OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dissabte, 1 d’octubre del 2016

EIXIDA A ESLIDA (01/10/2016)

UN MAL SOMNI
El dimecres una amenaça de pluja em s'acovardeix i espante els cunyats. Propose eixir dijous, no reb resposta, per contra descobreix que per al dissabte Joan es va a la cita dels bons homes i arrossega a Pedro. M'he quedat sol, penso. Deixe córrer la setmana i a veure que passa. Divendres de vesprada un despistat Julio demana auxili, jo em quede a la rereguarda a veure com ix la cosa. Es confirma el panorama. Hem queda doncs l'opció de Julio, penso una mica; sincerament, Julio, la companyia em seduïa; però el fet d'anar sols em tirava enrere. Calle i decideix quedar-me en casa.
Em gito al llit pensant, què està passant?. Què queda d'aquesta Morralla. Bé està que molts esteu esguerrats, altres ocupats; però la realitat és que La Morralla està sota mínims. Tot angoixat m'adorm.
Hem desperto sobresaltat i tot suat, he tingut un mal son. He somniat en una peixera amb poca aigua i uns peixos, en cara dels de la penya, pegant glopades i a un costat una capelleta amb una mare de Déu en la cara de la Paquita en una ciri alspeus amb una flama dèbil i a punt d'apagar-se. Ja despert penso, serà un mal presagi. No crec en aquestes coses; però una cosa tinc clara, demà ix en bici, no em quedo en casa, dec seguir amb la rutina, l'eixida del dissabte es sagrada i una mandra no deu de ser motiu per abandonar. El destí ho tinc clar, La Paquita. Un pensament en David em reforça  la decisió, ell sempre que pot escapar-se pren la decisió d'anar a Eslida. Ho tinc clar. Em dorm amb la pau d'una decisió que em salvarà el dissabte.
M'aixeco i sols m'encamino al santuari d'Eslida. Només arribar em dirigeix en busca de la Paquita per tal de que em done la flama que revifi la esgotada palmatòria perquè no s'apagui,
Amb l'esperit de la Morralla reviscolat, sols mancava omplir la peixera i això és el que faig, agafo taula i gaudeix d'un gran esmorzar,

Amb l'anima i el cos recarregat em torni a casa amb la satisfacció del deure complit. 
En casa tinc la flama. Quan vulgueu recarregar-vos passeu per casa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada