Malgrat l'amenaça televisiva de que aquest cap de setmana ens anavem a quedar erts, alguns valents de la Morralla hem desafiat al temps i a la salut i com a mestres que som la majoria hem seguit les indicacions que fem en els col·legis a l'hora d'esbrinar si eixim o no al pati i la única causa de no fer-ho és quan plou i no diu res del fred, doncs a l'hora en punt sols hem acudit Pedro i Jose per tal d'anar a Canet; però al bar del costat de l'habitual per tal de complir la promesa de mostrar-li rebeldia; però malgrat d'estar avisats alguns, sempre hi ha que va a la seva i David és un d'ells, i com no estava enterat i ha arribat abans s'asegut al bar de sempre. Així que sense voler en hem vists abocats a quedar-nos. Al poc a arribat Julio i Antonio i un poc més tard Toni. I veges per on, pareix com si ens haguera llegit el pensament, o que avui estava per quasualitat de bon temple, o que ha tornat a recuperar a la cambrera que ens havia fet la foto i que va ser l'inici de les nostres discrepàncies. La questió és que avuí la cosa ha tornar a la situació d'abans i els bocates han vingut ben farcits i els complements tot el que hem necessitat.
SENYOR DAVID: PER A QUE S'ENTERE VOSTE DE LO RUC QUE ÉS. AVUI HAS TORNAT A ANAR-TE'N PER ALMENARA. PEDRO I JOSE HEM SEGUIT I A L'ARRIBAR A XILXES HEM TRENCAT CAP A LA VALL, A UN RITME TRANQUIL, I QUAN HEM ARRIBAT AL CARMADAY T'HEM VIST A L'ALTURA DE LA REDONA DE L'ESCULTURA DE PERE RIBERA I QUAN NOSALTRES HEM ARRIBAT A AQUESTA TU ESTAVES A L'ALTURA DE PASAREL·LA. O SIGA QUE NO HAS TRET NI 200 METRES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada