EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (05/01/2013)

Tal i com havíem quedat i per tal de no repetir-nos en els llocs d'esmorzar i a la fi canviar d'ambient, malgrat que alguns de la penya mostraren mala cara donat l'última experiència viscuda en la vegada anterior en Albalat dels Tarongers ens hem dirigit cap aquest poble seguint la ruta de costum per accedir des de Petrés.

Accés a Albalat des de Petrés

Una vegada hem arribat al poble  hem fet cap a la plaça del costat de l'esglesia. Crec que cada lloc té les seves avantatges i inconvenients; però hi ha que quedar-se en les que les fan diferents dels altres llocs i jo en el cas d'Albalat pense que hi ha que destacar el racó que configura la plaça on en qualsevol època de l'any et permet fer us de esmorzar al carrer; perquè la temperatura sempre està acord amb l'estació de l'any. És com si estiguéssim en el Carib, sempre temperatura constant, que és hivern com ara, doncs al sol s'està de cine, que algú li molesta el sol, es posa barret, que és estiu, es corren les taules fins l'ombra o s'obrin els para-sols.

      David sempre tan delicat

En quant a l'esmorzar en un principi hem estat dubtosos sobre a quin del dos bars de la plaça anar; però el sol ha fet decantar-nos pel bar d'enfront que li pegava el sol. Una vegada allí i en veure el nou personal que el regentava ens ha creat novament el dubte de si havíem encertat o no; però ens hem arriscat i hem pres taula els que en eixe moment hem aplegat: David, Vicent, Tomás i Jose. A continuació han arribat Julio i Antonio i al cap d'una estona i de paisà, Joan i Joan Carles. Per tal de no tenir sorpreses, tots hem demanat el bocata del ciclista menys David, que aconsellat pel cambrer ha demanat un Almussafes (pa amb mallorquina, ou fregit i no sé quina cosa més) i que a la fi diu estava molt bo. Doncs ja sabeu, a la propera vegada a demanar-ho. A la fi la cosa no ens ha eixit mal, la pena ha estat que el pa no era el suficientment mengívol per a tan bona mescla. La guarnició l'habitual, olives i cacaus i de beguda el de sempre, cervesa, vi i llimonada. Els carajillos passables. El preu, el de costum, 5,5€.

En quant a la tornada, un toc a David. A veure quan te n'adones que el grup deu predominar sobre les individualitats i que no té cap sentit que tu vagis per Almenara i la resta per La Llosa per a coincidir en el mateix punt i al mateix temps. Al final pensarem que t'agrada anar en solitari. Ah! per cert!, que avui com que no has volgut vindre tampoc per La Llosa, nosaltres quan hem arribat a aquest poble no ens ha donat la gana trencar cap a la Vall per anar al teu encontre i hem seguit per Moncofa, així que si t'has quedat esperant-nos ja saps per que ha estat.