontazgo", lloc en el que en realitat havien quedat en ells, a les 9:35h. Hora exacta en que acudim i comprovem que no hi havien arribat. No hem degut d'esperar gaire i els quatre hem seguit junts fins a Benavites, moment en que se'ns ha acostat per darrere Quique.
Els cinc hem entrat al bar Nou Ambient i per unanimitat tots hem demanat el mateix, bocates de llomello en samfaina. La beguga la de sempre i els complements també. Hem acabat en el rebentat i hem aprofitat per organitzar l'eixida del dimecres per a fer un tram del recorregut de la Via Verda d'Ojos Negros. Dels allí presents sols s'escau Julio, la resta ens apuntem i restarà saber el que fan Pedro i Vicent, que en principi manifestaren no tindre cap problema i que esperarem la seva confirmació.
Per a la tornada el grup s'ha partit en dos. Julio i Javi han tirat direcció sud cap el Cap i Casal i Jose, Juan i Quique (està en Xilxes) hem tirat direcció Nord fins les portes de la Serra d'Espadà.
Només entrar en la N-340, Joan s'ha posat davant i tot i que l'aire bufava en contra, ha posat un ritme, sempre procurant no baixar de 30 km i agarrant pics de 35/37km. A l'altura del Simba, Jose s'ha donat un respir; però en adonar-se'n de la despenjada, han amainat, l'han esperat i Quique ha organitzat la posició de les tres bicis de tal manera que Jose s'ha ubicat entre els dos formant un dibuix com de punta de llança. La cosa ha funcionat; perquè en passar la redona de Famoti ja estàvem novament circulant per dalt de 30km i com l'acoblament funcionava, Joan anava in crescendo i per a súmmum s'ha marcat com objectiu donar captura a un grup que ens precedia uns 500 metres. Cosa que ha ocorregut a l'altura de la fàbrica de Benavent. Xuplant roda hem anat fins a Nules, on ells han girat direcció Castelló i nosaltres hem seguit cap a l'eixida de La Vilavella. Aquest tram fins passar el poble hem anat relaxat per sortejar el camí; però en eixir del poble ha segut el torn de Quique. No ha durat gaire perquè Jose no ha fet intent d'agarrar roda i als pocs metres ha passat Joan per fer d'enllaç, al temps que Quique s'ha adonat que Jose no estava per a tirar coets, ha amainat i ja els tres junt hem arribat fins al banquet i al que avui ens ha acompanyat també Quique, tot i que encara tenia que anar a Xilxes; però es veu que volia experimentar aquest moment plaent, que tantes vegades ha llegit en aquest bloc i que avuí tenia l'oportunitat.
En les nostres converses estàvem quan ha aparegut Pedro en el cotxe, que al igual que Tomás, el seu pensament en cap moment s'ha allunyat del que és un mati de bici perdut. I és que també en el banquet, en obrir el wassap ens hem adonat dels missatges enviats per Tomàs en que ens convidava a esmorzar junts de forma virtual. Disculpa Tomàs el lleig; però ho comprendràs fàcilment, ja que com a component del grup sabràs que poques vegades consultem els mòbils durant l'esmorzar i de vegades agarrem trucades si les escoltem, cosa que també ha passat avui, quan Joan Carles s'ha cansat de trucar a son pare i a Quique sense èxit. I a la fi ho ha aconseguit ja de regrés, quan en ruta, lliure de sorolls, Joan ha escoltat la trucada del fill i han pogut parlar.
La visita de Pedro a banda de tenir que escoltar-li de pe a pa tota la seva reunió gastronòmica i de fer-nos saliveres de la gran font d'anguiles que s'ha quedat en taula i que si hagués tingut un recipient ens hauria portat, ha servit també per que ens confirme que, si ve el dimecres. Sols en restarà saber que ens diu Vicent quan torne del viatge. Joan també convidarà a l'altra colla amiga per veure si s'apunta algun.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada