EIXIDA A CANET. ANIVERSARI JULIO-PEDRO (26/01/2013)

COM QUE JO NO HI ESTAT EN L'ESDEVENIMENT MORRALLIL D'AQUEST CAP DE SETMANA NO PUC FER LA CRÒNICA. AIXÍ QUE SINÓ S'ANIMEU ALGUN DELS QUE HO ESTAT I EM LA FEU ARRIBAR NO QUEDARÀ CONSTÀNCIA DEL PAGAMENT DE L'ESMORZAR DE PEDRO I JULIO.
SOLS PUC DESTACAR PEL QUE M'HA ARRIBAT A LES ORELLES QUE PEDRO S'HA COMPROMÈS A PAGAR UN ALTRE ESMORZAR SI VEN L'EQUIP DE MÚSICA. ARA A LA VELLEA S'ESTÀ ESTIRANT EL XIC, APROFITEM AQUEST MOMENT BOBO QUE TÉ.
ACÍ TENIU LES FOTOS QUE M'HA FET ARRIBAR JAVI.

EIXIDA A TORRES TORRES (22/01/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8,15h.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Pedro, Jose i Tomás.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia de Alfara-Torres, Torres (esmorzar)-Les Valls-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.
Per tal d'evitar el fred i les ràfegues de vent hem decidit fer la volta al reves i per allargar i fer temps hem pujat fins el Juncar.
Esmorzar: Torres Torres. Bar Millan. Avui ha estat un esmorzar del més pintoresc. D'entrada dir que Pedro és prou escrupolós i malgrat que ja havia estat un altre dia avui ha entrat en el peu tort. Prompte ens adonem que la dona de la cuina no estava, el home es trobava sols i la gent es servia com si fora un autoservici. Això a Pedro el deixava desconcertat i en ganes de pegar a fugir, Tomás i jo ho agafaven en ironia. Bé quan ha tingut un moment s'ha arrimat l'amo dient, voldreu un bocata no! la meva dona no està, així que jo els faré. Què voleu? El que sàpigues fer. Jo sé fer de tot, així que demaneu el que vulgueu. Nosaltres per evitar sorpreses ens hem conformat en el bocata de ciclista. Mentre estava en la cuina i a la vista de com funcionava el servici jo m'alçat a agarrar els cacaus, el vi l'hem obert, els clients més col·laboradors ens han apropat les olives i comentant la situació hem esperat el bocata sorpresa. Pedro quan ha vist el plat d'olives de tres classes amb quatre trossos de ceba en vinagre ha canviat el semblant i jo he fet bon conter dels cacaus i he agafat un bon plat. Els bocates han arribat sense sorpresa i comestible i a partir d'aleshores l'esmorzar ha transcorregut amb normalitat.
Però encara cal anomenar una nova situació pintoresca. Només arribar els bocates, Pedro ha rebut una trucada de telèfon. Pensàvem que seria algun morralero valencià que acudia; però no, era un comprador de l'equip de música que ha penjat en Internet i que contactava per fer tracte. Amb el soroll del bar no s'entenien i l'indicàvem que eixira al carrer o al aseo; però ell, escrupolós agafa el camí de la cuina i ací ve la situació còmica que si no es veu no es pot descriure; però imagineu-vos en una cuina xicoteta, amb gent que entra i ix com hem dit i ell que es posa a passejar pel mig i amunt i avall fent tapó i cridant. I el nerviós que és, ja vos ho podeu imaginar.

EIXIDA A ALMENARA (16/01/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8,15h.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Pedro i Jose (Tomás estava no tieso i de David?????).
Ruta: La Vall d'Uixó-Alfara de Algimia-Algimia de Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Sense cap incidència i on el fred ens ha respectat i l'aire, protagonista durant tot el trajecte, s'ha comportat i més bé ens ha ajudat, sobretot en la tornada, en el tram Almenara-Nules. Això ha fet que en 55' estàvem en la Vall.
Esmorzar: Almenara. Bar Alpino. No sabria dir quin lloc és millor per esmorzar de les tres rutes habituals que fem entre setmana: Benavites, Torres Torres i aquesta, El bocata d'avui ha estat impresionant. Unes llonganisses amb rovellons i tomata que se n'eixia per les vores. I el carajillo de deu.

Terrasseta coberta i ben protegida, on s'esmorza de cine i una estufa crea l'ambient apropiat

Perfil: Ascendent 363m.
Kms totals: 62Km.
Temps trajecte: 2h. 45'.

Ruta La Vall d'Uixó-Almenara-La Vall d'Uixó

Perfil ruta

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (12/01/2013)

En l'eixida d'aquest dissabte a Canet hem de destacar el següent:

Morralleros participants:
      * Des de La Vall: Pedro, Vicent, Tomás, Jose i David.
      * Des dels Valls: Joan.
      * Des de València: Julio, Antonio i Jose Luis (un convidat de Julio i Antonio).

Ruta des de La Vall d'Uixó: La Vall d'Uixó-Alfara d'Algimia-Algimia d'Alfara-Torres Torres-Les Valls-Canet-Almenara-La llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Incidents: Punxada de Tomás.

Camí on hem reparat la punxada de la bici de Tomás

KM: 63 des de La Vall.

EIXIDA A BENAVITES (09/01/2013)

Seguint la roda de les eixides dels dimecres, avui ha tocat Benavites. Després de dues setmanes sense Pedro, avui ha tornat per amenitzar l'eixida amb les seves inesgotables converses i que avui es centraven a la seva estada en Eivissa. Tot bonic, meravellós, extraordinari, i bla, bla, bla... Jose i Tomás a escoltar i de tant en tant alguna inclusió però breu i a ser possible per carregar-li.

La veritat que la xerrada ens ha vingut bé per no pensar en el fred que estàvem passant. La rosada d'aquest matí era important, de fet el sostre del meu cotxe tenia una bona capa de gel. El punt més gelat segons el termòmetre ha estat a l'altura d'Escales on marcava 1º.

Redona d'entrada als pobles de Quartell i Benavites

L'anècdota del dia ha estat al seure-nos en el bar. Hem tingut que esperar una breu estona per agafar taula ja que estava envaït per collidors, dones del magatzem i una colla d'amics que estaven fotent-se una bona safata d'all i pebre. Així que a la primera taula que han deixat lliure ens hem assegut. Com que no venien a netejar-la i mentre Tomás estava en el bany jo he vist una ampolla de vi en la taula que semblava un bon vi, al menys per l'aspecte de l'ampolla, i en el plat quedaven cacaus i sense pensar-m'ho dues vegades i veient que hi havien dues copes netes he agafat l'ampolla i les dues copes les he omplides per a Pedro i per amí i hem començat a veure a conter. La marca de l'ampolla es deia Capellana (sabem que el clero té bon paladar; però no coneixem dones capellans). En ixes estaven, quan ha vingut l'ama del bar a netejar-nos la taula i jo com sinó anara la cosa li dic que de vi que no ens porte que es apanyaríem en aquest. Contestació d'ella, ah el que vulgueu; però vos costarà més car!. Ens mirem Pedro i jo, Tomás que no sabia el que passava alça els muscles, continuem mirant-nos i es queda allí l'ampolla i sense els gots que estàvem bevent i que no havíem acabat. Torna per prendre nota dels bocates i torna a preguntar que volem per a beure. Jo torne a insistir; però que passa amb aquest vi, nosaltres ho diem perquè està encetat i ens dona igual eixe que un altre. Ja però aquest és de les dones del magatzem que esmorzen totes les dies i ho demanen expressament per a d'elles i van bevent fins que s'acaba, a més a més si ho voleu el meu home vos cobrara més. I ens hem eixit per una vora dient que si el vi té amo emporte-se'l no siga que demà no en tinguen. El vi en qüestió segons la informació replegada per internet és aquest:

Tipus de Vi             Negre Criança

Anyada                    2009

Celler                       Cellers de Utiel

D.Origen -               Zona Utiel-Requena

Varietat de raïm     Tempranillo, Cabernet Sauvignon

Grau Alcohòlic        13 º

Capacitat                 0,75 cl

Característiques   El cabernet sauvignon i l'ull de llebre produït en les seves

                               vinyes serveixen de base per  a aquest vi d'autor, la seva

                               estada de 7 mesos en bóta de roure americà serveixen 

                               per acoblar el raïm donant-li complexitat  i harmonia.

Tast a la vista       Color cirera picota, amb lleugers matisos teula. Vi amb 

                               marcat caràcter i personalitat.

Tast al Nas           Aromes nets i complexos, barreja d'olors fruiters i 

                              especiats tipus vainilla i regalèssia.

Tast a Boca          En boca equilibrat, franc i ben estructurat. Agradable i 

                              durador postgust.

Preu                      6,50 €

Bé, hem passat a l'esmorzar habitual i el vi que ens hem begut com dia aquell "que nos quiten lo bailado". L'esmorzar que hem tingut passa per davant de la resta i hem de dir que ha estat un gran esmorzar. Si la setmana passada les flors varen ser per al de Torres Torres, avui aquest ho supera; perquè és de deu des

d'el principi fins el final. Un bocata de llomello amb formatge i ceba. Un bon plat d'olives verdes i negres. Un plateret de vitets i cebetes en vinagre. I el carajillo esplèndid.

A aquest pas estem descobrint que els bars de les eixides dels dimecres milloren en molt als dels dissabtes i a aquest pas engreixarem. Així que morralleros, si voleu canviar de rutes i de lloc ja sabeu.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (05/01/2013)

Tal i com havíem quedat i per tal de no repetir-nos en els llocs d'esmorzar i a la fi canviar d'ambient, malgrat que alguns de la penya mostraren mala cara donat l'última experiència viscuda en la vegada anterior en Albalat dels Tarongers ens hem dirigit cap aquest poble seguint la ruta de costum per accedir des de Petrés.

Accés a Albalat des de Petrés

Una vegada hem arribat al poble  hem fet cap a la plaça del costat de l'esglesia. Crec que cada lloc té les seves avantatges i inconvenients; però hi ha que quedar-se en les que les fan diferents dels altres llocs i jo en el cas d'Albalat pense que hi ha que destacar el racó que configura la plaça on en qualsevol època de l'any et permet fer us de esmorzar al carrer; perquè la temperatura sempre està acord amb l'estació de l'any. És com si estiguéssim en el Carib, sempre temperatura constant, que és hivern com ara, doncs al sol s'està de cine, que algú li molesta el sol, es posa barret, que és estiu, es corren les taules fins l'ombra o s'obrin els para-sols.

      David sempre tan delicat

En quant a l'esmorzar en un principi hem estat dubtosos sobre a quin del dos bars de la plaça anar; però el sol ha fet decantar-nos pel bar d'enfront que li pegava el sol. Una vegada allí i en veure el nou personal que el regentava ens ha creat novament el dubte de si havíem encertat o no; però ens hem arriscat i hem pres taula els que en eixe moment hem aplegat: David, Vicent, Tomás i Jose. A continuació han arribat Julio i Antonio i al cap d'una estona i de paisà, Joan i Joan Carles. Per tal de no tenir sorpreses, tots hem demanat el bocata del ciclista menys David, que aconsellat pel cambrer ha demanat un Almussafes (pa amb mallorquina, ou fregit i no sé quina cosa més) i que a la fi diu estava molt bo. Doncs ja sabeu, a la propera vegada a demanar-ho. A la fi la cosa no ens ha eixit mal, la pena ha estat que el pa no era el suficientment mengívol per a tan bona mescla. La guarnició l'habitual, olives i cacaus i de beguda el de sempre, cervesa, vi i llimonada. Els carajillos passables. El preu, el de costum, 5,5€.

En quant a la tornada, un toc a David. A veure quan te n'adones que el grup deu predominar sobre les individualitats i que no té cap sentit que tu vagis per Almenara i la resta per La Llosa per a coincidir en el mateix punt i al mateix temps. Al final pensarem que t'agrada anar en solitari. Ah! per cert!, que avui com que no has volgut vindre tampoc per La Llosa, nosaltres quan hem arribat a aquest poble no ens ha donat la gana trencar cap a la Vall per anar al teu encontre i hem seguit per Moncofa, així que si t'has quedat esperant-nos ja saps per que ha estat.

EIXIDA A TORRES TORRES (03/01/2013)

Avui havíem decidit anar a Torres Torres, més que res per acontentar als nostàlgics de la Morralla que anys enrrere venien a esmorzar al bar Martí i que avui continua mantenint el mateix aspecte que aleshores. Però a l'hora de l'eixida sols ens hem trobat Tomás i Jose que farà cosa d'un mes ja hi havien estat i que tan bona impressió els va causar i a la fi són els que van apostar per tornar i que la resta gaudira de eixa mateixa impressió. Doncs bé, els dos ens hem llançat a repetir la eixida amb el mateix recorregut. Al principi hem passat molt de fred, des del pas per Carmaday, a continuació baixant pel portet de Xilxes i tot seguit el tram de La Llosa on estàvem a 0º. Al pas per Almenara la temperatura ja pujava i el dolor de la punta dels dits ha desaparegut; però per art de màgia, només arribar al Ventorrillo i girar en direcció al Valls, s'ha girat un aire de cara que ens recordà l'anterior vegada que vinguérem i que no hem deixat fins que ens hem endinsat en la zona muntanyosa que ens ha protegit.
Ja en Torres Torres i asseguts en una tauleta del bar, que us anem a contar!. Sinó veniu no sabreu mai el bé que s'esmorza en un baret com el puny i en un ambient de llauradors, tot casolà i on els clients habituals fan us de l'autoservici. Abans de demanar ens mirem Tomás i jo per preguntar-nos que demanem; però el pensament estava en la vegada anterior i de seguida hem coincidit, la truita a la francesa era obligat, semblarà una tonteria; peró no se'ns ha oblidat que com allí no l'hem menjat en cap lloc, eixa dona té una mà que les trau calentetes i mengívoles.
Tan sols havia que decidir en que l'acompanyàvem i també hem coincidit que a una bona truita francesa el que més li pega és dues llonganisses. I mentre la dona es va a la cuina arriba l'home que sense preguntar va portant els complements i que delícia, un bon plat d'olives de tres classes, negres i verdes (partides i senceres) am quatre cebetes en vinagre i un bon plat de cacauets del terreny, dels autèntics valencians, res d'eixos farinosos. El vi i la llimonà i tot seguit ja els bocates calentets en taula.

Així és un bon bocata de truita francesa amb llonganisses

Per als dos no ho hem pogut acabar tot i hem deixat bona quantitat d'olives i cacaus.

Açò és el que s'ha quedat en taula

Per rematar la feina un carajillo de conyac cremat i quan ens preparàvem per tornar el senyor amo ens trau una ampolla de plàstic amb un moscatell de casa, un pur suc de raïm de moscatell sense additius ni res de res, tot natural i amb uns 14º, Tomás no ha volgut però jo m'he fet mig gotet, no era res de l'altre món però ha escalfat el cos.

L'ampolla de moscatell

Hem pagat 5€ i de volta a casa.

EIXIDA A PETRÉS (29/12/2012)

Un vegada més la Morralla s'ha acomiadat de l'any que acaba celebrant-lo com és habitual en un esmorzar, que si bé en el menjar no diferix gaire de la resta de l'any, si que adquireix un caire més emotiu, en quant que tots els morralleros disponibles fan l'esforç d'acudir i aixi s'ha reflectit en una bona taula en el que hi érem: Julio, Joan, David, Javi, Joan Carles, Rubén, Quique, Jose, José Luis, Tomás i Vicent. Les absències de la resta han estat justificades per no estar de viatge o no estar lliures. Així Pedro està per Ibiza, Antonio en Granada i Toni en Irlanda. De Sergi hem sabut per son pare que havia quedat en un amic i Mª Pilar no podia.
En els preliminars Jose ha repartit els carnets de la Morralla adquirint d'aquesta forma un nivell més alt i convertint-nós en una penya seriosa i de qualitat. En aquesta primera remesa hi som un total de 16 socis. La resta de morralleros itinerants, si es considereu membres de la penya i voleu tindre el carnet, ja es posareu en contacte.

Carnet de soci

A més a més la reunió s'ha vist reforçada per la celebració del sant de David, el qual ha aportat les coques d'anous que tan bones saben elaborar ací a Petrés. Aquest dolç s'ha ampliat en una safata de més dolç gentilesa de Quique. Tant de dolç ha provocat la repetició de carajillos i allargar la tertúlia més allà de les 12h.

La bonísima coca d'anous de Petrés

Un carajillo ben elaborat diferenciant-se clarament les seves parts en suspensió

A continuació el reportatge gràfic que immortalitza la celebració:

Jose, José Luis, Tomás, Vicent, Julio, Joan, David, Javi, Joan Carles i Ruben
(El fotògraf, Quique)

Els mateixos però canviant de Quique a Joan com a fotògraf i tirada de l'altre costat

Julio, el soci num: 1 de la penya tant per vell com per fartó

També és el num 1 com a españooooooooooooool!
(El de Javi??????)

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (22/12/2012)

EL RETORN DE QUIQUE I L'APARICIÓ DE DAVID

El 2 de setembre, com tots els dissabtes, vàrem eixir en bicicleta en direcció a Canet. Aquell dia com tots recordareu Quique i el seu fill Sergi no van acudir, un fatal accident ho va impedir. Avui, tres mesos després, Quique ha arribat al seu destí, en el camí ha quedat moltes dies per oblidar; però avui ens ha omplit de felicitat el poder trobar-nos i celebrar l'esmorzar de Nadal. Com molt bé diu la publicitat "Vuelve por Navidad" i això és el que ha ocorregut, i com ell, també ha vingut un altre absent; però per motius diferents i que casualment també estava desaparegut durant el mateix temps, es David. Al voltant de tots dos i en una bona taula hem compartit tan agradable companyia: Pedro, Antonio, Julio, Vicent, Tomás, José Luis, Jose, Joan, Toni, Javi, Joan Carles i Rubén. Total 14 morralleros, quantitat que feia molt de temps que no se donava; però l'ocasió ho mereixia i no podia ser d'altra manera. L'aspecte de Quique és molt bo i esperem que prompte recupere la pràctica de la bici i tot torne a ser com abans.
El reportatge fotogràfic expressa gràficament l'esdeveniment.

Ací es troben els damnificats com ha  batejat David

Els tres amfitrions

Tots en taula

Més de prop

Des de l'altre costat

Quique ens va obsequiar amb dolços

Pedro com sempre el més servicial
Pedro mostrant les seves últimes obres de pintura
Igual algun dia ens regala alguna!

Una bona foto de grup
BONES FESTES DE NADAL I UN MILLOR 2013

EIXIDA A ALMENARA (19/12/2012)

Un dia magnífic per a fer bici tenint en conter que ja estem a finals de desembre i en el que el temps ens obsequia amb una temperatura agradable, Els tres assidus dels dimecres, Pedro, Tomás i Jose ens hem encaminat cap a Almenara amb la intenció de gaudir d'un lloc que vàrem descobrir aquest estiu per boca de Joan i que ens bé al pèl tant per la ruta com per l'esmorzar i a més a més també pensàvem trobar-nos amb David i en Joan;  però ens han donat carabassa. L'esmorzar ha estat molt bé, en la seva mesura, un bocata d'una mida assequible, els complement adequats i per rematar un carajillo excepcional.

Bar l'Alpino d'Almenara

Com que hi era prompte i el temps havia millorat, la qual cosa propiciava el desig de fer bici, hem tornat per La Vilavella, completant una ruta com si d'un dissabte es tractara.

EIXIDA A PETRÉS (15/12/2012)

Ja feia dissabtes que no fèiem una bona taula de morrallleros en Petrés i això que ens vam quedar esperant a Julio. Allí hi érem: Pedro, Joan, Vicent, Tomás, Jose, Toni i Joan Carles (sense bici).  La situació a destacar de l'eixida es produí en la tornada, ja arribant a La Vall, en l'accés a la carretera de Moncofa, quan va punxar Vicent; però açò no és res destacable, el que va ocórrer durant la reparació és el que mereix la pena anomenar, i és que de sobte ens veiem aparèixer per un camí de tarongers a una bona femella (jove, molt jove) amb la roba provocativa que en un principi ens crea el dubte entre si és una xica que encara no s'havia gitat de la nit anterior o el que a la fi va ser, una que es dedica a la prostitució. El primer en posar-se nerviós, Pedro, que intentà fer-se el graciós; Peró com la resta no entrem al drap, més bé manifestem la nostra llàstima pel que podria ser una filla nostra, i al que Pedro ens tracta com a mariques. Tot el que va durar la reparació va estar seguit per la mirada de la xicona que a una distància esperava que algú de nosaltres caiguera als seus encants. Acabem, i educadament ens acomiadem i agafem la direcció cap a casa seguit d'una enfilall de paraules recriminatòries de Pedro.

EIXIDA A BENAVITES (12/12/2012)

Amb un dia esplèndid, encara que gris, però en poc de fred hem pegat la volta pel Camp de Morvrede Pedro, Tomás i Jose per acabar esmorzant en el bar de Benavites (no el de la plaça) on insistim, és un lloc que ens encanta esmorzar, un bocata de mitja biena, complementat en olives, cacaus, vitets i ceba en vinagre. La beguda com sempre, vi i llimonà i per acabar un bon carajillo cremat. Apunteu-lo a la vostra agenda de rutes i no deixeu d'escapar-se per allí.

Bar Nou Ambient (Benavites)

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (1/12/2012)

Be, una eixida rutinària i tranquil·la com és habitual cada vegada que anem a Canet, que no són poques. Amb un quart de retard hem eixit de la Vall, Pedro, Tomàs, Vicent i Jose, perquè hem estat esperant a Joan que amb un joc de cridades perdudes entre els dos cunyats no hem sabut si eixia o no, i amb eixe dubte ens hem anat. Com que s'ha fet tard a l'altura de Torres Torres hem trencat cap els Valls i en eixe trajecte una altra vegada el joc de les cridades de telèfon am Pedro com a protagonista i una vegada més sense aclarir res. La resposta està en arreglar-se-la de be i manera per a no pagar i que siga l'altre el que pagui. A més a més para i més perduda de temps. Total que a les 10, 15 h. hem arribat. Allí ens estava esperant ja Julio i Toni i el primer que hem descobert és a Julio enfadat perquè el que hi feia les cridades era ell i que Pedro li penja i el deixa en la veu en la boca. També s'encara a mi per a dir-me que a tu també te trucat, comprove en el telèfon i no tinc cap crida. Ho desmentix a Julio de males maneres i aprofite per a dir a Julio que tenia raó, si m'ha cridat; però a que li té que renyir es a telefònica que no hi havia senyal i m'ha enviat un missatge de crida perduda a les 11,30 quan tornàvem cap a casa. Aixi que en nom de telefònica i meu, disculpes. I mentre estàvem en aquestes discussions ha aparegut Joan. I la festa ha continuat una bona estona, ara entre cunyats. Compreneu perquè es diem la Morralla no!
Sinó fora per aquestes situacions quan d'avorrides serien les eixides.

Entrada a Canet per la part de Castelló

EIXIDA A TORRES TORRES (28/11/2012)

L'eixida d'avui ha estat d'un oratge pudent on el vent ha estat el protagonista en tota la ruta i en els pocs moments que ens ha afavorit ha servit per posar-nos en perill de tirar-nos a terra. Hem descobert que quan fa ràfegues de vent el millor és anar espai perquè si agafes velocitat la bici pega bandades. El tram del Ventorrillo a Torres Torres, que és en pujada constant, no hem passat de 12/13 km/h.
El més positiu ha estat l'esmorzar en l'emblemàtic bar Martí de Torres Torres, que pels que no sàpiguen la seva història us diré, que si el bar de la Paquita és el bressol de la Morralla, aquest fa vora 30 anys fos el destí de la primera eixida d'alguns components de la Morralla. Es conserva pràcticament igual i continua mantenint el sac de cacaus perquè cadascú es serveixi els que vulgui. Si bé Pedro a l'entrar ha fet fàstics i tot era negatiu, quan ens han servit la taula ha canviat radicalment de pensament. Ens han posat un platerot d'olives mesclades de negres, verdes i trencades. Un bon grapat de cacaus. Tots dos han quedat amb sobres. El vi corresponent amb la llimonada i un mengívol bocata en el pa recent portat del forn del costat amb la mescla cuinada al moment. El que no ha estat a l'altura ha segut el carajillo, prou fluixet. I a l'hora de pagar 5€, no ha estat mal. Pedro no ha parat d'alabar al propietari del bar i dient-li: "volveremos más veces".

Bar Martí

EIXIDA A PETRÉS (24/11/2012)

Per unes coses o altres jo ja feia temps que no anava a Petrés. Els que haveu estat últimament havíeu parlat molt bé del esmorzar i la veritat és que jo avui ho he pogut comprovar i efectivament s'esmorza de luxe. A més a més la tertúlia ha estat molt fluida i interessant i els morrallers que avui hem acudit, Tomàs  Joan, Pedro, Vicent, Jose, Julio, Antonio i Javi ens hem sentit molt a gust.
El contratemps d'avui ha vingut de Javi que ha acudit de paisà perquè s'ha tornat a ressentir de la lesió d'esquena i estarà un temps en el dic sec. Et desitgem una ràpida recuperació i que el més aviat estigues recorrent les carreteres habituals de la Morralla. Mentrestant no deixes d'acudir als esmorzar i les tertúlies  encara que siga de paisà.

Bar de Petrés

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/11/2012)

Una eixida més sense cap novetat destacable. Hem pedalejat Pedro, Joan, Tomás, Jose, Julio, Javi, Toni i Antonio; o siga que les forces entre València i La Vall han estat equilibrades (4x4). Ah, una cosa! hem recuperat la coca, Julio ja ha tornat a la posició inicial. Podíem destacar si cas la conversa professional de vins mantinguda entre Toni i Joan, la veritat és que s'aprèn gaire sentint-los. Alguna vegada podrien fer una classe pràctica per comprovar que la teoria està en consonància amb la practica.

A partir d'avui jo m'ho pensaria de entrar a Canet per aquest carrer prohibit, igual la policia ens esta esperat

EIXIDA A ESLIDA (7/11/2012)

Avuí després d'una llarga temporada, uns més que altres, hem anat a Eslida. La imatge de la Pàquita un dia entre setmana és trista, res que veure als caps de setmana, només estavem Pedro, Tomás i Jose i dues taules més. Això si estaven els principals, la cuinera, els cambrers i com no, el pare, cosa que ha garantitzat uns bons carajillos i com no, amb partida doble. A més a més hem celebrat l'aniversari de Tomàs i l'esmorzar a corregut a conter d'ell. Moltes felicitats i per molts anys Tomás

FELIÇ ANIVERSARI

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER(27/10/2012)

Pocs morralleros ens hem trobat en Canet. Tan sols hem acudit Julio, Javi, Pedro, Jose i Joan (i aquest se n'anat sense esmorzar per compromís d'un bateig). Sabem que Tomás també tenia un compromís i que Vicent ha sofrit un tiró inesperat ahir corrent. De David, res de res, com si se l'haguera tragat la terra.
La novetat d'aquesta eixida ha estat primer que el bar estava saturat i ens ha creat dos problemes: un el de la tardança en atendre-nos i l'altre en tindre poc de gasto per elegir. L'altra novetat ha estat que Julio no ens ha gratificat en l'habitual coca. No és que tinga l'obligació; però ens ha mal acostumat i no direu que no és una gran noticia. Pareix que li dura l'enuig d'algun mal entés anterior per no sé quins malquedes. Bé "pelillos a la mar". Com a compensació durant tot el pont ens veurem dues vegades per comboiar-lo. Igual després ell ens falla i se'n va de turisme amb els seus rotllos falderos.

 Bar Murillo de Canet d'en Berenguer

EIXIDA A BENAVITES (24/10/2012)

La ruta placentera a Benavites ha tornat ha estar present aquesta setmana i de la que hem gaudit Pedro, Tomás, Toni i Jose. Serà una bona ruta per a l'hivern a més de que s'esmorza molt bé i barat, 5€.

 Bar Nou Ambient de Benavites

EIXIDA A ALMENARA (03/10/12)

Com diu la dita "a la tercera va la vençuda" i després de dos intents d'anar a Almenara, a causa de la pluja no es varen poder fer i avui per fi ha estat possible. A l'hora d'eixida hem acudit Tomas, Jose i Pedro (aquest per tal de donar la nota s'ha presentat en la bici de muntanya i motxilla). No ha vingut David que tenia compromís. Ja en Almenara ha aparegut Toni que com tot sabeu s'està pegant unes traites per tal de gaudir de la nostra companyia. L'esmorzar ha servit per a que ho coneguera Tomàs que no hi havia estat mai i ha donat el vist-i-plau. Potser una bona alternativa per a les eixides de dimecres ja que el recorregut s'adapta molt bé a l'horari i la distància per a la nostra situació jubilosa.

EIXIDA A AZUEBAR (15/09/2012)

Una setmana més hem eixit cadascú a la seva. Primer dir que la penya estava sota mínims, ja que Pedro estava per Chulilla, Tomás per Griegos, Vicent de compromís i David desaparegut (després hem sabut que no va poder eixir per un problema de cap i de peus i ja saps si perds els cap i els peus estas perdut, concretament ha perdut el casc i les sabates). Així que els únic que hem acudit a Azúevar han estat Jose, Joan i Toni (el més atrevit per vindre des de Massamagrell). Mencionar que han arribat també en BT Paco, Pagés i alguns més.

Restaurant Espadan (Azuebar)

En quant l'esmorzar, sincerament, el lloc no ens atrau massa, siga que no està en el nostre camp d'actuació, o ne sé què; però no ens hem sentit especialment atrets. A més a més el que havíem comentat quan decidirem venir, a la tornada que fem, per on anar, si vens directament a la Vall, ja saps, 17 km i en un moment en casa, si busques altres rutes et queden dues alternatives, o tornes pel mateix lloc, o siga per Algar; o dones la volta per Xovar/Eslida; totes dues llargues. Aixi que per a una penya poca amant de grans empreses, hem elegit la més curta, directe cap a La Vall. Això si, el incombustible Toni, valent com ell sols, ens ha acompanyat i després tot sols cap a Massamagrell.

EIXIDA A BENAVITES (12/09/2012)

Els jubilats ja anem agarrant rutes apropiades a la nostra situació o al menys seguim les que fan els Cosaors que ja tenen experiència. Aixi que amb tranquilitat i sense gaire esforç ens hem presentat en Benavites per Algar, Tomás i Jose i per Almenara, David (donat que tenia que agarrar la bici en Moncofa). En Benavites hem saludat a Joan que segueix de guardia en sa mare i anava camí del treball, vora les 10, alguns encara saben viure. També hem saludat en la taula del costat del bar a gent de la Vall. Hem demanat el gasto i ens han servit un bon bocata ben farcit de mescla, el corresponents cacaus, olives i beguda i per acabar com no, el carajillo, que ha estat més que acceptable.

 

Benavites amb la seva Torre

La tornada ja per la general acomiadad-nos de David a l'altura del Simba, perquè tenia que tornar a Moncofa, i nosaltres dos per l'accés de la carretera de Moncofa cap a la Vall.

Comentar també que el dimarts vàrem estar a visitar a Quique a l'hospital La Fe. L'hem trobat molt bé i prou animat. Porta totes les lesions en la part esquerra que és la que ha portat el colp. Tot evoluciona favorablement i si no passa res el divendres definitivament l'operaran de la fractura de peroné. Ja l'hem emplaçat per al sopar de jubilació de Jose i així hem quedat, que només estar recuperat i poder valdre´s, farem el sopar.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (08/09/2012)

Com es de sobra conegut ja, el nostre destí a Canet és una plaça consolidada; però en les dos últimes eixides ha tingut un motiu especial, hem celebrat dos aconteciments en la vida de dos membres de la Penya, la setmana passada la jubilació de Antonio i en aquesta el casament d'una filla de Javi.
Si ve la setmana passada ens vam acomiadar amb la trista noticia de l'atropellament de Quique i la corresponent incertesa que ens va provocar fins saber de la seva situació real , per a passar durant la setmana a les bones noticies de la favorable recuperació i acabant avui en l'agradable noticia de que a Sergi li han donat l'alta i ja es a casa i Quique està a l'espera d'operar-se i ja hem parlant amb ell i es troba molt animat.
Els que hem segut particips d'aquestes bones noves hem segut: Pedro, Tomás, David, Vicent, Jose, Julio, Javi i Toni.
I ja que estem de celebracions, comentar que la propera serà la de Jose que també està jubilat. Aquesta la farem a La Vall amb un sopar. La idea és esperar a que Quique estiga en condicions de fer vida normal i celebrar-ho tot junt. Així que Quique, ja tens una motivació per agarrar forces.
Avuí en el esmorzar hem alçat la ma els jubilats i dels vuit que erem a la taula, l'hem alçada set. Ja vejeu, som majoria, la Morralla envellix, però l'aspecte i la vitalitat de tots és inmillorable, així que ja sabeu que el dimecres hi ha una nova eixida que ja és fixa, valencianets, aneu enganxant-vos. Aquest dimecres a Benavites.

EIXIDA A SANTA BÁRBARA (06/09/2012)

Cavallers, després d'uns anys en que la penya, malgrat haver membres jubilats, mai havien instaurat eixides entre setmana i en temps d'activitat; però ara s'ha fet realitat i avui ha estat la primera eixida de La Morralla amb components jubilats i algun prejubilat.

Concretament hem eixit cap a Santa Bárbara: Pedro, David, Tomás, Jose i Paco. La ruta, doncs la més apropiada per a la tercera edat, tot planet, vies de servei, carrils bici i bastants zones de carretera amb molt de trànsit. Açò ens ha fet pensar que em d'escollir rutes més segures, doncs la circulació de la setmana no té gens a veure amb la d'un dissabte.

La concentració ha estat en la redona de Moncofa-La Vall, allí hem acudit des de la Vall, Tomás i Jose, des de Moncofa, David i Paco i des de Xilxes, Pedro. Hem seguit la ruta per Nules direcció Borriana fins arribar al pont del Millars i agafant el camí de la desembocadura del Millars hem accedit a Santa Bárbara. El bar no ha estat el de sempre perquè estava tancat i hem anat a un altre que ha estat molt bé en quant al aspecte gastronòmic, bon bocata, cacaus, olives, la beguda que volem i excel·lent carajillo, de l'aspecte econòmic ja se sap, en Castelló pujadet, 6, 50€. Però el positiu es que regnava un ambient d'eufòria, tots estàvem percebent una sensació d'alliberament, joia...La veritat ens sentíem molt bé.
 
                         Carretera de Santa Bárbara

La tornada i seguint el subconscient de David, al que t'has descuidat ha agarrat la direcció de vora mar i per als de la platja magnífic; però els de la Vall hem tingut que pujar, tot i aixo cap problema,  ha estat un trajecte agradable rebent la brisa de la mar i comprovant la tranquil·litat de la zona vuit dies després de l'acabament de l'estiu.

EIXIDA A CANET (01/09/2012)

Bé, avui tinc que fer la crònica que no desitjaria; però aquest bloc es el referent de les nostres eixides i malauradament avui tenim que comentar que dos membres de la nostra Penya, Quique i el seu fill Sergi han estat atropellat quan tots dos venien a reunir-se amb la penya des de Xilxes; però ho poden contar i encara que la cosa es greu, des d'ací confiem que els metges ho trauran avant i que prompte es recuperaran i estaran rodant. Per les poques noticies que disposem sabem que Quique te fractures en peroné i costelles i Sergi és el que s'ha emportat la pijor part amb traumatisme craneal i que està en observació. Ha estat un final d'eixida desconcertant per a la Penya quan ens hem assabentat de la noticia donat la intranquil·litat que ens havia creat ja en l'esmorzar quan no arribaven. Damunt Pedro també s'havia equivocat de lloc i havia anat a l'Oronet i tampoc hi arrivaba. Ha estat una eixida de despropòsits.
Ja al arribar a casa i comentar el tema hem trobe en la coincidència de la vida, ja que ha donat la quasualitat que la primera que els ha atés i han cridat a l'ambulància ha estat la meva filla María que passava en eixe moment amb la bici de muntanya en companyia de dos més i s'han pillat l'atropellament i per ella sè que en tot moment han estat desperts i contestaven a le preguntes que li feien per tal de que estigueren desperts.

Una reflexió per acabar i que no serveix ni descusa ni de justificació, perquè les coses quan tenen que passar en un tris tras ocorren; però a partir d'ara, en les eixides, si podem anar tots junts i eixir des del lloc al mateix temps, millor.

ULTIMA HORA: Quique ha parlat amb Pedro i ens transmeteix tranquilitat. Tot evoluciona bé tant a ell com al seu fill. Ens envia salutacions i agraeix el nostre interés i preocupació.
És la millor noticia que podem rebre i la que voliem escoltar. Anim i a recupera-se prompte.

 

SOPAR DE XILXES (30/08/2012)

El dijous 30  i seguint la tradició dels últims anys, establerta per Joan, hem celebrat el sopar d'acomiadament de les vacances en la caseta de Joan en la platja de Xilxes. Com ha vingut sent en els altres anys, a conter de Joan en l'aspecte culinari i el servilisme de Pedro com a responsable de la infraestructura i atenció als comensals.

Els que allí vam poder acudir fórem: Joan, Pedro, Tomás, Jose, David, Paco, Julio, Toni, Quique, Joan Carles, Jose Carlos, Rubén i David.

Tots vàrem gaudir d'un excel·lent sopar cuinat per Joan en quant al plat fort, un guisat de peix, on predominaven les clòtxines, amb creïlles i en un sentit picant, prèviament uns entrants de formatge i pernil, unes bones amanides de tomata i uns plats de pebrera. Tot regat amb cerveses, vi de tots els colors i classes i dolç per acompanyar els cafès i licors.

Una bona sobretaula on  la conversació es va monopolitzar en Toni contant-nos les peculiaritats de com aconseguir el títol de sumiller i sobre la una vam alçar taula i fins l'any que ve en Xilxes; perquè aprofite la situació per a comunicar-vos que la propera serà a La Vall i no molt tard, si és possible en el mes de setembre, per tal de celebrar la meva jubilació.

EIXIDA A CANET

Avui li hem donat una alegria a Julio anant al santuari de Canet després de que l'altra setmana s'havia quedant plorant per deixar-lo sols. Al fixes de Joan, Mª Pilar i Jose Carlos s'han unit avuí, Jose, David, Quique i Sergi. El turista de Pedro segueix sagnant als bons amics d'Eivissa. La ruta ha estat la de costum però allargant-la una mica anant pel Juncar, cosa que ha alegrat a Mª Pilar que no hi havia anat maai per ahí, donat que sempre trencem per Alfara. El nou tram per a ella li ha provocat una motivació extra quan al final de la pujada del pont s'ha llançat amb companyia de Jose Carlos i amb l'intenció d'alcançar al grup de Conesa que uns moments abans ens havien passat a més del dels Cosaors que ho havien fet en la incorporació a la carretera d'Algar a l'altura de la redona d'Escales. No li ha costat gaire i abans del Juncar s'han fet en ells, millor dit Mª Pilar si, Jose Carlos ha renunciat.
El grup com és costum ha anat agrupant-se durant el trajecte. En la redona d'Algar ho han fet Joan, Mª Pilar, Joise Carlos i Jose. En el trrajecte d'Estivella a Gilet ens hem creuat amb Quique i Segi. De Petrés al camí de Lliria ha aparegut Julio i ja en el bar per un error de càlcul, ha arribat David, que havia volgut trobar-se en Julio abans, entrant pel camí de LLiria; però ho ha fet poc després de passar nosaltres i no ens ha topetat.
Entre altres coses de les conversacions preses a l'hora de l'esmorzar cal destacar la novetat que ha aportat David al felicitar a Julio per ser abuelo, cosa que li ha pillat de sorpresa per la seva situació; però abuelo per primera vegada al fi i al cas. ENORABONA JULIO.

EIXIDA A AYODAR (16/08/2012)

Una eixida clàsica d'estiu s'ha convertit en una excursió familiar per absència de la majoria de components de la Morralla. Sols varen eixir Joan, Mª Pilar i Jose Carlos. Pel que m'han contat en el que respecta a l'esmorzar no van quedar massa contents tant en el menjar que no va ser res de l'altre món com a l'hora de pagar que els van estacar 7,60€. O siga, que el racó il·lidic, amb eixa vista al riu, no compensa el tracte. Sols ens queda la ruta, que segueix ahí i on la carretera dona un traçat amb desnivells atractius per a peladejar. Estudiarem si eixa ruta ofereix un altre lloc per l'esmorzar.

EIXIDA A ESLIDA (11/08/2012)

Al crit de "vallerets" ens ha rebut la Paquita en eixa alegria que la caracteritza. Aquest estiu La Morralla està sota mínims donat que els seus components estan desperdigolats pels diferents llocs d'estiuaje (Moncofa, Xilxes, Montán, Griegos), viatges (Ibiza, Alemanya) o canvi de burra (hem refereix als bikero0). Aixi que avuí sols hem acudit Joan, Joan Carles i Jose.  El més destacat ha estat que a les 9,15 ja hi erem a la taula i amb una atenció exclusiva de dos cambrers, prompte hem liquidat el bocata i el carajillo. Com encara no eren les 10 hem demanat un altre carajillo en l'espera de que apareguereu algú, cosa que no ha ocorregut i hem plegat veles i cap a La Vall. Eren poc més de les 11h. quan enfilavem l'accés a la redona abans del Randero, quan a punxat Joan Carles i ens hem aturat, cosa que ha fet que arribàrem sobre les 11:30. Tot un record d'arribada a la Vall; però per contra, pocs kilòmetres. Ha estat una eixida dels origen de la Morralla, quan anavem i tornavem a Eslida pel camí curt. L'únic que ha fet més camí ha segut Joan que venia des de les Valls on te cura de sa mare.

EIXIDA A CANET (4/8/2012)

A les 8 vàrem eixir desde la platja de Xilxes, Pedro, Sergi i Quique. Angel i Felipe finalment no varen acudir. Mª Pilar va passar cap a la Vall en busca de Jose Carlos. Nosaltres tres anàrem en busca de Julio per Sagunt i camí de Lliria fins a Puçol. Ja junts, pegàrem la volta amb l'esglai de Pedro que al girar va caure al eixir-se'n del camí. Arribant a Sagunt es creuarem amb David que feia el mateix recorregut que nosaltres. Els cinq s'encaminàrem a Canet. Allí varen anar acudint la resta. Primer Javier queixant-se de que Julio no l'havia esperat, després Mª Pilar i Jose Carlos, més tard Toni. Tots junts vàrem esmorzar i David va celebrar el seu aniversari aportant el dolç.
Allí ens acomiadarem, separant-nos els de València cap un lloc i els de la Vall cap un altre.

EIXIDA A RIBESALBES (1/8/2012)

Amb 10 minuts de retard, arrivàrem a La Vilavella Pedro, Sergi i Quique desde Xilxes. Allí ens esperaven puntuals Angel i Felipe, que havien acudit desde Moncofa.
Els 5 junts ens vàrem dirigir al punt de destí, tot i els intents per part de Pedro de camviar el lloc de l'esmorzar. Finalment i com no sabiem si acudiria algú més, vàrem decidir anar on tocaba.
Allí vàrem comentar de fer la visita estiuenca a Jose en Montàn. En principi, cas de ferla, es va proposar  d'anar la setmana del 13 al 18, després Angel i Felipe hauràn volat. Jo la semana anterior estaré en Venècia, així que els que esteu per ací quedeu encarregats d'organitzar  l'eixida a Montàn.
D'esprés d'un esmorzar relaxat i passar per caixa, 6'70 euros per cap, vàrem pegar la volta per l'embassament, que tot i no estar plé, presentaba una imatge molt agradable. Acompanyarem als moncoferos i desde allí a Xilxes. Total 91 Km.

EIXIDA A L'ORONET (28/07/2012)

Després de molt de temps hem tornat a l'Oronet a esmorzar dalt, en el bar el Chaparral. Poc a poc els que han decidir acudir han anat arribant als lloc de la cita, aquesta vegada amb algunes baixes perquè alguns, un poc enganxat a la bbt, han fet una ruta alternativa a Eslida, aquestos han estat Vicent, Paco i David que en poc té l'excusa per canviar. Els altres, Jose, Pedro i Ángel, el francés, que puntualment per aquestes dates sol incorporar-se a les nostres eixides aprofitant la seva estància estiuenca a Moncofa s'han trobat en la redona de la carretera d'Algar. Amb tranquilitat i en temps de sobra hem fet el recorregut pel Juncar i ja al peu del port hem fet l'acens amb pausa i indicant a Àngel les característiques del port, ja que no l'havia pujat mai. Pedro i Ángel a mesura que pujaven s'han animat i han tirat cap avant i Jose gaudint de la nova bici i acostumant-se als nous canvis ha seguit amb el seu ritme que no li ha suposat cap esforç i inclòs anar passant alguns ciclistes atascats.

Port de l'Oronet

Ja dalt de l'Oronet, han anat acudint Quique, Sergi, Julio, Javier, Quique i Toni. L'esmorzar i escoltant el sentir general, no ha obtingut el beneplàcit en quant a la qualitat i la rapidesa en el servei i és que ens queda en el record la bona atenció dels anteriors administradors i en especial la de la nostra estimada Raquel. És una pena, perquè l'atractiu és el pujar l'Oronet i la ruta és una clàssica que cal fer i mantenir i que el bar no compleixi amb les expectatives de l'itinerari. Haurà que pensar alguna alternativa per a després de pujar l'Oronet quin bar anar.

Bar el Chaparral

La tornada i a peu de l'Oronet s'ha dividit en dos grups: cap a l'esquerra i en direcció València han girat Julio, Quique i Javi i cap a la dreta i en direcció la Plana han girat Jose, Pedro, Quique, Sergi, Ángel i Toni que com es normal en ell necessita més canya i busca la companyia que li proporciona més kilòmetres. Ens ha acompanyat fins la cruïlla d'Algimia d'Alfara on ell ha seguit direcció València i nosaltres hem sequit en direcció La Vall fins l'encreuament del butà on  Jose ha entra cap el poble i Pedro, Quique i Sergi han seguit en Ángel per la carretera de Moncofa per acompanyar-lo fins la N-340 on s'han separat per dirigir-se cap a la Platja de Xilxes.