Eixida a Canet d'En Berenguer (30/10/10)

Si sempre dic que hi ha poc que comptar en les eixides i que solen ser rutinaries. Avui malauradament tenim que comptar amb un percanç que per sort ha eixit bé. La cosa ha estat que Vicent ha atropellat un conill que li ha eixit de la cuneta i ha volat de la bici fent-se només unes magolades i que per prudència hem determinat que torni a casa.
Que com he dit al principi no ha resultat res i l'únic que ha pagat el "pato" ha estat el pobre conillet (o conillot, perquè com deia Joan que la retirat de la carretera, pesaba sobre el kilo i mig). Una vegada passat l'esglai ens hem permet el luxe de fer una mica de gorja pensant si agarràvem el conill per guisar-ho o no.
Com a mostra del bon estat, Vicent ha aparegut després en cotxe per esmorzar amb nosaltres i com a mostra d'alegria, per no passar-li res, ens ha convidat a esmorzar. En la taula ens hem reunit Joan, Julio, David, Vicent i Jose.
UNA MÉS QUE COMPTAR. Però pareix ser que anar a Canet no ens senta massa bé. No volem creure en "gafes" però les coincidències ahí estan.

Aneu en compte que en qualsevol moment salta la llebre