EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (25/07/2020)

Tornem-hi que no ha estat res 

Reprendre el fil

Amb aquestes expressions reprenc les cròniques d'aquest bloc, una vegada passat el mal son i que cap membre d'aquesta penya se li hagi vist ni la més mínima intenció d'agafar el bou per les banyes. 

Molt de temps ha passat i moltes coses han ocorregut (s'han incorporat nous membres, les bicis amb motor, altres ho fan de tant en tant, algú ha aparcat momentàniament l'activitat); però el que no ha canviat, deixant de costat l'edat, és la bona sintònica d'una penya que no ha perdut en cap moment el compàs.

La qüestió és, que davant de que alguns membres de la penya han manifestat el seu estat de "mono" i que troben a faltar aquesta mena de diari i el fet que un dels objectius principals d'aquest bloc és el d'emmagatzemar tota la nostra activitat ciclista per reviure-la en un futur, m'he convençut i aquí estic. No sé si l'atrofia mental em permetrà treure tot el suc que s'espera; però almenys intentaré reflectir els nostres moviments esportius i les tertúlies interessants amb un toc d'ironia i sense cebar-se gaire en algun dels protagonistes del grup, que per portar sempre la baralla, té tots els nombres de la rifa per a que li caigui alguna bufetada. Però és la salsa de la nostra penya.

ANEM HI!

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (25/07/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Xilxes, Nàquera, Ribarroja i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: CANET D'ENBERENGUER
Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, Pedro Fernández, José Vicente, Toni, Antonio i Javi (amb el gendre)
Esmorzar: Bar Jardín (amb la companyia de Tomás).

CRÒNICA

Començaré amb dolçaina i tabal, anunciant el canvi excepcional i inversemblant de la penya amb la'assoliment definitiu de la formalitat de l'eixida (no sé si el mèrit cal atribuir-ho al confinament i en donar-nos solta, les ganes d'eixir de casa accelerava l'arribada al lloc d'eixida). Però amb l'arribada de l'estiu i el habitual canvi de residencià, sorprenentment es manté la formalitat i tot i la dificultat de la coordinació dels diferents punts  d'eixida (La Vall, Moncofa, Xilxes) el compliment de l'horari de concentració en la redona de Xilxes és clavat. Coordinació que s'estén amb el retrobament dels de Naquera i Ribarroja (en el pont de l'Amistat - Camí de Lliria) i amb l'arribada al lloc de l'esmorzar del que va sempre al seu albir, tot just coincidint amb Tomás que ens ha gratificat amb la seva presència.

Per tal de justificar el ritme de les eixides, vagi per davant que la meua incorporació a l'activitat ciclista no hagués estat possible sense la solidaritat i companyonia dels seus components, cosa que no dubtava, com ja s'ha demostrat en Tomás i forma part de la idiosincràsia de la penya i perquè no dir-ho, el be que vos ve a vosaltres "canalles". Per tant anant a pas de convidat: però sense perdre mos, anem al lloc programat, avui Canet. Al principi he dit que moltes coses han canviat. Una de elles, i no sé si algú el tirarà en falta, són les picades en les pujades i els sprints; però com la infraestructura està adulterada, no es pot competir amb un motor entre mitges. "PUNYETERA VELLEA" Per tant com que les rutes sembla que no donarà molta crònica que no sigui el relax i la xarreta, que està molt bé. La majoria ho em donat ja tot i el que ens queda es allargar i esprémer tota l'energia que ens quede al màxim i arribar al lloc d'esmorzar que és el colofó a la nostra convivència.

I que dir de l'esmorzar d'avui. Per començar, com tous ja sabeu, dir que el coronavirus ens ha canviat la vida a tots trastocant-nos els nostres hàbits. costums que arriben a entorpir les garanties de trobar taula. Avui teniem programat esmorzar en el bar El Jardín i en arribar hem comprovat que estava tot reservat i a la fi hem pogut aconseguir taula perquè ha hagut una anulació. Ens hem acomodat no d'una manera adient a les normes establertes i hem sortejat la situació una mica apinyats. Hem demanat, portant-se la palma els xipirons, tant en bocata com en plat i amb el toc de la pebrera. 

L'únic que s'ha eixit de mare ha estat Pedro, que no ha deixat de costat els seus calamars, com no, amb la pebrera. No volent assenyalar a cap; però si aquesta és la seva manifestació en la penya, no pot passar-se per alt les seves intransigències. Aquí ho deixem, de moment. 

Recordar que la penya no té mai pressa en votar el camp i que la sobretaula s'allarga fins el migdia. Aquesta tertúlia incorporava una segona volta de carajillos i cafès per empassar alguna coca que Pedro, com encarregat de l'avituallament del dolç, busca en algun forn pròxim i que avui s'ha negat a anar (no sé si per por a pagar-la o que, malgrat a que algun s'hagi oferit a pagar-la, igual s'ha negat). Per tant en aquest sentit i que no serveixi de precedent, hem fallat. Qui no entra al drap en la segona volta són Antonio, Javi i el seu gendre (una de les noves incorporacions a la penya), que amb bon criteri volen fer el seu major recorregut fugint de la calor. A la vista que la taula restava buida, que el sol cascava sobre la taula i que alguns anaven passant per taquilla, hem mogut. Els avançats en pagar venien amb la nova del cobrament. I qui venia queixant-se. Ho pensat bé, Pedro. "SIETE Y MEDIO POR UN BOCADILLO DE CALAMARES!!!" Aço ens ha alertat als últims que hem anat a pagar. Ha hagut canvi de política d'empresa pel tema de Coronavirus? La llei és clara i no deuria. En acabar de pagar em tret les conclusions. L'esmorzar sòlid, sigui plat o bocata sencer, 6€, el mig bocata 5€. Perquè uns hem pagat 7 ó 6€ i Pedro 7,5€? Doncs la clau està en el carajillo cremat. Així que Pedro, has pagat 0,50€ per una flamerada de gas.

Tornem a caure al cepet; però si el xiquet vol donar la nota i li agrada, doncs ahi teniu a un despitralat que porta tot el matí amb la plorera que ha pagat 80€ per un jaqueta en compte d'un maillot i se la tert fora.

La tornada ha estat en companyia de Toni per camins fins arribar a La LLosa on hem fet l'acomiadamet per agarrar caus diferents. Vicent, Pedro Martínez i Pedro Fernàndez (l'altra incorporació a la Penya) en direcció Xilxes i Moncofa, Jose en direcció a La Vall i Joan, Toni i José Vicente (el més antic incorporat a la Penya) han restat en el bar de la Llosa per fer-se no sé quantes cerveses i en quant de temps (ja ho contaran si volen). L'únic que ens ha arribat és aquesta fotografia.

Si la formalitat es mantés comentar que s'ha decidit anar el dimecres a Eslida i el dissabte a Borriana. Una setmana per la província, donat l'absència dels "valencianets".

EIXIDES A MASCARELL (02/01/2019) I CANET D'EN BERENGUER (05/01/2019)

2 x 1

La falta de costum d'escriure cròniques degut a la llarga aturada fa que se m'oblidi publicar-ne algunes de les que ja hi he fet en les meves progressives aparicions.

Per tan avui agruparé en una crònica les dues eixides d'aquesta setmana.

EIXIDA A MASCARELL

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 02/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó (Banquet Poblet) i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: MASCARELL 
Components: Pedro, Joan,  Tomás,Jose i Tony.
Esmorzar: Bar Cele.

Crònica.- Matí fresc. Recorregut d'anada inèdit en la major part. Joan, el nostre guia ens ha portat pel camí fondo, trajecte dels més gelats de la comarca, segons Pedro, el termòmetre marcava el 3º.C. Aquest camí ens ha tret a la carretera d'Almenara i a pocs metres hem agarrat el camí de La Llosa, creuant-la pel mig per seguir per camins d'horta diferents al d'altres vegades fins a la platja de Moncofa en la que ja hem seguit el recorregut habitual fins Mascarell.

A l'entrada de la porta de la Muralla de Ponent ens esperava Tony i tots cinc ens hem encaminat fins el Bar Cele que està tots just en passar aquest portal. Aquest bar com hem dit en una altra ocasió s'ha convertit en l'única alternativa després de tancar el Casino. No hi ha cap altre bar en Mascarell. Açò fa que se'ns plantegi una disjuntiva, per un costat, Mascarell com lloc de destí ens entusiasma; però com a  lloc d'esmorzar, no tant. Tot i que som una colla que tenim bona barra i no fem oig a res (bé a excepció de Pedro, que no està conforme en res) hem de reconèixer que és molt fluix.

Però com he dit que tenim bona barra hem fet compte de tot el que ens ha pogut oferir i fins i tot hem repetit de xupitos, aprofitant que aquest dia estava d'oferta (0,50€).

El que no canvia són les llargues sobretaula que les apurem fins prop de les 12h. Per això les tornades són directes a cas i des de Mascarell a La Vall no hi queda res. Tony ens ha acompanyat fins passar Nules i nosaltres pel camí del Pou a casa, no sense abans fer una aturada al Vallpala per fer-se unes birres i gaudir de les últimes bocanades d'aquest bar que a final de mes tanca.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (05/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó (Banquet Poblet), Benicalap i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: CANET D'EN BERENGUER
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Javi i Tony.
Esmorzar:  Bar Mississippi.

Crònica.- Seguim en la setmana de matins freds. Hem tingut la grata tornada de Vicent, que ha estat un mes sense eixir per fer d'ajudant d'ogres a casa seva. I jo que amb l'eixida d'avui sembla que torne a la normalitat (esperem no cantar victòria gaire aviat).

La ruta d'anada venia condicionada pel punt d'encontre amb Javi en el Pontazgo. A la vista de l'hora (8:15h) i la distància per a seguir la ruta habitual de Torres Torres, hem optat per anar per Xilxes i seguir la N-340 fins a Sagunt i d'allí anar en busca de Javi. No ha pogut ser més exacte el càlcul, tots hem arribat al lloc al mateix temps, menys Pedro que fruit de la seva incertesa, i volent seguir el senderi de Tomàs, davant de la consulta de quina bici elegir, al no rebre la resposta de Tomás, que avui no ha eixit, ell ha aparegut en la de muntanya, quan Jose i Vicent ho han fet en la de carretera i això li ha fet baixar la moral i junt a que se l'entorta la perola, ha decidit retardar-se i anar-se'n pel seu compte.

Al final i ja prop del Port de Sagunt tots ens hem agrupat i hem fet cap al Bar Mississippi a esmorzar. Per minuts se ens ha anticipat una penya ciclista de Castelló amb més de 15 components i han copat tota l'oferta gastronòmica del mostrador tenint que conformar-nos nosaltres amb el que quedava. 

Al moment de servir-nos han arribat Paco Impala amb Alejandro i hem ajuntat la taula del costat per tal d'esmorzar junts. Tots sabem que Pedro és el centre de tota conversa i acapara l'atenció en tot moment, doncs ja vos podeu imaginar com ha pujat el seu protagonisme si a més a més hi ha gent forana. Els dos nouvinguts s'han dedicat a observar i per dins segurament hauran tret les seves pròpies conclusions.

De l'esmorzar destacar, a banda el bocata o plat principal, els seus complements variats, amb coentets, ceba en vinagre, olives de tota classe i els cacaus, sense mesura. Els cremaets ben elaborats. I com a regal, polvorons, encara que han arribat després de que Jose hagués comprat uns pastissets de boniato al forn d'enfront. Sols ens hem quedat una mica desorientats quan a l'hora de pagar ha fet compte fixe sense distingir mig bocata de bocata ni de plat, tots a 6€. L'únic que s'ha quedat pagat, Pedro; perquè sempre es queixa de que els que demanen mig bocata, la grandària no varia més que un dit i ens cobren 0,50€ menys i avui com tots hem pagat el mateix estava content i se'n ria dels del mig bocata. "GENIO Y FIGURA, HASTA LA SEPULTURA"

La Tornada tots junts menys Javi, que en solitari s'ha dirigit cap a València. És d'agrair l'esforç que fa per estar amb la resta i més com avui que li falla la companyia de Antonio (es troba en Etiopia). 

La tornada ha seguit amb tranquil·litat i amb la solidaritat  de Paco i Alejandro, que sent grans marxadors, han volgut seguir el nostre ritme i fins i tot el Pedro que a l'anada renegava i no ha volgut seguir-nos, ara i dins de la seva aparença per destacar ha estat davant amb ells fins que la BTT no li ha donat per a més i ha passar de donar una nota de Sol sostingut a sol bemol i de anar de gallito a fer la de cacauero. I és que hui ha per enviar-lo a..... Es despenja i el seu cap comença a pensar únicament pensa amb ell. La resta ja tots pendents, els que estem més a prop l'esperem, els que van davant es perden. Jose, que acaba d'incorporar-se en la bici després de l'operació de menisc li fa l'observació que per a no seguir el ritme ho podria haver dit al passar per Almenara i jo i ell hagueren trencat per allí que és el que més li convenia. Va anem per La llosa. No aguantaré hasta Moncofar. Però arribant a Xilxes diu: Me voy por Chilches. Es requeda i metre Vicent i Jose comenten de pujar pel cami de Cabres. En això que Joan se n'adona que no veníem i es para abans de Xilxes per esperar-nos i seguim els tres i de cara tornaven Tony, Paco i Alejandro. Vicent gira per avisar a Pedro de pujar per Cabres i Jose i Joan continuen i prenen la determinació de pujar pel cementeri de Xilxes.
El lio estava armat. Jose i Joan parats a l'entrada del camí i ningú venia. Trucada de telèfon a Vicent i es descobreix tot l'embolic. Vicent no troba a Pedro i li truca per telèfon i descobreix que Pedro definitivament si es tira a La Vall per Xilxes però ho fa pel camí que va a la platja i des de dalt del pont girar a l'esquerra cap a La Vall saltant-se el codi de circulacció, doncs està prohibit, el natural i correcte era anar per baix on pensava veure'l Vicent. Tony, Paco i Alejandro també marejats. Tots quatre tornen cap a Xilxes i an arribar a l'altura de Jose i Joan, Vicent se'n va amb ells i els altres tres segueixen per La Vilavella.
Tot el que Pedro pensava que era per facilitar les coses es va convertir en una pèrdua de temps i deixant una còmica imatge de la Morralla de cara a Paco i Alejandro.
RES, UNA MÉS I NO SÉ QUANTES EN VAN.
Ja en La Vall, Pedro s'ha arrimat al banquet per tal de justificar-se i donar una resposta que el cobrira; però com ha resposta ha rebut un espolsó i no deixar-lo que s'escusara on  no hi havia cap justificació.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (01/12/2018)

Donar més voltes que una puta buscant el llibre de família

Fer més voltes que el vint-i-nou 

Fer més voltes que un rellotge

Pegar mes voltes que un dolçainer

Rodar més o pegar més voltes que un duro [o euro] fals o una sènia

Voltar més que els porcs de Sant Antoni. 

Açò és el que ens porta quan algun canvia de pensament. I tot bé pel fet de que "els valencianets" han fet l'espantada (justificada) i de sobte, "els vallerets" hem vist l'oportunitat de canviar d'aires. I en el punt d'eixida, el banquet, hem barallat diferents destins per al final encaminar-nos al bar Splay de Benifairó.

Tot el camí ha transcorregut amb una marxa pausada per facilitar "l'entrée" de Jose i Tomás que han eixit de sengles malalties. 

La ruta escollida ha estat la de dirigir-nos cap a la mar per La Llosa, creuant la marjal, per cert plena d'aigua i amb una gran colònia d'agrons entre tota classe d'aus, per després pujar pel camí de l'assegador de Quart. Tot anava la mar de bé fins que a l'intentar agarrar el camñi de l'assegador estava tallat per estar inundat per les últimes pluges. I a partir d'aqui han vingut les improvisacions, si feiem marxa enrere per pujar pel camí de Benavites; però una trucada de Joan Carles, el fill de Joan, que ens estava esperant en el bar de Benifairó, ha servit per indicar-li que sigui ell el que canvie de lloc i s'apropara al bar Ruiz de la Platja d'Almarda de Canet d'En Berenguer, que estava a un tir de pedra. Així es queda i ens dirigim al bar Ruiz. Segona sorpresa, en arribar el topetem tancat. Tercera improvisació, Joan es posa al front junt el seu fill en la moto per buscar bar en la platja de Canet. I aquí ve el tirabuixó, entre carrers en direcció prohibida, si el bar està darrere, si està a l'altre carrer, que és més cap allà, que si redona a l'esquerra, que si redona a la adreta, que s'acabat el carrer i caus dins l'arena, arribem davant del club nàutic i els bars que hi han enfront, més bé restaurants, són del tot prohibitius. L'últim intent és que Pedro pregunte a un jardiner municipal si hi ha algun bar econòmic. Ens aconsella un xinés i fins aquí se'ns acaba la paciència. anem a Canet poble, que més val mal conegut, que bo sense conèixer. I en quant al bar tots ho hem tingut clar, tornar al bar Mississippi que vàrem estrenar la vegada anterior. I passades les 10:30 h.  hem arribat al destí. Fi del desgavell.

Bar Mississippi

Barra bar Mississippi

La rapidesa del servici ha compensat el temps perdut. Tal volta sigui el bar més ràpid en omplir els 5 bocates, tots distints i ben plens i un plat. Els complements els típics de bodega i els més desitjats: cebeta, i mescla en vinagre per un costat  i coentets i olives partides per un altre i els cacaus. Tal vegada l'espai és reduït; però de cara al bon temps, la terrassa del carrer serà un bon lloc. 

Una bona oferta al mostrador

Com tot no podia ser genial, en arribar els carajillos, els de rom han vingut amb poca consistència i més bé deslligats, i els de conyac, sense cremar, mes bebibles. Però uns pastissets de moniato del forn d'enfront, han ajudat a empassar el beuratge.

Forn on ens hem proveït dels pastissets de moniato 

Per tant, Bé està el que bé acaba.

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte 01/12/2018
Llocs: Banquet Poblet.
Bici: Carretera/BTT
Destí: Canet d'En Berenguer
Itinerari:La Vall d'Uixó -La Llosa- Marjal de La Llosa- Platja d'Almenara-Platja d'Almarda de Canet d'En Berenguer - Platja de Canet d'En Berenguer - Canet d'En Berenguer (esmorzar: bar Mississippi) - El Ventorrillo - Almenara- La Vall d'Uixó

Components: Pedro, Jose, Joan, Vicent i Tomás.

Acompanyant esmorzar: Joan Carles

Total kms: 45

Temps: 3h:38:09s.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (02/06/2018)

Qui aplega tard es queda baix taula 

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte 02/06/2018
Llocs: Banquet Poblet. Benicalap i València
Bici: Carretera
Destí: CANET D'EN BERENGUER
Itinerari:La Vall d'Uixó -Algar- Alfara de la Baronia- Algimia d'Alfara - Torres Torres - Estivella - Gilet - Petrés - Sagunt - Port de Sagut - Canet d'En Berenguer (esmorzar: bar El Jardín) - El Ventorrillo - Almenara - La Llosa - Xilxes - Moncofa - Nules - La Vilavella - La Vall d'Uixó

Components: Pedro, Jose, Joan, Tomás, Vicent, Antonio i Javi.
Total kms: 74
Temps: 3h:35:20s.

FETS DESCRIPTIUS

   * Segona matinada de l'any. Les 7:30h. S'estipula com l'hora oficial fins després de l'estiu.  

   * Ple de components assidus a les eixides dels dissabtes.

   * Bon ritme en l'anada. Havia que estar a les 9:15h. en el pont de "Sarajevo" on ens esperaven Javi i Antonio. Hem arribat tot just donant el quart de nou.

   * Hem arribat a Canet amb 43 km. fets.

   * Hem batut un altre record:

   * Hem repetit de bar. Hem tornat al Bar Jardín que vam estrenar la vegada anterior. Sembla que li hem donat portada definitivament al Bar Murillo.

   * En quan a aquest avui se'ns ha presentat un gran problema. La infraestructura del bar presenta una distribució de les taules que dificulta aconseguir una taula en la que capiguem tots. De fet avui hem ocupat dues taules; però separades. És la primera vegada que la Morralla no esmorza tots junts en un mateix bar. Ha resultat la cosa insòlita de tota la existència de la nostra penya.

Tal vegada deuríem d'haver buscat un altre bar; però tal vegada el pensament de no parar al Murillo unit al de que alguns volíem demanar xipirons, que tan bona impressió en s va causar la vegada anterior, la cosa que hem optat per aquesta solució res adequada. Veurem com ho solucionem per a la propera vegada que tornem a Canet.

   * Perquè fora d'aquest contratemps la veritat que de l'esmorzar no podem dir res negatiu; tal vegada els carajillos, no ho saben fer i açò per a la nostra penya és un handicap. 

   * Hem tornat en dos torns. Primer han mogut cap a l'Horta Javi i Antonio i els vallers ho hem fet una mitja hora més tard.

   * La tornada ha segut la més llarga, per La Vilavella. Com ha resultat hem fet per segona volta l'eixida més llarga. 74km.

   * No ha hagut banquet. Vicent i Joan tenien dinar amb "Els bons homes" l'altra secció ciclista en la que compartim eixides.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (28/04/2018)

Un bon esmorzar estalvia un dinar

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte 28-04-2018

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet.

Bici: Carretera/BTT

Destí: CANET D'EN BERENGUER

Itinerari:La Vall d'Uixó -Algar- Alfara de la Baronia- Algimia de Alfara- Torres Torres- Estivella - Gilet - Sagunt - Port de Sagunt - Canet d'En Berenguer (Bar El Jardín) - El Ventorrillo - Almenara- La Llosa - Xilxes - Moncofa - Nules - La Vilavella - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Jose, Joan, Tomás, Vicent i germans Pedreguer (Xavi, i Vicent).

Total kms: 76

Temps: 3h:29m:04s.

FETS DESCRIPTIU

   * En arribar al banquet hem trobat assegut a Xavi Pedreguer i al moment ha arribat en cotxe el seu germà Vicent. Han decidit acompanyar-nos i esmorzar en nosaltres.

   * En ens alleugerat de roba en decidir posar-nos l'equipament roig i que té un maillot de paper de fumar. Es clar per baix ens hem folrat.

   * Sigui per la presència del dos convidats o perquè tots estàvem en forma, la cosa és que hem portat un bon ritme i hem tornat a batre el record de temps durant 50 km: 02h:08m:03s. millorant-lo en 09m:11s.

   * La novetat de Canet ha estat que, després de molts anys d'esmorzar en el bar Murillo, hem canviat de var i hem provat el bar Jardín. La impressió en arribar ha segut bona. Disposa d'un posador per a bicis. Ni fet a mida, hi havia per a set bicis i set érem nosaltres. Hi havia per elegit entre interior o terrassa. Decidim dins. El ressò és semblant al Murillo. El servici ràpid, quatre persones t'atenen. El menjar genial. Els que hem elegit bocata, era de bona mida i els de mig, generós; però el millor ha estat pels que han elegit plat. Ben presentat i en quantitat. La beguda i els cacaus com tots. El que ha flaquejat són els carajillos, almenys els de conyac.

   * La tornada ha estat per La Vilavella el que ha suposat també batre el record de major distància de l'any 2018.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/02/2018)

FEBRER FEBRERET, CREIX EL DIA I CREIX EL FRED

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte 10-02-2018

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet. Benicalap.

Bici: CARRETERA

Destí: CANET

Itinerari:La Vall d'Uixó - Algar- Alfara de la Baronia- Algimia d'Alfara - Torres Torres - Les Valls -  El Ventorrillo -Canet (Bar Murillo) - El Ventorrillo - Almenara - Chilches - Moncofa - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Jose, Tomás, Joan i Javi. 

Total kms: 55

FETS DESCRIPTIUS

   * Hem tingut el matí més fred fins avuí.

   * A l'esmorzar a acudit Vicent en cotxe que no ha eixit en bici a l'estar recuperant-se del constipat.

    * El que subscriu torna a Canet després de la censura, veda o compromís de no tornar al bar Murillo, corria el 15 d'octubre del 2016 quan vam decidir la seva exclusió. Alguns ja feia un parell d'eixides anteriors ja ho haveu fet. En fi, jo continue mantenint la meva opinió, gens ha canviat en aquest temps; però incideix, el problema no és Canet, que és un lloc ideal per a ruta de bicicleta; sinó el bar. Doncs la solució és ben fàcil. Canviem de bar. El del costat no hem tornat i Joan parlava d'un altre aconsellat pel cosí de Tomás. Si no eixim de la roda mai trovarem una altra alternativa.

Està en la mateixa entrada

Prop del Bar Murillo

Bar Cafetería El Jardín46529 Canet d’en BerenguerC/ del Mar nº 8Tf: +34 695 693 377

   * Pels que defenien el carajillo com a motiu de respectar el lloc cal dir que si, està bo, i pels que colen omplir la bacenilla ho serveixen en un test de fang de bona mida i a vessar; però massa dolç. O siga que es pot prescindir o al menys no justifica el vindre.   

   * Tal vegada Vicent tinga una opinió més favorable, ja que ell ha demanat abadejo i la veritat pocs són els llocs on pots menjar-ho i aquí és un d'ells.

EIXIDA A CANET (15/10/2016)

Una de calç i una de arena

Tres equipats i a cavall de la bici (Joan, Jose i Julio) i dos de guapos i a cavall del cotxe (David i Tomás) som els que ens hem vist a la taula del bar Murillo per gaudir. Ja més tard i amb la seva burra ha aparegut Pedro a l'encontre dels vallers en el seu camí de regrés.

Sembla difícil que a aquest pas la Morralla alci el vol. Amb nit fosca hem acudit al banquet Joan, que per segona setmana torna a ser el primer en arribar i Jose.

Pedro una altra vegada és engolit per la Rondalla i ha tingut que acudir a la seva convocatòria per gravar un reportatge promocional. Així que "marta i venga" hem eixit fent parella i parlant de tu a tu hem encetat diferents converses entretingudes que ens ha acostat ràpidament al pont de Sarajevo on ens estava esperant Julio. I ara  a tres veus hem fet les pertinents salutacions i poc més, ja que només entrar al carrer empedrat de Sagunt, Julio s'ha posat davant i ja hem anat enfilats fins al bar, no sense deixar de passar pel alt el pensament que et ve en passar pel punt fatídic que com un acte reflex et fa amainar i maleir al mateix temps. Aquest tram quedarà inesborrable per sempre.

Hem entrat al bar i Julio ha triat una taula menuda; però jo li he fet l'observació que caldria agarrar una més gran que han anunciat vindre Tony, Tomás i David. Julio segueix en els seus tretze i es manté en la menuda fins que s'arrima Joan i ordena la gran. Però aquesta maniobra estava seguida pel graciós del bar, que en un arrencada de les d'ell, posa ordre a la incertesa ordenant-nos que férem us de la menuda que espera a més gent. Això em faltava a mi escoltar una vegada més. O siga que tenim que aguantar, que segons si s'alça o no amb la castanya torta, tinguem millor o pitjor tracte. Així que tenim una de cal i una altra d'arena. Així fins a quan? Com que Joan i jo menejàvem el cap i a més a més observem que en la taula del costat hi ha un client sols ocupant una taula gran, Julio s'ha arrimat a intervenir amb el graciós, que en cap moment a baixat del burro. em demanat el gasto i remugant ens hem assegut en la taula assignada. En això que s'acosta  a demanar la beguda el que faltava, el germà del graciós, o siga el simpàtic. Li demane la beguda de costum; però al moment es em s'acosta per preguntar-me quanta cervesa ens beuríem. Increïble! En fi, que més pistes necessitem! Jo m'he assegut resant perquè aparegueren la resta i tapar-li la boca al subjecte. La qual cosa s'ha produït i l'alegria de veure aparèixer  a David i a Tomás ha estat doble, la primera perquè ens retrobem i la segona perquè veiés el del bar que arrimaven la segona taula i hem acabat com nosaltres volíem; però això no esborra el que per a mi és un mal tractament a uns clients de tota la vida. 

Però no t'ho perdis, la taula si que ha augmentat; però encara estem esperant a que afegeixi més cacaus, més olives i més beguda. Matí per oblidar en quant a la relació amo-client. Bo en quant a la companyia, que està per damunt de tot i que fa que tapi qualsevol incongruència. Els carajillos dolços han llevat el mal sabor de boca i que a més a més han corregut a compte de Tomás. Hem pagat sense fer cap comentari a la barra presidida pel simpàtic, ja que el graciós uns minuts abans s'havia pirat.

A la tornada, cadascú hem agafat les nostres burres i camí de València i La Vall. En el Ventorrillo hem vist de cara a Pedro, que havia assegurat que en acabar en la foto vendria al nostre encontre i els tres enfilats i amb poques ganes de parlar, li hem deixat a Pedro el cap per a que marqués el ritme que volgués, en el que era la seva part de l'eixida. Sense sobresalts ni intentatives de cap tipus hem arribat al banquet.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/09/2016)

REAGRUPAMENT DE LA MORRALLA DESPRÉS DE L'ESTIU

Una Morralla sota mínim reprèn l'activitat rutinària després de les vacances

Com ho pogut comprovar els seguidors del bloc, si no escric jo les cròniques, no hi ha hagut cap que hagi volgut agafar aquesta responsabilitat i ens hem quedat sense conèixer les vicissituds, els secrets i tota la mena de converses que s'adonen en les eixides i tertúlies de la nostra penya.

La primera cosa que hem trobe en tornar és que la penya està sota mínims. Tomás segueix de baixa i en lenta recuperació, a Javi, que a meitat estiu li ha esclatat l'esquena, segueix invàlid, Vicent està de baixa avus maternus, David segueix desaparegut i a més a més en el dia d'avui, Pedro ha fet fugina per un compromís gastronòmic-guitarrer i Antonio en mode estandby.

Els que hem quedat disponibles i ens hem assegut en la taula del bar Murillo de Canet hem segut: Joan, Jose, Julio, Quique, Sergi i Tony.

Avui farà un mes que jo eixia a Canet i un mes després ix i torne al mateix lloc. Els que haguéssiu llegit aquella última crònica es quedaríeu en el missatge de descontent del bar Murillo. Però el cicle no es trenca ni crec que es trencarà. De totes maneres sembla que el tracte, la situació, les circumstàncies, etc, són aleatòries. Avui s'han ajuntat totes les variables de cara i la cosa ha eixit quasi totalment contrària a la vegada anterior. Tot ha ocorregut amb la normalitat dels millors moments. L'única objecció ha estat la poca oferta alimentària; però el que ens han servit ha estat acceptable i en la beguda ens han servit el que hem necessitat i alhora de pagar no ens han refregat per la cara si hem begut més i hem tornat al preu anterior, el de sempre.

Segurament ha influït  la poca clientela que hi havia i no tenien l'estrès d'altres vegades.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (13/08/2016)

DES D'ALBALAT DELS TARONGERS 

FINS A CANET D'EN BERENGUER

Encara que el bloc està parat La Morralla no ha deixat la seva activitat. Eslida, Benavites, Petrés, Algar, Faura i l'Oronet han estat els destins, a més de l'extra als Càtars, on la nostra penya ha estat representada per Joan.

La Morralla cada any que arriba l'estiu es descompon i es té que rearmar i les solucions són imprevisibles. Tot i així, com el nostre poder d'exigència ha anat a menys i l'actitud conformista s'ha instaurat, doncs ja ens dona igual onze que catorze. En hem fet pràctics. Hora d'eixida, lloc de trobament i lloc de destí i casascú que s'ho arregli per acudir. I com diu el refrany castellà: "A rio revuelto ganancia de pescadores" l'amic Pedro s'ha aprofitat per marcar els itineraris al seu propi benefici.

La planificació bàsicament s'ha coordinat al principi de l'estiu en Javi que estava sols i a més a més s'ha incorporat a les eixides dels dimecres i últimament com sempre tras la incorporació de Julio i Antonio. Tony segueix anant per lliure.

Pel que a mi respecta sols he pogut acudir a quatre, dues a Benavites, una a Algar i la d'avui a Canet. Com a fet rellevant dir que en l'ultima a Benavites ens vam xopar. I en quant a la del Oronet, pel que m'han contat, bé en quant a la pujada, no tan bé en quant a l'esmorzar, perquè anaven tots ensomniant en el plat d'ous fregits, patates i embotit i ens van trobar el Xaparral tancat, tenint que recórrer al de baix.

L'eixida a Canet d'avui ha estat diferent en quant a la ruta; perquè seguint la nova ruta imposada per Pedro, la qual suposa que els de La Vall hem d'anar a la redona de Xilxes, el senyoret fuig de la pujada de Xilxes, hem anat per la N 340 i en el Ventorrillo pujar a Torres Torres. Ja a partir d'aci seguim el camí habitual. Una observació i una suggerència. En arribar al fatídic lloc, de mal record per la Morralla, on es va enganxar Tomás i produir-se el contratemps, s'ha construït una redona i hem comprovat que la nostra seguretat no està coberta i que deuríem d'agarrar el carril bici.

Una altra diferència ha estat la visita de David que ha fet servir la invitació de Javi via Wassap i en ha acompanyat en la taula a Julio, Antonio, Jose, Javi, Tony, Quique, Pedro, Joan i Vicent.

L'ultima diferència és que aquest bar té una de cal i una altra d'arena i avuí ens ha tocat la vessant roina. Hem fet el de sempre, hem actuat com els clients que fidelment anem acudint des de no se quant anys i hem tingut que suportar un cambrer mal educat, el germà menor que feia uns anys havia desaparegut i ha tornat, uns bocates mal cuinats i aburrussats i per a súmmum, alhora de pagar, ha fet una cosa que no havien fet mai, cobrar 6€, i justificant-lo perquè hem begut més del compte. La realitat per a mi es, que el bar estava buit i com no li eixia el calaix que esperava, s'ha aprofitat de nosaltres.
I la puntilla, escoltar el comentari de: "Ya era hora que se fueran. Tu sabes si arman jaleo estos ciclistas"

Morrallers ja sabeu el que penso i com jo més d'un; però nosaltres som així, ens acatxem i ...

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (11/06/2016)

Com sempre tancat el bar. 

I què, sinó està el missatger no hi ha noticia?. Tots els secrets de la Morralla per a vosaltres, i la resta què, ha pelar-se-la?. Doncs la cosa pot anar per a llarg. Així que aneu agarrant el relleu i comenceu a mantenir-nos informats.

SALUTACIONS CANETOS I QUE "OS LA PIQUE UN POLLO!"

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (14/05/2016)

Val més un roí conegut que un bo per conèixer

Tot estava planificat, els de València avisats, tots deurien de trobar-nos al pont de Sarajevo. Havia que garantir que l'esmorzar de Canet fora en un altre bar. De tots és sabut que les preferències de la penya estan encontrades respecte al Bar Murillo. Són molts els anys fidels a aquest bar i necessitàvem conèixer altres alternatives. 

Doncs bé, la cosa pintava bé i anava eixint com es volia. En Gilet ja ens hem trobat de cara amb Javi, Quique Atienza i Julio. El missatge estava funcionant. Tots agrupats ens hem dirigit a Canet a la recerca del bar nou. En principi ja hem recuperat una cosa, anar tots junts un grapat de kilòmetres i no compartir sols la taula del'esmorzar. Més d'un s'ha retrobat com a ciclista d'un pilot i ha fet escapades, llançaments i altres escaramusses. En arribar a Canet hem anat a buscar el bar que segons les referències deuria estar davant de la gasolinera. Efectivament, el bar Paso de Canet que així s'anomena, ens esperava. Està ple, bon senyal. La penya de la gent gran de La Vall estava allí. Efectivament aquest deu ser el bar. Anem a provar com ens va la cosa.

Sols quedaven dues taules lliures. Primer marejol, agarrem una i al poc ens canviem a l'altra. Problema el de sempre, el d'estar "mas o menos juntitos". Ens quedem en la de més amples, pensem en Tony per si venia, que a la fi si va vindre. Total vuit: Joan, Julio, Tony, Pedro, Javi, Jose, Quique i Tomás.

Julio rep la primera alegria, es retroba en dos vells amics, Varó i Berenguer. Primera exclamació. 

-- Vaja, només per saludar a aquestes persones ja estic content.

Varó i el follaoret de Beniferri

Bé comencem, si Julio està content la cosa pinta bé. Però poc dura la felicitat en casa del pobre. En seure-nos tots i anant adonant-nos de la situació prompte apareixen els contratemps. Que la taula no tenia mantell. Petició de neteja a la cambrera no molt ben acceptada i netejada posteriorment amb mal geni. 1-0. La nostra desubicació és patent, no sabem si hi ha que anar a la barra o vindran a preguntar-nos. A Pedro li entren les preses i el nerviosisme, els altres asseguts demanem la beguda quan s'acosta la cambrera a preguntar. Uns pocs cacaus (encara que són bons, d'eixos fregits com els d'Almenara) i una mescla d'olives. Arriba un bocata per a Pedro. Vaja, resulta que D. Piter s'havia avançat a la barra a demanar. Descobrim que en aquest bar és igual que el Murillo. Serà la tònica de Canet. Tots a una ens encaminem a la barra. Hi ha poca oferta a vista, els que ja hi estaven abans havien arramblat amb tot. Jose veu que un bocata de calamars tornava d'una taula per error. Vist lo vist no ho dubta.

--Eixe bocata no té amo?

--Que lo quieres tu? pregunta la de la barra.

--Porta'l. Val més un ocell a la mà que cent volant.
La resta optà per un plat de llomello, ou, creïlles i pebrera (que en servir-ho no aparegué) i entrepans. 2-0.
Reposem de beguda i alguns pocs cacaus més, això si, anant a la barra a per ella. 3-0.

Els caps comencen a menejar-se, les cares diuen que no estem satisfets. Però ja ho dia Sant Tomàs. "Si no ho veig no ho crec". I ja se sap "Per aprendre, perdre"

Encara que en tanta agror, els tres que estaven esmorzant en plat, semblava que estaven gaudint, i si bé protestaven perquè l'ou en comptes d'estrellat deien que estava rebentat, el pa ha repassat tot el plat traient-li tota la poca grogor escampada.

Inicis de l'esmorzar

Així han quedat els plats

 Ve l'hora dels carajillos. Es repeteix la història de que si són de conyac tardaran més. Tomas diu: 

--Som tots jubilats, tenim tot el temps del món i no ens importa arribar tard a casa. Tot això la cara d'oix de la cambrera era patent. Joan s'esforçava en fer-se amable i simpàtic; però el rictus no canvià i el seu somriure ni aparegué.

Els nostres veïns de taula i de poble que se'n van i venen a acomiadar-se. Aprofitem per a que ens facin una foto.

"UNA Y NO MÁS, SANTO TOMÁS"

Venen els carajillos. Tenen bon beure. Un puntet a favor.
El preu final de 4€ el mig bocata i 4,50€ el sencer ha estat l'única bona noticia del matí. Això explica la bona acceptació del local; però a nosaltres, siga per novells, siga perquè el personal tenia la castanya torta, siga que la feina els ve gran, siga pel que siga, la qüestió final i vist el vist, no cal preguntar,en mirar les cares queda tot clar. TORNEM AL MURILLO. Ja ho diu el refrany i que encapçala la crònica d'avui i en que també l'acabe.

Val més un roí conegut que un bo per conèixer